L’equanimitat i els comuns, una entrevista amb Enric Duran

Presentem l’entrevista que el nou web CommonsTransition ha fet a Enric Duran aquest passat 7 de gener de 2015. CommonsTransition és un web creat a iniciativa de la P2P Foundation, amb fota presència de la CIC, per promoure les transicions cap als comuns. La plataformna CommonsTransicion és una base de dades i de propostes polítiques encaminades a la consecució d’una manera més humana i ambientalment connectada a terra d’organització social. Els comuns, juntament amb les dinàmiques P2P, representen una tercera via d’organització de la societat que evoluciona fora del competitiu Estat-mercat i de l’obsoleta planificació centralitzada. És un sistema basat en les pràctiques i necessitats de la societat civil i el medi ambient que habita en els àmbits local, regional, nacional i mundial.

Abans de cocrear la Cooperativa Integral Catalana —un projecte autogestionat per a la creació d’un sistema cooperatiu públic a Catalunya—, Enric Duran va saltar a la fama per la seva «acció bancària» de l’any 2008, on va demanar prestat una mica menys de 500.000 € a 39 entitats financeres per, subseqüentment, distribuir els fons entre una varietat de moviments activistes i causes socials. En l’actualitat ha estat declarat en «rebel·lia» per l’Estat espanyol, però continua la seva activitat des de la clandestinitat. El seu projecte actual, la cooperativa oberta FairCoop, és una iniciativa comunitària que busca pal·liar les desigualtats econòmiques globals mitjançant sistemes descentralitzats de reputació i crèdit mutu i la utilització de criptomonedes.

FairCoops "Coop Forest"

El «bosc cooperativista» de FairCoop

Comencem parlant sobre el concepte una «transició cap al procomú o el comuns». Què significa això per a tu?

Quan parlem de transició i del comú, crec que ens referim a un procés en el qual l’economia capitalista, basada en els ingressos i en els beneficis privats, dóna pas a un nou tipus d’economia, principalment enfocada cap als comuns.

Hi ha exemples pràctics d’aquesta transició cap als comuns avui en dia?

Bé, cada vegada veiem més exemples de recursos comunals. El coneixement lliure és un procomú que s’està expandint i cada dia hi ha més i més eines relacionades amb això. Però, el més difícil és organitzar-nos com un sistema integral o portar una forma de vida relacionada amb la utilitat pública. Això és una cosa que encara no està tan estesa, potser perquè aquests béns comuns sorgeixen com a resultat del treball voluntari d’algunes persones o gràcies al finançament puntual de certs esdeveniments, però no és una cosa que estigui connectat a una tasca sistèmica.

Ets un dels cofundadors de la Cooperativa Integral Catalana. Parla’ns una mica de la CIC, sobre la manera en què incorpora aquesta actitud de transició cap al procomú en el present i sobre com pensa desenvolupar-la en el futur.

La Cooperativa Integral Catalana és un moviment de transició dirigit a construir un sistema autònom per organitzar les nostres vides més enllà dels governs i del capital. En aquest sentit no només construeix una economia alternativa sinó, a més, una política i uns espais públics alternatius. Aquesta tasca de construcció de béns i pràctiques comunes és una de les prioritats centrals de diferents accions de la CIC. Tot i això, no està tan connectada a altres iniciatives orientades cap al procomú ja existents a nivell global. Un projecte per al futur serà connectar aquest treball local i regional amb el treball global que s’està duent a terme en relació amb la utilitat pública.

Per què et sembla important dur a terme aquestes iniciatives sense involucrar l’estat?

Hi ha moltes coses que són importants. És important reunir gent amb els coneixements i les habilitats necessàries per dur a terme aquests projectes. També necessitem recursos econòmics per poder compartir tot el que estem generant per al comú i defensar de l’apropiació privada. Si ens embarquem en un procés ampli de transició, hem de fer-ho de manera sostenible i assegurant-nos que no s’enfonsarà. Hem de trobar formes sostenibles de finançar-les i fer viables aquestes iniciatives.

Image by Gladys G. Afán

Imatge de Gladys G. Afán.

Creus que una transició cap a la utilitat pública és un projecte realista tant a nivell local, com regional i global?

És realista perquè ja s’està duent a terme, no? No es tracta exclusivament d’una sèrie de propostes teòriques, sinó que també parlem d’accions reals. Ja veiem diferents iniciatives en els àmbits, tant teòrics com pràctics i, en ocasions, ens en podem trobar una gran varietat. Es tracta d’iniciatives que ja han començat el seu camí. En tot cas, crec que el primordial és poder encaixar totes aquestes accions ja existents dins d’un marc de referència concebut per a la interoperativitat, presentant-lo com un sistema de creació de béns i processos comuns, i no com una sèrie de projectes aïllats.

Quines accions pràctiques podem prendre, tant a nivell personal com col·lectiu, per facilitar aquesta transició cap al procomú?

Una de les prioritats pràctiques seria la creació d’una sèrie de capes generals, o interconnexions, per facilitar els contactes pràctics entre diferents iniciatives autònomes descentralitzades. Estem parlant bàsicament d’infraestructures tecnològiques, però també de reunir maneres de pensar i d’actuar per concretar aquestes iniciatives. No només es tracta que cadascuna d’aquestes xarxes treballi per satisfer les seves necessitats internes, sinó que duguin a terme les seves tasques amb una visió sobre la totalitat del sistema per, així, relacionar-les amb la utilitat pública. També, hem de trobar maneres d’invertir en projectes relacionats amb la utilitat pública i tirar-los endavant assegurant la sostenibilitat de totes les parts involucrades, que sigui possible a llarg termini. Ara mateix veiem moltes opcions de finançament quan es tracta d’ingressos privats, però encara queda molt per fer per finançar una societat P2P orientada cap al procomú.

