L’equanimitat i els comuns, una entrevista amb Enric Duran

Presentem l’entrevista que el nou web CommonsTransition ha fet a Enric Duran aquest passat 7 de gener de 2015. CommonsTransition és un web creat a iniciativa de la P2P Foundation, amb fota presència de la CIC, per promoure les transicions cap als comuns. La plataformna CommonsTransicion és una base de dades i de propostes polítiques encaminades a la consecució d’una manera més humana i ambientalment connectada a terra d’organització social. Els comuns, juntament amb les dinàmiques P2P, representen una tercera via d’organització de la societat que evoluciona fora del competitiu Estat-mercat i de l’obsoleta planificació centralitzada. És un sistema basat en les pràctiques i necessitats de la societat civil i el medi ambient que habita en els àmbits local, regional, nacional i mundial.

Abans de cocrear la Cooperativa Integral Catalana —un projecte autogestionat per a la creació d’un sistema cooperatiu públic a Catalunya—, Enric Duran va saltar a la fama per la seva «acció bancària» de l’any 2008, on va demanar prestat una mica menys de 500.000 € a 39 entitats financeres per, subseqüentment, distribuir els fons entre una varietat de moviments activistes i causes socials. En l’actualitat ha estat declarat en «rebel·lia» per l’Estat espanyol, però continua la seva activitat des de la clandestinitat. El seu projecte actual, la cooperativa oberta FairCoop, és una iniciativa comunitària que busca pal·liar les desigualtats econòmiques globals mitjançant sistemes descentralitzats de reputació i crèdit mutu i la utilització de criptomonedes.

FairCoops "Coop Forest"

El «bosc cooperativista» de FairCoop

Comencem parlant sobre el concepte una «transició cap al procomú o el comuns». Què significa això per a tu?

Quan parlem de transició i del comú, crec que ens referim a un procés en el qual l’economia capitalista, basada en els ingressos i en els beneficis privats, dóna pas a un nou tipus d’economia, principalment enfocada cap als comuns.

Hi ha exemples pràctics d’aquesta transició cap als comuns avui en dia?

Bé, cada vegada veiem més exemples de recursos comunals. El coneixement lliure és un procomú que s’està expandint i cada dia hi ha més i més eines relacionades amb això. Però, el més difícil és organitzar-nos com un sistema integral o portar una forma de vida relacionada amb la utilitat pública. Això és una cosa que encara no està tan estesa, potser perquè aquests béns comuns sorgeixen com a resultat del treball voluntari d’algunes persones o gràcies al finançament puntual de certs esdeveniments, però no és una cosa que estigui connectat a una tasca sistèmica.

Ets un dels cofundadors de la Cooperativa Integral Catalana. Parla’ns una mica de la CIC, sobre la manera en què incorpora aquesta actitud de transició cap al procomú en el present i sobre com pensa desenvolupar-la en el futur.

La Cooperativa Integral Catalana és un moviment de transició dirigit a construir un sistema autònom per organitzar les nostres vides més enllà dels governs i del capital. En aquest sentit no només construeix una economia alternativa sinó, a més, una política i uns espais públics alternatius. Aquesta tasca de construcció de béns i pràctiques comunes és una de les prioritats centrals de diferents accions de la CIC. Tot i això, no està tan connectada a altres iniciatives orientades cap al procomú ja existents a nivell global. Un projecte per al futur serà connectar aquest treball local i regional amb el treball global que s’està duent a terme en relació amb la utilitat pública.

Per què et sembla important dur a terme aquestes iniciatives sense involucrar l’estat?

Hi ha moltes coses que són importants. És important reunir gent amb els coneixements i les habilitats necessàries per dur a terme aquests projectes. També necessitem recursos econòmics per poder compartir tot el que estem generant per al comú i defensar de l’apropiació privada. Si ens embarquem en un procés ampli de transició, hem de fer-ho de manera sostenible i assegurant-nos que no s’enfonsarà. Hem de trobar formes sostenibles de finançar-les i fer viables aquestes iniciatives.

