El suport social: la crida a l’acció directa i a la construcció d’alternatives al sistema financer

Des de la clandestinitat l’Enric va plantejar estratègicament quin seria el millor moment per aparèixer de nou, revertint l’acció de denúncia cap a la seva persona en una denúncia cap als bancs i el sistema fàctic. D’aquesta manera, va llençar un comunicat on demanava l’opinió d’altres activistes per sondejar el terreny i valorar si la societat civil catalana defensaria un cas com aquest, defensant la llibertat dels qui s’enfronten públicament als poders econòmics i polítics de la nostra societat. Aquest comunicat esmenava:

El meu objectiu a la llarga i a partir d’ara és preparar el terreny per arribar a convertir el meu judici en un judici popular a la banca i a tot el que representa, per tant per extensió a l’actual sistema capitalista. Un judici que pugui ser alhora una nova eina de retrobament i enfortiment de tots aquells i aquelles que estem per construir una societat alternativa a l’actual.

Si es tira endavant aquesta idea i arribo a tornar algun dia per dur-la a terme, serà si una majoria de vosaltres també hi creieu, si també esteu disposades a guanyar aquest judici, si penseu que serà una acció beneficiosa per les nostres lluites. Espero tirar-la endavant algun dia, perquè serà la manera de tornar i no dubteu que tinc ganes de tornar a estar entre vosaltres, però penso que no sóc jo només qui ho ha de decidir. Demanaria que se’n parlés en les assemblees dels col·lectius i en els espais de trobada i que fos a partir d’aquí que poguéssim prendre un decisió.”

Així doncs, va agafar força la idea de contrarestar i ampliar el judici amb un judici popular a la banca, donant un caràcter ètic i polític a un hipotètic judici contra la persona de l’Enric. Aquesta idea ja s’esbossava a les pàgines de Crisi:

I si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. Fora d’això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó.

Des de la sortida de la publicació, moltes persones s’interessen, escrivint directament a l’Enric i amb la voluntat de donar continuïtat a la seva acció. Per això, es generà un espai comú al web on diferents persones comentaran, compartiran i col·lectivitzaran els dubtes i les ganes d’emprendre l’acció. Un apartat de fòrum serveix per parlar de temes relacionats amb la insubmissió financera, iniciatives i accions, propostes… animant així a l’acció i a l’autoorganització.

A partir de la posada en marxa d’aquests fòrums i veient doncs que la web seria una eina que tindria continuïtat, es va crear el col·lectiu permanent de Crisi, que seria l’encarregat de donar continuïtat i continguts a la crida de la publicació Crisi. Com que les tasques a fer serien de coordinació de la web i de vehiculització de propostes que sortissin del fòrum, donades les circumstàncies i tenint en compte que hi participarien gent de llocs molt diferents, seria un col·lectiu que funcionaria en xarxa a través d’Internet.

El context polític, especialment desencadenat amb l’enorme pla de rescat bancari que el president Bush havia presentat al congrés dels Estats Units, representava una oportunitat per muntar una campanya internacional contra la banca. Per això, es va fer una crida a l’acció. Destaquem el text que es va difondre, animant a les persones amb diferents estratègies per reivindicar i visibilitzar els crims que els bancs estaven fent.

Aquesta acció vol ser sobretot una crida perquè cadascú es plantegi el que pot i vol fer per canviar l’estat de les coses entre el que sigui possible o fins i tot el que semblaria impossible…

Si jo he realitzat aquesta insubmissió financera, arriscant la meva llibertat per demostrar que el sistema econòmic és més vulnerable del que sembla i per aconseguir tots aquests diners per a la construcció d’alternatives, potser moltes altres persones poden fer alguna cosa més si creuen en sí mateixes, si saben alliberar-se de les falses pors en què se’ns educa premeditadament dins del sistema i pensen decididament que només des de la gent, des de baix, podem canviar l’estat de les coses.

