Identitat i Xarxa. Formes d’entendre una realitat Del model Infoespai al model Barcelona. Apunts interrelacionals d’una naturalesa comuna

Enric Durán

Per fer un escrit per a principis de Juliol… de reflexió abans de vacances

Aquest escrit tracta els diferents aspectes de l’Infoespai, d’una forma expansiva, és a dir, dels aspectes més cotidians als aspectes més asbtractes, ja que crec que és la millor forma de plasmar una reflexió, d’una pràctica cotidina a un model abstracte.

Sobre la descentralització en l’estrucutura de treball, i com a forma de creixement

Des del meu punt de vista, l’Infoespai com a empresa -en el qual ara centro aquest text-, ha pres una dinàmica no massa sana al meu entendre. En la nostra organització crec que caiem en l’error de l’assemblearisme total. És a dir, l’assemblea de gestió ha acabat acaparant totes les decisions, cometaris, problemàtiques etc, que es generàven a l’Infoespai, i és com una espècie de centre, amb autoritat irrefutable, que absorbeix la inciativa personal i individual, vaja que centraliza. I crec, tal com exposaré en el capítol sobre horitzontalitat, descentralització i xarxa, que aquesta no és una dinàmica que s’adigui amb les bases de l’Infoespai.
Com comenta en Jordi Garcia en un article sobre autogestió empresarial “el model assembleari, excepte si no és una empresa molt petita, sol aconseguir el contrari d’allò que explícitament pretén. És a dir, hi trobem poca iniciativa personal i grupal, poc reconeixement de la individualitat i la diversitat, una certa tirania de la majoria i cansament i lentitud en la presa de decisions i el seu poc grau d’acompliment”.
Podrieu responde’m que a l’Infoespai sóm una empresa petita, però jo us respondria que no, que amb més de quatre teballadores actuals, ens situem a l’alçada d’una cooperativa mitjana, i a més, particularment l’Infoespai, tot i tenir poques treballadores, té un camp d’activitat molt àmpli, que el situa en un grau de complexitat elevat.
Jo estic completament d’acord amb aquest text -que recomano a tothom que es llegeixi-, i crec que aquests símptomes els hem viscut a l’Infoespai: poc grau d’acompliment d’objectius, poc reconeixement de la individualitat, problemes per gestionar les diferents capacitats de lideratge i ritmes de treball etc (diversitat) etc. És evident que el funcionament assembleari ens ha dut coses bones, i experiències molt i molt interessants de coneixement del grup i autoconeixement, però -i potser només és la meva perspectiva-, crec que el mecanisme comença a anar massa carrossa.
És per això que crec que la forma d’organitzar l’Infoespai ha de ser d’una forma més descentralitzada, tant a nivell de treball com a nivell polític. En aquest mateix article, en Jordi Garcia proposa un model del que anomena “empresa participativa”: “Quin és el focus del model participatiu? No és el consell rector ni la gerència, com en el cas del model delegatiu. Tampoc és l’assemblea, com en el model assembleari, sinó que és el petit grup, el grup a escala humana, de tal manera que l’empresa apareix, si ho voleu considerar així, com una conferderació de molts nuclis de poder interdependents, i fixeu-vos que dic interdependent, ni jeràriquics ni independents”.
Aquest model aplicat al funcionament de l’Infoespai com a empresa, requeriria alguns canvis, no massa grans, però substancials:
Cada persona/equip que s’encarreguen d’una determinada tasca, la gestionen de forma completa, és a dir, de totes les facetes del servei, de manera que el coneix integralment i el conceb secer dins de l’estrucutura.
S’establiria un segon grau de coordinació, entre projectes que tenen clients similars, proveïdors similars, o altres conicidècies. Penso per exemple: duplicadora + botiga, duplicadora + imprempta, botiga + XSF, butlletí + socis, socis + botiga, socis + informacions, moviments.net + socis etc. D’aquesta manera es poden harmonitzar funcionaments de cada servei, coordinar propostes etc
Les assemblees de gestió passarien a ser un espai de coordinació entre tots els grups, i s’haurien de definir quins són els temes que s’hi debaten. Per exemple, situació econòmica i balanços, línies de treball, ressolució de problemes que dins del grup no s’han pogut resoldre etc.
D’aquesta manera – molt simplificada, però crec que s’entén- es podria optimitzar molt més el treball, convertir en més àgils i menys centralitzadores les assemblees de gestió, fomentar la descentralització i l’autonomia en el funcionament de cada projecte, reforçar la idea d’autoocupació, facilitar canals per a la innovació i la creació de cada una/equip davant de cada tasca etc.
Quins riscos té aquesta fórmula? les incoherències, que es poden resoldre a base d’una clarificaicó d’idees col·lectiva i de la confiança entre nosaltres en que totes compartim les mateixes premisses.
A més, crec que aquesta fórmula d’organització seria la que més coincidiria amb un eventual procés de descentralització de l’Infoespai SCCL (és a dir que es creesin cooperatives diferenciades a partir d’una original cooperativa), i que per mi és la millor forma de  fer créixer una estructura horitzontalment, i que comportaria un altre grau de coordinació en forma intercooperativa.

