Condemna a la banca

Més enllà que en aquest cas sigui la banca qui ens vol condemnar, nosaltres considerem que hauria ser la banca la condemnada.
Per que hi hagi estafa cal que hi hagi apropiació indeguda. L’ apropiació indeguda es un delicte contra el patrimoni i la propietat consistent en l’apoderament de béns aliens amb intenció de lucrar-se, quant aquests béns es troben legalment en la seva possessió a través d’altres títols de possessió com pot ser, per exemple, un crèdit.
I en aquest cas no és l’Enric qui s’ha apropiat de béns aliens. L’Enric va sol·licitar crèdits que el banc li va atorgar mitjançant el sistema de reserva fraccionària, que es el sistema que permet als bancs crear diners com a deute. Aquest sistema és el responsable de la bombolla creditícia. Actualment els bancs privats deixen diners que no posseeixen, ja que no estan recolzats per cap actiu concret, sinó que a través de potents instruments d’enginyeria financera permeten la creació de diner com a deute, creada a partir del diner de les comptes en dipòsit dels seus clients.
Per aquest motiu qui s’està contínuament lucrant amb béns aliens és la banca especulant amb els diners que els seus clients els hi deixen en dipòsit. Això és apropiació indeguda perquè no es pot especular amb quelcom que no és de la teva propietat sinó que sols està en la teva custodia, per exemple, si el propietari d’un pàrquing es dediqués a llogar els nostres cotxes mentres els tenim a la seva custòdia això seria un delicte d’apropiació indeguda. Però quan ho fa el banc no és així, la impunitat es compra.
Qui “roba” a un lladre per col·lectivitzar-ne el bens, que és? I si aquest lladre ha portat a la misèria a milions de persones, aleshores tornem a preguntar-ho, ¿qui els ha expropiat i els ha denunciat per avisar a tothom, que és?
Per altra banda, per que hi hagi estafa, que és del que acusen a l’Enric, és fonamental que hi hagi lucre. No només l’acció de l’Enric l’ha fet per visibilitzar el que fan aquests lladres financers que són els bancs; sinó que sobretot l’Enric, com es va fer públic i es pot comprovar amb tota la xarxa de cooperatives integrals que han sorgit després d’aquella primera acció, no es va lucrar amb els diners dels crèdits, sinó que els va recuperar de la banca per posar-los de nou al servei dels ciutadans amb diferents iniciatives que ofereix la CIC, com ara cooperatives d’habitatge social, centres d’autogestió primària en salut, educació lliure, tots ells drets bàsics que actualment l’Estat ens està robant. I això no és lucrar-se.
Lucrar-se és el que fan els bancs portant a terme més de 400.000 execucions hipotecàries, condemnant a milers de famílies a la pobresa absoluta, quan no al suïcidi, i obligant-los a continuar pagant un deute que ja s’han cobrat amb l’immoble, de manera que cobren dos cops el mateix crèdit, i recordem que és un crèdit que no han finançat amb el seu capital, sinó amb els dipòsits de les comptes a la vista de tots nosaltres. Això sí que és lucrar-se i és apropiació indeguda. I estafa és que la nostra justícia obligui als ciutadans desnonats a pagar quotes mensuals per malviure desemparats als nostres carrers.
Estafa també és que ens diguin que el deute públic ascendeix a 1,8 bilions d’euros quan el bilió correspon a deute privat (bancs i gran corporacions) que amb la complicitat de l’Estat ens han endinyat com a deute públic de tots els ciutadans.
Estafa és que endeutin als ciudatans 100.000 milions d’euros per destinar-los a que els bancs espanyols paguin els seus deutes amb els bancs alemanys i francesos quan una part cada vegada més gran de la població supera el llindar de pobresa. Això és estafa i és apropiació indeguda per part de les entitats financeres.
Estafa és que els bancs per simular solvència hagin col·locat quantitats industrials de participacions preferents a la població negant-se a retornar els estalvis als seus clients un cop vençuts els terminis.
És estafa que els responsables d’aquest robatori realitzat amb violència institucional, que en diuen crisi, siguin recompensats amb indemnitzacions estratosfèriques, i apropiació indeguda és que aquestes indemnitzacions als culpables siguin pagades amb els nostres diners, amb els diners que paguem amb els impostos, amb els diners públics amb els que els bancs han estat intervinguts.
Estafa és que a l’Emilio Botín se li atorgués tractament vip considerant el seu oblit en declarar els seus impostos com un error i no com un delicte, i que no se li hagi exigit retornar a l’Estat espanyol els 2.000 milions d’euros evadits il·legalment a Suïssa.
Estafa és que amb els nostres diners l’estat abali 90.000.000.000. euros del banc dolent per comprar tots els actius tòxics dels bancs privats quan aquí el que necessitem són polítiques d’habitatge social.
Estafa és que els bancs, inverteixin els diners públics que l’Estat els va prestar al 1% d’interès amb l’objectiu de reactivar el crèdit, en comprar deute públic que l’Estat els haurà de pagar a un 5 o 6% d’interessos, de manera que estan especulant i robant-nos diners de forma inadmisible.
Tot això és apropiació indeguda, una estafa i una falta de respecte a tots els ciutadans.

