La Consulta Social Europea, una llavor per construir una societat alternativa

Des de cada barri!

Què són la Consulta Social Europea (CSE) i la Consulta Interna

La CSE pot ser entesa com un procés de creacio i ampliació d’espais horizontals de discusió i presa de decisions tan en el nivell internacional com en el nivell local. En aquest procés, previsiblement els participants aniran dotant-se d’un banc d’experiències i eines que aniran compartint per tal de recolzar cadascún dels procesos paral.lels que es vagin construint en els nivells locals respectius.

Es tracta també de que els processos locals i els processos internacionals es vagin enriquint mutuament.

Si bé cada procés vinculat a la  consulta a nivell local ha de ser completament autònom per ser construit adaptant-se al seu context; en canvi, per a un procés internacional compartit  calen uns mínims acords comuns i  aquests acords s’han de construir entre tantes persones i grups com sigui possible. Per aixo s’ha iniciat la Consulta Interna, la primera part del procés internacional que ja está en funcionament i a través de la qual hem de trobar entre tots i totes uns mínims comuns, en quan als objectius, els continguts, les parts del procés i  les formes d’organitació compartides.

La Consulta Interna ja està en marxa  i els primers grups que ens hi vem posar a treballar vem elaborar una eina per a poder tenir una discusió comuna; es tracta de la guia de consulta interna, que conté un qüestionari acompanyat d’unes mínimes propostes per facilitar la discussió. La guía la podeu trobar en diversos idiomes a la pàgina www.consultaeuropea.org 

Per tal de dinamitzar la Consulta Interna s’està tractant que sortin grups de persones en tantes ciutats o territoris concrets com sigui possible que es comprometin a fer arribar la discussió als col.lectius i persones interessades del seu espai territorial.

Aquests són els que estem anomenant grups promotors, els quals han d’estar oberts a persones de diversos col.lectius sempre que estiguin compromeses amb els principis bàsics que marquen l’espai polític al qual va dirigida la consulta interna. Són aquests:

1) Un refús molt clar a la globalització capitalista i a la falta de democràcia i participació de base que comporta.

2) Un refús a totes les formes i sistemes de dominació i de discriminació, patriarcat, racisme, classisme i fundamentalisme religiós de qualsevol creença, entre d’altres.

3) Una afirmació de la reflexió critica, el debat, l’acció directa i el desenvolupament d’alternatives al sistema actual, com a eines de transformació social.

4) Una afirmació de la democràcia directa i participativa i de la capacitat de tots els éssers humans de construir el món en el què volen viure i de participar activament en la presa de decisions que més els afecten.

5) Una filosofia organitzativa basada en la descentralització, la horitzontalitat, l’autonomia i la voluntat de coordinació.

Actualment ja hi ha grups treballant a Estocolm, Berlin, Barcelona, Madrid, Iugoslavia, Lisboa, Vigo, Tublingen, Castilla la Mancha, a més hi ha discussions i processos de creació oberts a varies desenes de ciutats arreu d’Europa. 

Cada grup promotor acostuma a iniciar una dicussió oberta sobre la creació de procesos de participació i democràcia directa en el seu àmbit local, al mateix temps que dinamitza la consulta interna com a primera activitat comuna a nivell internacional. 
Es així com en la pràctica quotidiana es va visualitzant que la Consulta Social Europea es al mateix temps una xarxa de procesos locals i un procés internacional en si mateix.

En quant a l’agenda, és important saber que hi haurà una trobada de grups promotors d’arreu d’Europa el (18) 19 i 20 d’aquest octubre a Barcelona. En aquesta trobada s’intercanviaran experiencies i propostes sobre l’avanç de la Consulta Interna i en concret es decidirá sobre la preparació del 1er Encontre Europeu que de moment està previst per a finals de febrer del 2003.

Per a què la Consulta Social Europea?

Construcció social alternativa,  participació i contrapoder, són paraules que ens venen al cap quan ens preguntem a on volem arribar amb l’ajuda d’aquest procés.

L’objectiu es transformar la societat, i la manera de fer-ho és construint xarxes de relacions socials amplies a través de les quals les persones que hi participin puguin desenvolupar práctiques alternatives a les capitalistes al temps que les utilitzen per confrontar  l’acció del poder.
Per això volem crear espais oberts de socialització, discussions, d’intercanvi sobre els problemes de la societat en que vivim i de resposta activa a través de l’acció directa, les reivindicacions compartides i les pràctiques quotidianes antagonistes.

