Entrevista a l’Ecodiari. Enric Duran: «La Revolució Integral és la transformació de l’ésser humà»

L’activista concedeix la seva primera entrevista a un mitjà català i defensa el procés de transformació social des de baix fora del capitalisme i de qualsevol Estat

Enric Duran, en una de les seves darreres aparicions públiques, junt amb Teresa Forcades, a AureaSocial, el passat 17 de gener. Foto: Maria Jou.
Xavier Borràs.
Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, 1976) va començar a ser conegut de l’opinió pública a partir de la seva acció de reapropiació de gairebé 492.000 euros (360.000 dde realment útils), que van servir per finançar diferents col·lectius i moviments socials i per a la publicació Crisi, que va anunciar l’acció el 17 de setembre de 2008 amb 200.000 exemplars de tirada, on s’identificaven els causants i els orígens de la crisi i explicava el procediment que va seguir per realitzar l’expropiació a la banca, quan va demanar 68 préstecs diferents a les 39 entitats financeres que li van concedir.Arran del fet que Duran va decidir desobeir i no presentar-se al judici per aquesta acció, que s’havia de celebrar a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona el passat 12 de febrer, s’ha autoprotegit del sistema judicial i penitenciari per poder continuar participant en l’anomenada Revolució Integral des de la llibertat.Aquesta entrevista és la primera que concedeix a un mitjà català i s’ha pogut fer gràcies a les noves tecnologies, sense posar en risc la seva seguretat.

A partir de la intenció de l’Audiència Provincial de Barcelona de jutjar-te per les teves accions de reapropiació, vas decidir no presentar-te al judici aquest passat febrer i iniciar una campanya, fonamentada en 3 comunicats. Explica’ns, primer, per què vas decidir no presentar-te al judici.

Un sistema judicial que ve de tot un procés d’experiències totalitàries i imperials, és bastant qüestionable d’arrel

Com s’ha vist en els diferents comunicats conflueixen uns motius contingents de com va anar el procediment, pel fet que se m’avisés amb tres setmanes d’antelació, quan ja se sabia de feia quatre mesos, i pel fet que es rebutgessin els 23 testimonis que vaig presentar –i que són els que justificaven l’argument de la defensa quant a l’estat de necessitat que va motivar l’acció. Més enllà d’aquests fets concrets,  hi ha una acció més de fons, com s’ha vist en aquests tres comunicats en els quals hi ha un crítica global a l’Estat i al sistema capitalista que inclou, perquè hi està estretament vinculat, el sistema judicial. Un sistema judicial que ve de tot un procés —que s’ha anat reformant lleugerament– d’experiències totalitàries i imperials, és bastant qüestionable d’arrel i, en si mateixa, la idea de penar, i de tot el sistema penitenciari que està per reprimir, per fer agafar por, però no està per al que se suposa que hauria d’estar, que és restaurar les persones en un bon comportament social, està clar que s’ha de criticar globalment. Aquesta oportunitat de no presentar-me i iniciar un procés de desobediència judicial, doncs, pot ajudar a aquest qüestionament i a aquest debat.

Quina és la teva situació actualment a nivell legal, després que l’Audiència, tot i que en principi no volia, acceptés la renúncia del teu advocat, al qual, al seu torn, també havies renunciat tu abans del judici?

El 13 de febrer es va acceptar la renuncia de l’advocat que havia tingut i des de llavors ni m’ha arribat el nomenament d’un advocat d’ofici ni jo de moment n’he donat d’alta cap. En no haver-hi defensa, qualsevol altre procediment seria qüestionable, fins que no en torni a tenir.

Mentrestant, però, no estàs en cerca i captura, però t’estàs protegint, oi?

Sí, perquè ja tinc l’experiència del 17 de març de 2009, quan em van posar en cerca i captura el mateix moment en què m’anaven a detenir (somriu). Llavors, veient aquesta experiència, està clar que m’he de protegir preventivament perquè qualsevol silenci vol dir simplement que esperen l’oportunitat adequada per detenir-me..

Quina és la intenció d’aquests tres comunicats de què parlàvem?

