Com fer pública l’acció i la denúncia al sistema simultàniament: la publicació CRISI

Després de dos anys i mig, Enric Duran va aconseguir un total de 68 operacions de crèdits a 39 entitats bancàries diverses, conformant un deute de 492.000 euros, dels quals després de totes les despeses vinculades als pagaments de quotes i a l’acció, van esdevenir-ne útils 360.000, repartits entre diferents col·lectius i moviments socials. Tal com explica en el diari d’una expropiació planificada, va deixar de pagar tots els deutes i va pensar quina seria la millor estratègia per defensar l’acció políticament. La idea de fer una publicació de gran tirada per fer saber l’acció, denunciar la banca i proposar alternatives socials va ser una idea meditada que va anar prenent forma a poc a poc, fins que a l’estiu es va fer la publicació, pensada per publicar-se amb 200.000 exemplars i que es distribuïrien el 17 de setembre de manera descentralitzada al llarg de tot el territori català.

La publicació havia de tenir un nom senzill i cridaner i, en aquell context de 2008, una de les paraules que ja es començava a sentir arreu com amenaça va ser l’escollida: CRISI

Amb la pregunta «Creus que els bancs et roben?», més tard, s’hi va afegir una motivació més a la lectura: descobreix com ho fan i com donar-hi la volta.

Per reforçar la idea del dia D, s’obre el web, que agafarà el nom del dia en què es distribueixi la publicació. Així doncs, www.17-s.info, es posa en marxa a finals d’agost, on s’apunta molta gent per participar, tant de moviments socials com des d’altres àmbits, per distribuir la publicació i fer córrer la notícia.

El 17 de setembre arriba a les mans de les persones voluntàries que repartirien la publicació, amb una nota introductòria, que anuncia:

(…) Com sabeu, el contingut exacte d’aquestes 20 pàgines l’hem mantingut en secret fins ara, el mateix dia abans de la seva difusió i bé, ara per fi us ho podem explicar. La raó la podeu llegir bàsicament, en les pàgines centrals, on fem pública una acció de desobediència civil a les entitats bancàries (…)”

Abans d’aquell dia, l’Enric ja havia marxat del país. La publicació CRISI es va repartir de manera descentralitzada i la notícia va còrrer ràpidament pertot arreu.

A partir de les 9 del matí d’aquell 17 de setembre, els telèfons  no paraven de sonar i la premsa no parava de demanar informació. L’Enric cedeix entrevistes des de la clandestinitat, aclarint l’essència d’aquella acció amb una nota a Liberinfo.net

Un aclariment a partir d’opinions i debats que estan sortint.

Les activitats quotidianes de molts moviments socials, especialment les dels centres socials okupats, funcionen bàsicament gràcies a l’autogestió econòmica, els coneixements col·lectius i al temps voluntari de molta gent. Els 360.000 no han anat a parar a aquest projectes, no perquè no hi estigui molt d’acord, que hi estic, sinó perquè els centres socials no els necessiten.

Una quantitat com aquesta, seria una nimietat si hagués de finançar la immensa tasca que fa tanta gent del que des de la premsa se’n diu moviments alternatius, cada dia.

Els diners han anat a projectes diferents que per ser incipients o per tenir més despeses econòmiques, no podrien haver arrancat sense ells.

El capital humà de gent que creu en el que fa és més potent que qualsevol capital econòmic, i aquesta és la nostra millor força, així seguirem”

This post is also available in: Spanish

Speak Your Mind

*