Davant d’un judici civil i el ressó mediàtic es reafirma l’estratègia a seguir

Al novembre de 2011 l’Enric rep una citació a judici civil. És BBVA qui demanda, en relació al contracte d’un dels productes financers que va contractar en el marc de l’acció d’expropiació del 2008. No era la primera vegada que rebia una citació a judici civil i que no havia atés. En aquest cas però, l’Enric va decidir presentar-se perrevertir així el judici contra la seva persona en un acte de denúncia contra les pràctiques abusives de les entitats bancàries.

La seva aparició a judici va tenir ressó mediàtic, apareixent en alguns mitjans que aquell era el primer judici contra Enric Duran, confonent així el que era un procés civil amb el seu procés penal.

Davant d’aquell revolt, es manifesta la necessitat d’aclarir els fets per no generar confusions i fer explícit també el seu posicionament davant d’aquest fet, reafirmant així l’estratègia anunciada ja des del primer moment que va fer pública l’acció. El comunicat que es va publicar en relació al cas ho deia ben clar:

Per molt que en alguns mitjans de comunicació hagi trascendit que avui hi ha el “1er judici en contra Enric Duran” el cert és que es tracta d’una demanda civil del BBVA en relació al contracte de targeta “tres meses sin”
com la que rebría qualsevol ciutadana per impagament d’un crèdit.
N’he tingut diversos com aquest però no m’he presentat perquè seria una pèrdua de temps i diners per part de les advocades. Vaig escollir presentar-me en aquest com una altra forma de denunciar el sistema bancari donat que es un cas claríssim en que el contracte s’ha de declarar nul.

El mes de maig del 2008, vaig veure incrementat de manera sorprenent i sense límits el meu crèdit amb el BBVA, degut a la contractació de la Targeta “TRES MESES SIN”

La targeta “TRES MESES SIN” del BBVA, és el paradigma dels productes financers que no neixen per cobrir necessitats dels consumidors, sinó per crear-ne, com a reflex de la fam d’endeutament de les entitats bancàries.

Va ser sorprenent com cada dia vaig anar a diferents caixers automàtics a retirar entre 1.200 euros i 1.500 euros, quan en el contracte de la targeta constava que el límit diari per treure als caixers era de 600 euros, i que només es podia efectuar una vegada al mes, per això ho vaig repetir en diverses ocasions, fins treure’n 20.000 euros. Ara el BBVA em demana un total 24.819,89 euros en concepte de deute + interessos.

Com a client, hauria d’haver rebut la protecció del consumidor i usuari del serveis bancaris. El contracte amb el BBVA va ser subscrit sense l’adequada informació del producte adquirit i dels riscos que la seva adquisició implicava.

La targeta “TRES MESES SIN” del BBVA es ven sota la premissa de que no té cap cost i que l’interès nominal és de 0%. Amb aquestes condicions i sota la creença de que el producte no té cap cost, el consumidor l’adquireix, malgrat que no el necessita, desconeixent que l’interès moratori, sobre quotes vençudes i no satisfetes serà de gairebé el 27%.

En definitiva, es crea una necessitat al consumidor, que prèviament no tenia, i es rendibilitza el producte en el moment que el consumidor no pot fer front al seu pagament amb un interès desorbitat. Impossibilitat de fer front al pagament que era perfectament previsible per l’entitat bancària en el context de crisi econòmica en el que es comercialitza el producte.

El judici ha estat aquest matí i en qüestió d’uns dies en tindrem el veredicte, esperem que aquest sigui de nulitat del contracte i ens dongui la raó, permetent crear jurisprudència per casos com aquest. En cas contrari i donada la claretat del cas, ens trobaríem davant d’un altre exemple de connivència del sistema judicial amb el sistema bancari, lo qual no ens vindria de nou, tenint en compte que ara fins i tot bancs com Goldman Sachs posen a dit els presidents de països europeus com Grècia i Itàlia.

Speak Your Mind

*