Enric Duran desobeeix i no es presenta al «judici farsa»

Crònica de Xavier Borràs.
Fuente: cooperativa.cat

Aquest matí estava previst que se celebrés el judici contra Enric Duran, tot i que n’havia demanat la suspensió per desavinences amb el seu advocat. Tanmateix, l’activista no s’ha presentat a l’Audiència Provincial de Barcelona i en comptes d’això ha fet lliurar, per poders, un escrit en què justifica el seu acte de desobediència.

AUDIENCIA18

Durant la celebració de la vista un nombrós grup d’amics i membres de la Cooperativa Integral Catalana (CIC), s’han encarregat de llegir el comunicat d’Enric Duran i parlar amb els mitjans de comunicació. Cap a dos quarts i deu de deu (09:40 h) una persona amb poders atorgats per Enric Duran ha entrat a l’oficina de la secció 2a de l’Audiència i ha presentat l’escrit de l’Enric Duran a la funcionària que pertocava, la qual l’ha presentat al ponent. Moments més tard, li han fet signar una compareixença i una providència. La compareixença té a veure amb el fet de la presentació pròpia de l’escrit, i la providència diu que davant del nou escrit presentat cal fer saber a l’acusat, al seu representant penal i a l’apoderat que d’ara en endavant «no se admitirá ningún escrito que no venga firmado por el Procurador y el Letrado designado por dicho acusado», providència de la qual també s’ha informat al ministeri fiscal i a les parts, tot fent saber que es pot interposar recurs de súplica en el termini dels tres dies següents a la notificació.

Un cop dins la sala s’ha deixat uns moments treballar als mitjans gràfics, els quals han hagut de marxar  de seguida, i després de la tercera crida a Enric Duran s’ha iniciat el judici oral. De primer, s’ha manifestat el ministeri fiscal, que ha demanat la immediata ordre de cerca i crida, a la qual s’han adherit els representants legals de les parts acusatòries (bancs i caixes); posteriorment, Àlex Solà, el fins ara advocat de Duran, ha tornat a reiterar al tribunal la seva renúncia i la impossibilitat d’exercir la defensa si el client no solament no confia en ell sinó que no accepta els consells tècnics a l’entorn del judici i ni tan sols hi compareix, tot i que ha demanat que se citi l’Enric en una nova compareixença, ja que no es tracta tant que no s’hagi presentat (pel fet que un apoderat ha presentat un document en nom seu) i que per tant tindria dret a nomenar un nou advocat i endarrerir el judici fins que no hi pugui fer front amb les garanties que ara no ha tingut. (La vista s’ha fet tota exclusivament en castellà.)

En acabat, el president del tribunal ha declarat suspès el judici i s’ha retirat a deliberar a partir de les peticions de les parts i ja comunicarà quan sigui (pot ser avui, demà, d’aquí a una setmana, etc.) la seva decisió.

L’escrit d’Enric Duran

«Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial han decidit que no es pot suspendre el judici oral que té programat el seu inici per avui dimarts al matí. No els ha semblat prou raó per suspendre el judici el fet de no tenir una nova defensa després que hagi perdut la confiança en el meu advocat per no haver sabut la data de judici amb els 4 mesos d’antelació que va ser convocat, sinó amb només tres setmanes.

Tot i que el dret a la defensa és un dret fonamental reconegut per totes les constitucions i tractats internacionals, prefereixen considerar que és un frau processal el voler canviar d’advocat amb tant poca antelació després de tants anys esperant el lent procés judicial, quan, com és evident, és a partir del fet que conec la manca d’informació esmentada, que s’ha generat la indefensió en què m’he trobat. De qualsevol manera, potser aquesta decisió no m’hauria de sorprendre perquè, segons la interlocutòria del 4 d’octubre —a la qual no vaig poder accedir fins fa menys de tres setmanes—, l’acceptació i la revocació de testimonis ha anat de la següent manera:

  • testimonis de l’acusació, acceptats 15 de 15.
  • testimonis de la defensa, acceptats 0 de 23.

