Enric Duran entrevistat per Javier Gallego a Carne Cruda 2.0

El dia 4 d’abril, un dijous, a les quatre de la tarda apareix l’Enric a la ràdio. És la primera vegada que sentim la seva veu en una radio d’una llengua que entenem després que el 12 de febrer decidís no presentar-se al judici. L’entrevista la fa Javier Gallego (Crudo) director i veu per excel·lència de Carne Cruda, aquell programa àcid tret de Radio3 censurat en el seu moment per l’Estat i ara emés en la seva nova etapa per Cadena Ser.

EnricDuranGuapo

L’obertura del programa ja ha encès els ànims amb la seva sàtira política de la crua realitat. Avui, la presentació del programa ha començant directa cap a la monarquia, la infanta i el rei especialment, i cap al govern i la gestió d’allò públic, resumint directament com a farsa democràtica. Començava així:

Se abre la sesión.
Preside el juicio la ciudadania que se mobiliza, la que presiona, la que se compromete y la que pelea. No es un juicio penal pero si democrático que quiere devolverle a la justica el poder que la política le ha hurtado. Todo lo roban… Hasta la verdad. Abrimos pues la sesió presidida por un jurado popular contra las dos máximas instituciones de este país: el Gobierno y la Monarquía”
Després d’assenyalar algunes d’aquestes culpables i de declarar al president del govern en cerca i captura, s’encenien les paraules amb la proposta de la pena de guillotina: “Que les corten el cargo!

Una bona obertura per a l’entrevista, de la qual relatem a continuació algunes qüestions rellevants.

L’entrevista ha estat enregistrada via Internet per motius de seguretat, ja que l’Enric ha aclarit que actualment es troba en cerca i captura, després d’haver demanat  no presentar-se el dia 12 de febrer per trobar-ho injust i no voler col·laborar en aquest procés.

Després d’això, Crudo ha recordat que no és la primera vegada que l’Enric té la pressió de la presó, perquè ja hi va ser al 2009. Per això, li ha preguntat si li feia por tornar a la presó. La resposta ha estat contundent:

“Por no és el principal que em fa. La qüestió és que ho considero totalment injust i no té cap sentit. Se suposa que la missió de la presó és la reinserció social i es demostraria, si se’m volgués portar a presó que no té cap sentit perquè més inserit que una persona que està tractant de millorar la societat i actuar per al bé comú, doncs…”

També, ha estat significativa la resposta sobre si aquesta situació l’estava apartant del “carrer”. Tot i lamentar la seva absència física en assemblees i reunions, ha manifestat que en cap cas això l’ha apartat de la seva activitat política, ja que ara té més temps per pensar i planificar eines estratègiques.

Aquesta resposta ha generat l’interès sobre el que estava ideant en l’actualitat i l’Enric ha explicat algunes de les línies de treball que ara estan sorgint, com la campanya iniciada recentment:  ReMouelsteusdiners per transferir els dipòsits a cooperatives financeres ètiques. Aquesta campanya durarà tot el mes d’abril i promou que els estalvis puguin dirigir-se a projectes productius que realment generin un bé cap a la societat. Això només es pot aconseguir donant suport a entitats com Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit…

S’ha fet un recordatori sobre la impactant acció d’expropiació feta pública al 2008 i difosa amb la publicació CRISI i el fet que ara, cinc anys després, la Fiscalia demani 8 anys de presó i una indemnització de 204.426 euros. L’Audiència de Barcelona ha ordenat el seu ingrés a presó per eludir diverses vegades la justícia.

Sobre la indefensió en què es troba, l’Enric ha explicat al detall que ja es va demanar la petició de canvi d’advocat, que va ser anul·lada i que va esdevenir una de les raons per no anar a judici. Des del 13 de febrer, quan va ser acceptada la renúncia,  fins el passat dijous que es va presentar un nou advocat, ha passat un mes i mig sense defensa, cosa que invalida el procés. Per tant, el fet que se’l posi en cerca i captura sense tenir advocat és totalment il·legal. Actualment, es procedirà a recórrer la interlocutòria de cerca i captura i, en el cas que no s’accepti, es procedirà a demanar la nul·litat de tot el procés, que s’ha fet sense advocat.

Posteriorment, s’ha dialogat àmpliament sobre la justícia, i l’Enric també ha pogut explicar detalls sobre la seva defensa política, com que l’acció ha produït un bé major que el dany causat, la qual cosa és un motiu d’exempció segons el codi penal sota el nom d’estat de necessitat. Ha explicitat que el fet que l’Audiència no acceptés  els 23 testimonis proposats és una mostra que se l’està condemnant abans d’anar a judici.