Imagina que arribem aquesta societat orientada cap al procomú, o un primer exemple de la mateixa. Quins serien els riscos o a què hauríem de prestar especial atenció?

Si realment abastéssim una societat així, no crec que hi hagués cap risc; és una cosa de la qual podríem gaudir, si és que passa. Els riscos estan en com arribar-hi. Un exemple seria el no poder relacionar les moltes iniciatives que ja estan treballant cap al mateix fi, caient en el parany de duplicar i aïllar esforços. El risc és que les persones que tenen les mateixes metes i les mateixes perspectives no puguin treballar juntes per aconseguir aquests objectius.

Enric Duran and Nuria Güell during the 15-M occupation of  Plaça Catalunya, Barcelona. Image by Zoraida Roselló

Enric Duran i Nuria Güell durant l’ocupaciónde la plaça de Catalunya, a Barcelona. Imatge de Zoraida Roselló.

Com es pot defensar el moviment del procomú de pressions externes hostils?

Crec que, un cop centrats en una manera de producció P2P orientada al procomú i quan ja comptem amb projectes potencialment útils a nivell global, cal certificar que aquests projectes siguin beneficiosos per a tothom i que no només serveixin com a experiment o com a acció minoritària. De vegades hi ha gent que vol aportar al procomú i experimenta, teoritza i intenta dur a terme les seves idees però, més endavant aquests esforços acaben en mans d’entitats privades, que compten amb els recursos necessaris per portar aquests projectes a terme. Aquestes entitats s’apropien d’aquests esforços per privatitzar i extreure’n plusvàlues. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit; ja que tenim una sèrie d’idees que sabem que podrien portar-se a la pràctica, hem de forjar un pla econòmic, un pla cooperatiu descentralitzat perquè esdevingui una transició d’acord amb els nostres valors. Si és conforme als nostres valors els altres poden continuar endavant amb els seus projectes, però nosaltres ja comptarem amb projectes d’envergadura.

On creus que veurem el sorgiment d’aquesta transició cap al procomú?

La puc veure a nivell global, com una cosa practicable. També, i des de fa molts anys, veiem aquesta transició en moviments diferents, com el moviment del programari lliure, o el moviment maker. També hi ha altres moviments de base relacionats, per exemple, amb l’habitatge, que treballen de manera ecològica i en benefici del procomú. Però, de vegades, som més autònoms i seguim una trajectòria més d’acord amb la transició, mentre que en altres ocasions és més com una lluita per defensar davant dels poders privats.

Dóna’ns un exemple concret on una dinàmica basada en la utilitat pública resoldria un problema actual.

Un dels reptes als quals ens enfrontem en aquest procés és el de crear sistemes distribuïts d’organització que no només funcionin a nivell tecnològic sinó també a nivell humà. I aquests projectes a nivell humà són molt importants perquè, si els ignorem, correm el risc de passar de governs centrals —o governs motivats per l’afany de lucre— a una dependència tecnològica total. Un projecte interessant relacionat amb la utilitat pública, i que podria aplicar-se a moltes altres iniciatives, seria un sistema de reputació basat en el procomú. Això ho concebo com una manera més humana de crear i mantenir projectes distribuïts relacionats amb el comú. No es tracta només de nodes tecnològics que mantenen xarxes, sinó de sistemes basats en les persones i en els valors humans, valors que podem determinar entre tots.

M’encanta aquesta idea. Bé, parlem de la Cooperativa Integral Catalana i de FairCoop com a projectes relacionats però diferents. En què es relacionen tots dos amb la transició cap a la utilitat pública i en què difereixen?

Pel que fa a la Cooperativa Integral, crec que els primers quatre anys han estat molt enfocats en l’àmbit local i regional i no tant en el global. Això ha estat beneficiós per a la xarxa física de gent i de connexions que ja tenim a Catalunya però, en altres sentits, l’experiència no ha estat tan satisfactòria a l’hora de compartir eines tecnològiques i sabers amb persones involucrades en processos similars en altres parts del món. Una de les coses que crec que és especialment important per a la CIC és tenir una visió global sobre aquestes persones que ja estan treballant en les mateixes temàtiques. Així podrem compartir de manera més fàcil i millor tots aquells materials de la CIC que podrien ser útils per a aquests altres projectes, i viceversa.

Què me’n dius, de FairCoop?

Bé, FairCoop és una iniciativa molt més recent i s’ha creat explícitament com a projecte orientat cap al procomú. Per tant, ja compta amb aquest enfocament cap al procomú global des d’un principi i complementa molt bé la feina que ha realitzat la CIC. FairCoop pot contribuir al procomú mitjançant la seva relació amb altres grups que ja hi estan involucrats, però també pot facilitar la creació de nous projectes orientats al procomú a nivell regional que estarien connectats entre si mitjançant la nostra xarxa global.

Quina opinió et mereix el concepte de l’Estat-soci? Creus que l’auge d’iniciatives com Podem o Syriza facilitaria un plantejament similar, o creus que, com a projecte de transició, només es pot fer des de les bases, o a través d’iniciatives com la CIC? Veus factible una combinació o un punt intermedi entre els dos extrems?

No crec que els estats hagin de ser companys significatius a nivell d’innovació, atès que volen complaure les majories i busquen l’èxit. A vegades són populistes i el populista no sol ser molt innovador, ja que la gent no és capaç de comprendre aquestes innovacions. A aquest nivell veurem innovacions autònomes tant en l’àmbit privat com en l’orientat cap al procomú. Després d’això, depèn…, si ens expandim molt o si el moviment es massifica, potser trobem noves formes de relacionar-nos amb l’estat, encara que ho veig molt allunyat en el temps. No sé, potser a nivell d’investigació i de les universitats ens topem amb coses que funcionen però que no tenen tanta relació directa amb el govern. Encara que es financen amb fons públics continuen sense tenir una relació molt directa amb l’estat. Si busquem una relació més directa per fomentar una aliança pública i política entre l’estat i la utilitat pública…, crec que per aconseguir això necessitarem més històries d’èxit a nivell global pel que fa al procomú. Per aconseguir-ho necessitaríem crear alguna cosa amb el nivell de repercussió que tenen Facebook o Twitter o Wikipedia…, encara que Wikipedia, en realitat, ja té elements del procomú. Necessitem diferents exemples que no només encaixin amb els conceptes del procomú a nivell de coneixement, sinó també a nivell econòmic. Necessitem projectes d’èxit que repercuteixin sobre aquestes relacions.

