Llibertat, amnistia… i plena sobirania.

(publicat originalment a Vilaweb  )

És difícil d’oblidar el lema més famós de la lluita dels darrers anys de la dictadura i els primers de la transició. I encara més ara que Catalunya s’acosta a una possibilitat de trencament amb un vell règim, un altre cop quaranta anys després.

A mi m’hi fa pensar el fet que polítics de tan diverses orientacions coincideixin a afirmar que no vivim en un estat de dret. Si tots aquells que ho diuen es prenguessin seriosament aquesta constatació, tindrien el deure ser coherents i, entre les primeres mesures per a demostrar la plena sobirania, haurien de restablir el dret a tots aquells que són o han estat privats de llibertat, com a víctimes polítiques i econòmiques d’un estat antidemocràtic i altament desigual.

Aquells que denuncien la manca de democràcia de l’estat espanyol, després de viure-ho a la pròpia carn en el procés independentista, farien ben fet de tenir present que l’ús polític que el govern del PP fa del Tribunal Constitucional només és un dels exemples de la vulneració de drets en el sistema judicial espanyol.

Hi ha més exemples que confirmen que no vivim en un estat de dret. Per exemple, la pràctica habitual dels jutges de donar més pes a la versió dels testimonis que representen el poder polític i econòmic que no a qualsevol altre, com fan quan decreten veredictes tenint només per testimoni la versió de la policia; o com en el cas dels bancs contra mi, quan van decidir d’acceptar només testimonis de l’acusació i desestimar els de la defensa. N’hi ha molts més.

Ja vam experimentar de quina manera indignen la societat catalana aquestes injustícies. Ho vam veure arran de la projecció a TV3 de ‘Ciutat morta’. I encara ho vivim amb casos que originen una immensa indignació, com ara els dels processats en vagues generals o els condemnats per haver provat d’aturar el parlament el 2011.

Així doncs, si tenim la sospita ferma que moltes persones han de suportar penes injustes o desproporcionades, sota la responsabilitat d’un estat que deixarem enrere, amb quina consciència es poden mantenir inalterades totes aquestes injustícies, si Catalunya es constitueix en nou estat?

En aquest context, i escarbant en els fulls de ruta de les candidatures polítiques que volen aquest nou estat català, sobta que no hi hagi cap referència a un nou procés d’amnistia que acompanyi el procés d’independència. Encara més tenint en compte que aquesta llei, com que és de caràcter excepcional de ruptura, seria oportú que se situés després de la declaració d’independència i abans del procés constituent.

Per això, ara que encara hi som a temps, cal reivindicar, com una de les primeres mostres de l’exercici de la sobirania respecte d’Espanya, que s’apliqui una llei d’amnistia, de manera que tots els beneficiats per aquesta mesura puguin participar en el procés constituent o fer allò que vulguin des de la seva plena sobirania personal, que els ha estat segrestada.

Un cop d’ull a les estatístiques penitenciaries ens refermen en el camí a seguir.

Si mirem les dades de les presons catalanes, a Catalunya hi ha actualment 9.213 reclusos (dades de l’Idescat, del maig d’enguany). Això vol dir 1,22 presos cada 1.000 habitants. Una xifra allunyada del 0,7 que tenen països com Dinamarca i Noruega, amb què tanta gent es vol emmirallar.

D’aquests 9.213, més de 6.000 van ser empresonats per delictes relacionats amb l’ordre polític i econòmic (incloent-hi els de salut publica), i molts es poden considerar directament o indirectament víctimes d’un ordre injust. És a dir, víctimes d’un estat que no és de dret i d’un estat que ja no és del benestar, si és que ho ha estat mai. Un estat que ha fet créixer les desigualtats i el nombre de persones en situació d’extrema pobresa, després d’aquests set anys de crisi.

Així doncs, d’aquests 6.000 presos, caldria alliberar-ne, aproximadament, 3.900 per arribar a l’índex d’empresonaments d’aquests països europeus, des de l’hora zero del nou estat.

No serien les úniques persones beneficiades per aquesta mesura, perquè n’hi ha moltes més que han estat perjudicades. Què me’n dieu, d’aquelles persones del nostre present marcades per antecedents penals que els tanquen portes en diversos àmbits de la vida? I les que han de suportar mesures penals alternatives? I d’aquelles que resten pendents dels tribunals amb l’ai al cor, perquè la seva llibertat pot ser esquinçada en qualsevol moment amb una condemna i ordre de presó irrefutable?