Image by Gladys G. Afán

Imatge de Gladys G. Afán.

Creus que una transició cap a la utilitat pública és un projecte realista tant a nivell local, com regional i global?

És realista perquè ja s’està duent a terme, no? No es tracta exclusivament d’una sèrie de propostes teòriques, sinó que també parlem d’accions reals. Ja veiem diferents iniciatives en els àmbits, tant teòrics com pràctics i, en ocasions, ens en podem trobar una gran varietat. Es tracta d’iniciatives que ja han començat el seu camí. En tot cas, crec que el primordial és poder encaixar totes aquestes accions ja existents dins d’un marc de referència concebut per a la interoperativitat, presentant-lo com un sistema de creació de béns i processos comuns, i no com una sèrie de projectes aïllats.

Quines accions pràctiques podem prendre, tant a nivell personal com col·lectiu, per facilitar aquesta transició cap al procomú?

Una de les prioritats pràctiques seria la creació d’una sèrie de capes generals, o interconnexions, per facilitar els contactes pràctics entre diferents iniciatives autònomes descentralitzades. Estem parlant bàsicament d’infraestructures tecnològiques, però també de reunir maneres de pensar i d’actuar per concretar aquestes iniciatives. No només es tracta que cadascuna d’aquestes xarxes treballi per satisfer les seves necessitats internes, sinó que duguin a terme les seves tasques amb una visió sobre la totalitat del sistema per, així, relacionar-les amb la utilitat pública. També, hem de trobar maneres d’invertir en projectes relacionats amb la utilitat pública i tirar-los endavant assegurant la sostenibilitat de totes les parts involucrades, que sigui possible a llarg termini. Ara mateix veiem moltes opcions de finançament quan es tracta d’ingressos privats, però encara queda molt per fer per finançar una societat P2P orientada cap al procomú.

Imagina que arribem aquesta societat orientada cap al procomú, o un primer exemple de la mateixa. Quins serien els riscos o a què hauríem de prestar especial atenció?

Si realment abastéssim una societat així, no crec que hi hagués cap risc; és una cosa de la qual podríem gaudir, si és que passa. Els riscos estan en com arribar-hi. Un exemple seria el no poder relacionar les moltes iniciatives que ja estan treballant cap al mateix fi, caient en el parany de duplicar i aïllar esforços. El risc és que les persones que tenen les mateixes metes i les mateixes perspectives no puguin treballar juntes per aconseguir aquests objectius.

Enric Duran and Nuria Güell during the 15-M occupation of  Plaça Catalunya, Barcelona. Image by Zoraida Roselló

Enric Duran i Nuria Güell durant l’ocupaciónde la plaça de Catalunya, a Barcelona. Imatge de Zoraida Roselló.

Com es pot defensar el moviment del procomú de pressions externes hostils?

Crec que, un cop centrats en una manera de producció P2P orientada al procomú i quan ja comptem amb projectes potencialment útils a nivell global, cal certificar que aquests projectes siguin beneficiosos per a tothom i que no només serveixin com a experiment o com a acció minoritària. De vegades hi ha gent que vol aportar al procomú i experimenta, teoritza i intenta dur a terme les seves idees però, més endavant aquests esforços acaben en mans d’entitats privades, que compten amb els recursos necessaris per portar aquests projectes a terme. Aquestes entitats s’apropien d’aquests esforços per privatitzar i extreure’n plusvàlues. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit; ja que tenim una sèrie d’idees que sabem que podrien portar-se a la pràctica, hem de forjar un pla econòmic, un pla cooperatiu descentralitzat perquè esdevingui una transició d’acord amb els nostres valors. Si és conforme als nostres valors els altres poden continuar endavant amb els seus projectes, però nosaltres ja comptarem amb projectes d’envergadura.

On creus que veurem el sorgiment d’aquesta transició cap al procomú?