Posant com exemple l’estil d’acció que jo he fet, potser cadascú, segons el seu context personal i econòmic, pot adonar-se que hi ha coses que estan al seu abast:

* Les llogateres, que patiu l’encariment dels preus (que acostuma a venir després de l’encariment dels preus de compra), podeu ajuntar-vos per tirar endavant una vaga de lloguers com la dels anys 1930 i 31; em consta que ja hi ha gent que està pensant sobre això…

* Si esteu pagant una hipoteca des de fa pocs anys, i us queda molt de temps de treballar en una feina que no us agrada, potser podeu deixar de pagar la hipoteca i okupar casa vostra. Si ho feu soles potser tindreu un problema, encara que no més gran que el que ja teníeu, i a més podreu plantejar-vos de dedicar-vos al que us agradi i sigui coherent amb les vostres idees i vocacions. Si molta gent s’organitza, serà la banca la que tindrà el problema…

* Si ja aneu camí d’haver de viure sense comptes bancaris, perquè us han posat una pena-multa (que tant abunden ara) que no voleu pagar, per què no expropieu alguns diners a la banca abans que arribi el moment de deixar de tenir comptes corrents?

Això sí, amb aquestes diverses opcions i d’altres que se us poden acudir sereu morosos tota la vida (o mentre aguanti el sistema financer en crisi), de manera que seria aconsellable que us ho penséssiu com idea acompanyada d’un pla personal per viure d’una altra manera, sense comptes corrents ni propietats.

Ara bé, si no podeu o no voleu realitzar cap de les accions anteriors, hi ha dues coses més senzilles que tothom pot fer i hauria de fer com més aviat millor: No demanar cap crèdit i treure els diners del banc. Mantenint préstecs, targetes de crèdit i comptes corrents, estem sent còmplices d’uns bancs que són el cor d’un sistema capitalista que està sembrant la destrucció del planeta, la pobresa i l’esclavatge de les nostres vides arreu. Treure els diners del banc és una cosa que qualsevol persona pot fer si simplement s’organitza una mica per gestionar els seus pagaments i cobraments d’una altra manera.

I si aquesta crida t’arriba tard perquè hi ha deutes que no has pogut pagar i ja apareixes en llistes de morositat dels bancs… Perquè no em contactes i muntem un sindicat de morosos? Que hi ha més persones moroses que aturades… i viure sense comptes corrents és un art que valdria la pena compartir

Després d’això, es va vertebrar la Campanya unitària per una vaga d’usuaris i usuàries de bancs, posant de manifest la necessitat de l’acció directa.

El Setembre i octubre del 2008 passaran a la història pel que ha estat classificat per molts analistes com el major cop d’estat financer de la nostra època.
El pla consisteix en “salvar” Wall Street amb deute del govern d’Estats Units : 850.000 milions de dòlars és el que afirma que es gastarà el govern per “salvar” el sistema financer del seu país. Ho diu el president d’un país que té un deute extern de 9.600.000 milions de dòlars.”
[…]

Bush torna a aprofitar la situació hegemònica de la seva moneda i del seu país per tirar endavant un pla amb què es finançaran els deutes d’empreses privades a costa de bona part de la ciutadania de la resta del món. […]

Entretant a Europa, les mateixes polítiques de “socialisme pels rics i capitalisme pels pobres” es duen a terme de manera menys evident; però els bancs importants amenaçats de fer fallida, són rescatats també amb diner públic. En total, les ajudes europees encara són majors que les nord americanes. Quina vergonya!

Així, es salven les inversions dels més rics i mentrestant, milions de persones arreu del món estan perdent les seves cases o estan esclavitzades pel treball a causa de deutes molt durs de pagar, i hi ha 2900 milions de persones que ni tan sols tenen deutes perquè malviuen amb menys de 2 dòlars al dia. Amb 850.000 milions de dòlars s’acabaria amb la fam al món i es donaria accés a la salut i a l’educació a tota la humanitat.

Així doncs, els estats demostren ara clarament de quin bàndol estan, doncs deixen que la gent ho perdi tot, per a que guanyi la banca.

No es pot acceptar. Davant d’això ens hem de plantar, hem de dir prou. Cal passar a l’acció directa! Per això convoquem una vaga mundial d’usuaris i usuàries de banca. Aquesta vaga serà de caràcter indefinit i no s’acabarà fins que es cancel·lin els deutes de les persones treballadores de la mateixa manera que s’han cancel·lat les pèrdues dels especuladors de Wall Street.

Si centenars de milers de persones de tot el món ens posem d’acord en no pagar els nostres deutes i ens donem suport els uns als altres, no ens podran aturar. Si moltes més participen de la convocatòria traient els diners dels bancs, aturarem aquest sistema que ens esclavitza.