Tornant a la Cooperativa Integral i la seva adopció del pla de transició al procomú, què va fer que la CIC adoptés el pla i com s’està modificant?

Vam estar seguint amb atenció el pla inicial que es va produir per a Equador i que incorporava aquesta faceta de l’Estat-soci. Atès que a la CIC no ens plantegem aquest tipus de relacions amb l’estat, un dels majors canvis ha estat l’eliminació de les referències a l’Estat-soci. Ara ens plantegem la creació d’institucions autònomes presents al nivell local i regional, però que també puguin relacionar-se amb altres institucions locals i regionals a nivell planetari i que siguin capaces de recolzar-se mútuament. També, pensem que la dinàmica de la CIC podria transcendir les assemblees físiques o el consens presencial per començar a incorporar eines més distribuïdes. Això ens permetria relacionar-nos més fàcilment amb persones que no estan tan acostumades a organitzar-se políticament, però que, tot i així, volen canviar la seva manera de viure encara que, per motius diferents, no estiguin tan polititzades com els que s’involucren en les assemblees. És un dels problemes que tenim a la CIC: hi ha una gran diferència entre les persones que van a les assemblees i la gent que només utilitza els serveis de la Cooperativa.

mosaico-aurea-social-aitor-fernandez-date-cuenta-revolucion-integral-635x425

Per què vau triar el pla de transició al procomú?

Crec que els valors que defensa aquest pla són molt propers als valors de la CIC. També vam veure que les idees principals estaven estretament relacionades amb l’autogestió i l’autoorganització que practiquem a la Cooperativa Integral. Creiem que es tracta d’un projecte que guarda moltíssima relació amb el nostre i que podem adaptar i enriquir-lo amb la nostra feina. També, va ser una bona excusa per fomentar la relació amb la P2P Foundation i veure com podríem possibilitar aquest procés, però començant des de baix, des de les bases.

Quins són els següents passos, tant per a l’adopció per part de la CIC del pla de transició, com per a la relació entre la CIC i la P2P Foundation?

Crec que, a curt termini, els passos següents serien definir aquesta col·laboració: què farem quan estiguem treballant junts en la situació catalana. Més endavant, organitzaríem el treball en si: com dur a terme la investigació, compartir discussions i arribar a conclusions sobre el pla de ruta que construiríem al voltant del pla de transició al procomú.

Tornant a FairCoop, com està promovent els principis de la transició cap al procomú mitjançant els seus projectes?

Crec que, informalment, hi ha un suport pel que fa a compartir coneixements i eines que està molt relacionat amb la transició cap al procomú. Però, ara mateix no estem tan concentrats en aquestes tasques d’extensió, perquè hem de centrar-nos en la construcció del projecte i en poder identificar les millors iniciatives i eines per aconseguir aquesta transició. Ara estem triant projectes prioritaris per treballar amb ells. Estem especialment interessats en projectes transversals, és a dir, projectes lliures i oberts que puguin beneficiar-se d’aquesta infraestructura que estem construint i, a més, aportar-hi.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair el treball que heu fet amb la web de Commons Transition i volem ajudar-vos per mantenir-la actualitzada.

Genial, tracte fet!

Fair Coop: Objectiu Planeta Terra

logoWeb_FairCoop

 

Una cooperativa oberta com a eina revolucionària per un altre sistema a escala mundial

 

Avui no he expropiat cap banc, ni presento res que es pugui considerar ilegal, tampoc en contra potser de l’esperat per moltes, presento encara una estratègia relacionada directament amb el meu retorn a la llibertat pública, lo qual no vol dir que hi pugui tenir a veure en com definir aquell pla.

El que presento es un projecte revolucionari, a escala planetaria fruit de la immersió i aprenentatges que m’han permés més de 19 mesos, de intensa activitat en la reclusió de la clandestinitat.

Un projecte que tant bon punt va nèixer en les meves nits de solitud creativa, va semblar-me evident que havia de prioritzar-lo i convertir-lo en una realitat abans d’assumir qualsevol risc com a individuu. Avui em satisfà poder complir aquella determinació i presentar-lo per que sigui de totes.

Es tracta de la Cooperativa oberta d’ àmbit mundial Fair Coop , un pas més en l’extensió de la revolució integral arreu del món, però també els valors de la societat p2p, el cooperativisme obert i l’ètica hacker, entre d’altres.

N’explico algunes de les reflexions que l’han originat:

La cadena de blocs (blockchain) i el Bitcoin van portar al món, una de les poques peces que faltaven per independitzar-nos del vell sistema económic. Ha començat la competició oberta entre els vells sistemes centralitzats i els nous sistemes descentralitzats per ser dominants en el món del futur. I per primera vegada en milers d’anys, els sistemes descentralitzats tornen a tenir possibilitats.

Els que entenem el món en base a la cooperació, no en tenim prou amb la descentralitació; creiem que aquest nou món, necessita de la autoorganització i el suport mutuu, necessita que aquest virus de la cooperació s’inflitri per tots els racons on la dominació està quedant enrera.

Els projectes cooperatius, autogestionats, col·lectius, comunitaris, s’extenen i es multipliquen arreu.