Si als 3.900 presos hi sumem tots aquells amb antecedents penals per causes polítiques i socials a qui podria afectar l’amnistia, i tots aquells que estem processats sense haver arribat a judici, els beneficiats d’aquesta amnistia podríem ser desenes de milers.

Ara, com ens ha ensenyat la memòria de la història, no val qualsevol amnistia, no és el moment d’una nova transició conciliadora amb els més poderosos. Ja no som al 77, i a més recentment els de les classes dominants ja han tingut una amnistia, la fiscal. Aquesta altra amnistia que hi ha pendent és l’amnistia als pobres, els exclosos, les rebels, les nouvingudes, els insubmisos, els desposseïts…. No es tractaria d’una llei de conciliació interclassista, sinó d’una acció de justícia poètica.

Si Catalunya vol ser un estat creïble quant a la determinació de ruptura, una llei que decreti l’alliberament i l’amnistia de milers de persones de les classes populars n’és una condició.

Si hi ha una acció parlamentària que pugui simbolitzar alhora la ruptura amb l’estat espanyol i les seves polítiques de la por, i també la ruptura amb una forma de governar al servei dels poders fàctics –que continuaran existint a Catalunya per molt que s’independitzi–, és aquesta. Una acció de plena sobirania institucional, per a restablir la plena sobirania personal de tants i tantes.

Si mirem al procés constituent, aquesta acció també hauria de significar un pas previ a l’establiment d’un nou sistema judicial que inclogui el diàleg i la restauració al centre de la gestió dels conflictes; i alhora un sistema penal que es basi en la reinserció social i no en el càstig exemplar com el que vam heretar del franquisme. Un nou sistema que doni a la presó la funció d’últim recurs, i no que en mantingui la funció d’amenaça venjativa contra tots els qui des de la dignitat lluitem per una societat millor.

Fets i no només paraules, per netejar les conseqüències de la part pitjor de l’estat que es vol abandonar i per abordar la construcció d’un sistema judicial equitatiu i restauratiu del segle XXI.

Enric Duran és activista. Es troba en la clandestinitat per no haver-se presentat al seu judici el febrer del 2013. info@enricduran.cat @enricdurang

Campanya #OccupyBanking #RetornEnLlibertat

Volem finançar l’equip que des de ja està treballant en el llançament de la campanya #OccupyBanking que pretén situar en el centre del debat públic la total falta de democràcia amb la qual el Banc Central Europeu (BCE) i els grans bancs privats controlen el sistema monetari i especialment la creació de diners. Un pervers sistema basat en el deute amb el qual aquestes institucions -que mai han sigut votades democràticament- segresten la sobirania dels pobles. La campanya #OccupyBanking vol ser també la punta de llança per a crear les condicions que permeten el #RetornEnLlibertat de l’activista Enric Duran.
occuppy+retorn

***

Tota la informació de la campanya a Coopfunding: https://www.coopfunding.net/campaigns/occupybanking-retornenllibertat/

Avui fa 2 anys del no al judici, 2 anys del sí a la llibertat.

Fa 2 anys vaig deixar plantats als jutges, fiscalia i banca, representants de 3 dels estaments més corruptes i obsolets de la nostra època, que posant sota una catifa fosca, les vergonyes d’un sistema bancari indigne, pretenien condemnar uns fets aillant-los del seu context social, polític i económic.

Davant d’això la meva resposta va ser clara i planera: la desobediència és l’únic camí.

Ha passat de tot aquests 2 anys, i molt està servint per reafirmar que al vell règim li queden els dies comptats. Cada vegada més gent, arreu, es fa conscient que les nostres llibertats, els nostres drets no ens els donaran o retiraran unes autoritats per la força, sino que formen part de la nostra naturalesa com a humans.

I així com molts i moltes, segueixo, seguim, fent servir la nostra creativitat i determinació per construir el nou món, que deixarà enrera l’actual sistema caduc. Des de la llibertat, cap a la llibertat.

Com lliure que sóc, no espereu ara una acció temerària. No, no donaré al vell sistema il·legítim el poder de decidir sobre el meu cos. Ja no estem al 2009, ara és l’albada d’una altra època.

Sóc lliure i el temps juga al meu favor. I així, les peces del meu retorn es van posant en línea, una al costat de l’altra, per construir juntes el camí de tornada.

#Retornenllibertat no és doncs una crida per demanar la llibertat, sino per fer compatible el meu retorn amb la llibertat que duc a dins.