La puc veure a nivell global, com una cosa practicable. També, i des de fa molts anys, veiem aquesta transició en moviments diferents, com el moviment del programari lliure, o el moviment maker. També hi ha altres moviments de base relacionats, per exemple, amb l’habitatge, que treballen de manera ecològica i en benefici del procomú. Però, de vegades, som més autònoms i seguim una trajectòria més d’acord amb la transició, mentre que en altres ocasions és més com una lluita per defensar davant dels poders privats.

Dóna’ns un exemple concret on una dinàmica basada en la utilitat pública resoldria un problema actual.

Un dels reptes als quals ens enfrontem en aquest procés és el de crear sistemes distribuïts d’organització que no només funcionin a nivell tecnològic sinó també a nivell humà. I aquests projectes a nivell humà són molt importants perquè, si els ignorem, correm el risc de passar de governs centrals —o governs motivats per l’afany de lucre— a una dependència tecnològica total. Un projecte interessant relacionat amb la utilitat pública, i que podria aplicar-se a moltes altres iniciatives, seria un sistema de reputació basat en el procomú. Això ho concebo com una manera més humana de crear i mantenir projectes distribuïts relacionats amb el comú. No es tracta només de nodes tecnològics que mantenen xarxes, sinó de sistemes basats en les persones i en els valors humans, valors que podem determinar entre tots.

M’encanta aquesta idea. Bé, parlem de la Cooperativa Integral Catalana i de FairCoop com a projectes relacionats però diferents. En què es relacionen tots dos amb la transició cap a la utilitat pública i en què difereixen?

Pel que fa a la Cooperativa Integral, crec que els primers quatre anys han estat molt enfocats en l’àmbit local i regional i no tant en el global. Això ha estat beneficiós per a la xarxa física de gent i de connexions que ja tenim a Catalunya però, en altres sentits, l’experiència no ha estat tan satisfactòria a l’hora de compartir eines tecnològiques i sabers amb persones involucrades en processos similars en altres parts del món. Una de les coses que crec que és especialment important per a la CIC és tenir una visió global sobre aquestes persones que ja estan treballant en les mateixes temàtiques. Així podrem compartir de manera més fàcil i millor tots aquells materials de la CIC que podrien ser útils per a aquests altres projectes, i viceversa.

Què me’n dius, de FairCoop?

Bé, FairCoop és una iniciativa molt més recent i s’ha creat explícitament com a projecte orientat cap al procomú. Per tant, ja compta amb aquest enfocament cap al procomú global des d’un principi i complementa molt bé la feina que ha realitzat la CIC. FairCoop pot contribuir al procomú mitjançant la seva relació amb altres grups que ja hi estan involucrats, però també pot facilitar la creació de nous projectes orientats al procomú a nivell regional que estarien connectats entre si mitjançant la nostra xarxa global.

Quina opinió et mereix el concepte de l’Estat-soci? Creus que l’auge d’iniciatives com Podem o Syriza facilitaria un plantejament similar, o creus que, com a projecte de transició, només es pot fer des de les bases, o a través d’iniciatives com la CIC? Veus factible una combinació o un punt intermedi entre els dos extrems?

No crec que els estats hagin de ser companys significatius a nivell d’innovació, atès que volen complaure les majories i busquen l’èxit. A vegades són populistes i el populista no sol ser molt innovador, ja que la gent no és capaç de comprendre aquestes innovacions. A aquest nivell veurem innovacions autònomes tant en l’àmbit privat com en l’orientat cap al procomú. Després d’això, depèn…, si ens expandim molt o si el moviment es massifica, potser trobem noves formes de relacionar-nos amb l’estat, encara que ho veig molt allunyat en el temps. No sé, potser a nivell d’investigació i de les universitats ens topem amb coses que funcionen però que no tenen tanta relació directa amb el govern. Encara que es financen amb fons públics continuen sense tenir una relació molt directa amb l’estat. Si busquem una relació més directa per fomentar una aliança pública i política entre l’estat i la utilitat pública…, crec que per aconseguir això necessitarem més històries d’èxit a nivell global pel que fa al procomú. Per aconseguir-ho necessitaríem crear alguna cosa amb el nivell de repercussió que tenen Facebook o Twitter o Wikipedia…, encara que Wikipedia, en realitat, ja té elements del procomú. Necessitem diferents exemples que no només encaixin amb els conceptes del procomú a nivell de coneixement, sinó també a nivell econòmic. Necessitem projectes d’èxit que repercuteixin sobre aquestes relacions.