L’objectiu d’aquests tres comunicats –que al final és com un de molt llarg dividit en tres– és situar el context ideològic i de consciència que em fan emprendre l’acció de desobediència davant del judici i que motiven, també, el procés de construcció d’alternatives al sistema actual en el qual estic implicat i també situar com una cosa es relaciona amb l’altra…, no són coses que estiguin al marge, sinó que el fet de desobeir al judici també s’inscriu en ser afí i estar vinculat a un sistema alternatiu  -en el qual participo– al sistema actual, i promocionar i dur a terme una altra forma de solucionar els conflictes. En el primer comunicat es concreta la crítica global al sistema judicial; en el segon comunicat s’hi afirma la desobediència integral i la Revolució Integral, com a vies de transformació, que inclou també una crida concreta a l’acció, on faig una mica d’altaveu de propostes que ja s’estan movent en el nostre àmbit, de la Cooperativa Integral Catalana, i de la desobediència i de la Revolució Integral. I, finalment, en el tercer comunicat, d’alguna manera, tanco una mica tots els temes i relaciono la meva acció de desobediència amb l’afirmació de la Revolució Integral i plantejant una carta oberta al tribunal que en base a les meves motivacions i a la meva consciència, doncs, desobeeixo el tribunal, però hi afirmo que és millor per a mi i per a tota la societat que els conflictes es resolguin d’una altra manera i que tinc molt més a aportar des de la llibertat que no des d’una possible detenció o presó. En aquest tercer comunicat, també, presento un nou projecte col·lectiu de suport i de protecció d’accions de desobediència com la meva, que els projecte del RADI.

Què és el RADI?

RADI vol dir revolució, acció, desobediència, integral, i és un projecte que té un tres objectius. El primer, molt concret, és protegir físicament les persones que optin per la desobediència judicial i que en un moment donat puguin ser perseguides per la seva acció o, més extensament, altres persones que s’hagin de protegir per pressions de diferents lobbies de poder, etc. El segon objectiu, generar una protecció més estratègica, més política, que faci que persones que optin per la desobediència no vagin mai a la presó…, és a dir, línies estratègiques alternatives al sistema judicial i de protecció que es puguin estendre més per arribar a l’opinió de bona part de la societat, perquè no es dugui a terme aquest empresonament, i un tercer objectiu, que sigui un canal de difusió d’informacions i coneixements que en un moment donat puguin ser censurats o que els seus actors puguin veure’s en risc pel fet de divulgar aquesta informació…, es tracta de facilitar un canal, protegit a nivell de seguretat, perquè es pugui dur a terme aquesta divulgació d’informació.

Fins ara estàvem acostumats als moviments de suport a la repressió, però no a promoure un suport previ…

Dintre dels moviments socials i en el món de l’activisme no està gaire estesa l’estratègia de desobeir la justícia, amb què hi ha molts casos de mobilització perquè el judici acabi en una absolució, o per evitar anar a la presó o, un cop a la presó, per sortir-ne. Aquesta estratègia, complementària d’alguna manera amb l’anterior –que evidentment és necessària–, seria donar suport a les persones que opten per la desobediència en l’àmbit judicial.

Arran de tot plegat, també s’ha iniciat una campanya de microfinançament sobre la desobediència. Quin és l’objectiu?

L’objectiu d’aquesta campanya és finançar els aspectes logístics que comporten protegir-se a nivell de seguretat, tenir una estructura que permeti poder seguir participant de la desobediència i de la Revolució Integral sense que siguem fàcils de ser localitzats per l’Estat, posant-li el més difícil possible i, també, que aquesta estructura pugui ser extensible, que si hi ha més persones que opten per la desobediència judicial també se’n puguin servir. Això a curt termini. A la llarga, tirar això endavant permetrà anar-nos organitzant per enfocar-nos a objectius més polítics i més generals. Per això hem iniciat aquesta campanya de microfinançament a Verkami sota el lema «La desobediència no hi cap a la presó, protegim la Revolució Integral». (nota web: campanya aturada per causes alienes al grup de suport, en breu informarem que ha passat i de quina manera es pot seguir col·laborant)

Què és el Bloc per a la Revolució Integral, que s’ha anunciat fa ben poc arran o paral·lelament a la teva acció de desobediència?
El Bloc per a la Revolució Integral és la proposta que fem un grup de persones, que li diem grup promotor, de tirar endavant un espai polític i ideològic a nivell internacional per ajuntar tots aquells col·lectius i aquells processos d’autoorganització que van el línia del que en diem Revolució Integral. La Revolució Integral és un procés històric de transformació de tots els àmbits de la societat, és a dir, no només una revolució en l’àmbit econòmic o en l’àmbit social, sinó, també, en l’àmbit de l’ésser humà i de les relacions dels éssers humans, de manera que és un procés de transformació que no està orientat a prendre el poder sinó a construir una societat nova. Tot i que, en un moment donat, pot, també, interpel·lar els àmbits de poder, l’eix vertebrador principal és la construcció des de baix, com per exemple estem fent des de la Cooperativa Integral Catalana.