Les pràctiques que prefiguren com pot ser aquest altre món en el dia a dia, estan ben vives. Tot i que aquestes pràctiques comencen a estar prou interconnectades a escales bioregionals, encara estan prou aillades i existeix un desconeixement mutuu entre les iniciatives que es troben a milers de quilómetres unes de les altres, en diferents continents, en base a llengues diferents.

Es creen múltiples procomuns a escales locals, en paralel sense que uns es facilitin l’evolució als altres tot el que podrien. Necessitem eines més potents per compartir coneixement, i cal poder financiar el seu desenvolupament.

No volem quedar-nos d’espectadors en la confrontació entre el vell capitalisme oligàrquic i el nou capitalisme netàrquic. Volem un sistema cooperatiu també a escala planetaria, tal i com el practiquem a escales locals, i per fer-lo possible l’hem de construir.

Per això, feia falta, era necessari, treballar en un projecte que fes entrar en escena la cooperació social, en les lluites d’hegemonia entre sistemes económics, demostrant que el camí que posa l’èsser humà en el centre, es possible, que existeix i l’anem a extendre.

Aquest projecte ha arribat i és la Fair.Coop The Earth cooperative for a fair economy

 

L’empenta inicial per donar força a aquest projecte és el que hem batejat com: “hackejar els mercats monetaris per introduir el virus de la cooperació”

Explico què vol dir:

Una criptomoneda, negociable de forma no controlada en mercats descentralitzats d’arreu del món

pot ser entesa com un capital social, en la qual el nombre de participacions és igual al nombre total de monedes creades.

Si l’escollim per posar-hi el nostre capital fundacional com a cooperativa, significarà que aquest en lloc d’està denominat en la moneda dominant (euro, dollar…) ho estará en una moneda que el sistema no pot controlar i a més, a mida que el nostre projecte cooperatiu creixi i aporti recursos i serveis dels que es demostri utilitat, el valor d’aquest capital social i el de tota la criptomoneda, creixerà en correspondència.

Es un punt important aquest i explicaré d’una altra manera el que significa, perquè es pugui entendre:

Si ens fixem de fet, en el capitalisme de tota la vida, l’empresari extreu valor bàsicament a través de:

  • rendes de capital,
  • explotació laboral

En diverses transnacionals del capitalisme netàrquic s’afegeix una tercera forma d’extreure valor que és la colaboració lliure entre humans. Així per exemple els anuncis de Facebook o de Google, generen molts diners perquè nosaltres usem els seus serveis “gratuits”, sent nosaltres de fet els que treballem gratis per a ells.

Que passa si som nosaltres, els que creeem les eines tecnològiques per cooperar entre iguals, i les usem per generar coneixement lliure i procomú global?

Doncs que podrem fer el que ens agrada i veiem útil, cooperar, compartir, aprendre, fent que alhora el valor económic de la nostra tasca es quedi en projectes cooperatius i fins i tot reverteixi en nosaltres mateixos.

Calia doncs trobar una moneda que no fos dominada pel vell capitalisme (euros/dollars…), ni pel capitalisme netàrquic (bitcoin), i a la qual poguèssim bastir dels nostres valors i pràctiques cooperatives. Per això Faircoin va ser l’escollida.

Després de mesos d’enxarxament i creació, avui Fair.coop ha nascut

 

L’espai està obert per començar a cooperar entre totes, i hem abastit a la cooperativa amb 8.500.000 faircoins, el qual representa el 17% dels faircoins en circulació.

Aquest capital social s’aportem a Fair.coop amb la següent distribució


I les següents condicions:

Excepte el fons mancomunat que pot servir per cobrir despeses operatives a criteri del consell ecosistèmic i de tota la fair.coop, les aportacions als altres tres fons no es poden tocar en un any.

En quan al fons del Sur Global, cridem a una redistribució que pugui arribar a tants projectes locals com sigui possible i útil, prioritzant l’empoderament en zones i entorns més atacats pel sistema actual, generant una cooperació entre parells, per refer justicia económica a escala global.

En quan als fons dels commons i el fons d’infraestructura tecnològica, la crida és a prioritzar qualitativament aquells projectes que més puguin beneficiar el bé comú global.

Aquest periode podrà servir aixi per construir un procés participatiu, creatiu i de suport mutuu que porti a decidir en relació a les prioritats adequades decidides col·lectivament i de forma eficient; alhora, a mida que es multiplica la col·laboració entre iguals, en el marc de tota la Fair.Coop i en especial de la FairNetwork, és esperable que el seu valor respongui en conseqüència en relació a d’altres, sense oblidar com a símbol de la nostra independència, que 1 faircoin sempre serà igual a 1 faircoin.

De forma que així aquesta vegada, la nostra vocació col·laborativa i de compartir lliurement, si beneficia a algú económicament serà, abans que ningú, als mateixos que l’estem produint, es a dir a tots i totes les cooperativistes, i a través dels projectes finançats, a tota la humanitat.

Dit d’una altra manera, per fi hem trobat una forma d’organitzar-nos cooperativament, compartir, aprendre, ajudar-nos, que es pugui autogestionar sense necessitat, almenys en el sempre més delicada fase inicial, de dependre de tercers, ni de tenir que prioritzar vendre les produccions en el mercat, ni tan sols mantenir-se amb quotes periòdiques des socis. Tot el que necessitem en aquesta primera fase, es crear coneixement lliure, compartir i enxarxar-nos com sabem, ampliar el procomú immaterial, construir-ne de global; generar xarxes de moneda social, en base al faircoin, com el propi projecte ja plantejat del faircredit. https://fair.coop/es/faircredit/

Podem crear valor innovant junts en molts ámbits del procomú.

Podem aportar cadascú el nostre gra de sorra amb coneixements, participació política, temps, donacions, productes, serveis, inversions, enxarxament. Cadascú en base a les seves possibilitats i prioritats.

