La iniciativa “Exercirem el Dret de rebel·lió” i el Manual de desobediència econòmica

Per tal de difondre i animar a la desobediència civil generalitzada, al setembre de 2011, es va difondre un manifest, Exercirem el dret de rebel·lió. Suma’t al manifest d’una nova dignitat rebel. A partir d’aquí es va dinamitzar col·lectivament la iniciativa, que obria diverses vies de difusió i extensió de la desobediència. Per descomptat, l’ Enric participà activament. Es va llençar una crida per a iniciar i estendre una acció d’insubmissió fiscal a l’Estat espanyol i a les seves institucions. Es plantejava com a acció conseqüent per a demostrar que no es pagarien els seus deutes, davant el no reconeixement de la constitució. Emmarcada en la desobediència econòmica, s’enfocava l’acció en la desobediència fiscal, que es duria a la pràctica amb la derivació d’una important quantitat de recursos, per la via directa.

La via proposada, inspirada en l’objecció fiscal als pressupostos militars, proposava la insubmissió fiscal sobre tots els conceptes amb els que no s’hi estés d’acord, ampliant així el percentatge, sumant altres partides també considerades injustes. A efectes pràctics, es tractava d’una reclamació sobre els diners dels impostos, mitjançant la declaració de renda del 2012, animant també a estendre-la els anys successius.

La desobediència fiscal serviria així per a alimentar l’autogestió de les assemblees i des d’aquestes, donar prioritat absoluta al finançament participatiu dels recursos que es considerin públics, redirigint els recursos cap als projectes on es duen a terma pràctiques autogestionàries i buidant de legitimitat les vies recaptatòries de l’Estat.

La vertebració de la campanya va prendre consistència amb la posada en marxa d’un Manual que pugués explicar fàcilment la possibilitat de dur a la pràctica la desobediència econòmica. L’esforç de recollir de manera breu i pràctica diferents eines (la insubmissió fiscal a la declaració de la renda, mecanismes per evitar el pagament de l’IVA, insolvència…) es va considerar essencial, doncs era important facilitar l’accés a la informació per a totes les persones, fomentant així l’empoderament de cara a l’acció.

Per difondre i estendre la proposta, es van redactar, editar i distribuïr 5.000 exemplars de Manuals de desobediència econòmica. Després de la campanya de microfinançament col·lectiu que ho va fer possible, es van fer diferents trobades on s’explicaven detalladament les vies per dur a la pràctica diferents estratègies, fomentant també el contacte entre persones implciades en la desobediència. A més, s’incloïa un recull de projectes autogestionats on poder destinar els recursos provinent de la insubmissió fiscal.

Progressivament van aparèixer oficines desobedients al llarg de tot el territori de la península. Allà es repartia el Manual de desobediència, s’assessorava i es generaven pràctiques de suport mutu en espais d’aprenentatge col·lectiu sobre les diferents vies per passar a l’acció. El web http://www.derechoderebelion.net segueix acollint tots els videos, comunicats i articles que es van escriure, a més a més del Manual, disponible de manera lliure .

Recollim aquí la presentació de la campanya, com a exemplificació del discurs emprat, afí a les pràctiques autogestionàries dutes a terme en el sí de les cooperatives integrals, animant al procés de revolució progressiva cap a una nova societat, omplint un  nou poder, que emana, descentralitzat, des de baix.  

Una de les estratègies en el marc de la desobediència és la iniciativa “Exercirem el dret de rebel·lió” iniciada el passat mes de setembre, declarant la manca de legitimitat   de les institucions gestores de l’estat. Mitjançant el manifest que va  donar  origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre  persones  que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes les lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

La del Dret de rebel·lió no és només una proposta de desobediència civil coordinada, sino que a més, és una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme. Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total a l’estat, per redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal des de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arrels del 15-M i en alguns casos vinculades ja a dia d’avui a una cooperativa integral.

Amb exemples com aquest es pot arribar a la conclusió que l’estratègia  de poder dual permet vincular les  estratègies reivindicatives amb les  estratègies d’autogestió, dibuixant un panorama que connecta les  diverses estratègies  existents recuperant en l’imaginari una unitat  d’acció amb possibilitats d’èxit.  

