Nou recurs a l’Audiència Provincial: les proves per a la llibertat provisional són concluents

Ja s’ha dit i s’ha demostrat públicament de diverses maneres, que la mesura de presó preventiva no es correspon al delicte que se m’imputa. Ni tant sols no hi cap investigació en curs que es beneficï del meu tancament; al contràri, la pràctica totalitat de la informació del cas la tenen a causa d’haver-ho jo informat públicament.

Inexplicablement es basen en el “risc de fuga”, quan en diversos textos públics posteriors al 17 de setembre, he anat avisant que tornava per quedar-me: per donar la cara, per participar dels moviments socials, per afrontar el judici i demostrar qui són realment els que ens estafen, per crear debat públic sobre el creixement econòmic exponencial.

Per això, tenia ja programats un nombre d’actes públics i xerrades a partir del 17 de març, on fins ara no he pogut assistir (i que sortosament han cobert altres membres dels col·lectius en els que participo).

Totes aquestes proves han estat aportades ara a l’Audiència Provincial, en un nou recurs que s’ha presentat i que abans de mitjans de maig s’ha de resoldre.

D’altra banda, cal valorar també aquesta mesura de la presó preventiva, en el context de la situació penitenciària del país. Jo estic a Brians 1 ocupant una plaça que correspondria a una persona penada, mentre 4000 persones són a fora esperant l’ordre d’ingrés a presó perquè no hi ha places per elles a dins. Persones que cada vegada fa més anys que van cometre el delicte pel qual estan penades i que en molts casos són ingressades quan per si mateixes ja havien refet la seva vida.

Aquesta situació demostra com d’excepcional és una mesura de presó preventiva, que s’acostuma a reservar a casos de delictes de sang i agressions, en les que la llibertat posaria en perill a les persones afectades.

Davant d’això, i un cop les proves presentades contra el risc de fuga són concluents, només podem esperar la resolució favorable de l’audiència per la meva llibertat provisional. En cas contràri, haurem de considerar de manera demostrada que estic pres per raons polítiques, a causa del gran poder de la banca i de la cobardia i subordinació d’altres estaments del poder a actuar en conseqüència.

Si cal una forta mobilització social per alliberar-me, aquesta serà una petita part de la que cal per alliberar la natura i el nostre futur, que són presos pels interessos de la banca, de les transnacionals i de tots aquells que impedeixen el debat públic i seriós sobre el col·lapse al que ens porta el creixement econòmic i les seves alternatives.

Defensar la meva llibertat és defensar el lliure debat sobre quin model de societat volem