I, el mercat ho valorarà comprant la nostra criptomoneda i fent augmentar el valor del nostre capital social mancomunat, en relació a d’altres divises. Per fi així, podem “okupar” uns mercats, els de divises, que tantes desigualtats han creat, per a recuperar-nos d’una part, petita o gran ja ho dirà el temps, d’aquestes desigualtats.

Imagino que a alguns anticapitalistes els semblarà potser contradictori, expresar el paper dels mercats monetaris en aquest projecte.

Qui estigui sortint-se de l’us dels diners, i així fet molta feina a nivell d’economia comunitaria i intercanvi directe, certament pot anar més enllà de les iniciatives monetaries de fair.coop, la qual cosa no impedeix que pugui participar com un més. a nivell de creació col·lectiva i participació política.

Però la majoria que estem usant monedes habitualment, ja siguin les del sistema o les monedes socials, sigui per compra-vendes o per estalviar, som depenents d’un entorn de referència de preus i de reserva de valors, imposat pel bancs centrals, i d’alguna manera, per tant col·laboradors passius del sistema que volem superar.

D’altra banda, m’agradaria recordar que el mercat de divises es una realitat història irrefutable de fa més de 100 anys i que la tendencia ha estat de més a menys controlats. En els darrers anys, només des d’Estats autoritaris (cas de Xina, on el valor s’ha fixat per decisió del govern), s’ha generat un segon camí en relació a com relacionar-s’hi a nivell polític, mentre que pel que sé, des d’àmbits afins a les idees que podem compartir en el marc de la revolució integral, per exemple, tot i experimentar per múltiples vies amb les monedes socials com a eines d’intercanvi no s’ha generat cap plantejament anterior en quan a com confrontar el mercat de divises per construir autonomia económica a escala mundial.

En els darrers anys, des del món de les criptomonedes s’han generat nous mercats de cryptodivises, incontrolables pels governs, i per tant ara ja no cal tenir un país i un banc central per disposar d’ una moneda que es pugui intercambiar arreu del món.

El que faltava era una iniciativa monetaria present en aquests mercats que es deixés de basar en uns humans competint amb uns altres per quedar-se amb més valor, sino que es basés fonamentalment en humans cooperant d’igual a igual per generar valor per a totes. Amb la entrada en escena de Fair.Coop, faircoin ha esdevingut doncs la criptomoneda enfocada en la cooperació que faltava.

Per tant, veure’m en el temps si aquest camí que endeguem serà el millor o no, però almenys amb aquest projecte tenim ara una via a explorar, en quan a com enfocar aquest ámbit mundial per crear un altre sistema económic més just i amb el nivell de cooperació social que el planeta necessita i la tecnologia ens permet.

Després d’uns mesos d’ intensa activitat, mirant al futur

Han estat mesos molt intensos, perquè a tot el que ja estem duent a terme, si ha afegit la posta en marxa de forma combinada de diverses iniciatives.

Ja vaig dedicar una entrada d’aquest blog a presentar l’inici de la publicació Radi.ms allà hi vaig publicant alguns articles de temes que em semblen importants:
Així hi he escrit aquests dos articles:

Les monedes, la creació de diner i la redistribució de la riquesa
https://radi.ms/ca/les-monedes-la-creacio-de-diner-i-la-redistribucio-de-la-riquesa/

Fem una xarxa de plataformes de crowdfunfing desobedients i de base col·lectiva
https://radi.ms/ca/fem-una-xarxa-de-plataformes-de-crowdfunding-desobedients-i-de-base-col%C2%B7lectiva/

i també he estat implicat en la publicació d’ aquestes noticies recents:

Desapareixen 500 milions en deute d’estudiants xilens.
https://radi.ms/ca/papas-fritas-catala-2/

Cap una societat del procomú. Pla de transició per a l’Equador.
https://radi.ms/ca/pla-de-transicio-per-a-lequador/

D’altra banda, a finals d’aquest abril passat vam iniciar un projecte que ja teníem moltes ganes que sortís, després de temps d’intentar fer-lo possible. Em refereixo a Coopfunding, que porto uns mesos dinamitzant-lo activament, pero encara no havia trobat l’estona d’anunciar-ho en quest blog.

Pantallazocoopfunding

Coopfunding ja està servint per promocionar i contribuir a la sostenibilitat de diversos projectes
vinculats a la cooperació oberta, l’autogestió i la revolució integral.

Coopfunding, seguint els principis de la CIC i la revolució integral, es caracteritza per ser una plataforma molt flexible, que s’adapta a les necessitats dels col·lectius i projectes autogestionaris, alhora que facilita als col·laboradors, dels projectes, diverses vies per no dependre exclusivament dels cars i contraproduents sistemes de targetes bancaries.

Entre els projectes presents a Coopfunding hi trobem ja l’Integralces.net que està actualment posant-se en marxa i ja hi ha les primeres ecoxarxes que l’estan utilitzant. Sense dubte l’integralces és una altra de les eines claus per anar construint un sistema económic autónom. Aquest ens permetrà controlar directament el programari que fem servir pel nostre sistema bancari i des d’allà vincular els comptes amb d’altres pàgines en les que volguem dur a terme algun intercanvi económic com el propi web de Coopfunding.

Amb la CIC ja hem complert el quart any de camí
Enguany, l’aposta del comú de la CIC per consolidar el nostre sistema ecońómic, millorar la nostra autonomia i diversificar les fonts d’ingressos és especialment significativa.
Mentre es desenvolupa el programari i les metodologies de gestió per permetre fer més òptims i eficients els fluxos de treball en els àmbits més sensibles, com poden ser els d’acollida i gestió econòmica, alhora s’aposta per un seguit de projectes i eines tecnològiques i físiques que permetran dinamitzar millor l’activitat econòmica entre els membres de la CIC i de la CIC cap enfora. Així, als ja presentats CoopFunding i Integralces, s’hi afegiran entre el setembre i l’octubre les Oficines de Canvi i el Mercat Virtual, les quals, a més d’estratègiques per a la CIC al mateix temps són aportacions importants al procomú.

