Reflexions ràpides sobre el FSMed i la seva poca visibilitat aquests dies a Barcelona

Enric Duran

Entre el 16 i el 19 de juny ha tingut lloc a Barcelona, el Fòrum Social de la Mediterrània.
Sense voler entrar a valorar el que ha estat aquest esdeveniment internament (contradiccions formals, pel lloc, l’entrada, etc…) crec que és necessari fer-ne una valoració més global. Així com veig que s’ha de valorar positivament per la banda dels llaços que s’han construït entre activistes socials de tota la mediterrània, alhora la considero negativa per la poca vinculació que hi ha hagut amb la majoria del teixit social alternatiu de la nostra ciutat.

Respecte a aquest darrer punt, hi ha qui trobarà justificacions de tota mena, com que s’ha fet poca difusió, que és època d’examens per als estudiants o fins i tot la coincidència amb el Sònar (?)
Però penso que hi ha una qüestió més de fons que cal analitzar per poder llegir realment el que ha passat, i és la que vull exposar a continuació:

Primerament, és simptomàtic -a més d’espectacular- la quantitat d’activitats que hi hagut només a la ciutat els darrers dies (sense entrar en el que es fa en altres indrets de l’àrea metropolitana), coincidint casualment amb el fsmed:
–Festa de l’Okupació al parc de l’Espanya industrial.
–Fira del llibre Anarquista al Besòs.
–Mercat d’Intercanvi a Gràcia i 3er aniversari de l’Ateneu Rosa de Foc..
–Manifestació de defensa dels drets dels gais i les lesbianes en resposta a la manifestació de Madrid.
–Jornada “Li diuen democràcia i no ho és” a l’Eixample coincidint amb la Festa major de Fort Pienc.
–Cercavila No al Corte Inglés a Nou Barris.
–Presentació del Col·lectiu Negres Tempestes a Sants.
–Una xerrada del cicle Repensar Barcelona /recuperar la ciutat a Can Basté (i festa major del barri)
–……I moltes d’altres que segurament oblido o desconec…..

Ara bé, aquestes activitats no s’han emmarcat dins d’un fòrum social alternatiu, a diferència del que era tradicional a d’altres ciutats, sinó que són fruit de la creixent activitat, múltiple, sense centre ni direcció, que caracteritza el teixit social autogestionat de la ciutat, que ha respòs d’aquesta manera -amb indiferència- sense que ningú ho hagi decidit ni planejat, al procés del forum social, i ha seguit amb la seva normalitat quotidiana.

El Fsmed ha estat un esdeveniment important a la ciutat, però un més (tot i peculiar per als esforços i pressupostos destinats…) dels que es trobaven repartits per la zona aquests dies.

Per molt que algunes persones i estrangers despistats, s’esperessin trobar “Els Moviments Socials” entre les quatre parets de la Fira de Barcelona, la realitat és que allà només hi haviat una part, significativa però petita, dels col·lectius de la ciutat, especialment aquells que treballen temes al voltant de la mediterrània o altres temàtiques de caràcter internacional.
Però bé, què hi ha de dolent? de fet són els qui més podien aprofitar aquest fòrum…
On és el problema?
Potser és que els promotors volien fer quelcom més gran? quelcom central a la ciutat aquests dies?

La disjuntiva la trobem segurament en la diferència entre el que diuen que serà i el que és realment; entre el que es pretén i el que s’aconsegueix. Potser si des d’alguns sectors promotors dels fòrums socials s’abandonés la pretensió d’estar en el centre del mapa i voler representar des d’aquest centre els moviments socials, de problema no n’hi hauria cap…

I es que els Fòrums socials topen amb alguna cosa a Barcelona, que evita que prenguin la centralitat  en l’agenda dels moviments socials. I això no és només responsabilitat de l’organització del fsmed, sinó que forma part de la forma d’organització pròpia de la ciutat.

De fet, es pot dir que la Campanya contra l’Europa del Capital ja fa 3 anys, va ser la darrera vegada  que una mobilització va fer confluir a bona part de la diversitat de sectors i moviments del ric teixit barceloní (sense oblidar les mobilitzacions contra la guerra de l’any següent però que, per l’ús que se’n feia des de l’esquerra institucional, va tenir dèficits significatius de participació dels sectors alternatius).

Des de llavors la capacitat d’iniciativa i autoorganització dels col·lectius i xarxes de base, (mobilitzada sobretot a través dels centres socials autogestionats que en nombre cada vegada major poblen la ciutat) no ha parat d’augmentar; amb agendes, projectes i iniciatives pròpies i enxarxades a nivell de barri o temàticament. Sembla que ja no es necessiten punts centrals a l’agenda, per seguir construint moviment a cada barri, en cada tema, en cada espai de les nostres vides.

A Barcelona, la hortizontalitat, la descentralització i l’autonomia dels col·lectius i de les lluites, són valors forts que limiten la incidència de les suposadament grans organitzacions i d’aquells que pretenen, com determinats sectors dels fòrums socials, ser legitimats com a representatius dels moviments socials.

Potser és per això que aquí no qualla, la dinàmica dels Fòrums Socials nascuts a Porto Alegre, no per la seva utilitat com a espai de trobada, sinó per la seva pretesa representativitat.