Tornant a la Cooperativa Integral i la seva adopció del pla de transició al procomú, què va fer que la CIC adoptés el pla i com s’està modificant?

Vam estar seguint amb atenció el pla inicial que es va produir per a Equador i que incorporava aquesta faceta de l’Estat-soci. Atès que a la CIC no ens plantegem aquest tipus de relacions amb l’estat, un dels majors canvis ha estat l’eliminació de les referències a l’Estat-soci. Ara ens plantegem la creació d’institucions autònomes presents al nivell local i regional, però que també puguin relacionar-se amb altres institucions locals i regionals a nivell planetari i que siguin capaces de recolzar-se mútuament. També, pensem que la dinàmica de la CIC podria transcendir les assemblees físiques o el consens presencial per començar a incorporar eines més distribuïdes. Això ens permetria relacionar-nos més fàcilment amb persones que no estan tan acostumades a organitzar-se políticament, però que, tot i així, volen canviar la seva manera de viure encara que, per motius diferents, no estiguin tan polititzades com els que s’involucren en les assemblees. És un dels problemes que tenim a la CIC: hi ha una gran diferència entre les persones que van a les assemblees i la gent que només utilitza els serveis de la Cooperativa.

mosaico-aurea-social-aitor-fernandez-date-cuenta-revolucion-integral-635x425

Per què vau triar el pla de transició al procomú?

Crec que els valors que defensa aquest pla són molt propers als valors de la CIC. També vam veure que les idees principals estaven estretament relacionades amb l’autogestió i l’autoorganització que practiquem a la Cooperativa Integral. Creiem que es tracta d’un projecte que guarda moltíssima relació amb el nostre i que podem adaptar i enriquir-lo amb la nostra feina. També, va ser una bona excusa per fomentar la relació amb la P2P Foundation i veure com podríem possibilitar aquest procés, però començant des de baix, des de les bases.

Quins són els següents passos, tant per a l’adopció per part de la CIC del pla de transició, com per a la relació entre la CIC i la P2P Foundation?

Crec que, a curt termini, els passos següents serien definir aquesta col·laboració: què farem quan estiguem treballant junts en la situació catalana. Més endavant, organitzaríem el treball en si: com dur a terme la investigació, compartir discussions i arribar a conclusions sobre el pla de ruta que construiríem al voltant del pla de transició al procomú.

Tornant a FairCoop, com està promovent els principis de la transició cap al procomú mitjançant els seus projectes?

Crec que, informalment, hi ha un suport pel que fa a compartir coneixements i eines que està molt relacionat amb la transició cap al procomú. Però, ara mateix no estem tan concentrats en aquestes tasques d’extensió, perquè hem de centrar-nos en la construcció del projecte i en poder identificar les millors iniciatives i eines per aconseguir aquesta transició. Ara estem triant projectes prioritaris per treballar amb ells. Estem especialment interessats en projectes transversals, és a dir, projectes lliures i oberts que puguin beneficiar-se d’aquesta infraestructura que estem construint i, a més, aportar-hi.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair el treball que heu fet amb la web de Commons Transition i volem ajudar-vos per mantenir-la actualitzada.

Genial, tracte fet!