Cal que convertim aquesta  autoorganització en accions concretes, accions que empoderin, accions  que ensenyin que en aquesta nova manera de fer política, és el poble  qui ha de determinar de manera participativa i mitjançat tot el consens que sigui possible, quines són les decisions que es prenen i com  s’apliquen. 

Un procés de revolució progressiva cap a una nova societat, en la  qual anem buidant el poder que ve de dalt per anar omplint un  nou poder, que emana, descentralitzat, des de baix.  

Per avançar en aquest procés ens caldrà una gran fermesa organitzativa, una  gran capacitat per dinamitzar la participació de tota aquella part de  la població que es sentí afí al marc d’actuació que tenim, i a la nostra  manera de fer. No és gens fàcil, però si no aprofitem aquesta  oportunitat, quan ho farem?

Les propostes basades en  l’autogestió, son propostes participatives i que  poden agrupar i augmentar la consciència d’una part dels participants  però no poden respondre encara als problemes que afecten a les majories  de població, no conscienciades amb els valors que acompanyen les  alternatives a nivell local.  

Necessitem exemples concrets de com podem decidir i aplicar aquestes decisions, exemples d’èxit que estenguin la nostra manera de  fer  a tota la societat, exemples  de com practicar una democràcia real en tots els àmbits que  ens  afecten, deixant d’acceptar representants i aplicant   directament els nostres propis posicionaments i decisions.

Les  assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més  populars, i les cooperatives integrals que s’estan construint dia a dia,  són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la   sobirania popular de persones compromeses que no pas les institucions  de  l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

En el cas de les cooperatives integrals i particularment pel que fa a la cooperativa integral catalana, iniciativa sorgida al maig del 2010, es poden entendre com exemples i pràctiques reals de la democràcia directa, ja que es construeix a partir de les assemblees periòdiques obertes on les participants prenen les decisions. El projecte cerca construïr un entramat de relacions econòmiques cooperatives i solidàries entre persones i empreses socials, sortint de les regles del mercat i no controlada per l’estat. Ja en l’actualitat aquest projecte es conegut com una iniciativa de transició per permetre la construcció d’una manera de viure on ni la banca ni l’estat siguin necessaris.  A llarg termini per tant es pot convertir en una altra societat fora del control de capitalista.

En altres territoris estan sorgint iniciatives de construcció de cooperatives integrals, fet que evidencia la força del model, ja que pot ser replicable en qualsevol indret, reafirmant així els recursos propis del territori i obrint la possibilitat a enxarxar les diverses cooperatives, aconseguint així la reafirmació del poder popular i reafirmant la necessitat de l’empoderament de les comunitats.

Les cooperatives integrals, més enllà de l’economia i la cobertura de necessitats, són també un espai on recuperar les relacions socials solidàries i les idees de col·lectivitat i autogestió. Al ser integrals, contemplen tot tipus de necessitats bàsiques com salud, habitatge, educació… i també moltes possibilitats fruit de la creativitat i la llibertat dels i les que hi participen. 

Per tant, participar d’una cooperativa integral es promoure també una manera de viure i una filosofia d’entedre les relacions completament oposada al que el sistema s’esforça per fer-nos assumir.

No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per  deixar el compromís social per després. Amb el suport mutu ens  ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat          

Ningú  ens representa, ningú ho farà per nosaltres.  Tenim el dret a  decidir. I ara que sabem que som moltíssimes i que ens sabem  organitzar, tenim la responsabilitat de fer-ho.

Sortir   al carrer fins  esgotar-nos no és suficient, necessitem que el poble   deixi d’obeïr, de  manar, de pagar la hipoteca, de pagar impostos a   l’estat i fer-ho  directament al   poble,  de comprar a les   multinacionals, d’acceptar  discriminacions de qualsevol tipus.

Necessitem que el poble trenqui  les cadenes, siguin quines siguin, superant la por, que és la única  que ens separa de l’empoderament que necessitem per recuperar el  control de les nostres vides i de la nostra societat.

Speak Your Mind

*