Pd1: Com a recordatori, el comunicat d’avui fa 2 anys: https://enricduran.cat/comunicat-denric-duran-davant-dun-judici-que-podria-esdevenir-una-farsa/

Pd2: Us deixo amb una imatge per anar preparant el terreny d’aquest retorn:

#RetornEnLlibertat

Crida per formar part d’un grup de campanya presencial i construir una xarxa de suport.

Després de 2 anys desaparescut de la vida pública, per fi ha arribat el moment de preparar el cami d’un retorn en llibertat. No serà un camí fàcil i caldrà fer molta feina per obtenir un ampli suport. És per això que aquesta es una crida per aconseguir crear els equips de col·laboració sostinguda que seran necessaris per dur-ho a terme.

Abans d’entrar en detall sobre això, alguns fets introductoris.

>> El meu context legal i personal >>

Porto gairebé 2 anys en la clandestinitat, després de no presentar-me al judici penal del 12 de febrer del 2013, en el que 16 entitats bancaries i la fiscalia em demanaven 8 anys de presó pels fets de l’acció de desobediència bancaria  que vaig dur a terme entre els anys 2005-2008. Hi ha una ordre de detenció sobre mi des de llavors que no s’ha pogut executar perquè no m’han trobat.

Abans del judici l’audiència provincial va desestimar tots i cadascun dels 30 testimonis que la meva defensa havia presentat per demostrar que la denuncia al sistema bancari i especialment a com es creen els diners, era (és…) un fet tant significatiu per la nostra societat que justificava l’acció realitzada.

És a dir, el que pretenia l’audiència era silenciar tota la meva argumentació i portar-me a la presó per delictes comuns, desconectant-ho totalment de la reivindicació realitzada i demostrada anys ençà per tot el mal que el sistema bancari ha fet a les vides de la majoria de la població d’Europa i el món.

Això i la demostrada connivència dels poders judicial i executiu, amb el poder bancari, van provocar la meva no acceptació del procés judicial oficial i la cerca de vies alternatives per a fer justícia. Tal i com està el panorama actual, trobo que es fàcil entendre perquè vaig optar per no col·laborar amb aquella farsa.

Ja fa més d’1 any que el tribunal va suspendre el cas fins que se’m trobi, i també des de fa més d’un any, un grup de mediació independent va iniciar els treball per a dur a terme un procés de justícia restaurativa, el qual no ha pogut avançar per la falta de voluntat de la majoria d’entitats bancàries implicades d’establir ponts de diàleg.

Ara la carta que ens queda és la difusió, la mobilització i la pressió social.

imatge de celebració el 21/05/2009 després d’estar dos mesos a la presó

>> Context social i polític actual >>

Moltes coses han canviat des del moment dels fets i també, en el context d’acceleració històrica que vivim hi ha hagut molts canvis en els darrers 2 anys.

La gent està fent caure els vels sobre els poders corruptes que fins fa poc semblava que podien fer el que volguessin.

La classe política ja té por del poble, com fa dècades que no passava.

La repressió i la impunitat policial i judicial, estan a les portades de mitjans de comunicaci (gràcies #ciutatmorta).

Com s’ha dit en un resum molt contundent, més que una època de canvis, estem visquen un canvi d’epoca…

Junt amb altres poders, ja fa anys que el sistema bancari ha quedat deslegitimat, i ara molts dels xantatges dels bancs centrals estan sent contestades per la ciutadania i els nous actors polìtics. Cada vegada amb més suport com demostra l’elecció de Syriza per governar Grècia.

Tot i així, l’arrel del privilegi bancari, de l’injust sistema de creació monetària, continua vigent i poc present en la opinió pública, encara que ja han sorgit fisures importants en l’status quo, com es va poder seguir en la discussió que va haver fa uns mesos al respecte en el parlament britànic.

Al igual com s’ ha aconseguit en d’altres moments de la història, ara es l’hora de multiplicar aquestes fissures i transformar el sistema monetari, d’una vegada per sempre, perquè respongui a les necessitats del comú i no a les ansies de poder d’una minoria.

Per tot això, entre d’altres, voldria vincular la meva campanya de llibertat a posar “Com es creen els diners?” en el centre del debat públic, com aquella acció, estava vinculada ja en el seu moment a destapar-ho.

>>Grup presencial per preparar el meu retorn i dinamitzar FairCoop>>

La part més important i concreta d’aquesta crida és convidar a persones proactives i motivades amb disponibilitat de viatjar durant un temps. Vull formar un equip d’unes 6 o 7 persones amb plena confiança i disponibilitat per cooperar presencialment amb mi, i desplaçar-nos junts allà on sigui necessari per aconseguir els nostres objectius: #retornambllibertat i #faircoop

Després de dos anys, i davant del repte que significa, sento que per poder realitzar una campanya amb prous garanties, cal formar un nucli en el qual poguem contribuir amb força i de forma sostinguda davant de tots els inconvenients i imprevistos que puguin sorgir.