Entrevista a RadioVillafrancia.CL

Han publicat l’entrevista que em van fer fa uns dies a Radiovillafrancia.cl una radio independent xilena, molt arrelada en les lluites populars.

http://www.radiovillafrancia.cl/entrevista-a-enric-duran

Conocido como el “Robin Hood” o “Robin Banks” que expropió a casi la totalidad de la banca española

Enric Durán se encuentra actualmente en la clandestinidad preparando su juicio. Esto desde que en el 2008 hiciera publica una “estafa” a casi la totalidad de la banca española, expropiación precisa él.
Enric logró burlar con datos falsos al sistema financiero español consiguiendo créditos de 39 entidades financieras distintas con un valor total de 492.000€, luego declaró que no pensaba pagar al mismo tiempo que lanzaba 200 mil ejemplares gratis de una revista: “Crisis”, la que financió en parte con ese dinero, corría el 17 de septiembre de 2008.
A casi 6 años del hecho Enric, conocido en el mundo como “Robin Bank” o el “Robin Hood de la Banca” sigue creando nuevos proyectos y mantiene una ardua lucha con los bancos que le han demandado, además de mantener su activismo apoyando otras causas y un nuevo proyecto: La Revolución integral.
Tras lograr tener un canal seguro para esta entrevista Enric nos cuenta su historia, actual situación y perspectiva de la lucha anti sistema:


Bueno Enric cuéntanos como fue aquello de estafar a los Bancos el 2008.

Bueno, la verdad es que fue recuperar, en parte lo que ellos nos han robado, más que una estafa o robo prefiero llamarlo “expropiación”.


Respecto a eso último, ¿ha cambiado la perspectiva de la gente en España desde el 2008 hasta hoy, a propósito de los desahucios y embargo a casas de la cual miles de personas han sido victimas?

Bueno en el 2008 la imagen de los bancos y su funcionamiento no era tan conocido tanto como hoy, el repudio no era tan generalizado quizás por el desconocimiento que aún había de su funcionamiento cosa que ha cambiado mucho hoy con lo de la crisis.

En Chile un artista quemó los pagarés de deudas de miles de estudiantes de una Universidad ¿conoces el caso?

Sí, la acción de Francisco Papas Fritas, lo conozco.


¿Ves similitudes entre una y otra acción?

Si, claro que la hay. Ahora son formas distintas de atacar a los bancos, al sistema financiero. En el caso de ustedes en Chile el ataque fue a la deuda universitaria pero al final es el proyecto económico de la Universidad del Mar o de los bancos privados que viene a ser lo mismo. Es una mercantilización de la educación, de la vida en general… y bueno, atacar y encontrar algunos agujeros es bueno.

Bueno, para graficar: En Chile toda la educación está basada en una lógica de mercado. La Universidades son entidades que tienen directa relación con la banca situación que ha sido promovida y mantenida por el Estado.

Bueno, es un ejemplo claro de lo que es la convivencia entre lo privado y lo público y la mercantilización de nuestras vidas desde arriba, sin que nos demos mucho cuenta… pues más motivo para realizar acciones como las que se han realizado.


Siguiendo en las comparaciones ¿ves tú similitudes entre Chile y España?

Bueno, digamos que las elites que están en el poder son muy parecidas como en muchos países del mundo. Aprenden unos de otro y también trabajan en red de una u otra forma de modo tal de eternizar su poder. Y bueno, también son menos creativos en algunos aspectos, pero saben de alguna forma eternizar su poder. Si que tenemos que encontrar nosotros buenas maneras de transformar y de empoderarnos desde abajo

A propósito de eso, te quería preguntar por otros procesos acá en América Latina, procesos que en cierto modo se han llamado bolivarianos, los cuales han planteado formas de capitalismo alternativo, no necesariamente anticapitalista. Si con un discurso antiimperialista, porque siguen, pero que siguen manteniendo una política de crecimiento ecónomico, extraccionista, monoproductora. Es el caso de Ecuador, es el Caso de Venezuela, y el caso de Chile también es parecido.