De l’Infoespai com a empresa d’economia social

L’Infoespai innegablement té una part empresarial, com s’ha vist en el text anterior, com a empresa d’economia social, en forma de cooperativa, on les persones que hi treballem estem autoocupades, i desenvolupem les nostres tasques encadades cap a un fi determinat. Des del meu punt de vista, Infoespai ha innovat i ha generat un salt qualitatiu dins dels moviments autogestionaris i assamblearis -que comença a ser seguit per altres espais-, ja que ha aconseguit generar una estrucutura empresarial i de serveis, enfocada directament als moviments socials. És el que jo anomeno  treballar des de i per als moviments socials.
Ara bé, personalment he sentit durant molt de temps algunes mancances en la nostra organització a nivell integral: no hem compartit els conceptes i idees d’economia social, crec que no hi ha un sentiment arrelat d’autoocupació, i també crec que hi ha una gran disparitat de “fins” als quals tendim, i que totes agrupem sota el lema de “transformació social”.
Seguidament vull fer una exposició del meu punt de vista sobre aquests tres temes:
Primerament crec que, com a persones autoocupades, no hauriem de considerar que venem la nostra força de treball a ningú, sinó que la nostra feina és també una activtat de militància cap als moviment socials, a qui oferim els nostres serveis i recursos. Des de la meva perspectiva no treballem per ningú més que per als nostres principis polítics i ètics.
Enllaçant amb el tema dels “fins”, per mi aquests pricipis polítics i ètics són els fins de l’Infoespai com a empresa d’economia social, i es podrien resumir en:
Enfortir i consolidar els moviments socials de Catalunya, que a través de la seva acció descentralitzada i local estan creant un teixit de lluites i alternatives al sistema neoliberal, i que poden desenbocar -si es té la capacitat de promocionar-los-, en un moviment fort similar a l’MST a Brasil o el moviment Piquetero a l’Argentina, entre altres.
I més concretament
Donar suport i facilitar recursos materials als moviments socials
Enxarxar informacions, idees, contactes i recursos. Per fer-ho requereix desenvolupar un coneixement extens sobre les xarxes que componen els moviments socials a Catalunya.
Alliberar temps d’activistes que converteixen el seu treball en forma de militància, i poden optimitzar les seves capacitats d’acció, sense vendre la major part de les seves hores d’activitat al sistema.
Per mi aquests són els principals fins que té, o tenia l’Infoespai des de que va inciar el seu funcionament, i és la via que crec que pot conduir a generar dinàmiques de transformació social, al llarg plaç, i a base de molt de treball de formiga.
Respecte a la transformació personal, crec que és un element molt important, i que és bàsic per trencar les estrucutres mentals que se’ns inculquen des de que som infants. En aquets sentit crec que el camí que ha pres el grup de gent que treballa a l’Infoespai és molt interessant, i també és una experiència per difondre i promocionar, però no considero que s’hagi de convertir en el principi de construcció del projecte. Per mi és un maó més -com ho és que els números surtin, que els serveis funcionin i que el local sigui habitable-, molt important, però un mes.

