Retorn a «El diner és deute». Després que el Banc d’Anglaterra hagi posat la veritat del sistema bancari al descobert

Coincidint amb la publicació del documental Retorn, una història que vam construir juntes,
ahir mateix, a partir d’un article a The Guardian, del pensador i historiador David Graeber, i d’un posterior comunicat de la companya i economista Susana Martin Belmonte, ens assabentàvem d’un document publicat pel Banc d’Anglaterra la setmana passada que reconeix finalment que els diners es creen del no res, en el moment que els usuaris signen contractes de crèdits amb bancs privats i que només és a partir d’aquest fet que es creen els dipòsits i no al contrari.

reservafraccionaria

Com podem recordar, a traveś de Retorn Aquesta era precisament una de les informacions cabdals que vam difondre a través d’unes cinquanta xerrades i videofòrums del documental El diner és deute, amb la Marxa pel Decreixement l’any 2008 que, també, s’expressava en l’article que vam publicar massivament en les pàgines 2 i 3 de la publicació Crisi, al setembre de 2008, en el que és segurament l’article sobre aquesta qüestió que més vegades s’ha imprès.

Aquesta informació, va formar part, també, de l’escrit de la meva defensa (pp. 1 a 5), davant l’acusació que em van fer 16 entitats bancàries.

Un extracte del resum inicial que aporta el propi Banc d’Anglaterra en l’inici d’aquest nou document, diu:

«En l’economia moderna, la major part dels diners prenen la forma de dipòsits bancaris. Però, com es creen aquests dipòsits bancaris és sovint incomprès: la principal forma és a través dels prèstecs atorgats pels bancs comercials. Cada vegada que un banc fa un préstec, crea simultàniament un dipòsit corresponent en el compte bancari del prestatari, i per tant crea nou diner.

»La realitat de com es creen els diners avui en dia difereix de la descripció que es troba en alguns textos d’Economia:

  • En lloc dels bancs rebent dipòsits dels estalvis dels consumidors i prestant-los, és a partir del crèdits que es creen els dipòsits.
  • En temps normals, el banc central no fixa la quantitat de diners en circulació, ni són diners del banc central els que es multipliquen en més préstecs i dipòsits.»

El document sencer el podeu descarregar en aquest enllaç:
http://www.bankofengland.co.uk/publications/Documents/quarterlybulletin/2014/qb14q102.pdf

Cal recordar que el Banc d’Anglaterra és el primer de tots els bancs centrals que es va crear i el que, en el marc de l’imperi i poder geopolític anglosaxó, va estendre la seva manera de funcionar a tots els sistemes bancaris del món. La seva declaració, doncs, té un significat inigualable.

Cal observar que aquest mecanisme de creació de diners no ha format part mai de cap decisió democràtica, ni de cap programa polític, ja que ens va venir d’un imperi postfeudal.

Igualment, cal tenir en compte, també i encara, que són massa —perquè hi càpiguen en la nostra imaginació—, totes les conseqüències personals, socials, ecològiques i polítiques que ha tingut tots aquests anys i continua tenint en l’actualitat aquest sistema bancari, que just la setmana passada el Banc d’Anglaterra ha decidit «explicar millor».

Amb tot això, ara cal preguntar-nos fins quan deixarem que el poder a través del seu sistema educatiu i del sistema d’ordenament legal i jurídic, entre d’altres, perpetuïn una mentida que ha quedat d’una manera tant contundent al descobert.

I ara, jo em pregunto, amb la revelació del Banc d’Anglaterra, com se’m pot continuar acusant d’estafar a les entitats bancàries, en relació a uns diners que no existien abans de ser creats en forma de dipòsits en els comptes corrents que em van obrir?

I com es pot sostenir aquesta acusació sense tenir en compte que és tot el sistema bancari i és tot el poder econòmic, des de fa segles, el que ha estafat la població i ha fet que s’ensenyessin a les universitats uns mecanismes, com el multiplicador bancari, que només eren una cortina de fum per mantenir el seu privilegi de la creació privada de diner?

¿No són, doncs, els bancs els estafadors quan creen cadascun dels contractes de crèdit en frau de llei, per expressar unes condicions contractuals falses que no esmenten que els diners que hem de tornar amb interessos surten del no res?