Només a partir d’aquí podrem fer junts els passos necessaris per aconseguir-ho!

Amb aquest grup assumirem també tasques de la dinamització, extensió i futurs projectes de la cooperativa d’àmbit mundial FairCoop (link), ja que és un repte que també necessita una activitat molt proactiva per respondre als objectius i projectes que tenim al davant

Recordo el seu objectiu: contribuir a fer possible la transició a un nou món reduint tant com sigui possible les desigualtats económiques i socials entre els èssers humans i al mateix temps anar contribuint a una nova riquesa global, accessible a tota la humanitat en forma de procomú. En podeu trobar més informació

Així, de la mateixa manera que denunciem el sistema bancari i el sistema polític actual, estem construint un nou sistema económic basat en la cooperació, la descentralització i el dret inherent de tothom a cubrir les seves necessitats bàsiques. Basat en posar els èssers humans i al planeta en el centre dels objectius de l’activitat econòmica.

“si ets una persona motivada, proactiva, valenta, interessada en la justícia social, el respecte per els drets humans i la posta en marxa de noves economies postcapitalistes( entre altres activismes) i en aquest moment et trobes en una situació personal lliure, sense responsabilitats laborals… estàs convidada!

T’OFERIM:

– la possibilitat de viure i treballar en un entorn colectiu d’activisme (bon rollo, suport mutu, amor per la revolució) basat en la revolució integral, la transició dels commons i la construcció d’un nou sistema económic i social que posi l’esser humà en el centre.

– cobrir-te aquelles despesses de allotjament, viatges, dietes, etc derivades de la teua participació.

possibilitat de conexions infinites amb altres xarxes, col·lecitius d’activistes, amb les quals poder compartir, crèixer i aprendre molt.

Per poder optar a participar en el grup, cal en primer lloc, fer el següent:

– una carta de motivació a info@enricduran.cat

– Omplir aquest formulari: https://fair.coop/es/formulario-de-participacion-en-persona/

Un cop rebut això, si hi ha possibilitats de cooperar presencialment, compartirem claus d’encriptació (i si cal tutorials per fer-ho) per poder activar una comunicació segura i si escau, demanarem més detalls i referències, per assegurar que hi ha la seguretat i confiança suficient per participar.

Per formar aquest equip, prioritzarem persones amb habilitats i experiència adequades per les tasques que hem de fer plegats. Això vol dir, que valorarem coneixements i experiència com les següents:

– Edició i administració de pàgines web

– Comunicació en mitjans digitals, xarxes socials etc,

– Bona capacitat de redacció…

– Enxarxament amb moviments socials a nivell transnacional

– Disseny gràfic en mitjans digitals

– Dinamització de projectes: habilitats organitzatives.

– Expressió en diverses llengües.

– Programació en llenguatges informàtics com php, python i c ++

Així doncs, tractarem de fer un equip amb capacitats diverses que puguen servir per moltes de les habilitats comentades anteriorment.

Els viatges no seran fora d’Europa, amb lo qual hi ha la possibilitat d’anar i venir varies vegades, cap a l’espai on estarem col·laborant, sempre i quan es pugui garantitzar una estabilitat en la participació que ajudi als objectius del grup.

Es pot venir a participar en aquest equip a partir del 10 de febrer, però també podem contemplar la incorporació una mica més tard si fos necessari.

>>Crida a crear grups locals de suport>>

Per la gran majoria de companys i companyes que no podeu assumir la participació presencial, al que us convido es a crear autónomament un grup local de suport al vostre territori. Des d’aquest grup podreu contribuir a extendre i fer crèixer, les iniciatives de suport que des del grup presencial anirem proposant i fent públic.

Si tens intenció de crear un d’aquests grups i/o participar-hi d’alguna manera, escriu a info@enricduran.cat i veiem d’anar concretant la col·laboració.

Més informació a http://www.enricduran.cat

Enric Duran  – 28 de gener 2015

Retorn. Una història que vam construir juntes.

En aquest documental més d’una vintena de persones que fins ara s’havien mantingut en silenci, expliquen com van viure els fets dels que van tenir coneixement de primera ma abans que es fessin públics, i recorden els projectes i iniciatives als que es van destinar aquells recursos.

