El decret de la presó preventiva

El jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona en aquell moment va decretar presó provisional sense fiança per a Enric Duran. El dia 7 d’abril el jutge, a petició de la fiscalia, va ordenar l’empresonamnet pel risc de fuga.

Davant la desestimació del recurs, el grup de suport a Enric Duran escriu un comunicat i crida a l’acció:

Avui dia 7 d’abril de 2009, el jutjat d’instrucció nº 29 ha desestimat el recurs presentat per l’advocat Àlex Solà a la mesura de presó preventiva sense fiança que va acordar el mateix jutjat el passat 19 de març per l’Enric Duran, imputat de pressumpte delicte d’estafa. Ara caldrà presentar un altre recurs, aquest cop davant de l’Audiència Provincial.

La resolució del jutge es fonamenta en el risc de fuga per una suposada manca d’arrelament pel temps que ha estat fora, i disposició de mitjans (econòmics) per evadir-se. La resolució no té en compte que l’Enric és una persona àmpliament coneguda com a membre destacat dels moviments socials catalans, en els quals ha invertit tot el temps que tenia des del l’any 2000 i també els diners que ha obtingut en l’acció de desobediència a la banca. No és contradictori al·legar manca d’arrelament?

A més, considerant que tan va estar-se un mes i mig a l’estranger per donar més difusió a la campanya política, que un dia abans de la detenció va comparèixer públicament en roda de premsa, que mai se’l va intentar citar a declarar ni abans ni després del seu viatge, i que d’altres autoritats judicials van contactar-hi sense dificultat restant ell a la seva disposició, com es justifica que es trobava en situació de fuga?

L’Enric Duran és a la presó per motius polítics. El poder aparta de l’escena pública així, una persona activa i reivindicativa, que proposa alternatives. Tenint-lo a la presó, s’assegura que el seu missatge tingui molt menys ressó i es moralitza a la població sobre el bé i el mal.

Són els bancs els qui ens estafen dia rera dia, quan creen diners del no res, en forma de deute amb interessos que no es podràn pagar mai. Són els bancs els qui incompleixen un contracte, quan presten el que no tenen. Són els bancs els qui viuen a costa del nostre endeutament i l’expoliació dels recursos del planeta. És aquest sistema finançer en busca del creixement infinit, el que ens aboca a tots al desastre. L’Enric ha volgut posar de manifest aquest model pervers i ara és a la presó. El poder té por d’allò que no pot vènçer i la repressió és la seva única arma.

L’Enric ha extret dels bancs 492.000 euros aprofitant-se del sistema d’endeutament pervers, i els ha donat la volta. Els ha utilitzat per a denunciar el sistema i per a promoure alternatives de societat a través de moviments de base. Mentrestant, els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBWA, La Caixa, Banco Popular i Caja Madrid) guanyaven el 2008, dos milions d’euros la hora, cosa que significava un benefici conjunt de 17.590 milions d’euros. Les grans ajudes de l’estat a la banca es justifiquen perquè aquestes xifres significaven pèrdues per ells, doncs el 2007 havia estat un any prolífic on guanyaven un 18’5% més. I què en fan de tant de benefici? Engreixar els sous dels alts directius, especular, tenir contents els accionistes, fiançar empreses amb pràctiques escandaloses que contaminen i promouen guerres.

Qui és el lladre? Qui hauria de ser a la presó?

This post is also available in: Spanish

Speak Your Mind

*