Marea desobedient per a la Revolució Integral

Mar ja no tenia por. El temor era subtil i fugaç, només per la possibilitat de tornar als moments en els quals no li pertanyien les seves temors. Però sempre, quan entrava a una cova, s’hi endinsava mentre s’acariciava al ventre de la Muntanya, on sabia que si volia expressar-se, la sentien: 

– Aquí estàs segura, pots explicar-m’ho —va dir ressonant una veu familiar.

mar i montanyes2

Mar no tenia temps a perdre. Va tenir la certesa del temps del sí, i va arrencar a comunicar-se des de la veu d’una realitat que no li pertanyia només a ella:

– Estem refent la llar. T’ho dic amb la fermesa i la confiança de la coherència. Ens estàvem descuidant de posar llenya al foc, i els pals no ens deixaven de caure. Moltes companyes pensaven que les trepitjarien si sortien del camí traçat i per aquest motiu baixaven la mirada.

Ara hem après, caminem lliures, i ens hem compromès a construir juntes. Continuem per la drecera que ja poques dignament caminaven: cap a l’alliberament i la reconstrucció de les condicions de la nostra existència com a subjecte col·lectiu. L’anomenem Revolució Integral, i sabem que t’agradarà.

La veu de la Muntanya va pronunciar un llarg silenci alhora que feia memòria de totes les vegades en què al llarg la Història havia vist florir processos revolucionaris. Va recordar les revolucions manipulades, les que no van canviar res; les que no eren revolucions. Però, també, recordava les floretes rebels, les més dignes, les més pures; aquelles que mai no han deixat de resistir i batallar per la descolonització. Les originàries que conserven en la saviesa dels seus pobles la recepta del viure bé, no del benestar individual, sinó del conviure amb abundància del que és fonamental, en el fluir dels sentiments i de la vida alegre.

Ho va comprendre de cop: la llavor d’aquesta Revolució germinarà reforçada per les capacitats d’aquelles que li donen l’aigua i la llum; la capacitat de vincular-se amb l’entorn i recuperar els sabers ancestrals.

Ella, la Muntanya, es va comprometre a aportar la Terra on fer créixer la Revolució Integral.

– Un nova revolució, que emocionant! I què més necessiteu? —va respondre animada la veu de la Muntanya.

– El que de veritat necessitem ho tenim clar. També el que no. No necessitem tot allò que des de la manipulació mediàtica se’ns ha dit que havíem de desitjar. No necessitem que cap estat ens digui quines són les prioritats, perquè no ho seran si no vénen dels nostres consensos.Necessitem únicament donar més passos ferms per tal d’autogestionar en col·lectiu allò que ens permeti abastir-nos del que de veritat cal: saluts, educacions, energies, llars . . ., justícies.

– Per fi —va respondre la veu de la Muntanya alleujada—, ja dubtava de si serieu prou valentes per fer aquest pas. Però, això que esteu fent és complex. Us caldrà gent amb experiència i estudis, també calen diners, perquè encara el vostre món funciona amb aqueixos paperets perversos… Teniu autoritzacions, permisos i subvencions? Qui us ajudarà?

– Nosaltres mateixes. Aquest cop és diferent. Precisament volíem parlar-te d’això: no demanarem permís per a ser lliures. No hi ha autoritat legítima més enllà de la pròpia consciència. Quan prescindeixen de les nostres maneres, només ens resta desobeir.En aquest punt ens mantindrem fermes, ja mai no acatarem allò que ens limita en la construcció del món nou que portem dins: una nova societat on totes tenim veu i oportunitat d’acció; també tu. T’ho expliquem perquè facis radiar el suport a la Desobediència Integral.

Hauria preferit poder veure els ulls de la Muntanya per a explicar-li aquesta part, però Mar es va adonar que era el mateix que mirar-se a si mateixa i viure, a través dels seus propis ulls, els acords que havien pres. Més concisa i calmada, va continuar:

– Trenquem d’arrel el contracte social amb els estats i el món financer. Creem un nou contracte basat en la proximitat, el suport mutu i la confiança entre cadascuna de nosaltres i les comunitats a les quals ens sentim vinculades. Aquest és el gran pla: no hi ha gran pla. Açò no va de teoritzar i imposar, tampoc no cal sortir al carrer fins esgotar-nos. Podem anar més enllà, podem desobeir qualsevol autoritat aliena. Podem transformar les nostres relacions humanes i deixar d’acceptar discriminacions i enjudiciaments.