D’aquesta manera reclamarem que s’aboleixi l’actual sistema financer internacional i que es torni a crear de nou amb unes regles justes, que siguin per cobrir les necessitats de les persones i no dels especuladors.

Quin poder pot tenir un registre de morosos, si hi som totes? Quina força tindran els seus embargaments si ens afecten a milions? Amb què especularan si traiem els diners del banc?

Participa a la vaga indefinida! Treu els diners del banc, que no especulin amb els nostres estalvis!, No paguis la teva hipoteca i queda’t a viure a casa, no paguis els teus crèdits personals, la crisi que la paguin els rics!!! […]

Durant les primeres setmanes d’octubre, va continuar escrivint articles en relació a la crisi econòmica global, com un de titulat “Es consuma el cop d’estat financer als EEUU”1 i un altre amb el títol “Davant la crisi financera, per què els estats no creen els seus propis diners” 2

Cap a finals d’octubre, saltava a l’actualitat pública la notícia de la reunió del G-20 pel 15 i 16 de novembre, que segons els caps d’estat implicats hauria de servir per aturar la crisi i per començar a debatre reformes del sistema financer internacional. Nicolas Sarkozy va demostrar de nou el seu interès pel protagonisme mediàtic definint la trobada com una reunió per “refundar el capitalisme” però ningú s’ho acabava de creure que es volguessin canviar tantes coses, com setmanes després es va demostrar. Davant d’aquesta notícia, molt aviat es va fer córrer una crida a fer concentracions públiques el dissabte 15 de novembre a unes 40 poblacions de l’Estat Espanyol, amb el lema “Que la Crisi la paguin ells”.

Dies abans d’aquesta reunió del G-20 l’Enric escriu un article sobre aquest tema, titulat: “Aquest 15 de novembre el G20 decidirà per tots i totes. Aquesta és la seva democràcia”.

Hi deia entre d’altres coses:

Els 20 caps d’estat presents tampoc parlaran en nom de la població dels seus països, ni tan sols d’aquells que en el seu dia els van votar, ja que els acords als que arribin en la cimera no formaven part de cap dels seus programes polítics. Tot i això, a cap d’ells se li haurà passat pel cap de sotmetre les seves propostes a referèndum i ni de lluny a la cimera es parlarà de sotmetre els seus acords a un referèndum de la població d’aquests 20 països ni molt menys, de la població mundial.

Així doncs, en nom de qui decidiran realment Bush (president en funcions), Sarkoszy, Merkel, Lula i companyia? Podem pensar que ho faran en nom seu i dels seus assessors. En representació de les estructures burocràtiques de govern que manen i veient les decisions que prenen segurament estarem d’acord en que en molts casos ho faran en nom dels mateixos poders financers que han causat la crisi o de les principals empreses transnacionals.

Les injustes decisions econòmiques dels governs a favor dels bancs i en contra de la majoria de la gent que hauran precedit la cimera durant les darreres setmanes, juntament amb el seu procediment antidemocràtic, estan despertant sortosament respostes múltiples entre la societat civil que anuncien unes mobilitzacions que s’esperen massives” […]

Aquestes mobilitzacions són un inici i caldrà anar molt més enllà perquè des de la societat civil puguem ser protagonistes del nostre propi futur. No n’hi haurà prou amb manifestar-se, caldran accions sostingudes, de desobediència, boicot i no col·laboració amb el sistema financer. No n’haurà prou amb l’acció contra el sistema, caldrà plantejar i sobretot construir des de ja alternatives de societat, amb la que mostrem que es pot viure sense creixement econòmic i sense bancs.

Des de la web www.17-s.info es fa difusió d’aquestes mobilitzacions i participaen en promoure accions que ens facin avançar ara més que mai, cap a una altra societat basada en la justícia social i ecològica.(…)”

Aquest article va tenir prou difusió i va fer que alguns mitjans digitals citessin paraules de l’Enric quan parlaven de la resposta social a la crisi. Les mobilitzacions van tenir un seguiment irregular, tot i que a Barcelona, Madrid, Washington, Zurich i Rejkyavic (l’estat Islandès havia fet fallida) van comptar amb milers de persones. El dia 17 de novembre apareixia a Público una entrevista en què Magda Bandera preguntava a l’Enric sobre la cimera, la crisi i les mobilitzacions. Aquest fet va començar a generar que l’opinió de l’Enric anés més enllà de la seva acció insubmisa i el 17-S, amb altres temes d’actualitat relacionats. Diversos mitjans de comunicació alternatius demanen articles concrets o periòdics. Entre ells, Diagonal, El Viejo Topo, Polemica, llibertat.cat i decrecimiento.info.

