Enric Duran: “Cal trobar aliances en les diferents lluites per avançar millor”

(Original en castellà a: http://www.datecuenta.org/enric-duran-entrevista-busca-y-captura-revolucion-integral )

Date Cuenta, 4 de març de 2013

És clar. Els bancs poden agafar diners de les arques del poble, però els ciutadans no. De fet, potser ja no n’hi ha prou d’exigir-ho als carrers i calgui obrir una escletxa per ensenyar el camí. «Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient», afirma en un dels seus comunicats l’activista Enric Duran. Potser ja és l’hora de sortir a poc a poc de les urpes d’aquest sistema basat a produir i produir sense sentit per consumir i consumir sense sentit mentre els rics s’enriqueixen, els pobres sobreviuen i es destrossa el món natural. Duran, un punt d’inflexió en un sistema insostenible, aposta per eixamplar el camí que va sorgir d’aquesta escletxa que li va fer al sistema, quan va expropiar els 492,000 euros que van servir «per construir els fonaments de l’experiència cooperativista, no per finançar-la directament». Tres accions concretes per començar a actuar –promoure unes jornades d’acollida dels dies 15, 16 i 17 de març, una crida a trencar vincles amb la banca capitalista i una segona campanya d’insubmissió fiscal— i una proposta de revolució integral .

Per AITOR FERNÁNDEZ

Imatge d'Enric Duran a la terrassa d' AureaSocial
Imatge d’Enric Duran a la terrassa d’ AureaSocial

Enric Duran, en una imatge d’arxiu | Foto: Aitor Fernández

 

Enric, què és l’ésser comunitari ?

 

L’ésser comunitari és la persona que aprèn i recupera la capacitat de viure en comunitat sobre la base de relacions de proximitat i confiança. Recupera aquesta part que històricament l’ésser humà ha desenvolupat i que encara podem veure en les comunitats indígenes. L’ésser comunitari surt de les dependències de l’estat com a espai en el qual s’exerceix l’ordre i la justícia.

 

Estem molt lluny dels nostres propis instints i necessitats?

Això depèn de cadascú, hi ha gent que ja està fent un treball i està recuperant aquestes capacitats internes n’hi ha d’altra que pel marc del capitalisme les tenen molt lluny i potser no les aconseguiran mai.

 

Els referents són importants, quins són els vostres?

Crec que tenim un referent molt clar que és el dels zapatistes, que estan generant un autogovern, una autoorganització en què no pot entrar l’estat. La seva experiència diu molt al món que això és possible.

 

Vols dir el Temps del Sí?

El Temps del Si és un concepte zapatista que es va publicar en un comunicat de Marcos fa cosa d’un mes. S’hi reflecteix una nova etapa en la qual ells volen dirigir el seu treball a un nivell internacional, emmarcat en la construcció d’aquest altre món que portem dins. Això, que és tan sinèrgic amb el que estem fent, ens serveix com a referent i per això ho vam publicar.

 

En un dels teus comunicats escrius: «Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble no té cap legitimitat per acusar-me de res». Com creus que la gent rep aquest tipus d’afirmacions?

D’alguna manera els comunicats són textos que conviden a pensar i a replantejar les coses, i hi ha gent que està molt lluny d’ells, evidentment, però hi ha gent que a través de gestos així pot recolzar-se en alguna cosa per realitzar un procés de reflexió i canvi. No tinc esperança que les majories ho entenguin, però que sí que d’aquestes minories vagin sortint persones que facin una evolució. En aquest comunicat argumento que cal replantejar-se la manera com se solucionen els conflictes, perquè totes les persones afectades puguin participar en les decisions i el nostre sistema judicial és a les antípodes d’això.

 

Si no es tracta d’esquerres i dretes, de què es tracta llavors?

Jo entenc que el concepte d’«esquerra i dreta» serveix per al parlament i el de «dalt i baix» per a la lluita entre els moviments socials i el poder. Però el que a nosaltres ens interessa, és el de «dins i fora», que parla de generar una veritable autogestió. No vull dir que els altres conceptes no serveixin, sinó que no serveixen per a la nostra lluita. «Dins» es refereix a la nostra autoorganització, on no poden entrar ni l’estat ni el poder.