El documental s’ha presentat avui, 6 mesos després que, en el comunicat del passat 17 de setembre del 2013, avançava:

Avui, tenint en compte que el sistema legal de l’Estat espanyol té una llei que fa prescriure tots els delictes pels quals es pugui demanar menys de 5 anys de presó, quan fa 5 anys que es van dur a terme, puc dir, que aquella acció no hauria estat possible sense totes les persones que hi van contribuir, especialment a través dels diversos processos assemblearis que van permetre decidir col·lectivament el destí de bona part d’aquells fons i l’execució dels projectes sabent l’origen dels diners, i donant-li, per tant, un significat polític revolucionari amb voluntat d’impulsar la construcció d’alternatives al sistema establert que no hauria tingut si només hagués estat una acció individual.

Potser ara, aprofitant el pas del temps, és més factible que d’altres persones comparteixin la seva experiència de com ho van viure i cap a on es van destinar aquells diversos finançaments”

Responent a aquella crida, diverses de les participants d’aleshores, van començar a treballar per fer possible avui, 5é aniversari del PODEM i de la meva detenció a la universitat de Barcelona, compartir a través d’aquest documental que s’ha titolat RETORN, el testimoni d’una vintena de participants i persones properes.

Moltes gràcies a totes les que ho heu fet possible, les que hi heu estat presents i també a les que per diverses raons no hi heu pogut participar.

 

Un any després, ja estem més a prop de construir un procés just

Ha passat un any des que el 12 de febrer del 2013 em van intentar portar davant d’un judici sense testimonis, sense temps de preparació i precondemnant l’argumentació de la defensa, i no es van poder sortir amb la seva.

Des de llavors ja són més de 365 dies seguits a la clandestinitat, protegint des de la trinxera la llibertat que significa no haver d’estar sotmés als designis d’un Estat al qual mai no he decidit pertànyer.

Des de la distància continuo observant com la banca encara està intacta, mantenint els mateixos privilegis i pràctiques destructives per a la humanitat que em van impulsar a actuar fa anys i que els Estats no només continuen retallant drets socials, sinó també algunes de les llibertats individuals i civils més bàsiques.

No m’estenc en això perquè les xarxes socials ja en van plenes, però trobo que cada dia que passa es legitimen més tant les accions del passat com les iniciatives que estem duent a terme en l’actualitat.

Ara mateix no canviaria per res aquella decisió de no presentar-me a judici fa un any. Això ha permès que des d’Internet, i sense interrupció, hagi pogut continuar participant plenament del procés històric i revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, del qual ja hem difós el resum de l’any 2013:  enricduran.cat/per-acabar-lany-la-cronica-del-que-ha-fet-la-cic-el-2013

Un camí, el de la CIC, que per a 2014 encara nous reptes i objectius com són:

  • Suport a l’empoderament personal en tots els àmbits de la vida. Protecció integral de les persones que participen de la revolució integral.
  • Cura de les relacions humanes en tots els àmbits de la CIC (espais de treball, espais de convivència, espais d’afinitat…)
  • Empoderament dels processos d’autogestió a nivell local. Especial èmfasi en la promoció de projectes productius en el territori.
  • Enfortiment dels processos de generació del sistema públic cooperatiu.
  • Independència del sistema bancari, enfortiment dels mitjans de pagament, consolidació de l’economia interna entre membres de la CIC i de la comercialització coordinada de la producció propia.
  • Ampliació del nombre de persones amb coneixement global de la CIC i amb participació activa en el procés.

Són objectius prou importants perque hi continuï abocant la part prioritària de les meves energies i perquè no arrisqui la meva llibertat mentre avancem, pas a pas, per crear un nou món, un d’aquells que ha de cabre en el nostre planeta.

Mentrestant, a la caverna del vell món, continuen obviant la motivació de fons d’aquella acció, mentre segueixen amb allò del monopoli de la força que els mateixos privilegiats als quals mai no acaben condemnant, els han atorgat, però que amb mi, no els funcionarà.

Hi ha hagut algunes novetats des de la darrera posada al dia.

Després de passar-se molts mesos en què s’ha vulnerat un dret tan bàsic com el de poder-me defensar en un procés judicial, cap a finals d’octubre em va arribar per fi la informació que ja havien designat una advocada d’ofici, més de 7 mesos després de l’acta que ho anunciava.

