La comunitat de morosos per generar suport mutu i la investigació sobre les cooperatives

En aquests mesos la web de 17-s s’estava convertint en el principal punt de trobada per a la comunitat de persones moroses i sovint embargades de l’estat espanyol.  La informació que es donava era la necessària per poder deixar de pagar deutes de manera voluntària i activista però aquestes respostes servien també per la “comunitat de moroses”, persones que ja no tenien res a perdre en provar un altre model que les ajudés a solucionar els seus problemes reals. Amb les darreres troballes en relació als avantatges legals del cooperativisme, es caminava cap a una proposta integral que anés en la direcció d’aportar solucions pràctiques als problemes reals de les persones.

L’Enric va dedicar hores i més hores a llegir i investigar la Llei de Cooperatives, fins que es va trobar amb un concepte que li cridà especialment l’atenció: la “Cooperativa Integral”, que es defineix com a qualsevol cooperativa que integri en el seu si més d’un objecte cooperatiu,  és a dir per exemple, que si una cooperativa d’habitatge és alhora cooperativa de serveis, en realitat és cooperativa integral com s’ha d’anomenar.  Aquest nom sonava molt bé i semblava molt adequat a la idea que anava sorgint: cooperativitzar els diferents aspectes de la vida, és a dir, en transformar-la per complet.

Al mateix temps en què tenien lloc les investigacions sobre el cooperativisme, el web s’havia anat omplint de recursos adequats per tothom que volgués participar a la vaga de bancs en qualsevol de les seves formes, afegint una informació detallada de les opcions alternatives.

A finals de desembre va escriure un article que ordenava moltes d’aquestes idees per començar a dibuixar una visió global dels diferents elements de transformació que des del col·lectiu Crisi s’estaven treballant.
L’article  “Construïm una alternativa col·lectiva al capitalisme: Integrant activisme i necessitat en els barris”, reflecteix  tot aquest procés reflexiu i propositiu que havia anat evolucionant en els darrers mesos:

Si hi ha una solució comuna per a tots els col·lectius afectats per la crisi que sigui alhora un pas cap a una alternativa de societat, aquesta passa per l’organització col·lectiva a nivell veïnal i comunitari. Reforçar les relacions comunitàries és un mitjà contra la precarietat vital i alhora una finalitat en si mateixa. Tornar a la comunitat és un dels referents bàsics del moviment pel decreixement doncs qui aprèn a compartir i a moure’s en un entorn solidari, s’adona que el consumisme ha estat una pràctica sense sentit que va crear addicció quan vam oblidar que els llaços socials no tenen preu. En canvi la generació d’espais i béns compartits ajudarà a reduir l’impacte ecològic de la nostra presència en la terra alhora que farà augmentar la nostra qualitat de vida.

En aquest context les cooperatives em semblen el mètode legal idoni per a agregar voluntats a una pràctica postcapitalista que faci abandonar la propietat privada en bé de la col·lectivitat. A més aquesta forma jurídica ens permet al mateix temps construir economies col·lectives i autogestionàries i protegir-nos dels embargaments dels bancs i dels estats, aquests últims cada vegada més incisius amb la pràctica de les penes-multa com a forma de repressió.

El retrobament entre els veïns en els seus barris hauria de servir per a potenciar en àmplies capes de població, l’autogestió de les seves necessitats. Com a membres d’una cooperativa on cadascú aporti la seva professió, ofici, habilitat o simplement el seu temps, poden posar en comú productes i serveis  entre els associats cobrint comunitariament part de les seves necessitats i alhora vendre’ls cap en fora per poder adquirir els ingressos que els permetin cobrir les despeses monetàries del seu dia a dia. Aquest espai de socialització també pot servir per a trencar amb les relacions verticals i mercantils que han marcat en el capitalisme actual l’accés a necessitats bàsiques com l’educació i la salut; i que entre totes puguem posar en comú la pràctica d’aprendre a aprendre, per a així poder autogestionar la nostra vida quotidiana.

Speak Your Mind

*