This post is also available in: Spanish

Comments

  1. david says:

    Els bancs creen diners : els préstecs creen els dipòsits!
    Això no és nou.
    Això es tan vell com la Teoria Monetària Moderna (Modern Monetary Theory), que te per gurú a L. Randall Wray (Universitat Kansas City Missouri,abreujat UKMC) i com a principals defensors a Steve Keen (Univ.Sidney), Stephanie Kelton (UKMC), James Galbraith (Univ. Texas Austin). En el món hispanoparlant tenim al economista mexicà Alejandro Nadal, que escriu al diari azteca La Jornada, i col•labora amb Sin Permiso (http://www.sinpermiso.info/) i és en aquestes publicacions on ja fa temps Nadal va fer descobrir la roda al seus lectors, con ha fet ara David Graeber als lectors de The Guardian .
    Alejandro Nadal “Juicio final sobre el dinero”, publicat originalment a La Jornada , 19-12-2012
    http://www.jornada.unam.mx/2012/12/19/opinion/030a1eco
    Alejandro Nadal “Dinero endógeno ¿por qué es importante?”, publicat
    originalment a La Jornada , 22-05-2013
    http://www.jornada.unam.mx/2013/05/22/opinion/030a1eco
    Ara bé, que els bancs creen diners no vol dir que l’Estat no hi tinga res a dir. Com que al darrere dels diners no hi ha res (fa temps que es va abandonar la convertibilitat en or o altres metalls), el que dona valor als diners és que es necessiten per a pagar impostos, ja que sols es poden pagar en moneda de curs legal. El Banc Central emet moneda de curs legal i autoritza que els dipòsits que creen els bancs siguen canviables per moneda de curs legal (és a dir que equivalen a diners legal). Si una moneda emesa per particulars no es pot utilitzar per pagar impostos (diners socials, bitcoin), a més de no tenir una acceptació universal, es converteix en una moneda molt volàtil, i de vegades associada a activitats fora de la llei. D’açò se’n han adonat fins hi tot els gurús de la dreta il•lustrada espanyola:
    Roger Senserrich “Del valor de una moneda y el problema con bitcoin” , publicat a Politikon el 07-01-2017
    http://politikon.es/2014/01/07/del-valor-de-una-moneda-y-el-problema-con-bitcoin/
    De fet, molts “estats fallits” es caracteritzen per que admeten el pagament dels impostos en una divisa estrangera (dòlars o euros) per a facilitar la evasió de capitals a les elits extractives que governen el país: República Democràtica del Congo, per exemple. I molts països van pel camí de la fallida per no tindre un sistema fiscal sòlid i a més admetre el dòlar dintre les seues economies nacionals: Argentina, Veneçuela…
    Parlant tècnicament, al ser els diners creats pels bancs només que un deute, no tenen un valor net: als diners creats (dipòsits) es contraposen els diners prestats, i el saldo en el balanç del Banc és zero. Exemple: el banc et presta 1.000,00 €

    Balanç del Banc
    actiu passiu
    ————————- —————————
    préstecs 1.000,00 dipòsits 1.000,00

    Actiu net : Actiu – Passiu = 1.000,00- 1.000,00 = 0

    Açò t’ho explica molt millor Eduardo Garzón al seu bloc:
    http://eduardogarzon.net/los-prestamos-crean-depositos-bancarios-ii/
    En canvi, el Banc Central, emet actius nets, perquè és sobirà, i als diners que prestà al govern o als bancs no hi ha que restar cap passiu.
    Per això és diu que els diners emesos pel Banc Central són “Diners d’alta potència”, el que tècnicament és diu “Actius Monetaris Nets”
    Una cosa que els economistes de la Teoria Monetària Moderna tenen molt clar, i això és molt pertinent per a Catalunya, és que un Estat no pot ser sobirà si no te sobirania monetària. De que val un Estat si la seua moneda es emesa a l’estranger, com passa als països de la Eurozona. Això ho tenen clar els independentistes venecians ( que demanen la independència no sols de Itàlia sinó de l’euro). Segurament té alguna cosa a veure l’ampla difusió de la Teoria Monetària Moderna a Itàlia gràcies a l’acció d’un curiós personatge, el economista maverick i milionari filàntrop Warren Mosler, que ha participat en la creació de xarxes activistes contra l’austeritat basades en la dita Teoria a Itàlia:
    http://attaccastello.blogspot.com.es/2014/02/quien-es-warren-mosler.html
    Mosler és autor d’un llibre que té la virtut d’explicar amb claredat la realitat dels diners i les fal•làcies sobre els diners que sustenten les polítiques austericides: Seven Deadly Innocent Frauds of Economic Policy:
    http://moslereconomics.com/wp-content/powerpoints/7DIF.pdf

Trackbacks

  1. […] legitimació de la #GranEstafa: vilaweb.cat/mailobert/4180… enricduran.cat/retorn-a-el-di… […]

  2. […] Això vol dir també que no n’hi ha prou amb demanar responsabilitats després de que el Banc d’Anglaterra hagi atorgat autoritat a la versió dels fets que un “antisistema” perseguit pel sistema […]

  3. […] Això vol dir també que no n’hi ha prou amb demanar responsabilitats després de que el Banc d’Anglaterra hagi atorgat autoritat a la versió dels fets que un “antisistema” perseguit pel sistema […]

Speak Your Mind

*