De l’Infoespai com a col·lectiu i la seva vocació política

Després d’haver dedicat tot aquets espai a parlar de l’Infoespai com a empresa, ara vull passar a un segon àmbit més àmpli, el d’Infoespai com a col·lectiu polític.
Des del meu punt de vista, la discussió política, més abstracta o més pràctica, ha minvat a l’Infoespai, especialment respecte els sis primers mesos de funcionament. I hem caigut en una mena de marasme cruiós, on ens és molt difícil explicar les bases en les quals s’assenta el concepte de “Transformació Social” que hi ha al cartell de l’entrada, i pel qual moltes ens hem sentit atretes. Així com no s’han socialitzat prou les idees respecte economia social, tampoc les idees sobre les quals vam començar a construir l’Infoespai.
Aquest problema crec que és fruit de dues dinàmiques, una més positiva i una més negativa. La positiva és que Infoespai era i és un espai de confluències de persones amb tendències molt diferents, i això li aporta una riquesa especial, ja que conflueixen molt plantejaments, idees i formes de concebre una alternativa. “Un mundo dónde quepan muchos mundos”, diríem. Ara bé, la conseqüència negativa que aporta es que els objectius es perden de vista, no s’assenten, no saps si comparteixes el mateix punt de vista o no amb les persones amb qui treballes etc, i això pot portar a unes ànsies d’homogeneïtzació de tot, que poden arribar a ser perverses.
En aquest sentit crec que hi ha uns principis de base que fonamenten l’Infoespai, i que desenvoluparé de forma més abstracta posteriorment. Es tracta de la idea de descentralització i autonomia. Des del meu punt de vista, és molt interessant que les persones que conformen el col·lectu tinguin perspectives polítiques diferents i diverses, i àmbits d’acció també diversos. Això fonamenta la idea de l’Infoespai com a node de xarxa, i que es basa en la interrelació de les dinàmiques de les persones que el formen. Per mi, cada persona que composa l’Infoespai (i això engloba gestió, participants i socis), és un node actiu de la xarxa, que pot fer de pont entre entre mogudes, i per mi aquest “fer de pont” ja es pot identificar amb Infoespai.
Evidentment Infoespai es relaciona de manera molt forta amb un espai físic, que és el local de Plaça del Sol, i aquest local en si, si s’aconsegueix que tingui una dinàmica d’activitat forta, el mes descentralitzada possible (és a dir que molts col·lectius l’utilitzin), per mi estarà en consonància amb aquests principis d’autonomia i descentralització.
Ara bé, apareix aquí un problema al meu entendre, i és la centralitat de l’assemblea de gestió en aquests aspectes. Per mi, tota acció activista que faci una persona d’Infoespai (entenent Infoespai com un tot, com he dit abans), no ha de passar per una assemblea per consensuar-la. Tothom por parlar com a Infoespai, i reprsentar Infoespai. Quin risc suposa això? la incoherència. Però prefereixo arriscar-me a la incoherència (que sempre es pot corregir), que a una dinàmica de centralització i burocratització.
Personalment crec que aquesta dinàmica s’ha donat més en l’àmbit de gestió que en el de participants – també perquè l’àmbit de participants ha estat força inexistent-, ja que ha acaparat part de l’espai de discussió política. A més, crec que hi ha una manca, des de l’Infoespai, de mirar cap a fora, mirar què estan fent altres col·lectius, com es mouen els moviment socials a l’exterior, i sortir de les parets del propi local.
Des del meu punt de vista, la forma d’organitzar o coordinar políticament l’Infoespai seria, primerament clarificar les idees que he estat exposant -que per si mateixes ja determinen unes formes d’acció política molt importants-, seguidament plantejaria un espai, no tant de debat polític, sinó de coordinació de persones, col·lectius etc. Per exemple, fer assemblees amb persones que participen d’Infoespai alhora que d’altres mogudes, juntament amb els col·lectius que utilitzen l’espai, i persones que volen dinamitzar l’espai de l’Infoespai com a centre del seu activisme, per organitzar espais, actes, i accions conjuntes (a nivell de barri etc). I finalment aprendre a funcionar de forma no homogènia, a partir de divesitats i de grups d’afinitat. Per exemple, si una persona treballadora i una persona participant es coordinen amb un altre col·lectiu per orgaitzar una activitat, no cal que totes les persones de l’Infoespai soguin afins a la idea, o a la proposta, sinó senzillament difondre la idea i qui hi estigui interessat ja hi participarà.
Com exposaré després, per mi aquesta dinàmica no reflexa desunió, ni anarquia total, ni desgermandat, ni incomprensió, sempre i quan es dinamitzi correctament. Des del meu punt de vista es basa en la no-identitat i en la personalitat difusa, on es poden aixoplugar o dissoldre en dererminats moment altres identitats més fortes. A més, aquesta fórmula no reprimeix que hi hagi grups d’afinitat fortament cohesionats i que s’identifiquin clarament amb algun aspcte concret, sinó la capacitat de formar part de conjunts més eteris.
Per posar exemples d’aquesta forma de funcionar, podem trobar l’ARA a Santa Coloma, l’Assemblea de Gràcia al nostre barri, o el diari El Pèsol Negre a Berga. Tots ells són espais on els diversos col·lectius que els formen, dissolen la seva identitat, per crear una identitat major, difusa, i que permet la coordinació i creació d’ents conjutns, sense renunciar a la pròpia identitat de cada un.