La darrera de les novetats a nivell del procés judicial, d’aquest mateix més de gener, és que aquest s’ha suspès indefinidament, per la meva absència (vegeu l’acta de l’Audiència provincial: enricduran.cat/?attachment_id=3942), alhora que s’ha anunciat que m’han inscrit en el registre de rebels gestionat pel Ministerio de Justicia! La veritat és que és l’únic registre estatal en què m’hi puc sentir a gust…

De fet, això de declarar-me rebel, ja ho vaig fer jo mateix en el Comunicat del 20-F de 2013 en què qûestionava el sistema jurídic actual:
enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

En aquell mateix comunicat ja plantejava que calia construir una alternativa al sistema judicial imperant, i des de llavors hem estat i continuem treballant perquè la resolució del conflicte entre mons que comporta el meu cas es faci a través de l’extensió d’una nova manera d’entendre la justícia.

Per tot això, és una novetat important el fet que, amb el suport del grup de treball de justícia restaurativa –amb el qual ja portem treballant des d’abans de l’estiu–, hagi sol·licitat una mediació restaurativa a un grup de persones que tenen formació i experiència en aquest àmbit. La proposta ha estat recollida i es treballa per generar un procés d’interlocució directa entre els denunciants (bancs, fiscalia, etc.) i les persones que estem vinculades i que defensem l’acció d’expropiació bancària.

Estigueu pendents del meu blog, perquè en unes setmanes hi haurà més novetats!

Enric Duran
17 de febrer del 2014

justiciaCAT

 

Xerrada dijous 26-S Un projecte restauratiu pel cas d’expropiació d’entitats bancàries d’Enric Duran

Com a recordatori, aquest proper dijous a les 19h participaré virtualment en una xerrada a AureaSocial, amb d’altres companyes i companyes del grup de treball, que servirà per tancar el cicle sobre justicia restaurativa i que tindrà el títol de:
UN PROJECTE RESTAURATIU PEL CAS D’EXPROPIACIÓ D’ENTITATS BANCÀRIES D’ ENRIC DURAN
Allà explicarem en detall com ens plantegem aquesta ocasió per relacionar un replantajament de la justicia amb la desobedència integral que estem duent a terme.

Espero que ens sentim allà!

La xerrada de desobediència civil a AureaSocial recorda referents històrics

IMG_1730Aquest dijous 12 de setembre, en continuïtat amb el cicle de xerrades debat sobre Justícia Restaurativa, iniciat el passat 5 de setembre a AureaSocial (projecte autònom col·lectivitzat de la CIC), s’ha presentat el tema de la «Desobediència civil i la justícia ciutadana», amb Martí Olivella i Eduard Vinyamata.

Vegeu-ne la crònica de Xavier Borràs al web d’AureSocial.

Comença el cicle de xerrades a AureaSocial per conèixer la justicia restaurativa

A partir d’aquest dijous 5 de setembre, a les 19:00 h, AureaSocial, projecte autònom de la Cooperativa Integral Catalana, reprèn les xerrades/debat de col·lectivització Fem-lo Comú amb el tema de la Justícia Restaurativa.

La justicia restaurativa és un procés pel qual totes les parts que tenen interès en una ofensa determinada es reuneixen amb l’objectiu de resoldre-la de forma col·lectiva i de tractar les possibles implicacions que se’n puguin derivar en un futur.

Darrere d’aquesta proposta hi ha un moviment que s’està estenent arreu del món per donar resposta als fenòmens delictius mitjançant el rescabalament dels possibles danys que hagin patit víctimes, els autors de l’acció delictiva i la comunitat humana que hi està vinculada.

Diverses pràctiques restauratives que estan funcionant amb èxit ens permeten posar en qüestió el sistema judicial i penitenciari actual, el qual imposa penes de presó que moltes vegades no beneficien a cap de les parts vinculades al conflicte.

CARTELJUSTICIARESTAURATIVA-2

__________

PROGRAMA

05/09/2013 / 19:00 h

QUÈ ÉS LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA?

Ponents:

Mercè Llenas  (mediadora en l’àmbit penal).

Albert Rodríguez  (mediadora en l’ámbit penal).

Introducció a les idees clau a través de casos pràctics.

12/09/2013 / 19:00 h

DESOBEDIENCIA CIVIL I JUSTICIA CIUTADANA

La desobediència civil en el marc del sistema judicial actual.

Ponent:

Martí Olivella  (director de NOVA, innovació social)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Justícia ciutadana. Per una nova justícia catalana.

Ponent:

Eduard Vinyamata (coordinador del llibre).

Debat amb els ponents sobre el paper de la justícia restaurativa en relació a la desobediència civil i amb aquesta nova justícia.

