Les primeres mobilitzacions: 2000-2002

Amb l’entrada al nou mil·lenni ens trobem en un context de lluita pel canvi global, on sorgeixen un conjunt de mobilitzacions importants. Com a precedent, als EUA la victòria de les històriques mobilitzacions contra la OMC a Seattle on entre 50.000 i 100.000 persones fan fracassar l’anomenada “Ronda del Mil·leni”, es considera generalment com el punt d’inici d’un moviment contra la globalització neoliberal, moviment que s’estendrà cada vegada més arreu del món.

Va ser cap a l’any 1999 quan l’Enric va començar a interessar-se i es va implicar activament en una de les primeres campanyes de desobediència civil. Participant activament en la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (XCADE) i després de 6 intensos mesos de preparació,  el 12 de març de l’any 2000 es celebra a Catalunya i  a  Espanya la “Consulta per l’abolició del deute extern”.

Després de la campanya del deute, l’Enric es suma a última hora a l’acampada del 27 de maig a Plaça Espanya, on centenars de persones protestaven contra una desfilada militar de l’exèrcit espanyol. A partir d’aquí, es crearà una comissió de treball per preparar el viatge a Praga i una altra per organitzar una manifestació a Barcelona amb el mateix motiu, per a aquells que no es desplacessin a l’epicentre de la reunió. I de tot això, naixerà  a Catalunya el Moviment de Resistència Global (MRG).  L’Enric anirà prèviament a Praga per una reunió preparatòria, on coincidirà ja amb membres d”Acció Global dels Pobles (AGP), un grup de persones molt  posades en l’activisme a nivell global que ara preparaven amb afany la contracimera. Des d’aquell moment es van anant convocant contracimeres perseguint cimeres, en les que Enric i molts activistes implciades van patir escenes de confrontació directa amb les forces policials, tant a Niça, Zurich i Barcelona. Podeu trobar les anècdotes d’aquestes experiències>> HiperlinK2>CAP.I.(2apart)Llibre Abolim la Banca

El mes de juliol d’aquell intens any 2001, serà recordat tristament per les mobilitzacions contra el G-8 (el grup dels països més rics i poderosos del món). L’Enric i altres van preparar la contracimera a la ciutat de Gènova, on L’Escola Días era el centre de coordinació dels activistes, el centre logístic on es passarien hores fent feina dins la comissió de premsa de la campanya.  La contracimera estava organitzada en tres dies, el primer era una manifestació de suport a les persones immigrants que va ser molt multitudinària, el segon era el dia dels bloquejos a la cimera i el tercer, el dia de la manifestació més important. De totes maneres, a partir del segon dia ja es va començar a veure que les coses no pintaven gens bé. La ciutat estava en guerra i la gent en estat de xoc davant la brutalitat i la impunitat policial que tenia recolzament institucional…l’assassinat de Carlo Giuliani va sembrar el pànic i el caos en un marc de batalla campal difícil de controlar.

Després de les vivències a Gènova i de l’atemptat de setembre de 2001 a Nova York, l’activisme de resistència global va canviar molt. Per una banda, l’assassinat de l’activista Carlo Giuliani i l’actuació general de la policia a Gènova va marcar el futur del moviment global perquè la por i la incertesa respecte a la violència policial va condicionar les accions que es farien a partir d’aquell moment. Per altra banda, el terrorisme va passar a ser primera pàgina de totes les notícies i de tot plegat se’n va ressentir la creativitat de l’acció directa, va augmentar també la repressió a la dissidència.  A partir de llavors la lluita s’enfocarà més a l’àmbit local i el treball internacional estarà més enfocat a la construcció d’alternatives i menys en la protesta.