Descentralització, anutonomia, horitzontalitat i xarxa com a plantejament polític.

Seguidament vull fer una exploració -limitada i simple- d’aquests conceptes com a plantejaments polítics. Abans però potser cal que digui que per mi -com per moltes de vosaltres-, tot és polític. La politització ha esdevingut la meva manera d’enfocar la meva actitud devant la vida, i si bé es pot combinar amb altres esferes de la meva personalitat, és una de les facetes sempre presents. Es podria dir que conforma el meu propi sistema de valors, en una societat posmoderna, on els sistemes de valors es descomponen, i on només resten pseudo-sistemes de valors supèrflus i intercanviables (això és de Lipovetski).
Les idees que vaig a expressar, es fonamenten no tant sols en una idea utòpica de com seria “l’alternativa”, sinó a partir de la meva participació en els moviments socials de Barcelona, i de la presa de consciència que he realitzat a través dels meus pocs anys de vida acitivista a la ciutat i també fora. Per mi es tracta d’un model real, que podem visibilitzar si ens hi fixem una mica, i que és característic i històricament reconeixible en la organització dels moviments socials en el nostre territori (l’arrelament de les corrents lliberàtries i anarquistes a Catalunya, i el procés de col·lectivitzacions del 1936 al 39 en serien uns exemples). En aquest text, la meva intenció es fer una abstracció d’aquesta forma d’organització, que alguns han anomenat “xarxa difusa” o “cultura de xarxa”, i plantejar les seves dinàmiques, els seus aspectes positius i els seus riscos.
La descentralització i l’autonomia, aplicada als diversos nivells d’una estrucutura organitzativa, són unes formes que permenten alhora la llibertat de cada element, individual i col·lectiu, per a que pugui realitzar la seva activitat, i la capacitat de generació col·lectiva d’alternatives plurals i útils, per a la transformació social. Per tal que es pugui donar aquesta capacitat de generació col·lectiva, s’han de fomentar els canals de trobada entre els diferents elements, i l’aparició d’eines, recursos i fins i tot persones que fan la tasca de pont, de sinapsis entre aquests diferents nodes de la xarxa.
No s’ha de caure en confondre descentralització i atomització o disgregació. Una atomització suceeix quan els dieferens nodes s’aïllen tant uns dels altres que són incapaços de conèixer’s o trobar-se entre ells, de coordinar-se, i la disgregació apareix quan es generen conflictes entre diferents nodes que esdevenen insalvables (dels quals per exemple el panorama barceloní no s’ha estat exempt).
Tampoc s’ha de confondre coordinació amb centralització. Els diferents nodes es poden coordinar i fins i tot establir sistemes periòdics de trobada (per exemple assemblees de barri), però aquestes dinàmiques de coordinació no poden condicionar l’activitat quotidiana dels nodes (ateneus, centres socials, col·lectius diversos) més de la que aquests vulguin que els condicioni, ja que això seria centralització.
Aquests espais de coordinació són funcionals quan tenen identitats difuses, amb capacitat d’englobar moltes tendències diverses i de treballar en molts registres. Si aquestes identitats edevenen rígides o estàtiques poden suceeir dues dinàmiques, o bé que centralitzin i condicionin massa l’activitat dels nodes, o bé que deixin de ser representatives del seu sector i esdevinguin espais de trobada d’algunes persones, però no espais de coordinació reals.
Un altre aspecte d’aquesta forma d’organització és la generació d’espais d’horitzontalitat, i la dificultat que posa a l’hora de crear estructures jeràrquiques que centralitizin o monopolitzin. D’aquesta manera permet que els espais de decisió siguin múltiples, que el consens sigui una pràctica habitual a l’hora de dinamitzar els debats i les activitats, i en definitiva, que el moviment esdevingui realment fort, ja que no es pot destruïr fàcilment: no té centres de comandament, ni líders absoluts i visbles, sinó que totes i cada una de les persones i els col·lectius s’empoderen per generar alternatives i pràctiques transformadores. De la mateixa manera no hi pot haver un espai que sigui el “representant” dels moviment socials, ja que les xarxes socials no poden ser representades, només es poden viure.
