El poder dual en el nostre imaginari . Una opció estratègica per acompanyar una nova carta constituent.

21/07/2011

El poder dual en el nostre imaginari . Una opció estratègica per acompanyar una nova carta constituent.
La qüestió estratègica és capdal per poder assegurar la continuitat del moviment 15-M amb la mateixa força o més de quan es va crear. Per aquest motiu amb alguns companys vam escriure
fa unes setmanes: Pensant el futur del 15-M: http://www.enricduran.cat/blog/enric/pensant-el-futur-de-la-revolta-del-…

Quan pensem en les estrategies d’acció per transformar la societat en l’àmbit polític, sovint veiem que s’arriba a un carreró sense sortida, en concloure que cap de les propostes ens semblen suficientment aplicables.
Sabem el pes que tenen els bancs, els lobbies i les institucions internacionals, per dirigir les polítiques públiques, de manera que les reformes plantejades en molts àmbits com l’economia, l’ecologia, l’educació i la salut, són gairebé inabastables sinó transformem prèviament al propi sistema polític o generem un contrapoder popular des del qual construir una nova sobirania popular.

Actualment hi ha un debat en molts espais sobre quina estratègia seguir per situar la democràcia directa com a via de participació legítima i legal en l’àmbit polític estatal. Moltes de les propostes, basades en la reivindicació per aconseguir reformes que donguin base legal a la democracia directa, són incapaces de respondre a la pregunta: que farem nosaltres si el poder no accepta les nostres reivindicacions (la opció més probable d’altra banda…).
Les propostes basades en l’autogestió, per la seva banda, son propostes participatives i que poden agrupar i augmentar la consciència d’una part dels participants però no poden respondre encara als problemes que afecten a les majories de població, no conscienciades amb els valors que acompanyen les alternatives a nivell local.

A través del document “autoorganitzem-nos!”,
http://www.enricduran.cat/blog/enric/autoorganitzem-nos-algunes-idees-pa…
vaig intentar ja fa dies, situar en el debat una altra linea d’acció, la de l’autoorganització en el sentit ampli, basada en la complementarietat de les diferents estrategies de lluita, com les de la reivindiació i l’autogestió. Per que quedi més clar el que vull dir, proposo batejar-la ara com autogovern.
Aquesta estratègia de l’autogovern consistiria en dedicar-nos des del moviment organitzat a anar creant i ampliant mecanismes de participació directa, presencials com les agóres, però també i especialment a distància o de caràcter menys compromés com les consultes i referèndums populars; i alhora anar assumint la capacitat de contrapoder suficient per a fer que siguin vinculants com o són ja per exemple en molts casos les decisions d’aturar els desnonaments.
Sembla ser que encara moltes persones tenen problemes per imaginar-se com aquesta via pot tirar endavant i fer-nos replantejar els processos de transformació del sistema democràtic, així que ara l’objectiu d’aquest text és aprofundir en aquesta estratègia com a metodologia de revolució permanent mitjançant l’exercici del poder popular en un context de poder dual.

Que vol dir poder popular/ contrapoder o d’altres termes similars?
Sense pretenció d’entrar en un laberint de conceptes i origens, el que ens importa d’aquesta idea, és que es tracta d’un poder participatiu, instituit pel propi poble que es capaç de fer contrapes i desobeir el poder que emana dels governants, posant-li accions que sorgeixen de la democràcia directa i assemblearia d’un moviment desobedient amb el sistema imperant.
En el llenguatge del 15-M seria la consolidació del que ja s’està fent: la práctica de decidir de manera directa i participativa i a partir d’aquí actuar directament des del poble sense passar pels que no ens representen.

Que vol dir poder dual?
Poder dual és la situació en la que conviuen 2 poders de diferens origens en el mateix territori que competeixen per l’hegemonia i la seva propia supervivència. En aquest context de revolució des d’abaix, aquest poder dual estaria format per una banda pel poder estatal legitimat per un sistema representatiu basat en les eleccions. Per altra banda seria el poder popular legitimat per un sistema de democracia assambleària i la democracia directa, autoorganitzat des del poble, que és capaç d’anar creant i defensant espais lliures del control i la submissió al poder estatal. Aquest poder no estatal aplica la desobediència ja sigui armada o civil a les decisions estatals que afecten els seus àmbits de control.
Donat que la del poder dual potser una situació buscada expressament, a través d’un pla d’acció, la podem anomenar també com una estratègia de transformació de la societat.