– M’arriben fins al fons les teues paraules sinceres mentre tornen una vegada i una altra pel ressò d’aquesta cova. Només em preocupa una part, no penseu que desconfio de les vostres intencions, però temo que torni a no haver-hi justícia. Porto tota la Vida observant-vos atenta, i en tots els calendaris i geografies, us heu sotmès al jou per no ser capaços vosaltres mateixes d’equilibrar les balances. A més, no us deixaran en pau, voldran atacar-vos, empresonar-vos…

La veu començava a tremolar, un nus ofegava aquestes paraules i va començar a preocupar-se, com es preocupa qualsevol mare… Alhora, era conseqüent, sabia que la Mar era una dona lliure, de les que conserven viu l’esperit de justa rebel·lió que l’educació paternalista no ha pogut obstruir, culpabilitzar i sancionar.

La Muntanya va trencar l’objectivitat amb la qual habitualment parlava i es va posicionar clarament en contra de la falsa democràcia que institucionalitza la injustícia, és un tema que la toca de prop, ja que cada dia veu com són perseguides aquelles que la defensen i la cuiden.

– Les lleis no són més que paper mullat que contradiuen amb impunitat els qui les dicten i executen. L’Estat paternalista es planteja millorar-vos la vida i no fa més que enterbolir-vos-la amb un assistencialisme caduc alhora que ineficient; manteniu als qui diuen deure-li al poble la seva existència i en realitat hi atempten en contra. Com ho heu permès durant tant de temps?

La mal anomenada justícia és un dels poders opressors corruptes, que s’encobreixen mútuament per obeir a la destrucció i mostrar un miratge d’independència i equitat que ja no hi ha qui se’l cregui. Els que estan al poder, ja sigui polític, financer o judicial, no són jutjats. En canvi s’assetja les qui denuncien públicament les injustícies i es tracta de tallar les ales i penalitzar les activistes socials que tracten de reequilibrar les injustícies.

– Com tu, ho patim de primera mà, per això mateix no els donem legitimitat per a jutjar-nos. Per això mateix desobeïm les seves lleis i tirem endavant amb propostes que no necessiten el beneplàcit dels estaments oficials: propostes d’accions directes del poble i per al poble.

Amb una mirada més profunda i un to de veu més viu, la Mar va afegir:

– Tot això que et dic té un objectiu que va molt més enllà de cobrir les mancances dels estats… Volem una nova construcció social del dret i els acords de convivència que vivencialment sorgeixin de nosaltres. Al contrari del que passa en les actuals democràcies capitalistes, on les normes són fruit de la burda reforma d’èpoques anteriors més fosques.No anirem al ritme d’aquest pas lent i manipulat, no es tracta de demanar canvis insubstancials, es tracta de la coherència de resoldre els conflictes a la nostra manera, des de la democràcia de les assemblees horitzontals entre persones que es miren, es toquen i s’oloren.Les persones afectades participen en la resolució dels conflictes i anem generant el consens, fins arribar a un acord que totes les parts aprovin. El sistema de justícia que plantegem es basa en què els col·.lectius humans ens acollim i participem activament de la contínua definició dels nostres drets i deures, afins als principis i recursos que ens uneixen.

– Quantes en sou ja? Veig el creixement qualitatiu que esteu fent, però no el quantitatiu. Saps que mai no he dubtat que unes poques persones poden canviar el món i per això us dono tot el meu suport. Espero que moltes més us facin costat i s’hi sumin, des de les seves lluites i a la seva manera.

– Fins ara n’érem poques, però trobem arreu rebels que, si cal, no obeiran les lleis; més quan coneixen els interessos de control que les promouen i desconfien de les intencions dels que les dicten; més quan són persones que se senten capaces de crear i conviure. En aquest sentit, remarquem com una dimensió important de la Revolució Integral, els radis de suport i protecció per a aquelles que sentin que han de desobeir per portar a la pràctica la seva voluntat profunda d’emancipació.