Si no se cambia desde abajo, desde lo local, desde nuestros modos de vida y desde nuestra cotidaneidad, no se pasa del capitalismo y seguimos cambiando a la elite. Cambiamos unos líderes por otros. Por eso el trabajo que hacemos nosotros es en la base, en la raíz cultural. Partir de cooperar, del apoyo mutuo, y relacionarnos desde otra forma. Yo lo que conozco por ejemplo de venezuela, las revoluciones se han hecho desde arriba, hace que cueste mucho que la cotidaneidad de la gente salga de lo mercantil, y de lo que han aprendido de décadas de capitalismo. Por lo tanto el trabajo que hay que hacer es mucho más de hormiguita, de facilitar el empoderamiento de la gente y sus iniciativas.

Llevándote a otro tópico. Tu también eres un activista a través de las redes sociales, un ciberactivista: ¿Qué potencialidades le ves a las redes sociales, a la internet, y que defectos le ves también?

Bueno, las redes sociales son una herramienta muy potente, por su capacidad de superactualidad, porque depende de los ciudadanos, depende de la gente y no de grandes poderes económicos. Es decir, existían hace mucho tiempo medios alternativos, pero esa actualidad hace bien poco necesitaba grandes inversiones económicas para poderse llevar a cabo, por lo que estaba limitado a quien pudiera hacerlas. En cambio con las redes sociales, con una gran participación se consigue estar al día, movilizar y difundir con los recursos particulares de cada uno de poder acceder a internet.

En ese sentido es una herramienta muy potente, que no se hasta que punto es utilizada en Chile. Por lo menos en Barcelona [el uso de internet] es muy masivo.

ilustración: Fiestoforo (http://fiestoforo.tumblr.com/)

ilustración: Fiestoforo (http://fiestoforo.tumblr.com/)

Hace algún tiempo se detuvo a un estudiante chileno porque la inteligencia de la policía, al revisar los perfiles de Facebook de jóvenes que participan a organizaciones, y encontraron que su foto era parecida a la encontrada en un vídeo ¿No es posible pensar que desde este punto las redes sociales también tienen sus desventajas?

Si, esas son las nuevas técnicas de control social y policial. De hecho, en España están deteniendo gente no solo a través de Twitter o Facebook, sino por lo que dicen en Twitter y Facebook, lo que aun es más grave, en el sentido de la coerción de la libertad de expresión. Es decir, se ve que insultar a un político en Twitter puede llegar a ser un delito. En cambio, cuando son gente del poder, de extrema derecha que por ejemplo hace lo mismo, entonces no se busca. Se está buscando solamente a la gente de abajo, de la izquierda radical, por lo que expresan en las redes sociales.

También están los informes que ha revelado Anonymous de perfiles hechos por la inteligencia catalana a activistas sociales, hechos a través de Twitter. Eran informes de la influencia de ciertos activistas en las redes sociales.

Lo que hay que hacer como activistas sociales es aprender medidas de seguridad informática y de la comunicación, en la seguridad de cómo nos relacionamos entre nosotros. Eso es algo mínimo en nuestros colectivos, y que estamos trabajando.

Leyendo, uno puede encontrar mucho material de tu acción, pero también mucho de lo que a lo largo desde el 2008 hasta el día de hoy. Mi consulta va a esta parte del juicio que te toca ir, y que los medios terminan descolocados, porque terminaste ocupando la plataforma mediática para instalar un discurso antisistema claro y preciso.

Si, fue algo que preparamos pero no con mucho tiempo, porque nos enteramos del juicio solo con tres semanas de antelación, pero fue el tiempo suficiente para preparar mi camino a la clandestinidad, aunque ya lo veníamos trabajando de antes, y también para generar un discurso ante el hecho concreto del evento judicial, y la llamada a la desobediencia en ese ámbito.

En el momento del juicio, al igual que la acción de los bancos, el proceso judicial se convierte en algo para plantear una alternativa epistémica, por eso estamos trabajando con la justicia restaurativa, que es otra corriente totalmente distinta de como de como confrontar los conflictos que llevan a denuncias.