Amb tot actualment totes les apostes que estem realitzant per anar construint el model de societat que volem, incloses les ampliacions de pressupost que hem afegit en aquest any 2014, ens han portat a haver d’usar Coopfunding per aconseguir liquidesa entre socis i simpatitzants.
http://www.coopfunding.net/campaigns/la-cooperativa-integral-catalana-necessita-aportacions-a-retornar-en-menys-d1-any/

Tot això, recordem-ho, perquè la CIC no accepta crèdits amb interessos, pel seu funcionament perquè no vol participar del sistema finançer convencional i per tant, és fa important ajustar molt bé la disponibilitat de recursos monetaris, perquè això no representi un problema.

Per coneixer la CIC, també tenim la sort de comptar actualment amb el nou documental Dreceres, que va seguir durant 2 anys, alguns dels projectes i procesos més significatius del nostre moviment.
Es cosa de dies que el documental dreceres.cooperativa.cat estigui disponible a la xarxa

Un altre dels projectes en els que he participat perquè arranqui aquestes darreres setmanes és el portal web, per una altra manera d’entendre la justicia, Restaurativa.cat
Amb aquest projecte web, omplim el buit que hi havia, al territori català, d’espai de referència per informació sobre el model restauratiu de gestionar i resoldre els conflictes com alternativa al model punitiu que portem arrastrant tants segles. El projecte està tot just començant, i esperem que poc a poc, diversos col·lectius i professionals d’àmbits relacionats amb la justicia restaurativa poguin anar-hi sumant les seves aportacions.

I bé, després de molta feina en anar construint tots aquests projectes, comença a ser moment d’enfocar més esforços cap a l’estratègia per el meu retorn a la plena llibertat, que estic treballant perquè pugui ser abans que acabi l’any.
Encara no és moment de donar informacions i referències concretes, pero sí de demanar-vos, companys i companyes, atenció a les informacions que poguem compartir aviat. Segurament avanci alguna linea d’acció abans, però el gruix de les noticies especialment a partir del proper setembre.

Neix Radi.ms. Un nou mitjà de comunicació desde la revolució integral cap el món

Després d’anticipar-ho ja fa uns quants mesos, avui ha nascut RADI.MS!

Em faig ressó del comunicat d’avui, lo millor descobrir vosaltres la pàgina http://www.radi.ms

RADI_MEGASTARGIRL_B-1
Revolucionàries, Activistes, Desobedients, Integrals, creadores, accionadores,
lliures, somiadores, compromeses, resistents, enxarxades i autogestionàries

La resolució de la desobediència com a camí, ens va moure a autoorganitzar-nos i generar espais autònoms lliures de l’opressió. La nostra estratègia s’inicià a febrer del 2013 amb la protecció de la llibertat de les persones que ja han desobeït i que actualment estan sent assetjades pels mecanismes del poder.

Així s’inicià RADI, com una estructura col·lectiva de protecció i defensa d’activistes compromesos amb la transformació radical de la societat.

Ara volem donar un pas ferm, ser més proactius. I sabem que una de les claus per a protegir a les que lluiten és difondre el que fan. És per això, en el camp de la comunicació on ha nascut el nou projecte del RADI.

Des de la rebel·lia, des d’arreu, des de cap lloc.
Un mitjà de qualitat, perquè ser activista no implica deixar de ser periodista.
Un mitjà independent, perquè ser periodista no implica deixar de ser activista.
revolucionari.
Un mitjà creatiu i sorprenent, perquè ser seriosos no significa ser avorrits.
Per desaprendre tot el que ens van fer creure que ens separava.
Per fer visible el que ens uneix en la diversitat.
Pel bé comú, que no és el bé dels Estats, ni el de l’1%.
Per recordar que de Terra, només n’hi ha una, i tots els éssers que l’habitem en som part de la mateixa manera.

Per narrar els fets des dels altres mons que es construeixen.
Per descobrir les noves tecnologies que poden ajudar-nos en el nostre alliberament.
Per fer xarxa amb altres mitjans arreu del planeta.
Per estendre un escut davant la repressió, alhora que ens empoderem amb la nostra autoorganització.

Per això anunciem que *ha nascut un nou mitjà de comunicació*.

RADI.MS Un nou món des de la Revolució Integral.

Primers articles:

– Tradició i Revolució a Cherán K’eri. El poble mexicà va celebrar el tercer aniversari del seu aixecament popular contra el narco-estat.
https://radi.ms/ca/cheeran/

– Desapareixen 500 milions en deute d’estudiants xilens. L’artista Francisco “Papas fritas” va confessar i s’autodenuncià.
https://radi.ms/ca/papas-fritas-catala-2/

– El moviment d’insubmisos fiscals a Estats Units.
https://radi.ms/ca/resistentes-a-los-impuestos-david-gross/

– Crònica de la segona trobada sense fronteres de desobediència econòmica, Castelló.
https://radi.ms/ca/ii-trobada-sense-fronteres-de-desobediencia-economica/

– Les monedes, la creació de diner i la redistribució de la riquesa.
https://radi.ms/ca/les-monedes-la-creacio-de-diner-i-la-redistribucio-de-la-riquesa/

– Cap a una autoorganització en la vellesa.
https://radi.ms/ca/article-vellesa/

– Crònica de la tercera trobada sense fronteres de cooperatives integrals, Zaragossa
https://radi.ms/ca/cronica-de-la-iii-trobada-sense-fronteres-de-cooperatives-integrals/

– Retorn. Una historia que vam construir juntes.
https://radi.ms/ca/retorn-una-historia-que-vam-construir-juntes/

Nova entrevista en profunditat sobre la CIC i la revolució integral.