 

«VOLEM CREAR UNA ESTRUCTURA FÍSICA PER PROTEGIR ELS ACTIVISTES QUE OPTIN PER LA DESOBEDIÈNCIA JUDICIAL»

 

Quina és la teva «situació legal» ara?

El tribunal no s’ha pronunciat en relació a la cerca i captura. Encara no m’ha arribat una proposta d’advocat i estic a l’espera mentre aquesta situació es mantingui. Hem rebut 40.000 firmes per demanar la meva absolució, però com que el judici no s’ha celebrat ara començarem una altra recollida per paralitzar el procés de cerca i captura.

 

No creus que s’estan utilitzant massa recursos contra els activistes?

Sens dubte, és el que comento en el tercer comunicat. Per repressió, recerques i detencions, per mantenir la mateixa quantitat de presos a les presons, no hi ha cap tipus de retallada. En canvi no s’utilitzen recursos per controlar els de dalt, que són els que s’estan carregant la convivència.

 

I esteu creant una estructura per protegir aquests activistes…

Sí, ho anirem concretant en pròxims comunicats, però volem crear una estructura física per protegir els activistes que optin per la desobediència judicial, com és el meu cas ara. D’altra banda, volem incorporar certes formes de protecció més estratègiques perquè això no arribi a succeir, perquè creiem que és necessari deslegitimar el sistema penitenciari i buscar altres formes alternatives de resolució de conflictes.

 

Alguns antifranquistes ens han comentat que la joventut, actualment, no té un objectiu clar contra el qual identificar-se, com abans el règim de Franco. Creus que no tenim un objectiu clar?

Jo crec que l’objectiu és, en termes generals, el capitalisme. Molts moviments sorgits arran del 15M són anticapitalistes. El que falta concretar és de quina manera volem transformar el problema: hi ha gent que opta per la reforma, hi ha gent que vol prendre el poder a través dels partits i altres que volem sortir del sistema per construir des de baix. Crec que el que cal és evitar la divisió i buscar el punt en què totes aquestes formes siguin complementàries. Cal trobar les aliances dels diferents camins triats per avançar millor.

 

Hi ha molta gent que s’acosta al vostre missatge però no sap vèncer la por a trencar amb la seva hipoteca o amb el sistema de pensions, per exemple. Quin és el primer pas que li aconsellaries que fes?

Això depèn de cada situació personal. És el que tractem de fer des de la Cooperativa Integral Catalana, facilitar camins perquè cadascú trobi el seu procés per desfer-se de les seves cadenes i construir una nova manera de viure. La hipoteca, la feina, són problemes que es poden vèncer amb una estructura de suport. El més important és que la persona s’empoderi en el procés col·lectiu, participant en projectes. La clau està en facilitar que la gent no se senti sola, perquè quan està sola és més feble. Si se sent ben acompanyada és més valenta.

 

«LA CLAU ESTÀ EN FACILITAR QUE LA GENT NO SE SENTI SOLA, PERQUÈ QUAN ESTÀ SOLA ÉS MÉS FEBLE.»

 

Sortir de l’individualisme que aquesta societat ens proposa?

Sí, és clar, això és clau. Entendre que no som en contra dels altres, som conjuntament. Que participem d’aquest ésser comunitari que comentàvem abans.

 

I tu, reps el suport de la gent?

Sí. L’he rebut de molta gent que dóna suport de moltes maneres: directa, econòmica o amb la seva signatura. Encara que sempre ens agradaria que fóssim més perquè el projecte evolucionés.

 

Creus que el ritme de creixement és lent?

En algunes qüestions és ràpid i en altres no. Dins dels col·lectius que es van creant és molt ràpid, però després veus la societat i veus tot el que va malament. Veus que tot avança lent. És un creixement més qualitatiu que quantitatiu.

 

Com podem recuperar l’alegria col·lectiva?

La gent que fem els passos de viure com volem, en el procés recuperem aquesta alegria, no tenim tanta percepció que aquesta alegria s’estigui perdent. Per això jo convidaria a la gent a provar, els diria que els passos semblen arriscats però no ho són. Que no tinguin por. La vivència ens demostra el contrari. El suport mutu, l’abundància i les relacions humanes, són més riques si tu vius com vols viure.

 

__________

 

 

Speak Your Mind

*