Les Primeres Jornades Assembleàries de la Cooperativa Integral Catalana (CIC)

Les primeres Jornades Assembleàries van tenir lloc al maig del 2010, ala primera Rimaia, centre social autogestionat de Barcelona, aplegant diverses persones interessades en formar-ne part i impulsar el procés que s’estava iniciant. En aquelles primeres jornades es posa en comú tota la feina que es portava avançada, doncs diverses persones, entre elles l’Enric, ja havien encetat el procés de treball en comú, trobant-se periòdicament i organitzant-se per tal d’estudiar profundament quina seria la millor estratègia i quina seria l’eina òptima que permetria dur a la pràctica aquest entramat de relacions que ens permetria viure fora del capitalisme

L’investigació de les diferents possibilitats va dur a concloure que l’eina òptima per dur a terme els objectius que es pretenien era constituir una cooperativa, com a forma jurídica que permetés construir un espai de relacions econòmiques autogestionades entre les participants, blindada contra els embargaments privats o públics i que minimitzés de manera totalment legal, o almenys de forma no punible, el pagament d’impostos i seguretat social, tot protegint-nos tant com sigui possible de l’acció de la banca i de l’Estat. Així doncs esdevenia una forma jurídica legal de transició per permetre construir, des de l’àmbit més local, una manera de viure on ni la banca ni l’estat seran necessàries.

Legalment es tractava de constituir d’una cooperativa mixta de serveis i de consum. De manera que les empreses, professionals i prosumidores podrien participar per intercanviar serveis internament i vendre’n cap en fora de la cooperativa, mentre que com a consumidores totes les participants podrien realitzar compres conjuntes tant als socis de serveis de la cooperativa com de productes que vinguin de fora.

Una protecció afegida que donaria la cooperativa és que el capital social que s’hi aporta com a soci, ja sigui en la seva part obligatòria o voluntària, no és embargable si s’embarga al soci, perquè així ho determina la llei que per aquestes característiques la diferencia d’altres formes com els autònoms, les societats limitades i les anònimes. Per això, els béns i diners que hi ha a una cooperativa només es poden embargar si s’embarga a la cooperativa pels seus propis deutes, no pels deutes dels seus membres.

Això permetria ser insolvents i aturades com a persones, segons el sistema i el marc jurídic vigent, però alhora poder viure amb tota normalitat, treballant i consumint de manera autogestionada, sense haver de preocupar-nos pels embargaments dels deutes anteriors.

D’aquesta manera s’aterrava a la pràctica la possibilitat de construir un entramat de relacions econòmiques cooperatives i solidàries entre persones i empreses socials, fora de les regles del mercat i fora del control de l’estat. Per tant, neixia un espai per promocionar i fer crèixer productes ecològics i locals, serveis realment necesssaris per al dia a dia i nous projectes d’autoocupació vinculats a aquestes necessitats reals.

En aquell moment, els objectius més concrets es definien a curt termini com:

  • Reduir les despeses en euros i ajudar a crèixer a les monedes socials de les ecoxarxes.

  • Reduir el preu dels productes necessaris a través de les compres col·lectives.

  • Donar una sortida d’autoocupació digna i il·lusionant a persones que estan a l’atur.

  • Facilitar una sortida econòmica col·lectiva a les persones que han esdevengut insolvents de cara a la banca i l’estat.

A llarg termini es podria convertir en una altra societat fora del control capitalista, amb el seu propi sistema de seguretat i previsió social per garantir les necessitats bàsiques de tots els seus membres en tot el seu recorregut vital.

Des del primer moment es va pensar profundament en la gestió de la cooperativa, especialment pel que fa a l’àmbit econòmic, doncs era cabdal facilitar l’autonomia en el funcionament diari a cadascun dels projectes productius amparats sota el paraigua legal de la cooperativa, organitzant-ho de manera que els descoberts d’un projecte no afectin els comptes d’un altre projecte. Per això la proposta era la creació d’un compte corrent per cada projecte que ho necessiti, confiant que l’ entitat financera (en principi banca ètica) garanteixi que no hi haurà moviments no desitjats de diners, entre els diferents comptes que estiguin en la seva entitat.

Des de llavors es va crear la comissió de gestió econòmica, que dedicava els seus esforços a estudiar cada projecte ja actiu que es vulgués formar part de la cooperativa integral i fer un pressupost de tots els moviments que anirien amb moneda convencional i del que caldria aportar al pot comú per finançar les despeses compartides.

La descentralització i extensió al llarg de tot el territori va encetar l’estudi de les vies per dinamitzar la creació de nuclis locals, per tal de localitzar en el seu territori les tasques i comissions de treball de tota la cooperativa i fer d’enllaç entre tot el coneixement compartir mitjançant la cooperativa i les necessitats locals.

En aquelles primeres Jornades es van posar en comú els objectius i els perquès de la creació de la cooperativa, deixant espai al debat i obrint la participació de totes les interessades en el procés assembleari ja obert, que tenia lloc quinzenalment a Barcelona. Ja en aquell moment l’efervescència de l’autoorganització havia resolt la creació de diverses comissions de treball i la posada en marxa d’una xarxa social lliure per tal de dinamitzar la coordinació i possibilitar el treball en xarxa http://cooperativa.ecoxarxes.cat. Cal destacar que des de llavors fins al dia d’avui, ha estat l’espai on s’han anat recopil·lant les actes dels diversos processos assemblearis, l’històric del grups de treball i comissions, a més de ser un espai d’interacció, debat i generació de propostes per part de totes les persones usuàries de la xarxa. Actualment continua sent l’espai web on hi ha recopil·lada tota la documentació del procés, sent així un fons documental i històric, amb molts de recursos i fonts de coneixement alliberades a tota la comunitat.