Segons es pot veure en aquesta interlocutòria, els arguments per justificar aquesta desproporcionada decisió són escassos. En citaré un paràgraf, del propi tribunal, perquè penso que el text parla per si mateix (l’original és en castellà):

«Procede denegar la totalidad de las testificales propuesta bajo números 1 al 23 por la defensa del acusado Sr. Duran Giralt ya que las mísmas ninguna relación tienen con los concretos hechos indiciariamente delictivos atribuidos al mismo. De entrada debe decirse algo que por obvio no habría ni que mencionarlo. Lo que constituye objeto de enjuiciamiento son unas presuntas falsedades documentales como medio para cometer unas presuntas estafas a diversas entidades bancarias por parte de D. Enrique Duran Giralt, así como un delito de insolvencia punible atribuido al mismo. No se juzga conducta alguna atribuida a entidades bancarias, de forma que todos los testigos propuestos con el fin de acreditar lo que la defensa califica de prácticas bancarias abusivas son impertinentes e innecesarias.»

Sota la mateixa pauta són denegats tots i cadascun dels testimonis, repetint en textos d’una o dues línies, la màxima «ya que las mismas ninguna relación tienen con los concretos hechos».

I amb aquesta acció, és el propi tribunal qui està vulnerant el meu dret a la defensa. I ho fa perquè contradiu tractats internacionals signats per l’Estat espanyol com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que diu en el seu article 14. 3. e: Tota persona acusada d’un delicte té, durant el procés, en plena igualtat, la garantia d’interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la compareixença dels testimonis de descàrrec i que aquests siguin interrogats en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec.

Però, sobretot, vulneren el meu dret de defensa perquè estan prejutjant-me quan no deixen que l’argumentació presentada en l’escrit de la defensa es pugui corroborar a través dels diversos testimonis que havien estat escollits pels seus coneixements i experiència, i que podien demostrar que la meva decisió, per a realitzar l’acció de reapropiació de diners dels bancs, va ser motivada per un estat de necessitat. Un estat de necessitat que provenia del fet de conèixer informació fefaent que ja a l’any 2005 el crèdit bancari sense control acabaria en una gran crisi econòmica que s’acarnissaria en contra dels drets socials de la majoria de la població. L’estat de necessitat és un eximent penal de primer ordre i tot l’escrit de la defensa gira al voltant de demostrar que existia aquesta situació d’exempció penal, tal com queda expressat entre d’altres en l’article quart de l’escrit.

Quarta.- Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

Subsidiàriament, i pel negat supòsit que es pogués considerar que l’actuació de l’Enric Duran compleix algun tipus penals del quals se l’acusa, concorreria l’eximent complet del l’article 20.5 del Codi penal en concórrer, com s’ha relatat a la conclusió primera, tots els seus requisits. Està recollit en l’article següent: Estan exempts de responsabilitat criminal: El que, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè, lesioni un be jurídic d’una altra persona o infringeixi un deure, sempre que concorrin els següents requisits:

1. Que el mal causat no sigui major que el que es tracti d’evitar.

2. Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte.

3. Que el necessitat no tingui , pel seu ofici o càrrec, l’obligació de sacrificar-se.

Em sembla que a hores d’ara és prou obvi a la llum dels fets succeïts aquests anys, que el mal que es tractava d’evitar era tan i tan gran que qualsevol acció era poca per poder-hi fer alguna cosa. Tan gran, que l’estat de necessitat és pel cap baix un argument que s’ha de considerar en lloc de menystenir-lo i ignorar-lo abans de començar el judici, com ha fet aquest tribunal.

Un tribunal que em vol portar a un judici penal en qual em poden sentenciar a 8 anys de presó, sense haver-me assabentat de la data en temps degut, sense advocat de confiança, sense testimonis i per tant sense manera de poder justificar l’estat de necessitat com a forma d’exempció de presó, què pretén fer?