És del tot il·legítim que ens pengin a l’esquena un extraordinari deute que no ens correspon i que se’ns exigeix amb retallades pressupostàries que han condemnat als ciutadans a l’empobriment, a la pauperització de les seves condicions de vida, al desmantellament dels serveis públics, a la inestabilitat familiar, a la pèrdua de futur, al consum de fàrmacs i a la decadència democràtica, mentre se li regala milers de milions d’euros als bancs, se silencia la compra de material militar per uns altres milers de milions, se’ls permet a les elèctriques que ens estafin amb el dèficit tarifa, i un llarg etcètera.

ELS DRETS HUMANS SÓN UNA QÜESTIÓ DE MÍNIMS INNEGOCIABLE QUE SI NO ES COMPLEIXEN NOMÉS ES POT DEFENSAR AMB UN DRET, EL DRET DE REBEL·LIÓ.

«I si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. Fora d’això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó.»

This post is also available in: English

Comments

  1. lois says:

    Nin a absolución deberías de aceptar, un sistema xudicial basado no antigo dereito romano, nin tan sequera ten en conta a lóxica humá e as diferentes razóns derivadas da sensatez, fieis compañeiras da verdade e do principio de igualdade do que tanto carescemos, simplesmente seguen regras dun xogo demasiado arcaico para que as novas persoas que chegamos a este planeta as sigamos considerando útiles, mais cando o único que fomentan é a desigualdade, en estados hipócritas nacidos de inxustizas universais,como bases esclavistas, colonizadoras e insaciables ambicións de unhos poucos, coa axuda das masas de poboación mais susceptibles de ser enganadas, por medios como as seitas relixiosas, sen duda, unha das raices do caos mundial actual.

  2. guillem says:

    Sin duda el discurso es muy acertado .Pero estas a tiempo de no caer en su trampa,creada y mantenida por todos nosotros ,para que se mantengan los ordenes ,pienso.Si fueras capaz de librarte que sin duda lo eres,negandolo si se puede ,aceptando parte ,negociando como dices.Serias mas fuerte y tu accion tendria la repercusion que quieres.Porque havia buena intencion ,pero te conviertes en un vencido y eso no lo sigue nadie.
    Seguiis justificando una mala accion por otra mala,y eso nunca os dara el apoyo suficiente.
    Aunque te hagan rei de toda la tierra ,como a Mandela por poner un caso un tanto extremo ,quien te devolvera tu juventud,aunque sean solo unos meses.
    Necesitan un chivo ,no lo seas tu ,entregandote como a los besos de una bella dama.

  3. Gemma says:

    Quin país més retrassat!

  4. Enric Graupera Iglesias says:

    Perfecta, tots tindriem de fer el mateix. Ja ho va dir un President dels EEUU tremoleu quan els bancs tinguin tot el poder monetariament.

  5. jubilado says:

    Ayer vi la película El Capital , de Costa-Gavras , el enemigo de la sociedad es muy poderoso y no tiene escrúpulos , hay que ser muy valiente para enfrentarse a estos bandidos .

Trackbacks

  1. […] Este artículo también esta disponible en: Catalán […]

Respon a jubilado Cancel·la les respostes

*