Es tal vez por esto que la estrategia y el apoyo que he tenido en este juicio es principalmente de gente que no es abogada, y la he coordinado yo mismo. Cuesta mucho, incluso con abogados de derechos sociales, salir de la estrategia de la defensa clásica. Del mismo modo, yo no acepté ninguna entrada ni ninguna negociación que legitimara el sistema. Aquí, aunque hay muchos movimientos que se han visto involucrados en procesos judiciales, ninguno ha llegado a cuestionar el sistema judicial en sí. Nosotros estamos planteando un cuestionamiento al sistema judicial, que aún debemos elaborar mucho trabajo para que sea apoyado por los movimientos sociales


Por último Enric, tu situación hoy en día, tanto legal, humana: ¿en qué pie te encuentras hoy?

Pues llevo prácticamente 15-16 meses en la clandestinidad, y preparando una batería de estrategias para hacer posible mi vuelta. Mi intención es poder volver en otoño aquí, es decir septiembre a diciembre. Aun me quedan dos o tres puntos para ir concretando esa estrategia y la manera en que lo voy a hacer. La parte pública de la estrategia es la mediación, la promoción de la justicia restaurativa, alternativa de dialogo. Devolver al campo político la discusión y el diálogo, dado que empezó como una acción política. Todo eso es público y se está trabajando ya, pero tampoco quiero depender de que eso sea exitoso, porque los ámbitos del banco y la fiscalía suelen muy cerrados, y pueden no querer entrar en ese dialogo, por lo que hay que complementar con otras estrategias que estamos planteando.

Por el otro lado hay muchos banqueros que están en procesos judiciales, y que la justicia esta siendo bastante benevolente con ellos, y no acaban yendo a la cárcel. Por lo que en el punto de vista social del público van generando precedentes, y cada vez puede haber una situación en que tenga un coste mayor el ejemplo de llevarme a la cárcel que el ejemplo de no llevarme. Es un terreno bastante complejo. Especialmente porque hay banqueros que se han llevado más dinero que yo y no han acabado en la cárcel. Del mismo modo, a la fiscalía a ellos por 30 millones de euro le piden 3 años de cárcel y a mi me piden 8 por un monto mucho menor.

Eso puede tener que ver con que ellos quieren establecer un “castigo ejemplar” por tratarse lo tuyo de una acción política

Bueno, el trato distinto que tiene la gente del pueblo, los activistas, del trato que tienen los que son parte de su casta, los que son parte de esa elite, y que han sido ovejas negras, pero siguen siendo parte de esa elite.

Acá ocurre lo mismo con los rectores y directivos de la Universidad del Mar, en donde a un ex rector ya se le encontró cuentas en paraísos fiscales, y no ha ido a la cárcel.

Si, eso es algo general. Es más probable que pueda ir a la cárcel quien roba un trozo de pan para poder comer que quien estafa por millones de euros. Eso hay que ponerlo sobre la mesa, y son argumentos que están y que sirven para apoyar mi defensa también, como a la de cualquiera que se enfrenta a situaciones de este tipo.


Te queremos agradecer esta entrevista y por supuesto tu acción también, esta recuperación o expropiación como tu le llamas. ¿Algunas palabra sal cierre?

Si, que esto se trata de perder el miedo, como también decía Francisco [Papas Fritas], de ver que se puede, y que cada uno desde su creatividad, individualmente o en grupo se puede se puede organizar para esos ataques y esas victorias que juntas puedan llegar un día a ser imparables.

Nota: Aprovechamos de dejar para su descarga, por si quiere informarse más sobre el tema, el libro de Enric Duran “Insumisión a la Banca” para descargar (haga click aquí para descargar).

  • See more at: http://www.radiovillafrancia.cl/entrevista-a-enric-duran#sthash.4Kbpundq.dpuf