Descentralització, autonomia, horizontalitat, treball en la diversitat, enxarxament, consens, són paraules que haurem de tenir presents si volem promoure un procés que es basi en una altra forma de fer política. Una altra forma de fer política com alternativa en si mateixa al sistema polític suposadament representatiu, que domina la globalització de la mà del capitalisme.

Una altra forma de fer política com experimentació quotidiana de camins diferents i complementaris a la centralització de l’oposició al sistema a través de les contracimeres i els fòrums.

La consulta social Europea ens ha de proporcionar eines i mecanismes que permetin debatre i construir alternatives i respostes al sistema actual, de manera horizontal i a través de la participació i democràcia directa des d’una base local.

En aquest sentit la consulta ha de ser un procéss de construcció d’alternatives (que podem anomenar ‘polítiques’)  en relació a la forma de presa de decisions i a l’hora un instrument per desenvolupar i per enxarxar alternatives económiques i socials.

Com a alternativa política, la CSE ha d’aspirar a donar la capacitat al màxim nombre de persones de  participar directament en les decisions sobre tot allò que els afecti.

Com a eina per desenvolupar alternatives socials i econòmiques, la CSE hauria de servir de suport al coneixement, debat, construcció i extensió de discursos i práctiques alternatives; tant les existents com les que puguin sorgir pel camí.

La CSE apareix doncs més enllà de ser un projecte i una alternativa de transformació per si mateixa, com un conglomerat d’eines que juntament amb moltes altres eines ja existents i per construir, pretén connectar i l’enxarxar les diverses alternatives amb les   persones que vagin adquirint compromís a través de la participació sostinguda en espais horizontals oberts a la ciutadania.

Es tracta de posar fil a l’agulla en la construcció d’una societat alternativa, a través de la incorporació cada vegada de més persones a xarxes socials emancipades de les relacions pròpies  de la societat capitalista. en l’ambit social, (patriarcat, discriminació, exclusió, classes, etc…) econòmic (explotació, competència, consumisme, insostenibilitat, etc…..) i polític (representació, centralització de poder, marginació de minories, autoritarismes).

Quins exemples hi ha en la realitat?
El millor exemple que tenim portant-se a terme en aquests moments, són sens dubte les assemblees populars argentines (http://caceroleando.8m.com/asampopu.htm ).

Aquestes assemblees serien l’equivalent al que a la proposta europea serían les assemblees locals que es volen crear a la consulta; i la forma en que aquestes assemblees s’estan enxarxant amb diversos projectes alternatius en funcionament, són una bona inspiració pel que deiem abans. Aixi a Argentina el nombre de gent que participa en la “Red Global de Trueque” (http://trueque.org.ar/) una xarxa d’economia alternativa, sense diners, ha crescut en els darrers 6 mesos d’1 a 7 milions de persones.  I durant els darrers mesos, les assemblees populars han engegat grans okupacions d’espais, horts comunitaris, menjadors populars, etc… una societat alternativa en construcció que alhora serveix de suport a la mobilitzacio i la  resistència activa contra les mesures del govern.

A Europa encara estem molt lluny de la situació a Argentina, on la major precarietat social ajuda a radicalitzar les majories, ja s’estan desenvolupant però hi ha experiencies que podrien portar cap aquesta linea. Així a Barcelona, on des de fa anys el moviment d’okupacions i d’autogestió es molt potent, estan apareixent també especialment en els darrers mesos les experiencies d’algunes assemblees barrials i assemblees de veins en lluita contra l’especulació, i alhora es creen a cada barri nous ateneus autogestionats i cooperatives de consum biòlogic.

Més a nivell general; arreu del món podem observar l’emergència de noves práctiques político-culturals que poden anar tendint a una telaranya social alternativa com la que ens està inspirant la CSE.

Valors com l’enxarxament, la cooperació solidària, el mestissatge d’idees i práctiques, les ganes de compartir informació i la confluencia de lluites estan en alça; l’entusiasme emancipador, també.


+ info a www.consultaeuropea.org

Speak Your Mind

*