Quina és la relació de la Cooperativa Integral Catalana amb la Revolució Integral?

Precisament, la Cooperativa Integral l’entenem com una experiència pràctica de construcció d’un procés revolucionari integral en l’àmbit de Catalunya. Per a nosaltres, el procés de la Cooperativa Integral ha estat anterior al de la Revolució Integral; però, veiem, també, que altres persones i grups afins veuen important aquesta idea, i per això hem vist interessant diferenciar el que és la Cooperativa Integral com a projecte pràctic de construcció d’una alternativa del que és la Revolució Integral com a espai ideològic i polític en el qual podem trobar afinitats junt amb d’altres col·lectius diferents però afins a la Cooperativa Integral.

Darrerament, també, s’ha parlat del Temps del Sí i dels zapatistes de Chiapas. Què tenen a veure amb la vostra lluita?

De sempre, de fa molts anys, el moviment zapatista és un referent com a procés de construcció d’autonomia, d’autoorganització i d’autogovern social al marge d’un estat i, per tant, és un referent pel que estem fent a la Cooperativa Integral i, alhora, ha coincidit que, unes setmanes abans que difonguéssim el Bloc per a la Revolució Integral, els zapatistes van fer un canvi d’estratègia prou important que van anomenar El Temps del Sí, que consisteix no només en practicar una altra forma de viure, sinó sobretot dedicar-se a promoure i a donar a conèixer aquesta altra forma de viure i d’agrupar-se amb moviments socials de tot el món que s’enfoquin a construir i a compartir informació de com generar una altra societat. És una proposta molt alineada amb la que nosaltres estem promovent de la Revolució Integral i per això ens hi sentim molt identificats.

En els darrers anys es parla molt dels moviments socials, especialment a Catalunya, arran de les anomenades retallades. Hi ha relació entre l’activitat i els objectius reformistes d’aquests moviments i la Revolució Integral?

Estem en societat, estem relacionats i, per tant, en mobilitzacions importants com ara recentment les de les marees ciutadanes i, des de fa més temps, les de les plataformes d’afectats per les hipoteques, per exemple, són moviments amb els quals hi tenim contacte i veiem de quina manera podem establir estratègies de suport mutu, de sinergies, etc. El que està clar és que són respostes a situacions que provoca el sistema capitalista, i nosaltres tractem de treballar sobre l’arrel i la construcció alternativa. Però, igualment, des de la solidaritat i el suport mutu, les necessitats, per exemple, d’habitatge, o de salut, o d’educació, etc., que s’està intentant evitar que empitjorin amb aquestes mobilitzacions, nosaltres promovem donar-hi resposta des de l’autogestió i l’autoorganització popular. D’alguna manera hem d’ajudar a trobar llums en el sentit que les respostes no vinguin només del poder, sinó que es vagi veient a nivell social que les respostes les podem generar nosaltres mateixos des d’estructures que puguem tirar endavant entre tots i totes.

Igualment, el creixement quantitatiu del nombre de persones que aposten pel dret a decidir i per una Catalunya deslliurada de l’Estat espanyol, com encaixa en el context de la Revolució Integral?
Plantejaments com el nostre poden fer pensar a les persones que estan a favor del dret a decidir que no és suficient canviar un estat per un altre, sinó que aquest dret a decidir ha de ser més global, més integral, i ser un creixement de llibertat per a totes les persones que habitin hipotèticament aquest nou estat. Fins i tot ens podríem plantejar quin nivell d’autonomia poden tenir els processos d’autoorganització social i popular, com pot ser la Cooperativa Integral, davant d’un procés estatal, ja que els precedents que tenim fins ara són totalitaris en el sentit de la inclusivitat. S’entén que en un estat hi ets perquè hi neixes o hi són els teus pares i en cap moment decideixes si en vols ser part o no. Nosaltres entenem que la participació en qualsevol comunitat humana ha de ser per voluntat pròpia i, per tant, s’hauria de respectar l’autonomia de les persones que optin per ser part d’un procés de Revolució Integral en relació a l’intrusisme d’un estat, ja sigui l’espanyol o ja sigui, en un futur, el català.

Sovint llegim en relació a les activitats de la Cooperativa Integral conceptes nous com “ésser comunitari” o “essència concreta humana”. Ens en podries fer cinc cèntims?

