Defensar la llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem.

El mes d’abril, concretament el dia 10, es fa pública una carta des de la presó que l’Enric va escriure dos dies després de ser empresonat, on s’enuncia la defensa de la seva llibertat, generant debat sobre el model de societat que volem.

La fiscal, representant a 19 del 39 bancs i entitats financeres a les que vaig expropiar, m’ha portat a la presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”.

Els bancs s’atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat:

– Que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se’m reclama.

– Que, com a producte d’aquest sistema financer, els darrers anys hagin estat els de major destrucció d’ecosistemes i major esgotament de recursos fòssils i minerals. Una destrucció creixent a la que ens condemna un sistema que necessita créixer per funcionar, espoliar la natura cada cop més, per mantenir-se.

– Que l’atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant.

– Que milions de persones estiguin perdent propietats i tancant negocis en no poder afrontar els seus deutes, quedant condemnades a la morositat de per vida.

El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que hem col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE CAPITALISME d’aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que sigui massa tard.

Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a punta de llança d’un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m’acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos.

D’altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:

Com es van assabentar de la meva acció?
Perquè jo la vaig fer pública.
Com m’han pogut detenir?
Perquè jo he comparegut públicament en una roda de premsa a la UB, en el mateix lloc on el dia següent se’m van emportar, hores desprès d’aconseguir una ordre de detenció.

Per tant no em vaig evadir de la justícia, doncs entre l’ordre i al detenció efectuada hi van unes poques hores.

Risc de fuga? Els dels bancs que volen fugir d’estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.

La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presencia pública amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació PODEM VIURE SENSE CAPITALISME que està generant un gran debat social aquest dies.

La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l’actitud submisa de la classe política. Per això se’m ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual.

Perquè cada vegada més persones i més diverses pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem!

 

This post is also available in: Spanish

Speak Your Mind

*