Les cooperatives: eines per a la construcció des de baix

D’entre les propostes que anaven sortint, al cap d’uns dies van agafar força algunes relacionades sobretot amb la creació de cooperatives. La cooperativa és una forma jurídica d’empresa que permet aplicar la democràcia econòmica, és a dir, una persona un vot, per molt que unes persones tinguin més capital aportat que d’altres. En l’àmbit dels moviments socials, sovint s’anomena cooperatives a totes les formes d’organització assembleàries i participatives per gestionar una activitat econòmica col·lectivitzada.  Per exemple, les cooperatives de consum ecològic són aquells col·lectius en què un nombre d’unitats familiars que oscil·la entre una dotzena i un centenar, s’ajunta per a realitzar compres col·lectives a pagesos de producció local i ecològica.  La base de la feina acostuma a ser voluntària tot i que també hi ha models mixtos amb la professionalització que permeten ampliar el nombre de participants i ser-ne part encara que no disposis de prou temps per col·laborar activament.
Cercant i investigant sobre les idees cooperatives, es va començar a plantejar aquest model aplicat a l’habitatge, és a dir, en les cooperatives d’habitatge de cessió d’us.

“En l’àmbit de l’habitatge proposo com projecte estratègic la creació de cooperatives d’habitatge d’ús, on els participants són inquilins i alhora socis de la cooperativa que és propietària de l’habitatge. Aquesta idea que avorta l’especulació, segueix el model escandinau “andel”. Ara és una bona oportunitat per a generalitzar aquesta proposta perquè amb uns pocs càlculs qualsevol persona hipotecada podrà adonar-se que deixant de pagar la seva hipoteca i apostant per aquest model, podrà augmentar a mitjà termini el seu benestar i seguretat, disminuint les seves necessitats econòmiques.

Aquest model de cooperativa d’habitatge a més de per l’accés a l’habitatge és important per totes les relacions comunitàries que pot comportar, doncs es poden generar tasques, espais i usos comuns que a més ajudessin a reduir l’impacte ecològic de la nostra forma de vida. Es tracta de realitzar una expropiació ciutadana de la propietat capitalista per a convertir-la en propietat col·lectiva, i la cooperativa d’ús és una manera legal de fer-la que pot complementar-se amb les accions de desobediència civil tipus okupacions que ja coneixem.

Serà interessant calcular també, ara que les hipoteques afecten a habitatges que s’estan devaluant, com deixar de pagar les mateixes i apostar per aquest model pot fer que una família tingui dret per a tota la vida de tenir un habitatge digne, sense endeutar-se i a una quota bastant més baixa del que costa un lloguer.

Així doncs, penso que aquesta proposta és molt complementària amb la vaga de usuari@s de bancs, ja que les persones que per voluntat o necessitat passin a ser moroses, es podran implicar en la cooperativa, ja que les seves aportacions al capital social no són embargables i en canvi es poden retornar si es donen de baixa de la cooperativa. Aquest model antiespeculatiu de cooperatives d’ús, és incipient en l’Estat Espanyol, on ja ho està popularitzant l’associació Sostre Cívic, però és massiu en d’altres països com Suècia, Dinamarca i Uruguay. Algunes d’elles són a la vegada models de cohabitatge (cohousing), que emfatitzen les relacions comunitàries entre els veïns i per tant són doblement interessants. Tinc ganes d’anar construint una proposta sòlida sobre aquest tema, en temps de crisi. Algú s’hi apunta?”

De seguida de pensar en aquesta idea, es va començar a pensar que en ella es podria  tenir una solució  per motivar  a la gent a deixar de pagar les seves hipoteques, doncs si els números demostraven que era més viable per viure en condicions, deixar de perdre diners en una casa que no seria teva fins d’aquí 30 o 40 anys i dedicar-los a tenir pagat un sostre en 5 anys, participant d’un projecte col·lectiu, molta gent s’hi podria entusiasmar. El fet de trobar la solució en l’àmbit del cooperativisme va ser una gran troballa que va començar a dotar de forma a tot aquest sistema de propostes.
Investigant amb aquesta idea al cap, per acabar de donar-li forma, va investigar l’eina de les cooperatives per vehicular la construcció des de baix d’estructures que puguin resoldre les necessitats bàsiques de totes les persones. Un fet clau va donar encara més força a la proposta i es que “ l’aportació social a la cooperativa no seria embargable; sí ho serien els excedents de la cooperativa si es generen, i els acomptes laborals (en cooperatives de treball) en les mateixes proporcions que els sous.