Ha explicat, igualment, més detalls sobre la proposta de la qual parlava en el tercer comunicat, especialment en la part de la Carta Pública dirigida al Tribunal, on deia, tal i com ha llegit en el mateix programa el propi Javier Gallego:

“El que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat, de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida.”

S’ha avançat que s’està treballant intensament en aquesta proposta. Com que el sistema jurídic penitenciari actual no genera un bé per a ningú, en el sentit que genera despeses per a l’Administració; cal recordar que l’ingrés a presó costa 100 euros per dia i per persona i que amb això no s’està retallant. Es retalla la qualitat de vida de les persones que estan a la presó, però no es retalla el nombre de presos. Tampoc no comporta una reciprocitat entre les persones denunciants i produeix un mal irreparable a les persones condemnades i sobretot a la seva família i entorn. S’està ideant una proposta d’alternatives a les mesures penals que puguin esdevenir un benefici real per a la societat, que les persones puguin aportar al bé comú en una relació de reciprocitat si en algun moment han faltat a aquest bé comú i que així es pugui generar un benefici per a totes les persones.

Les qüestions plantejades estan relacionades amb la mediació penal i la  justícia restaurativa. El projecte s’adreça a tothom, més enllà de les persones que estan en contra del capitalisme, ja que pot beneficiar tota la societat i el propi sistema. La proposta cristal·litzarà amb un informe detallat, d’aquells que l’Estat paga molts de diners per fer, que es presentarà gratuïtament per demostrar que les alternatives al sistema penitenciari són possibles i viables econòmicament.

Crudo li ha preguntat, també, sobre si proposava la desobediència al sistema i la insubmissió fiscal com a eina. Enric ha reafirmat l’estratègia de la desobediència integral i, també, de la insubmissió fiscal a la declaració de la renda, campanya que està a punt de començar, com l’any passat amb el manual de desobediencia econòmica  i que es recull en la iniciativa dret de rebel·lió. D’aquesta manera, es fomenta que els impostos siguin redirigits a projectes autogestionats que des de l’autoorganització local estan generant solucions per resoldre qüestions públiques com la salut, l’educació, l’habitatge… La societat cada vegada està més preparada i l’Estat està molt endarrerit en l’acceptació de canvis. Tot i això, Enric ha explicat que no és la nostra esperança que sigui l’Estat qui apliqui aquests canvis, sinó la societat civil per la via directa.

Sobre la Revolució Integral, l’Enric explica que pretén un canvi social i económic radical i també en l’èsser huma i els seus valors, la qual cosa és el que la fa més completa ja que molts altres moviments s’han centrat només en la revolució social. En aquest sentit, ha parlat de la crida que s’ha iniciat fa relativament poc a partir del web integrarevolucio.net, on es fa una proposta per confluir a nivell internacional, ja que  hi ha moltes parts del món on s’estan posant en marxa iniciatives d’autogovern des de l’autogestió com la que s’està creant aquí.

Sobre el RADI ha explicat que es tracta d’uns estructura col·lectiva per a protegir activistes desobedients, com és el cas de l’Enric Duran i també d’altres persones que en algun moment poden veure en perill la seva llibertat.

A la pregunta sobre com i de què vivia, l’Enric ha recordat el suport econòmic que s’està recollint a través de la plataforma de crowdfunding lliure i autogestionada Coopfunding.

La conversa també ha generat un enfoc cap a l’emergència de moviments com el 15M, les PAH i la construcció d’alternatives, amb iniciatives que s’estan estenent per diversos territoris com els processos d’autoorganització vinculats al fet assembleari i de democràcia directa, com la Cooperativa Integral Catalana, projecte que es comença a consolidar després de tres anys en funcionament i que ha provocat la posada en marxa d’altres cooperatives integrals arreu del país.

I com s’ha dit a la ràdio, si algú es vol implicar es poden veure a continuació moltes de les webs on hi ha més informació de tot plegat i correus de contacte. I com ha dit Crudo, us animem a apropar-vos a tot això que s’està genenerant!

enricduran.cat
radi.ms
coopfunding.net
derechoderebelion.net
remuevetudinero.net
cooperativa.cat
integrarevolucio.net

 

This post is also available in: Spanish

Comments

  1. Beatriz Domínguez says:

    Sí! Olé olé i olé!!!

    Continuant el camí colectiu inevitable, tan necesàri…

Speak Your Mind

*