Les paraules acompanyaren Mar pel canal de sortida de la cova

Declarada ja en alegre i constructiva rebel·lia, no s’amagaria mai i deixaria volar al món milers de crides com aquesta:
crida

 

La cova es va contraure, l’ull de llum es va dilatar, i Mar va tornar al món.

 

 

A totes les dones que han parit la Marea de la Revolució

Signen: Dones Compromeses, Resistents, Enxarxades, Austeres, Revolucionàries, Activistes, Desobedients, Integrals, Creadores, Actives, Lliures, Somniadores…

8 de març del 2013

This post is also available in: Spanish

Comments

  1. Matilda Pereira says:

    GRÀCIES UN COP MÉS, TE MOLT DE VALOR (de valua) TOT EL QUE FEU I MOLTES GRÀCIES PER AQUET CONTE EN AQUET FORMAT ES TRASMET MOLTA INFORMACIÓ.
    UN COP MÉS GRÀCIES.
    Namasté/Matilda

  2. Lupina says:

    Qui són aquestes dones que signen? Qui són aquestes dones RADICALS? És un col·lectiu organitzat? Ës pura curiositat…

    • Bones!
      Aquestes dones que signen són unes de les tantes que s’identifiquen amb la llista d’adjectius. Les inicials destacades són les de RADI, no RADICALS, tot i que si uneixes totes apareix: CREARADICALS.

      Esperem haver satisfet la teva pura curiositat.
      Salut!

      • Maria says:

        Austeras?! por qué?!
        La energia femenina es expansiva, generosa, dadora, cooperativa, cuidadora, enredadora…
        Si es necesaria una “A”, para CREARADICALS, qué tal una de “ALEGRES”?
        Es sólo una propuesta…
        Gracias por la belleza de este cuento, a todas las energías femeninas de RADI (vengan del sexo que vengan).

        • Beatriz Domínguez says:

          Completament d’acord amb la proposta de la Maria. Encare que sigui un petit detall… els petits detalls marcan la diferència.

          No es que cregui que l’austeritat sigui un antivalor, tan sols pot ser-ho segons com.
          La que ens imposan els mercats i els seus esclaus, els polítics, es una enredada maquiavélica. Per treure’ns els nostres drets, afegint deures ilegítims. Sense les seves obligacions o deures,… se los pasan por donde les da la gana. Psicopatia, absoluta falta de capacitat empàtica amb la resta del mon.
          La austeritat de qui la tria lliure i voluntàriament, en canvi, és un exercici de llibertat, “valga la redundancia”, una elecció de simplificació de la vida (en el millor sentit de la paraula simplificació).

          • Maria says:

            Estoy de acuerdo Beatriz que los detalles importan. Quizás por eso yo también hacía esa puntualización, jejejeje! Podría ser incluso que estemos hablando de lo mismo, aunque yo prefiero definirlo como “sencillez”.
            La palabra “austera” para mí lleva asociado un carácter de rigidez, sobriedad… como las celdas de los monasterios católicos, por ejemplo. Por eso no me representa.
            Podríamos incluso ir más allá, y hacer de la sencillez un arte. El minimalismo sería la expresión artística de esta sencillez aunque éste va más lejos puesto que se centra directamente en la esencia de las cosas.
            Que nuestras vidas sean sencillas, bellas y alegres! Quizás como un acto más de esta revolución…

  3. Beatriz Domínguez says:

    PRECIÓS…
    Una joia d’incalculable valor que mostra una’altre joia d’incalculable valor: la feminització de la societat, la materialització de l’alliberament de l’obsolet patriarcat des de les persones i els colectius empoderats, l’arribada -per fí- de l’equilibri entre lo femení i lo masculí entre nosaltres. Parit per nosaltres mateix@s, com parim les dones els fills des de sempre…
    Un cant a la llibertat, la tan desitjada.
    Mar i Muntanya, Cel i Terra, Vent i Marea, Cova i Bosc retrovant-se amorosa i filosóficament sincrónics.
    Nosaltres parint un nou temps de floriment de la vida, com la natura cada primavera… Amb potencia.
    PRECIÓS…
    Mil gràcies a totes i tots els que ho fem possible dia a dia ajudats per la força de la vida qu’empeny i l’univers que ens conté i s’en alegra com un picarol d’aquet moment de canvi revolucionari global!!!