El dia que aquests espais de trobada s’autodefineixin només com això, i reconeguin la seva no-centralitat en les dinàmiques de transformació social, potser seran acollits pels col·lectius de base, actualment recelosos o indiferents, i per exemple, trobaran més suport per encartellar els carrers de la ciutat.

* Quan en el text es parla de Barcelona, crec que es podria estendre aquesta perspectiva a tot Catalunya, però com que no conec tant les altres realitats, prefereixo que en cada lloc es valori si aquest procés succeeix o no de la mateixa manera.

enric@moviments.net

“extret de la resposta de l’enric al pere comín”
No vull acusar ningú, sino només contribuir a trobar las raons per les quals hi hagut tan poca participació local en aquest fòrum.

El que jo estic dient per anar al gra és que la fòrmula dels fòrums socials, que arrela bé a Itàlia, França i inclús (amb certs matisos) a Anglaterra; no arrela de la mateixa manera a Barcelona i Catalunya.

No és una qüestió d’àmbit territorial de lluita, sino de maneres de fer que tenen els moviments socials més actius del nostres entorn que els diferencien dels moviments socials d’altres països. S’ha volgut exportar un model, (model que obliga a dependre de subvencions, usar espais ideològicament contraris, o cobrar entrada….)i és això el que no ha funcionat. 

En canvi, hi ha d’altres experiències de mogudes globals organitzades aquí com el II encuentro contra el neoliberalismo i por la humanidad l’any 97 o les campanyes contra el bm del 2001 i contra l’europa del capital del 2002, que van demostrar que sectors que ara et queixes que només pensen en lo local, es van implicar, i com, en l’organització de les activitats. 
I per posar un exemple premonitori, si l’alerta roja que han enviat des de chiapas confirma una situació greu, veuràs com es mobilitzen per un tema global aquests grups que sembla que només pensin en lo local.

Potser caldria (re-) construir una manera de fer, pròpia d’aquí, per a re-fer ponts en el treball global que en altres èpoques han existit. 

D’altra banda. reitero que tot això no amaga la voluntariosa i difícil labor que s’ha realitzat per apropar moviments a les 2 bandes de la mediterrànea. Aquesta feina que algunes persones heu estat fent des de fa gairebé 3 anys, és molt valuosa i espero que en aquest sentit el procés fsmed tingui la continuitat que es mereix.

No he escrit l’article perquè volgués aprofitar aquesta situació, per justificar les meves idees.
si no per trencar el silenci i la indiferència, que he percebut en molta gent aliena al fòrum i
que talla la comprensió mútua entre tothom i impedeix aprendre.
En fer-ho estic creant ponts de diàleg, més que cap altra cosa.
aportació xavi cipriano
“Estic d’acord amb l’enric, crec el que ell comenta, que la dicotomia no es troba en lo local i lo global, crec que a barcelona ja fa uns quants anys que això està superadíssim de fet des de fa uns 5 anys venim de processos que han combinat lluites globals que agrupen a molts col·lectius i lluites locals continuades en els barris,…per tant no crec que el debat estigui aquí.

Més aviat estic d’acord amb l’Enric en que el FSMED ha estat una cosa més dins de l’amalgama de treball que es fa a  la ciutat, i se li ha donat la importància d’una trobada més que es feia a la ciutat.

Si es pretén repetir la implicació massiva dels MMSS de la nostra ciutat i de Catalunya, cal fer un altre format de fòrums i uns altres plantejaments dels mateixos continguts i de les mateixes lluites,…. no es tracta de que qui no va al fòrum, tira pedres als aparadors,  es queda al seu barri treballant, i només fa que mirar-se el melic, això crec que és demagògia i molt de simplisme en l’anàlisi de la complexa realitat; sino que es tracta de, com sempre (al menys en un país com catalunya, que és tan actiu) de poder compaginar les diferents llluites de les diferents sensibilitats, per tal de traçar ponts entre els dos costats de la mediterrània, partint de les necessitats i reivindicacions dels dos costats, i intentant trobar nexes,…
Tb penso que almenys un cert grup de gent estem cansats del format xerrada magistral, i de tenir 180 tallers en paral·lel sobre tots el temes, comprimits en 3 dies, a una mitjana de 2h per tema, de forma que mai es pot anar més llunys del primer anàlisis de la situació, de forma que els continguts sempre acaban sent les mateixes declaracions de bones intencions,…
crec que cal més espais de encontre i intercanvi, i menys espais de xerrada i conferència,….

Un exemple, en el FSMED hi havia tot el bloc de sobirania alimentària i tal, i a nivell de continugts estava molt bé, els ponents, i les organitzcions tb, però resulta que no es va aconseguir massa implicar ni a la xarxa agroecològica de Catalunya, ni a ales assemblees pageses que hi an el territori, ni als consumidors ecològics,  ni a les plataformes en defensa del territori, les quals entre d’altres coses lluiten desdefa anys per la sobirania alimentària. Per tant el procés de creació del fòrum tal com ha estat dissenyat, seguint els patrons dels altres fòrums, no funciona per a implicar als mmss d’aquí, potser funciona com a generador de discurs i com asensibilització general a la ciutadania, però no com a pont entre mms i col·lectius dels dos costats de la mediterrània,… amb algunes excepcions, és clar, ja que en alguns temes si que es va aconsguir la implicació de col·lectius d’aquí,…
bueno, és la meva opinió com a persona que lluita tant a nivell local i de barri, com a nivell global