Una nova etapa: la construcció d’alternatives en la pràctica diària

S’obre una nova etapa en que l’Enric defensa les idees en llibertat, tal i com anava a fer a partir del 17 de març. Dos mesos després, es reincorpora tant activament com sempre als moviments socials, i especialment a la xarxa pel decreixement i al col·lectiu crisi. Juntament amb centenars de companys i companyes, s’implica amb totes les seves forces perquè el proper 17 de setembre, pugui ser un nou punt d’inflexió per a demostrar que podem viure sense capitalisme, i per visibilitzar la gran quantitat de persones que cada vegada més, volen viure d’una manera alternativa a la que imposa el sistema dominant i que ho estant començant a fer.

Sobre el context d’aquell moment, l’Enric anima a l’autoorganització des de baix

A nivell global, el temps passa i per més forts que són els arguments, per més clares que es manifesten les evidències, per més actors socials que ho reclamen, ningú a la classe política, gosa entrar públicament en el debat sobre si el creixement hauria de seguir sent un fi de l’economia en si mateix. En lloc de canviar el model econòmic perquè no necessiti créixer, es parla de canviar de model de creixement i es practiquen mesures que només tendeixen a perpetuar-lo. Es subvenciona la compra de cotxes, mentre cada cop més gent aturada pateix per poder menjar i tenir lloc on dormir. Així, s’està desaprofitant l’ocasió per a iniciar una transició cap un model econòmica i ecològicament viable. Si no ho fan ells ho haurem de fer nosaltres.

Si la classe política desvia l’atenció ens haurem de centrar. Ja n’hi ha prou de de falses promeses, de corrupteles i d’insults entre partits. Ja n’hi ha prou de cobardia i de càlculs electorals a curt plaç. Per què no parlem de com podem fer viable la nostra societat pel 2012, de manera que ho sigui també pel 2020 i el 2040?

Mentre les institucions públiques no reaccionin i continuin actuant segons la llei del silenci per tot el que no sigui el pensament únic capitalista, només tenim una opció i és la d’actuar directament; la de transformar la societat des de baix, des de l’autoorganització social.

La repressió no ens tallarà les ales. El poder no és tal sense obediència, ni sense por. Cada vegada som més les persones valentes i ens estem organitzant.