    Visca aquesta crida del temps del sí i totes aquestes crides que ens empoderen!!!

  4. La revolució integral és un concepte tan ampla per no dir inabastable que hi caben tantes interpretacions com subtilitzadors de marca concurreixin. Això de la revolució íntegra no inclourà totes les classes? Tots els aspectes? la totalitat social i conceptual? No inclou també ambdós gèneres? Així doncs, ¿com entendre aquesta signatura i substantivització en clau exclusivament femenina? Una col•lecció de noms i adjectius rimbonbants pretén alliçonar-nos sobre l’ actitud revolucionària, adoptant d’ entrada una actitud sexista i contrarevolucionària. Fer fora del discurs a qui també hi estar interessat pe raons del seu sexe es tant o mes pitjor que fer-lo fora per ser negre,jueu o gità. ¿que es tot això de Dones Compromeses, Resistents, Enxarxades, Austeres, Revolucionàries, Activistes, Desobedients, Integrals, Creadores, Actives, Lliures, Somniadores…(entre mitja dotzena i dotzena i mitja de dones amb un tripi de mes?). Si tirem del fil del cabdell i hem de parlar sobre la revolució integral, cap sexe (tampoc cap classe econòmica o grup ideològic o reivindicatiu) pot pretendre apooerar-se del seu concepte ni pretendre vanguarditzarl-a. Portant l’anàlisi més enllà de la lògica i necessari autoafirmació femenina i esbrinant el comportament hembrista d’ alguna de la seva gent, es per tenir-hi por. (¿quantes dones acusen a la primera diferencia d’ opinions que son maltractadors per exemple?). Comparativament al masclisme prou criticat i en procés de superació, l’ hembrisme és un terme encara no conegut ni divulgat perquè s’ ha fet creure que les dones son exclusivament les pitjors víctimes de la societat i mai les seves victimàries. Que diríem de generacions senceres de dones castradores fent malbé les personalitats del seus fills barons i també de les nenes? El masclisme residual es amb les dones que accepten el rol dominant (que no necessariament violent) dels seus homes qui té un gran aliat. L’ hembrisme no té res de feminisme, ni el canvi de tots els substantius que acabaven amb masculí plural o singular té res de radical o alternatiu, és la pataleta superficial de qui no té més interès o més llums per anar més enllà. Utilitzo ambivalentment tant els plurals en masculí com en femení segons em pica el moment, però no en faig un gra massa d’ això ni penso que sigui cap etiqueta de comprensió de res.
    L’ hembrisme es el pitjor descrèdit del feminisme i ve traslladant al si dels moviments reivindicatius per qüestions especifiques de la condició femenina els pitjors gestos del masclisme més obsolet d’ altres segles. L’ hembrisme és una intrusió del masclisme per la via de les dones maquillant-se d’ aparences rebels però sense un visió de la justícia general ni molt menys de la llibertat de l’ altre gènere.
    Encara es aviat perquè tants les dones conscients como els homes psicologia i físicament maltractats per dones, vagin parlant i vagin examinant empíricament com funciona aquest hembrisme. Comparativament les personalitats falòcrates estan fent menys mal a la societat que les personalitat vaginòcrates a jutjar per la quantitat d’ injuries, mentides i falses denuncies amb les que emplenen els jutjats.
    Cal sortir dels estreps dels cromos i fer discursos menys demagògics i més analítics.
    No puc admetre que a totes les dones com persones crítiques del sistema capitalista ens posin en el mateix paquet d’ una col•lecció d’ empenedides i rancoroses (un parell de mots que falten a col•lecció d’ abans) que es pretenen ser l’ icona, el baluard i el programa de milions de nosaltres