19/19/2013 / 19:00 h

PRÀCTIQUES RESTAURATIVES

Ponents:

Vicenç Rul·lan: Pràctiques restauratives en l’àmbit escolar.

Xavier Jiménez: La mediació comunitària com a intervenció restaurativa comunitaria.

26/09/2013 / 19:00 h

UN PROJECTE RESTAURATIU PEL CAS D’EXPROPIACIÓ D’ENTITATS BANCÀRIES D’ ENRIC DURAN

Ponents:

Enric Duran (mitjançant videoconferència).

Membres del Grup de Treball de Justicia Restaurativa.

Més info GT Justicia Restaurativa: justiciarestaurativa@moviments.net

La justícia restaurativa arriba a Catalunya: Presentem un grup de treball per promoure-la

Aquest missatge és per informar públicament que està en marxa la proposta “d’acció recíproca per a tota la societat “ que vaig deixar entreveure en el comunicat del 28 de febrer d’enguany: Cap desobedient a la presó. Una carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu
Per ajudar-vos a situar en aquesta proposta, recordaré alguns extractes d’aquell comunicat:
[…]
La forma de procedir del sistema judicial i penitenciari davant de casos com el meu no beneficia ningú. A més de perjudicar-me a mi, perjudica l’administració pública, perjudica les entitats bancàries que m’acusen, les quals —a banda que no ingressaran mai els diners que els vaig demanar prestats—, es gasten diners en el propi procés judicial i alhora contribueixen a deteriorar la seva pròpia imatge, ja que molta gent em dóna suport. 
Això no respon a un cas aïllat. Enmig d’un context de retallades socials —que afecten les necessitats bàsiques de molta gent amb l’excusa del dèficit econòmic—, continuem sostenint un sistema judicial i penitenciari que genera un alt volum de despeses econòmiques a l’administració i, doncs, a la ciutadania, sense que en línies generals ningú no en surti beneficiat, ni tan sols les afectades i sense que l’aïllament i patiment de les persones condemnades tingui fi. 
[…] 
Segurament vosaltres, els que interpreteu la nostra desobediència com a delinqüència, no li doneu legitimitat al nostre sistema autoorganitzat, tampoc no us ho hem demanat; en aquest punt estem igual: nosaltres no us reconeixem legitimitat, vosaltres a nosaltres tampoc. La diferència radica en que vosaltres, com a representants d’un Estat, us considereu amb prou autoritat per obligar-nos a complir les vostres lleis i les vostres ordres. Si us creieu amb dret de manar-nos és pel fet que aquest Estat, com gairebé qualsevol Estat del món a dia d’avui,  està concebut de forma totalitària quant a la pertinença; és a dir, que segons el vostre model suposadament democràtic una persona quan neix, en funció del lloc del seu naixement i de la nacionalitat dels seus pares, és obligada a acatar un sistema d’autoritats, lleis i ordres que no ha decidit. 
En un sistema vinculat a la Revolució Integral no és així: les persones escollim ser part, per exemple, d’una cooperativa integral, segons un model de lliure adhesió. En qualsevol moment podem començar a participar, i quan vulguem podem donar-nos-en de baixa. 
El nostre sistema de presa de decisions és assembleari. Evidentment, també hi ha conflictes, el conflicte és connatural a l’existència humana. Però la principal diferència és que la gestió del conflicte  i la  presa d’acords inclou i té en compte les opinions de totes les persones vinculades al conflicte. Tenint en compte els diferents punts de vista, les afectacions, els sentiments de totes les persones vinculades a cada problema, anem generant un procés de consens fins que arribem a la situació de prendre una decisió que totes les parts afectades aprovin.
Jo crec profundament en aquest model de gestió del conflicte i per això no accepto ni acceptaré que se m’imposi cap decisió en la qual no pugui participar. 
Així doncs, un cop contextualitzada la situació, el que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat,  de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida. 
Serà una proposta que, alhora que és coherent amb el nostre principi d’autonomia en el marc de la Revolució Integral, beneficia a les classes populars i a tothom que tot i sentir-se encara vinculats a un Estat (ja sigui l’espanyol o el futur Estat català), continuen esperant veure-hi reflectits els seus ideals de llibertat, justícia i equitat”
[…]
Doncs bé, aquesta proposta de la que es parlava en aquestes línies és la de promoure la justícia restaurativa a Catalunya.
En aquests 2 mesos, hem estat iniciant el grup de treball, amb la incorporació d’algunes persones amb coneixements jurídics i de gestió de conflictes, però sobretot amb moltes ganes d’aprendre i formar-se sobre aquesta temàtica.