La situació de poder dual, per definició no és estàtica ni consolidada, per la raó que almenys el poder estatal és un poder monopolísta que no accepta convivéncia amb d’altres, sino que voldrà tombar l’altre poder per a ser l’únic legítim en el seu territori. Així, una estratègia de poder dual és probable que sigui part d’un procés de transició o de revolució en la qual el nou poder pretén arribar a substituir el poder que hi havia instaurat abans. Amb això, per tant una situació de poder dual pot arribar a durar molts anys, fins que un dels poders arribi a fer desaparèixer l’altre.
Exemples de poder dual

La situació a la Chiapas, amb las juntas de buen Gobierno y los Caracoles, l’existència de pobles zapatistes, etc… és una estrategia de poder dual que porta ja més de 15 anys i que encara no té vies de concloure.
A Bolivia, abans de que Evo Morales en fos cap d’estat, hi havia, una situació de poder dual, en diverses regions on l’estat no tenia capacitat d’aplicar les seves decisions a causa de la mobilització popular (veure guerra del agua y guerra del gas). Aquesta situació de poder dual, no ha acabat amb Evo Morales a l’estat, ara són les élits capitalistes les que desobeixen l’estat i controlen diverses regions del país.
A l’estat espanyol, ja estem vivint algunes mostres de poder dual, a mida que el poder popular va aflorant. Així ho vam viure de manera temporal en campaments com els de Sol i plaça Catalunya.
Ara mateix, la defensa que estan fent els veïns i veïnes de lavapies i el seu discurs de noves regles fetes des de baix en el seu barri,
Veure Ban: http://madrid.tomalosbarrios.net/2011/06/25/bando-aprobado-por-la-asambl…
apunta a un naixent poder popular al barri. També ho apunten els desnonaments que s’estan aturant en tot el país, tot i que caldria fer-ho durar en el temps perquè tot això es consolidés.

A occident, en els darrers anys, les estratègies que han estat properes a la idea de poder dual, han estat febles ja sigui per la intensitat de la participació o per la durada de la resistència, però les més exitoses com el moviment del 15-M han tingut en comú l’acció directa noviolenta, perquè és aquesta la que permet anar-nos guanyant a nombres importants de població.
Nova constitució i poder dual. Una estratègia d’acció per aconseguir fer néixer la democràcia directa en les nostres vides.

Les nostres accions de desobediència civil no violenta davant els poders públics ja estan sent atacades pels polítics argumentant que ells tenen més legitimitat per estar elegits per la ciutadania com a representants (ho vam veure en el 15-J). És en aquest context que es faria especialment important fer pública una proposta seriosa i potent de democràcia directa, però cal considerar que legalment qualsevol proposta d’aquest tipus ha de passar per la reforma de la constitució que ara mateix impedeix, creant un bloqueig circular, que des de la democràcia directa es puguin refer les lleis orgàniques que impedeixen aquesta participació directa.

Si plantegéssim simplement una reforma de la constitució, portar en paral.lel una estratègia de democràcia directa autoorganitzada podria fer-se, però el seu abast estaria limitat per la manca d’argumentacions polítiques que acompanyarien aquest autogovern. Però si el que fem és una nova carta constituent, la cosa canvia, ja que estaríem escollint el mateix principi que històricament a permés constituir noves societats.
Podem reivindicar una reforma o una nova redacció d’aquesta constitució, però el que em sembla clar que hem de fer en paral·lel és crear les bases perquè puguem construir una nova carta constituent sense dependre dels polítics, és a dir una nova constitució creada des de baix, horizontal i amb la major participació possible, la qual si les reivindicacions cap amunt no són acceptades, servirà com a principal font de legitimitat de l’autogovern del poder popular com poder legítim nascut de la sobirania popular.

A més, la proposta de ser acceptada, opció remota, significaria tal transformació de les vies de participació que obriria les portes a la resta de transformacions profundes de la societat que estem plantejant. Són aquest tipus de propostes, les que té sentit plantejar, inassumibles perquè si s’assumissin significarien realment un gran canvi.
Es tracta doncs d’una estratègia que gràcies a l’imaginari del poder dual, ens permetrà sortir-ne guanyant, faci el que faci el govern. Les millors estratègies són com aquestes, les que sempre et porten a guanyar.
Dit això, les dues consecuències estratègiques més probables un cop culminat el procés de redacció i aprovació en referèndum des de baix de la nova constitució, és:
en primer lloc: la retirarada del reconeixement com a representants polítics legítims del poble als respectius càrrecs legislatius, executius, judicials i de mitjans de comunicació públics i l’autogovern aplicant la democràcia directa des de baix amb el binomi “assemblees populars + consultes populars” com a mètode legítim de presa de decisions.

En segon lloc l’inici d’un procés llarg en el temps de dualitat de poders, que competeixen per la legitimitat i l”exerciten en el dia a dia.
En aquesta situació, hi hauria un doble camp de joc d’aquesta confrontació, d’una banda al parlament on hi ha partits que assumeixen el mandat de la nova constitució i després d’altra banda totes les assemblees i participants del moviment amb les seves eines de democràcia directa des de baix que han aprovat la nova constitució i l’apliquen tant com poden. Aquesta seria l’estratègia de poder dual, que motiva aquest article. Un procés de revolució progressiva cap a una nova societat, en la qual anem buidant el poder que ve de dalt per anar omplint un nou poder, que emana, descentralitzat, des de baix.

Com a conclusió, l’estratègia de poder dual permet connectar les estratègies reivindicatives amb les estratègies d’autogestió, dibuixant un panorama que connecta les diverses estratègies existents recuperant en l’imaginari una unitat d’acció amb possibilitats d’èxit.

Enric Duran

This post is also available in: Spanish

Speak Your Mind

*