Davant de tot això, crec que la situació que es podria donar en aquest judici, només té un nom i és el de farsa judicial. Segons la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Farsa_judicial):

«Farsa judicial és una expressió utilitzada per referir-se a la situació en què, per dissimular la intenció de condemnar a una persona en particular que resulta especialment molesta per al poder establert, i conferir-li a aquesta maniobra una aparença de legalitat, és sotmesa a un judici fraudulent, el resultat final del qual és previsible, i en el qual no se li confereix a la persona contra la qual s’estableix el judici cap de les garanties pròpies d’un degut procés que li permetin accedir a la justícia.»

Així doncs, davant d’un tribunal que per passiva i per activa, m’ha demostrat que està disposat a passar per sobre dels meus drets fonamentals, què hauria de fer jo? M’hauria de presentar i confiar que un cop a la sala acceptaran les meves sol·licituds que abans no han estat acceptades? I que podria fer si no fos així? Reclamar-ho al tribuna constitucional? I quan tardaria a respondre? I, mentrestant, fins on ens portaria la impunitat judicial?

Entenent que si participo en el judici d’avui puc ser afectat d’una acció judicial il·legítima i potser fins i tot delictiva, concloc que la millor decisió que puc prendre es no presentar-m’hi i fer valer així, des de la desobediència civil, el respecte als meus drets fonamentals.

En la meva absència i sense la capacitat d’exercir directament la seva coerció en contra meva, el tribunal tindrà aquest matí la seva darrera oportunitat de rectificar i acceptar la suspensió del judici en base als meus drets o criminalitzar la meva decisió i protagonitzar una nova fugida endavant.

Enric Duran Giralt 12/02/2013.»

Comments

  1. Juanjo says:

    -Desafios Politicos en la Sociedad Europea del siglo XXI J.C Trichet F Gonzalez
    institutfrancais,es madrid

  2. Beatriz Domínguez Lorenzo says:

    Ante la estupidez* de los poderes fácticos, en una acción judicial ilegítima -a desvelar** y denunciar***- en contra de un ciudadano, Enric Duran, a todas luces incómodo para el sistema coercitivo establecido… la inteligencia*** del mismo para defender sus derechos inalienables. Los de todos.
    … y el apoyo de toda una red de ciudadan@s, que le conocen por su buen hacer y creatividad hacia el BIEN COMÚN, comprometidos -cada cual en su medida y desde la propia conciencia- en la común tarea de cambiar el Sistema esclavizador aún dominante, ya en caída libre por sus propios despropósitos y malintenciones.
    Para hacer/crear una sociedad de seres humanos libres. En ello andamos aunque nos pongan palos en las ruedas.

    * Según el DICCIONARIO ARISTOS, diccionario ilustrado de la lengua española , Ed. Sopena, Barcelona: ESTUPIDEZ. f. Torpeza en comprender. // fam. Sandez, necedad.
    ** Según el mismo Diccionario: DESVELAR. tr. Quitar el sueño, no dejar dormir. // r. Esmerarse mucho en algo.
    *** También: DENUNCIAR. tr. Noticiar, avisar. // Publicar solemnemente, promulgar. // Manifestar oficialmente el estado ilegal, irregular o inconveniente de una cosa. // fig. Delatar. // for. Dar notica a la autoridad de un daño hecho. (¿A qué autoridad en este caso?, me pregunto, si las autoridades son ampliamente corruptas… No todas, pero muchas, según se hace obvio día a día, por fin, se demuestre judicialmente o no en cada caso. ¿Cómo creerles y confiar en ellos? Sería de estúpidos…).
    **** Y por fin: INTELIGENCIA. f. Entendimiento, potencia intelectiva, facultad de conocer o de entender. // Conocimiento, acción de entender. // Sentido en que puede tomarse una expresión. // Habilidad, experiencia. // Trato y correspondencia secreta.

  3. Andreu says:

    Estos desafios politicos de l dirigente frances estara el proximo Viernes 15 en Madrid a las 12h

Trackbacks

  1. […] Duran ne s’est finalement pas présenté à son audience. Dans un communiqué, il dénonce un « simulacre de procès », estimant que ses droits fondamentaux ne sont pas […]

Speak Your Mind

*