L’«ésser comunitari» es refereix a l’ésser humà que ha recuperat o s’ha readaptat a viure en comunitat, que és un fet que històricament en venim, però que s’ha perdut amb la societat individualista que és el capitalisme i des de ja fa moltes dècades. Un ésser comunitari és aquell que recupera no solament el fet de viure en comunitat, sinó de relacionar-se de manera veïnal, de recuperar el suport mutu, la solidaritat natural entre les persones més properes, és a dir, tot el que faci que ens puguem autogestionar la vida de manera col·lectiva des d’àmbits familiars i de confiança i no l’ésser individual que depèn de les empreses capitalistes i de l’Estat.  I quan diem «essència concreta humana» ens referim d’alguna manera a trets com pot ser el comunitari però també a d’altres que són característics de la naturalesa humana que tots aquests segles de degradació i, sobretot, aquests últims anys, han fet perdre molt del que l’ésser humà porta a dintre, com la capacitat d’aprendre, de tenir iniciativa, de cooperar, d’autogestionar-se la salut,  de saber el que li és bo i d’organitzar-se per tenir-ho…, ser, d’alguna manera, conscient de cap on vol anar cadascú amb la seva vida.

Comments

  1. Beatriz Domínguez says:

    Consciència de la propia vida i dels seus propòsits.
    Consciència de la vida comunitària -sigui el que sigui per a cadascù aixó , que va canviant amb les experiències-, de la necessitat de retrobar la potència i l’alegria del clan, de la tribu, del barri i/o el poble com a comunitats d’essers humans interelacionats amb vincles afectius i cooperants. I de les grans xarxes possibles avui en dia a nivell internacional, com mai abans en la historia coneguda.

    Ens calen més coses per continuar amb els nostres anhels i objectius, però sensa aquestes dos nivells de consciències, íntimament relacionats, rès de lo altre té un veritable sentit.
    I el que fem -cadascù lo seu i cada colectiu lo seu- i el que està succeïnt amb les diverses sinergies de despertar de les dones i homes al planeta té molt i molt de sentit… D’aixó no ens en falta, per sort. No…, no per sort: per feina i consciència en acció.

    Ja ès hora d’aquet despertar de l’Humanitat. Encare no és del tot global, però quant més apretin els poders fàctics les vides de les gents -i bé que ho fan, sensa pietat- més i més gent despertarà… Nos ens podràn parar.

    Hi ha massa llibertat als cors i en moltes ments com per que poguin parar tot aquet moviment r-evolucionari. Ni amb aparells judicials, ni amb lleis il.legítimes, ni amb estats totalitaris (els obvis i els de falses democràcies com la nostra). Ès per aixó, per la llibertat aconseguida a dintre de les persones, que la desobediència té tanta força i empenta.
    Hi ha mooooolta feina a fer encare, però el moviment es ja imparable. Deliciosa i contundentment imparable. Cada vegade amb menys por i amb la consciència de que la por es pot dominar i trascendir. Ès un assumpte pendent de la Humanitat sencera. Ara el tenim de cara colectivament. Amb co-responsabilitat.

    El colectiu humà està evolucionant cap a la llibertat d’esser el que som. Mès i més dia a dia.
    Despertant…

    Honor als desobedients. Gràcies per existir.

  2. cesca says:

    gracies per abanderar unproces que ningu pot aturar, doncs la SORT be alhora amb l’ACCEPTACIO i ara ha vingut la revolucio perque així estava previs, en aquest magne projecte de la humanitat no hi ha res que puguir aturar-la, seria absurd.
    Tal qual li va venir al music, Beethoven, la sordera i alhora la inspiracio, en el moment que es deixa “en pau”, s’adonà del que estava passant, una força imparable, la INSPIRACIÓ va ocupar el seu cos i………crear MUSICA DIVINA, l’himne de la llibertat, renombrat posteriorment himne a l’ALEGRIA, pero la llavor era la llibertat (poema de Schiller) , quan va acceptar l’esser-humà-music-creador les SENYALS, va esdevenir el que ja estava previst.
    TOT ESTÀ PREVIST I ACOLLINT LA REVOLUCIO, ACCEPTANT LES SENYALS…..TOTES, LES FAVORABLES I LES NO TAN FAVORABLES, ESDEVEINDRÀ LA NOVA REALITAT, DONCS EN UN ALTRE NIVELL JA ESTÀ “DISENYADA” I RES NI NINGÚ PODRÀ EVITAR.
    l’univers i amb ell tot el que conté, va a una velocitat de mes de 810.000 km/h, aquesta es la palpable realitat, la resta? son ets i uts, fum i pols.
    una abraçada

Speak Your Mind

*