    • Hola Susana!
      Indubtablement que la revolució integral ha d’incloure tots els aspectes, conceptes, societats i gèneres. Aquest conté va dedicat a les mares de la revolució, es signa en femení perquè l’han escrit dones que com la Mar o el Mar acullen tots els gèneres (i espècies).
      La col·lecció de noms i adjectius que dius rimbonbants no pretén alliçonar a ningú, només mostrar-nos tal i com som aquelles que hem participat d’aquesta història, literaria i vivencialment. No considerem que hi hagi actituds sexistes ni contrarevolucionàries, en tot cas, sentim que la teva interpretació hagi estat aquesta. No hi ha intenció de fer fora del discurs a ningú, tampoc ens apoderem dels conceptes, només en fem ús d’allò amb el que ens sentim identificades.
      Esperem que pugues resoldre aviat els teus conflictes amb les hembristes, en tot cas, aquí no les trobaràs, doncs com tu, pensem que no hi caben sexismes a la revolució integral.
      Salut!

  5. Gracies i enhorabona per evidenciar que lluny de irresponsables i negligents extremismes,
    ser radical es qüestió d’integritat, coherència, profunditat… a dia d’avui també de valor.
    Gracies per osar… i facilitar l’osadia.

  6. Lupina says:

    Revolució integral, ja em disculpareu, son a començar la casa pel teulat… La revolució es fa poc a poc, caminant, almenys fins al moment en què esclati de veritat i haguem de fer front a la violència que comportarà. Ho sento, però el vostre em sembla un pla molt bonic que ho té tot pensat, fins i tot la poesia, un programa d’enginyeria revolucionària mancat de la realitat i la vida del dia a dia, que es construeix i es teoritza en funció de la pràctica. Com dic, malgrat que el seu pla integral pateix d’aquesta previsió que no oblida res (per tant és molt tècnica), també contempla la poesia, com en aquest conte que heu penjat… Però la poesia no pot ser prevista, no es planifica, la poesia és vida que no hi cap en cap quadrícula, encara que aquesta sigui revolucionària i integral.

    La resposta a la noia del cacau mental hembrista-no-sé-què, que demostra un desconeixement considerable de la natura i la història del feminisme, ho diu tot: no es pot respondre a una ofensa com la que llança sense fonament amb l’amabilitat i previsió amb què ho feu. També això ho teniu previst: la revolució integral ho ha d’incloure tot (i sublimar-ho, obviar-ho), fins i tot la ofensa…

    NO, no em sumo a la revolució integral. O en tot cas, si ho faig, no ho pronuncio, ho faig. Pronunciar-ho és treure-li la màgia. Una mica de màgia, si us plau! Quelcom de l’abast de la “integralitat” a què feu referència no pot estar en el titular d’un programa polític. És la mort de la poesia que preteneu que informi la vostra revolució.

  7. sàlvia says:

    integrament radical com no es pot ser d’altre manera, revolució radical com sino? comencem ha saber quin es l’altre mon possible i sabem exactament quin és el mon que ja no hi pot haber, perque ja no li queden mes possibilitats de esser, esgotat, caduc, malversat, espremut, el poc de bo que en queda serà la nova llavor que ja comença a germinar, cap un nou ordre radicalment lliure, integrament honest, revolucionariament realista. Ja no son temps de somniatruites el cost ha estat massa alt, la veritat ens ha esclafat a la cara i serà el futur de tots els gèneres o de cap,el valor del tú i despres el jo o de ningú, mentres vosaltres ja sabreu respectar-nos i nosaltres us tindrem en compte, ho sabeu del cert la poesia no es morta ni morira mai , tampoc ens informara de res i encara menys d’una revolució, tampoc l’anuncia, ni en fa premonicio, ho és i punt, la poesia tal com s’anomena o es revolució o ja es altra cosa.

    • Beatriz Domínguez says:

      Com m’agrada el que dius i com ho dius…!!
      Tan sols no coincideixo en aixó de “el valor del tu i després el jo…”. Segons jo, depen de la situació només. De vagades una cosa i de vegades un’altre. I sí tenir SEMPRE en compta el nosaltres, els altres. preque som en plural… Però no hem de perdre el propi centre, si no ens perdem fàcilment i costa de retrovar-se. Segons la meva humil opinió.

      … la poesia tal com s’anomena o es revolució o ja es altra cosa. Preciòs, Sàlvia. Sabia…

Speak Your Mind

*