Des del meu punt de vista, aquesta forma d’organització tant particular, és molt positiva a l’hora de generar contrapoders reals, lluites locals lligades a lluites globals i viceversa, i permet anar-se extenent  en forma d’espiral, a partir de pràctiques cotidianes, que cada vegada permeten autogestionar més àmbits de la vida (cooperatives de consum alimentari, cooperatives de consum de serveis etc), i també de les lluites globals i generals, que permeten visibilitzar les alternaitves i acostar-se a les persones no implicades, ja que es poden crear sièrgies i proximitats des de plans molt quotidians fins a plans molt llunyans.
Un altre aspcte d’aquesta forma de generar moviment i transformació es que no hi ha un manual d’instruccions, un pamflet, una teoria de com s’han de desenvolupar els processos revolucionaris. Al contrari, exhalta el fet que els processos els generarem entre totes, des de la diversitat, la interacció, el conflicte i la ressolució. Per això és important connectar-se, visibilitzar els problemes i les discrepàncies, i estar oberts a establir ponts de diàleg entre sectors molt diferents, però que tots treballem per transformar la terra erma en vida, o per no deixar que ens prenguin la vida i esdenvingui terra erma. Es tracta de tenir la capacitat de no reununciar a la identitat de cada una, però si tenir la capacitat de cedir, d’acceptar, de respectar, i de dissoldre la identitat de totes en identitats més difuses comunes.
Aquest sistema perment també que la fora d’extrendre les propostes sigui molt menys agressiva, i faci perdre la por a moltes persones que s’han mirat aquests processos des de la vorera, i que van decidint baixar a caminar pel mig del carrer.
Però… també té inconvenients oi? és evident, com tota forma d’organització aquesta també té els seus inconvenients. En citaré alguns en llista:
La dispersió de les lluites i el perill de la pèrdua d’informació o de possibilitats de coordinació per desconeixement.
La incapacitat per dinamitzar lluites més globals.
La atomització extrema de la xarxa
La suavització del discurs i les pràctiques en certs àmbits
Les incoherències
La generació de conflictes entre diverses parts
La aparició d’elements que vulguin exercir lideratges o represetativitats
….
Aquests problemes que he citat, que al meu entendre poden ser els més freqüents, tenen formes de solucionar-se, especialment a partir de dues dinàmiques (encara que es podrien detallar molt més).
La primera és generant eines i mirtjans que estableixin sinapsis i connexions entre els diferents nodes. Als darrers anys, a Barcelona i Catalunya, -espais geogràfics on aquestes formes de funcionament estan arrelades-, n’han anat apareixen, i algunes estan en procés de creació. Entre elles, i a tall d’exemple, podem destacar: indymedia, iberinfo.net, el directori de col·lectius, la coordinadora antirepressiva, el contrainfos, com a sistemes que ja fa temps que estan en funcionament, i la Central de Compres de les Cooperatives de Consum, el setmanari Altaveu o La Tele, com a projectes en cosntrucció.
La segona forma és a partir de les trasnformacions personals, és a dir, a base d’escoltar, parlar, i perdre la por les unes a les altres. A través de visibilitar conflictes, i positivitzar-los per buscar-hi soclucions (que no és el mateix que pacificar-los en nom del “bonrollisme”).
Des del meu entendre, i en un plà més ètic o filosòfic, a base de la pràctica de la llibertat, com diria Fromm o Freire, i de la capacitat d’estimar i positivitzar el nostre entorn. Com deia una frase cèlebre penjada a la porta d’un labavo: “La transformación empieza por una misma”

Speak Your Mind

*