Em faig ressó de l’entrevista en profunditat sobre la Cooperativa Integral catalana i la revolució integral que m’han realitzat Michel Bauwens de la Fundació P2P, Neal Gorenflo de Shareable, i l’autor John Restakis i que ha estat possible gràcies als companys de Guerrilla translation.

Moltes gràcies per fer possible aquest contingut a Internet!!

http://guerrillatranslation.com/2014/03/26/revolucion-integral/

bridge1

Audio de l’entrevista sobre la CIC a “Error del Sistema – reiniciando”

Podeu trobar aquí l’enllaç a l’entrevista sobre la CIC

http://www.ivoox.com/18-02-14-enric-duran-y-la-coop-integral-temporada-audios-mp3_rf_2845747_1.html

Y aquesta és la seva introducció traduida:

” Avui aquesta amb nosaltres Enric Duran , és conegut per moltes accions , si , avui tenim amb nosaltres a una altra persona d’acció, no és un teòric de l’economia, ni de l’organització social , ni de les alternatives , tot això no només li és familiar , sinó que com diem va prendre acció , va treure del sistema una part elemental , els seus diners , això li va permetre iniciar una campanya informativa explicant entre altres coses , el funcionament dels bancs i la creació de diners, el pic del petroli , i una idea que avui és una realitat en diversos llocs d’Espanya . aquesta idea de societat on el suport mutu és el protagonista , es diu Cooperativa Integral Catalana . Enric és fundador d’aquesta idea que com podem veure és una realitat .
Avui a Catalunya on va néixer, milers de persones estan treballant en xarxa amb monedes complementàries i sobretot amb la idea d’una societat més justa .

Ens explica el seu estat legal, quuan podrà tornar a Espanya .
Les noves iniciatives que s’estan preparant a la CIC .
Ens explica de quina manera nosaltres podem iniciar una Coop . Integral .
I des de l’experiència de ser-ne creador , com aquesta idea pot ser una resposta per a molta gent , que avui no troba solució dins del sistema excloent en què ens trobem “

Per acabar l’any la crònica del que ha fet la CIC el 2013.

CRÒNICA DE L’ANY 2013. On som i cap a on anem

COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA. Desembre de 2013
Introducció

Introduïm en aquest text una descripció del camí recorregut durant el 2013 per la Cooperativa Integral Catalana, partint d’on som i cap a on anem.

Enguany hem continuat amb la consolidació del procés d’autoorganització de la CIC. La planificació de les prioritats estratègiques per a 2013, juntament amb l’elaboració del pressupostcomú1 amb les previsions econòmiques per aquest any, van ser el punt de partida que vam acordar col·lectivament a les XXX jornades assembleàries celebrades al gener a Can Biarlu.2

En aquest any la CIC ha assignat i redistribuït unes 20.000 unitats monetàries mensuals, tant en euros com en ecobàsics,3 en necessitats i prioritats comunes. Cal remarcar la consolidació de la nostra pròpia economia, que ens ha permès cobrir les necessitats de les persones, comissions i projectes vinculats a l’àmbit comú de la CIC.

La consolidació de les fonts d’autofinançament a través de la xarxa de projectes autònoms (socis autònoms) i l’activitat econòmica que desenvolupen cap enfora, la desobediència econòmica col·lectiva a l’IVA, a més del creixement quantitatiu general de socis, ens han permès ampliar l’economia comuna de la CIC. Igualment, continuem treballant per continuar diversificant aquestes fonts de cara al 2014.

Actualment, ja formem part de la CIC al voltant del 1.700 socis (individuals i col·lectius), del quals uns 500 són de projectes autònoms. Mentrestant, es manté un ritme d’unes 2-3 altes4 diàries i s’han enregistrat algunes poques baixes en aquests 3 anys i escaig.

La moneda social, l’ECOcoop,5 també comença a enriquir aquest fons comú, principalment a través dels socis autònoms que han aportat unes 1.500 unitats durant els últims mesos de l’any. L’ús i la presència de la moneda social continua la seva progressió, principalment en l’àmbit de l’abastiment i dels intercanvis duts a terme de manera descentralitzada, amb la consolidació també de l’eina de comunicació CIC-Intercanvis.6 [Vegeu l’Annex amb les estadístiques sobre moneda social al CES de la CIC.]

La xarxa territorial s’alimenta de múltiples processos autònoms d’autoorganització com són les ecoxarxes a nivell bioregional (unes 15 d’actives), els nuclis d’autogestió local a l’àmbit dels pobles (uns 10 d’actius) i la resta de projectes comunitaris i/o col·lectius arreu del territori.

En l’estratègia de priorització d’àmbits comuns cal esmentar el sistema públic cooperatiu (SPC), una proposta autogestionària per articular sistemes d’autoorganització per al bé comú (realment públics), que ens permetin abastir-nos i cobrir les nostres necessitats vitals, al marge de l’Estat i del mercat. Cadascun dels àmbits de l’SPC es coordina i dinamitza a través de les corresponents oficines, espais de treball assemblearis autònoms i interdependents al procés assembleari comú.

L’organització a nivell intern s’articula en comissions de treball, les quals dinamitzen els diferents àmbits comuns, mantenen les eines comunes i coordinen l’enxarxament a diferents nivells. Com passa amb les oficines, les comissions són de caire obert i estableixen una relació d’interdependència i autonomia en base als principis i acords comuns que executen quotidianament.

Actualment, les comissions actives amb una dinàmica de treball consolidada són: Acollida, Comunicació i Difusió,7 Informàtica i Telecomunicacions, Gestió Econòmica, Jurídica, Projectes Productius, Coordinació i Necessitats bàsiques vitals.

Això significa que més de 30 persones amb assignació de recursos comuns estan implicades de manera estable a la CIC, amb compromisos i responsabilitats assumides, repartides en les diferents comissions internes i les oficines del sistema públic cooperatiu. Les trobades de comissions i oficines s’han consolidat durant aquest any, tot establint reunions de treball comú cada 6 mesos, una a la primavera i una altra a la tardor.