La Campanya per la vaga d’usuaris i usuàries de bancs s’havia posat en marxa ja oficialment el 12 de novembre. Els primers dies de campanya s’hi va inscriure molta gent amb molts perfils diferents: activistes, solidaris, persones molt endeutades, etc. Es va fer èmfasi en que la proposta no es veiés com una acció de caràcter “destructiu” o com una acció que un cop feta no sabíem on ens portava, ans al contrari, es volia mostrar amb propostes molt clares i experiències pilot, que podem viure molt millor sense bancs i no en un hipotètic sistema alternatiu sinó ara i aquí, organitzar-nos als barris o a les nostres comunitats.

Per això en el text de metodologia de la campanya s’havia escrit el següent:

Donat que les persones participants, especialment les que deixen de pagar deutes i tenen habitatges embargables, assumeixen un risc personal, la manera que tindrem com a col·lectiu de vaguistes per a superar aquest risc és la solidaritat i el suport mutu. A tothom que s’apunti a participar se li demana que pugui ser solidari. Així doncs, entre totes les participants crearem una xarxa de suport interpersonal per assegurar que a ningú li falti sostre ni un plat a taula. Més enllà d’això la pròpia vaga pretén incentivar la posta en marxa de les alternatives de societat. Demostrar que es pot viure bé, i de fet millor, sense bancs, serà un dels objectius principals de la campanya. D’aquesta manera retirar els diners del banc es convertirà en un pas per reforçar les alternatives, amb la possibilitat d’invertir diners en aquestes i deixar de pagar els deutes podrà ser una manera d’implicar-se en solucions comunitàries per tenir cobertes les necessitats bàsiques”

Per promoure aquestes alternatives, als fòrums de la web hi havíem anat afegint ordenades per temes, totes les propostes concretes que apareixien en l’article sobre els moviments socials de la publicació Crisi, entre elles les propostes de Banca Ètica, que havien de ser unes de les principals opcions que es promoguessin en la campanya.

Per fer-ne una resum de la situació d’aquestes alternatives financeres es deia això

Completem la informació: Podeu contactar amb coop57 a http://www.coop57.coop (S’hi poden deixar els estalvis, però no obrir comptes corrents; no és un banc i per això és molt recomanable pels estalvis també). Té presència a Catalunya, Aragó, Madrid i Andalusia. És un projecte cooperatiu.

Podeu contactar amb Fiare a http://www.projectefiare.cat (S’hi poden deixar els estalvis, però no obrir comptes corrents, és un projecte de banc, però de mentre funciona com agent de la Banca Populare Etica Italiana). Té presència a Euskadi, Navarra, Catalunya i Madrid. És un projecte cooperatiu.

Per obrir comptes corrents, actualment la única opció ètica a l’estat espanyol és Triodos Bank. http://www.triodos.es que té oficina a Madrid i Barcelona, i opera per internet i telèfon a tot l’estat. És un banc ètic, amb capital privat i públic holandès, que es considera ètic perquè el seu finançament va destinat a projectes socials, ambientals i culturals.

Es pot trobar més informació d’altres projectes de finançament ètic en l’àmbit català, més minoritaris a http://www.fets.org . Associaciació pel finançament ètic i solidari.

Es pot trobar també informació d’altres projectes similars a la resta de l’estat a la “red rufas”: http://www.economiasolidaria.org/redes/red_rufas”

1Trobareu l’article a la web de CRISI, al següent enllaç: http://www.17-s.info/es-consuma-el-cop-destat-financer-als-eeuu-catcast

2Trobareu l’article a la web de CRISI, al següent enllaç: http://www.17-s.info/davant-la-crisi-financera-que-els-estats-no-creen-els-seus-propis-diners-cat-cast

Speak Your Mind

*