L’aposta pel decreixement en temps de crisi

(publicat 9-2-09 a http://www.decrecimiento.info/2009/02/la-apuesta-por-el-decrecimiento-en… )

Havíem dit ja, quan començàvem a moure’ns pel decreixement, que la crisi que imaginàvem que anava a venir, seria una oportunitat pel canvi, però ara que la tenim aquí amb tota la seva envergadura, que es preveu llarga i que sabem que no tindrem millor oportuinidad com fem perquè no ens superi?
Quina estratègia hem d’agafar com a moviment davant aquests moments claus?

D’altra banda potser hem llegit també en algun article una cita que diu “no hi ha res pitjor que una societat de creixement sense creixement”

Certament la disminució precipitada de l’activitat econòmica que viu el nostre món, representa una ventada d’aire fresc per al nostre planeta, però al mateix temps, milions de persones estan vivint les seves conseqüències directes en la fam, la ruïna de la seva economia familiar, i el tancament de nombrosos negocis. Com podem respondre davant això?

Molts de nosaltres ja estem apostant per canvis en els hàbits personals i per projectes col lectius que ens permeten apartar cada vegada més aspectes de la nostra vida de la dinàmica capitalista dominant. A la vegada, organitzem actes, xerrades, passis de documentals, jornades, per conscienciar i implicar més gent en aquestes respostes pràctiques. Però n’hi ha prou amb la pràctica i la conscienciació. Podem aspirar a més?

Quan la corrent continua tirant cap a la solució individual i curtplacista, es fa difícil imaginar com aquestes petites alternatives poden omplir-se de nous pobladors, sense que canviï el corrent. Motius com la pressió social i familiar, els problemes econòmics, o altres relacionats amb les dificultats de nedar a contracorrent fa que els participants siguin menys que els que desitjaríem i que fins i tot molts precursors tinguem serioses dificultats per integrar els diferents aspectes de la nostra vida a la construcció d’alternatives comunitàries.

Per sortir d’aquest cercle, la crisi pot ser un bon moment, però només si sabem fer confluir conscienciació i necessitat. Necessitem crear un pla d’acció i organització social que respongui a les necessitats dels exclosos en aquests temps de crisi. Podem dur-ho a terme?

Jo estic convençut que sí, i crec que és la nostra responsabilitat fer-ho. Per tal que aquest moviment pugui aconseguir el seu objectiu, ha d’aconseguir dues coses molt clares però de llarg abast:

  • Donar solucions pràctiques a la gent comú que està sent afectada per aquesta crisi. A la gent que el més important que té al cap és donar-li de menjar als seus fills. Aquestes propostes sobre el terreny han de demostrar a petita escala la solidesa de la proposta de canvi social que estem proposant
  • Construir una oposició social valent, amb un discurs clar que permeti que en l’imaginari social entri amb força la idea que hi ha un altre estil d’organitzar la societat, que amb tota la seva complexitat i variants és l’únic estil viable per al nostre futur i que la crisi capitalista suposa el millor moment per fer-ho. Per a això caldrà convèncer i crear aliances amb altres moviments socials i també sectors afectats.

Per passar a l’acció des del col lectiu crisi hem organitzat un apartat web on hi conflueixen les propostes abocades a la pàgina en els seus primers mesos de funcionament. Perquè ha arribat el moment, és hora ja de convertir les idees en fets. És el moment de desobeir d’aquest sistema per construir un altre, moment d’autoorganitzar-nos els de baix per rebel lar-nos i per cooperar, d’aturar el capital i per activar l’autogestió. Moment d’agafar el control de la nostra vida, el d’alliberar a la vegada al nostre planeta i a la seva gent.

Podem donar solucions pràctiques per al problema de l’atur, podem recordar que el que està en crisi és el valor de canvi, però que el valor d’ús el que està és infrautilitzat. Així tenim milers d’hectàrees de terres abandonades a prop dels pobles i ciutats i milers de naus, cases i locals abandonats, per citar dos exemples simptomàtics. Amb tot el que el sistema actual ha infrautilitzat podem generar milions de llocs de treball per a gent que no en té. Sabem que el poder no ho farà per nosaltres perquè estan en una espiral de la qual no poden sortir així que hem de passar a l’acció, a l’acció directa massiva.

Hem de debatre sobre com ho farem, però amb la determinació clara de fer-ho, perquè ha arribat el moment i a més ètica i estratègicament no podem fer altra cosa.
Per això hem marcat un proper dia D, el del 17 de març, data en la qual presentarem una nova publicació massiva que almenys s’imprimirà tant en castellà com en català. A les propostes que hem estat preparant fins ara, s’hi afegeix una altra d’especial calat. La d’una vaga general . Sí, una vaga per aturar l’economia però no perquè els lobbies capitalistes o el govern cedeixin a la nostra pressió i ens facin cas, que sabem que no canviaran ni sortiran voluntàriament del seu pedestal. Una vaga general per a que tornin al poble tots els diners que li han robat i poder decidir poble per poble, barri per barri com gestionar-lo. En fi per a convertir aquesta crisi en una transició decrecentista cap a una alternativa de societat en la qual la ciutadania pugui recuperar la sobirania popular.

Speak Your Mind

*