De cara al 2014 continuarem reforçant nous àmbits de treball, activant algunes comissions i oficines inactives, juntament amb nous grups de treball que ens ajudin a continuar estenent l’autogestió i l’autoorganització. Entre aquestes prioritats cal fer un especial esment a la creació i reforçament d’àrees de treball vinculades a la millora de dinàmiques internes en la gestió de conflictes i en les relacions humanes en general.

El nostre procés assembleari és de caire obert i manté des de la pràctica quotidiana l’imaginari del consell obert.8 Aquest procés s’assenta sobre les jornades assembleàries monogràfiques que celebrem mensualment i les assemblees permanents que celebrem cada 15 dies (els diumenges la que coincideix amb jornada assembleària i els dilluns l’altra).

La dinamització de les nostres assemblees no és un procés senzill, pel seu caire obert, per les diferències entre les persones, així com per la complexitat d’arribar a acords a través del consens en el marc del bé comú. En tot cas, continuem l’aprenentatge viu a través de la pràctica assembleària, generant nous sistemes de relacions equitatives basades en principis d’igualtat en la presa de decisions. Un repte important per a l’any vinent serà la consolidació de la dinamització del procés assembleari sobre les bases que hem establert a la pràctica durant aquests més de tres anys.

Aquest mes de desembre celebrem la XL jornada assembleària, més de tres anys i mig des que es va començar a articular el procés d’autoorganització de la CIC, en la primera jornada assembleària.9 Barcelonès, Alt Penedès, Baix Camp, Osona, la Garrotxa, Maresme, Baix Llobregat, Conca de Barberà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Selva, Garraf, Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Solsonès, Segrià, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Terra Alta i Tarragonès són les comarques en les quals hem estat presents amb jornades assembleàries en aquest període. Hem recorregut part del territori català tot construint aquest procés a través de jornades monogràfiques de debat i de reflexió, acordant les línies d’acció estratègiques autogestionàries sobre les experiències vivencials que hem bastit.

Accés a la crònica completa al web de la CIC:
http://cooperativa.cat/que-ha-fet-la-cooperativa-integral-el-2013/

Presentem Dark Wallet. El projecte per un bitcoin més anònim i segur, que s’està desenvolupant al hacklab de Calafou.

Fa uns dies, s’ha començat a difondre públicament el projecte “dark wallet” pel bitcoin.

Consisteix en una bitlletera via web vinculada a una implementació independent de bitcoin que incorporarà mesures afegides de privacitat i seguretat a la xarxa dels usuaris.

Està promogut pel col·lectiu unSYSTEM que té en el hacklab de Calafou, el seu centre neuràlgic en l’actualitat. Es tracta d’un espai de trobada que està servint perquè alguns dels desenvolupadors més experimentats de Bitcoin, coneguin de primera ma i participin de la quotidianetat de la CIC.

Els seus promotors compten amb el meu suport públic tal i com apareix en el web del projecte: https://darkwallet.unsystem.net/

Perquè els hi dono suport?

Dark wallet pretén posar eines senzilles al servei de qualsevol usuari, per protegir la nostra seguretat quan fem servir bitcoins.

Així, la seva tasca té l’objectiu de proporcionar un major nivell d’anonimitat i privacitat als usuaris de bitcoin; i a la llarga oferir a la xarxa eines per descentralitzar-ho totalment i superar qualsevol tipus de control i dependencia dels banc

Amb això es vol per un nou salt per defensar la llibertat d’expressió i la llibertat financera davant de les forces de dominació a nivell polític supranacional, portant el bitcoin més enllà del control de qualsevol estat o força repressiva, tot i els esforços que s’estan fent des del poder per controlar-lo.

Els que treballem per una revolució integral, basada en una organització social cooperativa i comunitària al marge dels Estats, tenim moltes eines en construcció per al nostre camí, algunes d’elles tenen la funció de protegir-nos com és el cas de Bitcoin.

Fa un dies Obama preguntava al CEO de Google si hi havia motius per preocupar-se amb els bitcoins. La nostra resposta és sí…

Més informació: https://darkwallet.unsystem.net

Cofinançament: http://www.indiegogo.com/projects/bitcoin-dark-wallet

* Es pot trobar més informació multilingüe sobre bitcoin cercant per Internet.

 

El RADI anuncia la creació d’un nou mitjà de comunicació d’abast mundial

Tal i com vaig anticipar en el comunicat de dimarts passat, posem en marxa el col·lectiu RADI amb un innovador i motivant projecte: el nou mitjà de comunicació digital RADI.MS, que tindrà un ámbit mundial i sortirà en diverses llengues:

REVOLUTION ACTION DISOBEDIENCE INTEGRAL MEDIA SHIELD

El projecte encara té setmanes de feina abans de començar però avui ja s’ha anunciat amb un comunicat: RADI.MS El mitjà de comunicació que esperaves naixerà molt aviat. Un nou món des de la revolució integral

RADI.MS es presenta avui, aprofitant allò que diuen que no hi ha casualitats…..

Xerrada dijous 26-S Un projecte restauratiu pel cas d’expropiació d’entitats bancàries d’Enric Duran

Com a recordatori, aquest proper dijous a les 19h participaré virtualment en una xerrada a AureaSocial, amb d’altres companyes i companyes del grup de treball, que servirà per tancar el cicle sobre justicia restaurativa i que tindrà el títol de:
UN PROJECTE RESTAURATIU PEL CAS D’EXPROPIACIÓ D’ENTITATS BANCÀRIES D’ ENRIC DURAN
Allà explicarem en detall com ens plantegem aquesta ocasió per relacionar un replantajament de la justicia amb la desobedència integral que estem duent a terme.

Espero que ens sentim allà!