Un any després, ja estem més a prop de construir un procés just

Ha passat un any des que el 12 de febrer del 2013 em van intentar portar davant d’un judici sense testimonis, sense temps de preparació i precondemnant l’argumentació de la defensa, i no es van poder sortir amb la seva.

Des de llavors ja són més de 365 dies seguits a la clandestinitat, protegint des de la trinxera la llibertat que significa no haver d’estar sotmés als designis d’un Estat al qual mai no he decidit pertànyer.

Des de la distància continuo observant com la banca encara està intacta, mantenint els mateixos privilegis i pràctiques destructives per a la humanitat que em van impulsar a actuar fa anys i que els Estats no només continuen retallant drets socials, sinó també algunes de les llibertats individuals i civils més bàsiques.

No m’estenc en això perquè les xarxes socials ja en van plenes, però trobo que cada dia que passa es legitimen més tant les accions del passat com les iniciatives que estem duent a terme en l’actualitat.

Ara mateix no canviaria per res aquella decisió de no presentar-me a judici fa un any. Això ha permès que des d’Internet, i sense interrupció, hagi pogut continuar participant plenament del procés històric i revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, del qual ja hem difós el resum de l’any 2013:  enricduran.cat/per-acabar-lany-la-cronica-del-que-ha-fet-la-cic-el-2013

Un camí, el de la CIC, que per a 2014 encara nous reptes i objectius com són:

  • Suport a l’empoderament personal en tots els àmbits de la vida. Protecció integral de les persones que participen de la revolució integral.
  • Cura de les relacions humanes en tots els àmbits de la CIC (espais de treball, espais de convivència, espais d’afinitat…)
  • Empoderament dels processos d’autogestió a nivell local. Especial èmfasi en la promoció de projectes productius en el territori.
  • Enfortiment dels processos de generació del sistema públic cooperatiu.
  • Independència del sistema bancari, enfortiment dels mitjans de pagament, consolidació de l’economia interna entre membres de la CIC i de la comercialització coordinada de la producció propia.
  • Ampliació del nombre de persones amb coneixement global de la CIC i amb participació activa en el procés.

Són objectius prou importants perque hi continuï abocant la part prioritària de les meves energies i perquè no arrisqui la meva llibertat mentre avancem, pas a pas, per crear un nou món, un d’aquells que ha de cabre en el nostre planeta.

Mentrestant, a la caverna del vell món, continuen obviant la motivació de fons d’aquella acció, mentre segueixen amb allò del monopoli de la força que els mateixos privilegiats als quals mai no acaben condemnant, els han atorgat, però que amb mi, no els funcionarà.

Hi ha hagut algunes novetats des de la darrera posada al dia.

Després de passar-se molts mesos en què s’ha vulnerat un dret tan bàsic com el de poder-me defensar en un procés judicial, cap a finals d’octubre em va arribar per fi la informació que ja havien designat una advocada d’ofici, més de 7 mesos després de l’acta que ho anunciava.

La darrera de les novetats a nivell del procés judicial, d’aquest mateix més de gener, és que aquest s’ha suspès indefinidament, per la meva absència (vegeu l’acta de l’Audiència provincial: enricduran.cat/?attachment_id=3942), alhora que s’ha anunciat que m’han inscrit en el registre de rebels gestionat pel Ministerio de Justicia! La veritat és que és l’únic registre estatal en què m’hi puc sentir a gust…

De fet, això de declarar-me rebel, ja ho vaig fer jo mateix en el Comunicat del 20-F de 2013 en què qûestionava el sistema jurídic actual:
enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

En aquell mateix comunicat ja plantejava que calia construir una alternativa al sistema judicial imperant, i des de llavors hem estat i continuem treballant perquè la resolució del conflicte entre mons que comporta el meu cas es faci a través de l’extensió d’una nova manera d’entendre la justícia.

Per tot això, és una novetat important el fet que, amb el suport del grup de treball de justícia restaurativa –amb el qual ja portem treballant des d’abans de l’estiu–, hagi sol·licitat una mediació restaurativa a un grup de persones que tenen formació i experiència en aquest àmbit. La proposta ha estat recollida i es treballa per generar un procés d’interlocució directa entre els denunciants (bancs, fiscalia, etc.) i les persones que estem vinculades i que defensem l’acció d’expropiació bancària.

Estigueu pendents del meu blog, perquè en unes setmanes hi haurà més novetats!

Enric Duran
17 de febrer del 2014

justiciaCAT

 

This post is also available in: Spanish, English, French

Comments

  1. Robin Williams says:

    Gracies Enric pel comunicat.

    M’en alegro que estiguis be i fort.
    As bona notícia que s’han reconegut que ets rebel a aquest nefast sistèma.

    Molts records

    Robin
    desde Londres

  2. Natxo Tarrés says:

    Molta força i ànims Enric.
    Sé igualment que en vas ple.
    Viiure amb coherència és la més gran de les libertats.

    Abraçades des del Bages

    Natxo

  3. Gracies Enric per compartir i ser exemple i inspiració,
    resistint front a l’injusticia demostres valor,
    treballant per la Justicia demostres osadia i visió.
    Enhorabona a tot l’equip de colaboradors (RADI).
    Cuidet

  4. tony Guisado says:

    “Podem”…podem i tu has nascut per a això , però espero que “mengis millor” i ens duri Enric per molts anys (encara que sé que és una càrrega pesada … tot i que “sarna amb gust no pica i que hem d’ajudar tots) !!!

    Una abraçada, mi brigada!!!

  5. Diego says:

    Gracias por la valentia ,honestidad y tu- vuestro gran corazon pacifico-revelde, para que pueda darse el cambio y los seres en estado de ignorancia del Amor puedan recapacitar.
    GRACIAS I UNA GRAN ABRAÇADA PER A ENRIC I EQUIP…

  6. «No existeix tirania pitjor que l’exercida a l’ombra de les lleis i amb apariències de justícia» (Montesquieu).

    • Quan les lleis deixen de representar-nos, són tan il·lícites com les institucions que les defensen. Des de la penombra, arriben a acords amb corporacions i amb corruptes per defensar els seus propis interessos per sobre dels interessos comuns.

      Així és, com des de l’ombra, bancs, constructores i algunes persones que ocupen càrrecs polítics imposen lleis obsoletes auto-finançant-se dels diners públics i endeutant-nos.

      La cita de Montesquieu és molt adequada per definir aquesta oligarquia tirànica.

  7. Enric! Ànims! Si totes les persones tinguéssim la valentia de rebel·lar-nos com fas tu, això rutllaria d’una altra manera.

    Ànims rebel!!!

  8. Santi says:

    Molta sort i ànims!!!
    Ets el Robin Hood dels nous temps!!!

Speak Your Mind

*