Ara ha arribat el moment de fer pública l’existència d’aquest grup de treball  perquè necessitem reforçar el procés  amb més persones que hi poden tenir molt a dir!
Per això us deixo amb un document que introdueix aquest projecte, per a que el feu arribar a les persones que poden estar interessades en col·laborar-hi.
Moltes gràcies!
Enric Duran
Justicia Restaurativa CAST
GRUP DE TREBALL PER IMPULSAR LA JUSTICIA RESTAURATIVA
DEFINICIÓ:
* Utilitzar el cas d’Enric Duran, per donar-li una volta el debat públic sobre el
sistema judicial/penitenciari i les seves alternatives com la justicia restaurativa i la mediació
penal.
OBJECTIUS
* Que s’estengui una consciència social en contra que els activistes socials vagin a la presó donat que per la seva activitat demostren estar plentament insertades a la societat. Per extensió que la ciutadania es conciencii que moltes persones de diferents condicions van a la presó tot i tenir una integració social consolidada, per la qual cosa, la suposada funció de reinserció social, de la presó, es una gran fal·làcia; i aquestes persones haurien d’estar en llibertat.
 justiciarestaurativa
* Aconseguir que la justicia restaurativa i la mediació penal, agafin a Catalunya un pes similar a d’altres països més avançats com Noruega o Canadá. Aprofitar la cojuntura sobiranista i l’autonomia de Catalunya en matèria penal, per provocar aquesta evolució.
* També que es promogui que en general les persones acusades per l’estat, hagin de tenir l’opció d’arribar a un acord per a fer activitats per bé de la comunitat, en lloc d’anar a la presó, perquè l’estat ha de fer de model per a promoure les mesures alternatives a les penes de presó.
*A llarg termini, reduir la població presa a Catalunya en un percentatge que permeti tancar presons i destinar aquests recursos a millorar l’accés a la justicia gratuita, millorar la qualitat de vida a les presons entre d’altres possibilitats i recuperar retallades del sistema sanitari.
PROJECTE
Per dur a terme aquests diversos objectius volem fer un estudi que demostri amb detall, que la implantació de la justicia restaurativa a Catalunya seria beneficiosa per tota la societat catalana.
Tant per les tasques socials i pel bé comú que es podrien fer, com per la l’estalvi del cost económic de les presos, com també, per la reciprocitat amb les persones afectades en cas que siguin de caràcter individual o privat; i evidentment també per la millora de la qualitat de vida de les persones  acusades o penades.
En l’estudi inclourem exemples de diversos països que els programes de justicia restaurativa són una alternativa sèria que estan funcionant.. Introduiríem també dades d’estalvi económic i de benefici social en base a la realitat catalana, per deixar clar lo beneficiós que seria pel conjunt de la societat de Catalunya la popularització de mecanismes alternatius a la presó.
Aquest estudi es dedicaria especialment a recercar i incloure la informació d’aquells casos de denuncia en que la part acusadora es l’estat a través dels seus funcionaris i de la fiscalia. Així, a partir d’aquestes investigacions es crearia una plataforma/campanya ben àmplia que exigiria a la Generalitat, que comenci a predicar amb l’exemple (a partir dels convenis que ha signat de suport a la mediació i també per posar-se al dia de les formes més innovades que hi ha en d’altres països) i que prevegui l’acceptació de la mediació i la justicia restaurativa, en tots els casos en que l’altra part, a banda de l’acusat, es el “Ministeri públic”.
METODE
Volem crear un grup de treball per desenvolupar una estrategia en base a aquestes idees. Podrien participar-hi persones del ámbit del dret (advocats, professor/s, jutges, mediadors,…)  i persones de col·lectius i entitats afins (col·lectius antirepressius, observatoris, entitats de drets humans, entitats a favors de la mediació, etc…) i altres activistes motivades amb aquesta campanya.
En concret un grup de treball elaborararia el document-projecte concret, amb tots els detalls tècnics que facin que sigui un estudi de qualitat que demostri amb dades el benefici per la societat que implica aquest projecte
Una plataforma o campanya amb totes les entitats i juristes, es crearia per donar suport a les propostes defensades en aquest document.
ENLLAÇOS PER ANAR APRENENT SOBRE LA MEDIACIÓ I LA JUSTICIA RESTAURATIVA
portal de justicia restaurativa (ámbit internacional)
Article: Otro derecho penal es posible
CONTACTE
Podeu posar-vos en contacte amb el grup de treball que està impulsant aquest projecte a través de l’adreça: