Enric Duran entrevistat per Javier Gallego a Carne Cruda 2.0

El dia 4 d’abril, un dijous, a les quatre de la tarda apareix l’Enric a la ràdio. És la primera vegada que sentim la seva veu en una radio d’una llengua que entenem després que el 12 de febrer decidís no presentar-se al judici. L’entrevista la fa Javier Gallego (Crudo) director i veu per excel·lència de Carne Cruda, aquell programa àcid tret de Radio3 censurat en el seu moment per l’Estat i ara emés en la seva nova etapa per Cadena Ser.

EnricDuranGuapo

L’obertura del programa ja ha encès els ànims amb la seva sàtira política de la crua realitat. Avui, la presentació del programa ha començant directa cap a la monarquia, la infanta i el rei especialment, i cap al govern i la gestió d’allò públic, resumint directament com a farsa democràtica. Començava així:

Se abre la sesión.
Preside el juicio la ciudadania que se mobiliza, la que presiona, la que se compromete y la que pelea. No es un juicio penal pero si democrático que quiere devolverle a la justica el poder que la política le ha hurtado. Todo lo roban… Hasta la verdad. Abrimos pues la sesió presidida por un jurado popular contra las dos máximas instituciones de este país: el Gobierno y la Monarquía”
Després d’assenyalar algunes d’aquestes culpables i de declarar al president del govern en cerca i captura, s’encenien les paraules amb la proposta de la pena de guillotina: “Que les corten el cargo!

Una bona obertura per a l’entrevista, de la qual relatem a continuació algunes qüestions rellevants.

L’entrevista ha estat enregistrada via Internet per motius de seguretat, ja que l’Enric ha aclarit que actualment es troba en cerca i captura, després d’haver demanat  no presentar-se el dia 12 de febrer per trobar-ho injust i no voler col·laborar en aquest procés.

Després d’això, Crudo ha recordat que no és la primera vegada que l’Enric té la pressió de la presó, perquè ja hi va ser al 2009. Per això, li ha preguntat si li feia por tornar a la presó. La resposta ha estat contundent:

“Por no és el principal que em fa. La qüestió és que ho considero totalment injust i no té cap sentit. Se suposa que la missió de la presó és la reinserció social i es demostraria, si se’m volgués portar a presó que no té cap sentit perquè més inserit que una persona que està tractant de millorar la societat i actuar per al bé comú, doncs…”

També, ha estat significativa la resposta sobre si aquesta situació l’estava apartant del “carrer”. Tot i lamentar la seva absència física en assemblees i reunions, ha manifestat que en cap cas això l’ha apartat de la seva activitat política, ja que ara té més temps per pensar i planificar eines estratègiques.

Aquesta resposta ha generat l’interès sobre el que estava ideant en l’actualitat i l’Enric ha explicat algunes de les línies de treball que ara estan sorgint, com la campanya iniciada recentment:  ReMouelsteusdiners per transferir els dipòsits a cooperatives financeres ètiques. Aquesta campanya durarà tot el mes d’abril i promou que els estalvis puguin dirigir-se a projectes productius que realment generin un bé cap a la societat. Això només es pot aconseguir donant suport a entitats com Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit…

S’ha fet un recordatori sobre la impactant acció d’expropiació feta pública al 2008 i difosa amb la publicació CRISI i el fet que ara, cinc anys després, la Fiscalia demani 8 anys de presó i una indemnització de 204.426 euros. L’Audiència de Barcelona ha ordenat el seu ingrés a presó per eludir diverses vegades la justícia.

Sobre la indefensió en què es troba, l’Enric ha explicat al detall que ja es va demanar la petició de canvi d’advocat, que va ser anul·lada i que va esdevenir una de les raons per no anar a judici. Des del 13 de febrer, quan va ser acceptada la renúncia,  fins el passat dijous que es va presentar un nou advocat, ha passat un mes i mig sense defensa, cosa que invalida el procés. Per tant, el fet que se’l posi en cerca i captura sense tenir advocat és totalment il·legal. Actualment, es procedirà a recórrer la interlocutòria de cerca i captura i, en el cas que no s’accepti, es procedirà a demanar la nul·litat de tot el procés, que s’ha fet sense advocat.

Posteriorment, s’ha dialogat àmpliament sobre la justícia, i l’Enric també ha pogut explicar detalls sobre la seva defensa política, com que l’acció ha produït un bé major que el dany causat, la qual cosa és un motiu d’exempció segons el codi penal sota el nom d’estat de necessitat. Ha explicitat que el fet que l’Audiència no acceptés  els 23 testimonis proposats és una mostra que se l’està condemnant abans d’anar a judici.

Ha explicat, igualment, més detalls sobre la proposta de la qual parlava en el tercer comunicat, especialment en la part de la Carta Pública dirigida al Tribunal, on deia, tal i com ha llegit en el mateix programa el propi Javier Gallego:

“El que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat, de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida.”

S’ha avançat que s’està treballant intensament en aquesta proposta. Com que el sistema jurídic penitenciari actual no genera un bé per a ningú, en el sentit que genera despeses per a l’Administració; cal recordar que l’ingrés a presó costa 100 euros per dia i per persona i que amb això no s’està retallant. Es retalla la qualitat de vida de les persones que estan a la presó, però no es retalla el nombre de presos. Tampoc no comporta una reciprocitat entre les persones denunciants i produeix un mal irreparable a les persones condemnades i sobretot a la seva família i entorn. S’està ideant una proposta d’alternatives a les mesures penals que puguin esdevenir un benefici real per a la societat, que les persones puguin aportar al bé comú en una relació de reciprocitat si en algun moment han faltat a aquest bé comú i que així es pugui generar un benefici per a totes les persones.

Les qüestions plantejades estan relacionades amb la mediació penal i la  justícia restaurativa. El projecte s’adreça a tothom, més enllà de les persones que estan en contra del capitalisme, ja que pot beneficiar tota la societat i el propi sistema. La proposta cristal·litzarà amb un informe detallat, d’aquells que l’Estat paga molts de diners per fer, que es presentarà gratuïtament per demostrar que les alternatives al sistema penitenciari són possibles i viables econòmicament.

Crudo li ha preguntat, també, sobre si proposava la desobediència al sistema i la insubmissió fiscal com a eina. Enric ha reafirmat l’estratègia de la desobediència integral i, també, de la insubmissió fiscal a la declaració de la renda, campanya que està a punt de començar, com l’any passat amb el manual de desobediencia econòmica  i que es recull en la iniciativa dret de rebel·lió. D’aquesta manera, es fomenta que els impostos siguin redirigits a projectes autogestionats que des de l’autoorganització local estan generant solucions per resoldre qüestions públiques com la salut, l’educació, l’habitatge… La societat cada vegada està més preparada i l’Estat està molt endarrerit en l’acceptació de canvis. Tot i això, Enric ha explicat que no és la nostra esperança que sigui l’Estat qui apliqui aquests canvis, sinó la societat civil per la via directa.

Sobre la Revolució Integral, l’Enric explica que pretén un canvi social i económic radical i també en l’èsser huma i els seus valors, la qual cosa és el que la fa més completa ja que molts altres moviments s’han centrat només en la revolució social. En aquest sentit, ha parlat de la crida que s’ha iniciat fa relativament poc a partir del web integrarevolucio.net, on es fa una proposta per confluir a nivell internacional, ja que  hi ha moltes parts del món on s’estan posant en marxa iniciatives d’autogovern des de l’autogestió com la que s’està creant aquí.

Sobre el RADI ha explicat que es tracta d’uns estructura col·lectiva per a protegir activistes desobedients, com és el cas de l’Enric Duran i també d’altres persones que en algun moment poden veure en perill la seva llibertat.

A la pregunta sobre com i de què vivia, l’Enric ha recordat el suport econòmic que s’està recollint a través de la plataforma de crowdfunding lliure i autogestionada Coopfunding.

La conversa també ha generat un enfoc cap a l’emergència de moviments com el 15M, les PAH i la construcció d’alternatives, amb iniciatives que s’estan estenent per diversos territoris com els processos d’autoorganització vinculats al fet assembleari i de democràcia directa, com la Cooperativa Integral Catalana, projecte que es comença a consolidar després de tres anys en funcionament i que ha provocat la posada en marxa d’altres cooperatives integrals arreu del país.

I com s’ha dit a la ràdio, si algú es vol implicar es poden veure a continuació moltes de les webs on hi ha més informació de tot plegat i correus de contacte. I com ha dit Crudo, us animem a apropar-vos a tot això que s’està genenerant!

enricduran.cat
radi.ms
coopfunding.net
derechoderebelion.net
remuevetudinero.net
cooperativa.cat
integrarevolucio.net

 

El Triangle, entrevista a Enric Duran: “Volem que els grups humans siguin lliures per autoorganitzar-se i decidir com volen viure”

 

Amagat després de no presentar-se al judici per obtenir gairebé mig milió d’euros de la banca i no retornar els diners, advoca per la desobediència civil per transformar el sistema. Participa a la Cooperativa Integral Catalana, que segons ell està demostrant que és possible viure al marge del capitalisme.

enric-duran-1000_1000x826Marc Font / Foto: Ivan G. Costa

On estàs?
No ho puc dir. Simplement, estic connectat a Internet, que és el que em permet estar a tot arreu.

S’ha emès una crida de cerca i captura en contra teva per no presentar-te al judici?
No se n’ha emès cap, però això no és cap seguretat perquè quan em van detenir el 2009 l’ordre la van emetre quan em van localitzar.

El fet d’estar amagat, et limita de cara a participar en els diversos projectes en què estàs implicat?
Em limita en l’aspecte de no poder ser presencialment amb la gent que hi està ficada, però de tota manera anem treballant perquè la situació no sigui eterna, buscant una via de solució perquè pugui tornar a fer vida normal.

En quina línia aniria aquesta solució?
No puc donar molta informació, perquè encara no l’hem feta pública. En tot cas, va en la línia de treballar alternatives al sistema judicial.

Fa un dies vau presentar el projecte RADI (Revolució, Acció, Desobediència, Integral) amb la idea que serveixi per protegir la integritat dels activistes. En què consisteix?
Es tracta de no centrar-nos només en la meva situació, sinó a partir d’aquesta generar una estructura col·lectiva que pugui servir també per a altres persones. És evident que els que opten per la desobediència poden tenir problemes judicials i cal treballar de manera més general i política per protegir-los.

Es tracta de trobar escletxes al sistema?
El fet de desobeir el sistema judicial és alhora un acte pràctic, per poder evitar la meva detenció, i un tema de consciència, que permet generar un nou escenari de debat que ens porti a qüestionar el sistema i plantejar alternatives. Fa 20 anys la insubmissió va contribuir a acabar amb el servei militar i ara esperem que amb la insubmissió al sistema judicial també es pugui generar un canvi.

Quatre anys i mig després d’explicar l’acció de la “reapropiació bancària” perquè creus que va servir?
Aquella acció va ser de les que va iniciar el debat al voltant de la responsabilitat de la banca en la crisi i va ser oportuna en aquest sentit. Potser a algunes persones els va agafar molt de sorpresa, però amb el temps s’ha corroborat la responsabilitat de la banca en la situació actual. A partir d’aquí, del que es tracta és d’adonar-se’n que les vies legals que existeixen per denunciar el sistema financer són molt lentes i complicades i ens trobem amb bloquejos perquè és un sector amb molt de poder, que aconsegueix el suport de l’Estat abans de caure…Una acció com aquella et permet generar debat i qüestionar i també empoderar-nos, mostrar que les persones i la societat tenim vies a través de la desobediència per qüestionar quelcom que d’altres maneres no podem fer.

Una de les alternatives seria apostar per models d’economia cooperativa i ètica, com la que representen Coop 57 o la banca Fiare?
Aquestes alternatives es van estenent i agafant forces. La reducció del ventall de banca convencional hauria d’anar acompanyada d’un increment del ventall d’opcions de banca ètica cooperativa. Nosaltres sempre reconeixem la feina d’aquestes entitats i els donem suport, però alhora creem projectes encara més alineats amb la nostra actitud de desobediència integral. Fa un any vam posar en marxa CASX, que és una cooperativa financera assembleària que dóna suport a iniciatives d’autogestió i desobediència integral fora del sistema.

Què està significant la Cooperativa Integral Catalana (CIC), en què prens part?
La Cooperativa Integral Catalana ara farà tres anys i està servint a nivell concret i pràctic perquè centenars o milers de persones tinguin més facilitats per autoorganitzar-se i solucionar els seus problemes a curt termini, ja sigui de treball, habitatge, salut o altres,…A nivell més conceptual i ideològic, està demostrant que una altra forma d’organitzar-se i de viure al marge del capitalisme és possible. Ens queda molt per fer i és un camí molt llarg, però s’ha convertit en un referent que permet que ara s’estiguin creant altres cooperatives integrals a d’altres punts de la Península Ibèrica i d’Europa.

Ara parleu del Bloc per a la Revolució Integral, que beu de la CIC. Amb quin objectiu?
El fet de començar a difondre i promoure la revolució integral també és per reconèixer que a banda de la nostra experiència amb la cooperativa integral hi ha moltes altres activitats revolucionàries arreu del món i ens hi volem relacionar, volem enxarxar-nos i que això pugui tenir cada cop més visibilitat pública i política. Tenim referents com els zapatistes, amb un model que porta molts anys i està molt reconegut.

És inqüestionable la vigència del model zapatista, però al cap i a la fi només hi participa una part molt petita de la població de Chiapas. El que plantegeu només és assumible per un nombre molt limitat de ciutadans?
Qualsevol opció d’aquest tipus el que necessita sobretot és temps. Cada vegada som més i veurem d’aquí 20 anys on estem, però el que tenim clar és que volem tirar endavant estructures d’autoorganització que siguin replicables i que tinguin força a nivell local. Creiem que és una iniciativa en la que hi poden participar molts milers de persones, però potser no tota la societat. El que volem és que els grups humans siguin lliure per autoorganitzar-se i decidir com volen viure i que les diferents maneres de voler viure puguin ser respectades.

La desobediència per la que advoques té costos personals. Tu estàs amagat, molts insubmisos van anar a la presó,…Hi prou gent disposada a assumir-los?
Amb el 15-M i l’ocupació de les places vam veure com en un moment donat un fet pot desencadenar les coses i que molta gent se senti identificada i pugui estar darrere d’una acció desobedient. Però tampoc és imprescindible que per tenir impacte i ser efectiu, un acte de desobediència s’hagi de massificar. Hi ha accions que han tingut força amb un nombre reduït de persones. Del que es tracta és d’arribar al debat públic.

*Trobareu més informació sobre Enric Duran en aquest portal, i clicant aquí sobre la Cooperativa Integral Catalana.

Entrevista a l’Ecodiari. Enric Duran: «La Revolució Integral és la transformació de l’ésser humà»

L’activista concedeix la seva primera entrevista a un mitjà català i defensa el procés de transformació social des de baix fora del capitalisme i de qualsevol Estat

Enric Duran, en una de les seves darreres aparicions públiques, junt amb Teresa Forcades, a AureaSocial, el passat 17 de gener. Foto: Maria Jou.
Xavier Borràs.
Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, 1976) va començar a ser conegut de l’opinió pública a partir de la seva acció de reapropiació de gairebé 492.000 euros (360.000 dde realment útils), que van servir per finançar diferents col·lectius i moviments socials i per a la publicació Crisi, que va anunciar l’acció el 17 de setembre de 2008 amb 200.000 exemplars de tirada, on s’identificaven els causants i els orígens de la crisi i explicava el procediment que va seguir per realitzar l’expropiació a la banca, quan va demanar 68 préstecs diferents a les 39 entitats financeres que li van concedir.Arran del fet que Duran va decidir desobeir i no presentar-se al judici per aquesta acció, que s’havia de celebrar a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona el passat 12 de febrer, s’ha autoprotegit del sistema judicial i penitenciari per poder continuar participant en l’anomenada Revolució Integral des de la llibertat.Aquesta entrevista és la primera que concedeix a un mitjà català i s’ha pogut fer gràcies a les noves tecnologies, sense posar en risc la seva seguretat.

A partir de la intenció de l’Audiència Provincial de Barcelona de jutjar-te per les teves accions de reapropiació, vas decidir no presentar-te al judici aquest passat febrer i iniciar una campanya, fonamentada en 3 comunicats. Explica’ns, primer, per què vas decidir no presentar-te al judici.

Un sistema judicial que ve de tot un procés d’experiències totalitàries i imperials, és bastant qüestionable d’arrel

Com s’ha vist en els diferents comunicats conflueixen uns motius contingents de com va anar el procediment, pel fet que se m’avisés amb tres setmanes d’antelació, quan ja se sabia de feia quatre mesos, i pel fet que es rebutgessin els 23 testimonis que vaig presentar –i que són els que justificaven l’argument de la defensa quant a l’estat de necessitat que va motivar l’acció. Més enllà d’aquests fets concrets,  hi ha una acció més de fons, com s’ha vist en aquests tres comunicats en els quals hi ha un crítica global a l’Estat i al sistema capitalista que inclou, perquè hi està estretament vinculat, el sistema judicial. Un sistema judicial que ve de tot un procés —que s’ha anat reformant lleugerament– d’experiències totalitàries i imperials, és bastant qüestionable d’arrel i, en si mateixa, la idea de penar, i de tot el sistema penitenciari que està per reprimir, per fer agafar por, però no està per al que se suposa que hauria d’estar, que és restaurar les persones en un bon comportament social, està clar que s’ha de criticar globalment. Aquesta oportunitat de no presentar-me i iniciar un procés de desobediència judicial, doncs, pot ajudar a aquest qüestionament i a aquest debat.

Quina és la teva situació actualment a nivell legal, després que l’Audiència, tot i que en principi no volia, acceptés la renúncia del teu advocat, al qual, al seu torn, també havies renunciat tu abans del judici?

El 13 de febrer es va acceptar la renuncia de l’advocat que havia tingut i des de llavors ni m’ha arribat el nomenament d’un advocat d’ofici ni jo de moment n’he donat d’alta cap. En no haver-hi defensa, qualsevol altre procediment seria qüestionable, fins que no en torni a tenir.

Mentrestant, però, no estàs en cerca i captura, però t’estàs protegint, oi?

Sí, perquè ja tinc l’experiència del 17 de març de 2009, quan em van posar en cerca i captura el mateix moment en què m’anaven a detenir (somriu). Llavors, veient aquesta experiència, està clar que m’he de protegir preventivament perquè qualsevol silenci vol dir simplement que esperen l’oportunitat adequada per detenir-me..

Quina és la intenció d’aquests tres comunicats de què parlàvem?

L’objectiu d’aquests tres comunicats –que al final és com un de molt llarg dividit en tres– és situar el context ideològic i de consciència que em fan emprendre l’acció de desobediència davant del judici i que motiven, també, el procés de construcció d’alternatives al sistema actual en el qual estic implicat i també situar com una cosa es relaciona amb l’altra…, no són coses que estiguin al marge, sinó que el fet de desobeir al judici també s’inscriu en ser afí i estar vinculat a un sistema alternatiu  -en el qual participo– al sistema actual, i promocionar i dur a terme una altra forma de solucionar els conflictes. En el primer comunicat es concreta la crítica global al sistema judicial; en el segon comunicat s’hi afirma la desobediència integral i la Revolució Integral, com a vies de transformació, que inclou també una crida concreta a l’acció, on faig una mica d’altaveu de propostes que ja s’estan movent en el nostre àmbit, de la Cooperativa Integral Catalana, i de la desobediència i de la Revolució Integral. I, finalment, en el tercer comunicat, d’alguna manera, tanco una mica tots els temes i relaciono la meva acció de desobediència amb l’afirmació de la Revolució Integral i plantejant una carta oberta al tribunal que en base a les meves motivacions i a la meva consciència, doncs, desobeeixo el tribunal, però hi afirmo que és millor per a mi i per a tota la societat que els conflictes es resolguin d’una altra manera i que tinc molt més a aportar des de la llibertat que no des d’una possible detenció o presó. En aquest tercer comunicat, també, presento un nou projecte col·lectiu de suport i de protecció d’accions de desobediència com la meva, que els projecte del RADI.

Què és el RADI?

RADI vol dir revolució, acció, desobediència, integral, i és un projecte que té un tres objectius. El primer, molt concret, és protegir físicament les persones que optin per la desobediència judicial i que en un moment donat puguin ser perseguides per la seva acció o, més extensament, altres persones que s’hagin de protegir per pressions de diferents lobbies de poder, etc. El segon objectiu, generar una protecció més estratègica, més política, que faci que persones que optin per la desobediència no vagin mai a la presó…, és a dir, línies estratègiques alternatives al sistema judicial i de protecció que es puguin estendre més per arribar a l’opinió de bona part de la societat, perquè no es dugui a terme aquest empresonament, i un tercer objectiu, que sigui un canal de difusió d’informacions i coneixements que en un moment donat puguin ser censurats o que els seus actors puguin veure’s en risc pel fet de divulgar aquesta informació…, es tracta de facilitar un canal, protegit a nivell de seguretat, perquè es pugui dur a terme aquesta divulgació d’informació.

Fins ara estàvem acostumats als moviments de suport a la repressió, però no a promoure un suport previ…

Dintre dels moviments socials i en el món de l’activisme no està gaire estesa l’estratègia de desobeir la justícia, amb què hi ha molts casos de mobilització perquè el judici acabi en una absolució, o per evitar anar a la presó o, un cop a la presó, per sortir-ne. Aquesta estratègia, complementària d’alguna manera amb l’anterior –que evidentment és necessària–, seria donar suport a les persones que opten per la desobediència en l’àmbit judicial.

Arran de tot plegat, també s’ha iniciat una campanya de microfinançament sobre la desobediència. Quin és l’objectiu?

L’objectiu d’aquesta campanya és finançar els aspectes logístics que comporten protegir-se a nivell de seguretat, tenir una estructura que permeti poder seguir participant de la desobediència i de la Revolució Integral sense que siguem fàcils de ser localitzats per l’Estat, posant-li el més difícil possible i, també, que aquesta estructura pugui ser extensible, que si hi ha més persones que opten per la desobediència judicial també se’n puguin servir. Això a curt termini. A la llarga, tirar això endavant permetrà anar-nos organitzant per enfocar-nos a objectius més polítics i més generals. Per això hem iniciat aquesta campanya de microfinançament a Verkami sota el lema «La desobediència no hi cap a la presó, protegim la Revolució Integral». (nota web: campanya aturada per causes alienes al grup de suport, en breu informarem que ha passat i de quina manera es pot seguir col·laborant)

Què és el Bloc per a la Revolució Integral, que s’ha anunciat fa ben poc arran o paral·lelament a la teva acció de desobediència?
El Bloc per a la Revolució Integral és la proposta que fem un grup de persones, que li diem grup promotor, de tirar endavant un espai polític i ideològic a nivell internacional per ajuntar tots aquells col·lectius i aquells processos d’autoorganització que van el línia del que en diem Revolució Integral. La Revolució Integral és un procés històric de transformació de tots els àmbits de la societat, és a dir, no només una revolució en l’àmbit econòmic o en l’àmbit social, sinó, també, en l’àmbit de l’ésser humà i de les relacions dels éssers humans, de manera que és un procés de transformació que no està orientat a prendre el poder sinó a construir una societat nova. Tot i que, en un moment donat, pot, també, interpel·lar els àmbits de poder, l’eix vertebrador principal és la construcció des de baix, com per exemple estem fent des de la Cooperativa Integral Catalana.

Quina és la relació de la Cooperativa Integral Catalana amb la Revolució Integral?

Precisament, la Cooperativa Integral l’entenem com una experiència pràctica de construcció d’un procés revolucionari integral en l’àmbit de Catalunya. Per a nosaltres, el procés de la Cooperativa Integral ha estat anterior al de la Revolució Integral; però, veiem, també, que altres persones i grups afins veuen important aquesta idea, i per això hem vist interessant diferenciar el que és la Cooperativa Integral com a projecte pràctic de construcció d’una alternativa del que és la Revolució Integral com a espai ideològic i polític en el qual podem trobar afinitats junt amb d’altres col·lectius diferents però afins a la Cooperativa Integral.

Darrerament, també, s’ha parlat del Temps del Sí i dels zapatistes de Chiapas. Què tenen a veure amb la vostra lluita?

De sempre, de fa molts anys, el moviment zapatista és un referent com a procés de construcció d’autonomia, d’autoorganització i d’autogovern social al marge d’un estat i, per tant, és un referent pel que estem fent a la Cooperativa Integral i, alhora, ha coincidit que, unes setmanes abans que difonguéssim el Bloc per a la Revolució Integral, els zapatistes van fer un canvi d’estratègia prou important que van anomenar El Temps del Sí, que consisteix no només en practicar una altra forma de viure, sinó sobretot dedicar-se a promoure i a donar a conèixer aquesta altra forma de viure i d’agrupar-se amb moviments socials de tot el món que s’enfoquin a construir i a compartir informació de com generar una altra societat. És una proposta molt alineada amb la que nosaltres estem promovent de la Revolució Integral i per això ens hi sentim molt identificats.

En els darrers anys es parla molt dels moviments socials, especialment a Catalunya, arran de les anomenades retallades. Hi ha relació entre l’activitat i els objectius reformistes d’aquests moviments i la Revolució Integral?

Estem en societat, estem relacionats i, per tant, en mobilitzacions importants com ara recentment les de les marees ciutadanes i, des de fa més temps, les de les plataformes d’afectats per les hipoteques, per exemple, són moviments amb els quals hi tenim contacte i veiem de quina manera podem establir estratègies de suport mutu, de sinergies, etc. El que està clar és que són respostes a situacions que provoca el sistema capitalista, i nosaltres tractem de treballar sobre l’arrel i la construcció alternativa. Però, igualment, des de la solidaritat i el suport mutu, les necessitats, per exemple, d’habitatge, o de salut, o d’educació, etc., que s’està intentant evitar que empitjorin amb aquestes mobilitzacions, nosaltres promovem donar-hi resposta des de l’autogestió i l’autoorganització popular. D’alguna manera hem d’ajudar a trobar llums en el sentit que les respostes no vinguin només del poder, sinó que es vagi veient a nivell social que les respostes les podem generar nosaltres mateixos des d’estructures que puguem tirar endavant entre tots i totes.

Igualment, el creixement quantitatiu del nombre de persones que aposten pel dret a decidir i per una Catalunya deslliurada de l’Estat espanyol, com encaixa en el context de la Revolució Integral?
Plantejaments com el nostre poden fer pensar a les persones que estan a favor del dret a decidir que no és suficient canviar un estat per un altre, sinó que aquest dret a decidir ha de ser més global, més integral, i ser un creixement de llibertat per a totes les persones que habitin hipotèticament aquest nou estat. Fins i tot ens podríem plantejar quin nivell d’autonomia poden tenir els processos d’autoorganització social i popular, com pot ser la Cooperativa Integral, davant d’un procés estatal, ja que els precedents que tenim fins ara són totalitaris en el sentit de la inclusivitat. S’entén que en un estat hi ets perquè hi neixes o hi són els teus pares i en cap moment decideixes si en vols ser part o no. Nosaltres entenem que la participació en qualsevol comunitat humana ha de ser per voluntat pròpia i, per tant, s’hauria de respectar l’autonomia de les persones que optin per ser part d’un procés de Revolució Integral en relació a l’intrusisme d’un estat, ja sigui l’espanyol o ja sigui, en un futur, el català.

Sovint llegim en relació a les activitats de la Cooperativa Integral conceptes nous com “ésser comunitari” o “essència concreta humana”. Ens en podries fer cinc cèntims?

L’«ésser comunitari» es refereix a l’ésser humà que ha recuperat o s’ha readaptat a viure en comunitat, que és un fet que històricament en venim, però que s’ha perdut amb la societat individualista que és el capitalisme i des de ja fa moltes dècades. Un ésser comunitari és aquell que recupera no solament el fet de viure en comunitat, sinó de relacionar-se de manera veïnal, de recuperar el suport mutu, la solidaritat natural entre les persones més properes, és a dir, tot el que faci que ens puguem autogestionar la vida de manera col·lectiva des d’àmbits familiars i de confiança i no l’ésser individual que depèn de les empreses capitalistes i de l’Estat.  I quan diem «essència concreta humana» ens referim d’alguna manera a trets com pot ser el comunitari però també a d’altres que són característics de la naturalesa humana que tots aquests segles de degradació i, sobretot, aquests últims anys, han fet perdre molt del que l’ésser humà porta a dintre, com la capacitat d’aprendre, de tenir iniciativa, de cooperar, d’autogestionar-se la salut,  de saber el que li és bo i d’organitzar-se per tenir-ho…, ser, d’alguna manera, conscient de cap on vol anar cadascú amb la seva vida.

Marea desobedient per a la Revolució Integral

Mar ja no tenia por. El temor era subtil i fugaç, només per la possibilitat de tornar als moments en els quals no li pertanyien les seves temors. Però sempre, quan entrava a una cova, s’hi endinsava mentre s’acariciava al ventre de la Muntanya, on sabia que si volia expressar-se, la sentien: 

– Aquí estàs segura, pots explicar-m’ho —va dir ressonant una veu familiar.

mar i montanyes2

Mar no tenia temps a perdre. Va tenir la certesa del temps del sí, i va arrencar a comunicar-se des de la veu d’una realitat que no li pertanyia només a ella:

– Estem refent la llar. T’ho dic amb la fermesa i la confiança de la coherència. Ens estàvem descuidant de posar llenya al foc, i els pals no ens deixaven de caure. Moltes companyes pensaven que les trepitjarien si sortien del camí traçat i per aquest motiu baixaven la mirada.

Ara hem après, caminem lliures, i ens hem compromès a construir juntes. Continuem per la drecera que ja poques dignament caminaven: cap a l’alliberament i la reconstrucció de les condicions de la nostra existència com a subjecte col·lectiu. L’anomenem Revolució Integral, i sabem que t’agradarà.

La veu de la Muntanya va pronunciar un llarg silenci alhora que feia memòria de totes les vegades en què al llarg la Història havia vist florir processos revolucionaris. Va recordar les revolucions manipulades, les que no van canviar res; les que no eren revolucions. Però, també, recordava les floretes rebels, les més dignes, les més pures; aquelles que mai no han deixat de resistir i batallar per la descolonització. Les originàries que conserven en la saviesa dels seus pobles la recepta del viure bé, no del benestar individual, sinó del conviure amb abundància del que és fonamental, en el fluir dels sentiments i de la vida alegre.

Ho va comprendre de cop: la llavor d’aquesta Revolució germinarà reforçada per les capacitats d’aquelles que li donen l’aigua i la llum; la capacitat de vincular-se amb l’entorn i recuperar els sabers ancestrals.

Ella, la Muntanya, es va comprometre a aportar la Terra on fer créixer la Revolució Integral.

– Un nova revolució, que emocionant! I què més necessiteu? —va respondre animada la veu de la Muntanya.

– El que de veritat necessitem ho tenim clar. També el que no. No necessitem tot allò que des de la manipulació mediàtica se’ns ha dit que havíem de desitjar. No necessitem que cap estat ens digui quines són les prioritats, perquè no ho seran si no vénen dels nostres consensos.Necessitem únicament donar més passos ferms per tal d’autogestionar en col·lectiu allò que ens permeti abastir-nos del que de veritat cal: saluts, educacions, energies, llars . . ., justícies.

– Per fi —va respondre la veu de la Muntanya alleujada—, ja dubtava de si serieu prou valentes per fer aquest pas. Però, això que esteu fent és complex. Us caldrà gent amb experiència i estudis, també calen diners, perquè encara el vostre món funciona amb aqueixos paperets perversos… Teniu autoritzacions, permisos i subvencions? Qui us ajudarà?

– Nosaltres mateixes. Aquest cop és diferent. Precisament volíem parlar-te d’això: no demanarem permís per a ser lliures. No hi ha autoritat legítima més enllà de la pròpia consciència. Quan prescindeixen de les nostres maneres, només ens resta desobeir.En aquest punt ens mantindrem fermes, ja mai no acatarem allò que ens limita en la construcció del món nou que portem dins: una nova societat on totes tenim veu i oportunitat d’acció; també tu. T’ho expliquem perquè facis radiar el suport a la Desobediència Integral.

Hauria preferit poder veure els ulls de la Muntanya per a explicar-li aquesta part, però Mar es va adonar que era el mateix que mirar-se a si mateixa i viure, a través dels seus propis ulls, els acords que havien pres. Més concisa i calmada, va continuar:

– Trenquem d’arrel el contracte social amb els estats i el món financer. Creem un nou contracte basat en la proximitat, el suport mutu i la confiança entre cadascuna de nosaltres i les comunitats a les quals ens sentim vinculades. Aquest és el gran pla: no hi ha gran pla. Açò no va de teoritzar i imposar, tampoc no cal sortir al carrer fins esgotar-nos. Podem anar més enllà, podem desobeir qualsevol autoritat aliena. Podem transformar les nostres relacions humanes i deixar d’acceptar discriminacions i enjudiciaments.

– M’arriben fins al fons les teues paraules sinceres mentre tornen una vegada i una altra pel ressò d’aquesta cova. Només em preocupa una part, no penseu que desconfio de les vostres intencions, però temo que torni a no haver-hi justícia. Porto tota la Vida observant-vos atenta, i en tots els calendaris i geografies, us heu sotmès al jou per no ser capaços vosaltres mateixes d’equilibrar les balances. A més, no us deixaran en pau, voldran atacar-vos, empresonar-vos…

La veu començava a tremolar, un nus ofegava aquestes paraules i va començar a preocupar-se, com es preocupa qualsevol mare… Alhora, era conseqüent, sabia que la Mar era una dona lliure, de les que conserven viu l’esperit de justa rebel·lió que l’educació paternalista no ha pogut obstruir, culpabilitzar i sancionar.

La Muntanya va trencar l’objectivitat amb la qual habitualment parlava i es va posicionar clarament en contra de la falsa democràcia que institucionalitza la injustícia, és un tema que la toca de prop, ja que cada dia veu com són perseguides aquelles que la defensen i la cuiden.

– Les lleis no són més que paper mullat que contradiuen amb impunitat els qui les dicten i executen. L’Estat paternalista es planteja millorar-vos la vida i no fa més que enterbolir-vos-la amb un assistencialisme caduc alhora que ineficient; manteniu als qui diuen deure-li al poble la seva existència i en realitat hi atempten en contra. Com ho heu permès durant tant de temps?

La mal anomenada justícia és un dels poders opressors corruptes, que s’encobreixen mútuament per obeir a la destrucció i mostrar un miratge d’independència i equitat que ja no hi ha qui se’l cregui. Els que estan al poder, ja sigui polític, financer o judicial, no són jutjats. En canvi s’assetja les qui denuncien públicament les injustícies i es tracta de tallar les ales i penalitzar les activistes socials que tracten de reequilibrar les injustícies.

– Com tu, ho patim de primera mà, per això mateix no els donem legitimitat per a jutjar-nos. Per això mateix desobeïm les seves lleis i tirem endavant amb propostes que no necessiten el beneplàcit dels estaments oficials: propostes d’accions directes del poble i per al poble.

Amb una mirada més profunda i un to de veu més viu, la Mar va afegir:

– Tot això que et dic té un objectiu que va molt més enllà de cobrir les mancances dels estats… Volem una nova construcció social del dret i els acords de convivència que vivencialment sorgeixin de nosaltres. Al contrari del que passa en les actuals democràcies capitalistes, on les normes són fruit de la burda reforma d’èpoques anteriors més fosques.No anirem al ritme d’aquest pas lent i manipulat, no es tracta de demanar canvis insubstancials, es tracta de la coherència de resoldre els conflictes a la nostra manera, des de la democràcia de les assemblees horitzontals entre persones que es miren, es toquen i s’oloren.Les persones afectades participen en la resolució dels conflictes i anem generant el consens, fins arribar a un acord que totes les parts aprovin. El sistema de justícia que plantegem es basa en què els col·.lectius humans ens acollim i participem activament de la contínua definició dels nostres drets i deures, afins als principis i recursos que ens uneixen.

– Quantes en sou ja? Veig el creixement qualitatiu que esteu fent, però no el quantitatiu. Saps que mai no he dubtat que unes poques persones poden canviar el món i per això us dono tot el meu suport. Espero que moltes més us facin costat i s’hi sumin, des de les seves lluites i a la seva manera.

– Fins ara n’érem poques, però trobem arreu rebels que, si cal, no obeiran les lleis; més quan coneixen els interessos de control que les promouen i desconfien de les intencions dels que les dicten; més quan són persones que se senten capaces de crear i conviure. En aquest sentit, remarquem com una dimensió important de la Revolució Integral, els radis de suport i protecció per a aquelles que sentin que han de desobeir per portar a la pràctica la seva voluntat profunda d’emancipació.

Les paraules acompanyaren Mar pel canal de sortida de la cova

Declarada ja en alegre i constructiva rebel·lia, no s’amagaria mai i deixaria volar al món milers de crides com aquesta:
crida

 

La cova es va contraure, l’ull de llum es va dilatar, i Mar va tornar al món.

 

 

A totes les dones que han parit la Marea de la Revolució

Signen: Dones Compromeses, Resistents, Enxarxades, Austeres, Revolucionàries, Activistes, Desobedients, Integrals, Creadores, Actives, Lliures, Somniadores…

8 de març del 2013

Enric Duran: “Cal trobar aliances en les diferents lluites per avançar millor”

(Original en castellà a: http://www.datecuenta.org/enric-duran-entrevista-busca-y-captura-revolucion-integral )

Date Cuenta, 4 de març de 2013

És clar. Els bancs poden agafar diners de les arques del poble, però els ciutadans no. De fet, potser ja no n’hi ha prou d’exigir-ho als carrers i calgui obrir una escletxa per ensenyar el camí. «Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient», afirma en un dels seus comunicats l’activista Enric Duran. Potser ja és l’hora de sortir a poc a poc de les urpes d’aquest sistema basat a produir i produir sense sentit per consumir i consumir sense sentit mentre els rics s’enriqueixen, els pobres sobreviuen i es destrossa el món natural. Duran, un punt d’inflexió en un sistema insostenible, aposta per eixamplar el camí que va sorgir d’aquesta escletxa que li va fer al sistema, quan va expropiar els 492,000 euros que van servir «per construir els fonaments de l’experiència cooperativista, no per finançar-la directament». Tres accions concretes per començar a actuar –promoure unes jornades d’acollida dels dies 15, 16 i 17 de març, una crida a trencar vincles amb la banca capitalista i una segona campanya d’insubmissió fiscal— i una proposta de revolució integral .

Per AITOR FERNÁNDEZ

Imatge d'Enric Duran a la terrassa d' AureaSocial
Imatge d’Enric Duran a la terrassa d’ AureaSocial

Enric Duran, en una imatge d’arxiu | Foto: Aitor Fernández

 

Enric, què és l’ésser comunitari ?

 

L’ésser comunitari és la persona que aprèn i recupera la capacitat de viure en comunitat sobre la base de relacions de proximitat i confiança. Recupera aquesta part que històricament l’ésser humà ha desenvolupat i que encara podem veure en les comunitats indígenes. L’ésser comunitari surt de les dependències de l’estat com a espai en el qual s’exerceix l’ordre i la justícia.

 

Estem molt lluny dels nostres propis instints i necessitats?

Això depèn de cadascú, hi ha gent que ja està fent un treball i està recuperant aquestes capacitats internes n’hi ha d’altra que pel marc del capitalisme les tenen molt lluny i potser no les aconseguiran mai.

 

Els referents són importants, quins són els vostres?

Crec que tenim un referent molt clar que és el dels zapatistes, que estan generant un autogovern, una autoorganització en què no pot entrar l’estat. La seva experiència diu molt al món que això és possible.

 

Vols dir el Temps del Sí?

El Temps del Si és un concepte zapatista que es va publicar en un comunicat de Marcos fa cosa d’un mes. S’hi reflecteix una nova etapa en la qual ells volen dirigir el seu treball a un nivell internacional, emmarcat en la construcció d’aquest altre món que portem dins. Això, que és tan sinèrgic amb el que estem fent, ens serveix com a referent i per això ho vam publicar.

 

En un dels teus comunicats escrius: «Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble no té cap legitimitat per acusar-me de res». Com creus que la gent rep aquest tipus d’afirmacions?

D’alguna manera els comunicats són textos que conviden a pensar i a replantejar les coses, i hi ha gent que està molt lluny d’ells, evidentment, però hi ha gent que a través de gestos així pot recolzar-se en alguna cosa per realitzar un procés de reflexió i canvi. No tinc esperança que les majories ho entenguin, però que sí que d’aquestes minories vagin sortint persones que facin una evolució. En aquest comunicat argumento que cal replantejar-se la manera com se solucionen els conflictes, perquè totes les persones afectades puguin participar en les decisions i el nostre sistema judicial és a les antípodes d’això.

 

Si no es tracta d’esquerres i dretes, de què es tracta llavors?

Jo entenc que el concepte d’«esquerra i dreta» serveix per al parlament i el de «dalt i baix» per a la lluita entre els moviments socials i el poder. Però el que a nosaltres ens interessa, és el de «dins i fora», que parla de generar una veritable autogestió. No vull dir que els altres conceptes no serveixin, sinó que no serveixen per a la nostra lluita. «Dins» es refereix a la nostra autoorganització, on no poden entrar ni l’estat ni el poder.

 

«VOLEM CREAR UNA ESTRUCTURA FÍSICA PER PROTEGIR ELS ACTIVISTES QUE OPTIN PER LA DESOBEDIÈNCIA JUDICIAL»

 

Quina és la teva «situació legal» ara?

El tribunal no s’ha pronunciat en relació a la cerca i captura. Encara no m’ha arribat una proposta d’advocat i estic a l’espera mentre aquesta situació es mantingui. Hem rebut 40.000 firmes per demanar la meva absolució, però com que el judici no s’ha celebrat ara començarem una altra recollida per paralitzar el procés de cerca i captura.

 

No creus que s’estan utilitzant massa recursos contra els activistes?

Sens dubte, és el que comento en el tercer comunicat. Per repressió, recerques i detencions, per mantenir la mateixa quantitat de presos a les presons, no hi ha cap tipus de retallada. En canvi no s’utilitzen recursos per controlar els de dalt, que són els que s’estan carregant la convivència.

 

I esteu creant una estructura per protegir aquests activistes…

Sí, ho anirem concretant en pròxims comunicats, però volem crear una estructura física per protegir els activistes que optin per la desobediència judicial, com és el meu cas ara. D’altra banda, volem incorporar certes formes de protecció més estratègiques perquè això no arribi a succeir, perquè creiem que és necessari deslegitimar el sistema penitenciari i buscar altres formes alternatives de resolució de conflictes.

 

Alguns antifranquistes ens han comentat que la joventut, actualment, no té un objectiu clar contra el qual identificar-se, com abans el règim de Franco. Creus que no tenim un objectiu clar?

Jo crec que l’objectiu és, en termes generals, el capitalisme. Molts moviments sorgits arran del 15M són anticapitalistes. El que falta concretar és de quina manera volem transformar el problema: hi ha gent que opta per la reforma, hi ha gent que vol prendre el poder a través dels partits i altres que volem sortir del sistema per construir des de baix. Crec que el que cal és evitar la divisió i buscar el punt en què totes aquestes formes siguin complementàries. Cal trobar les aliances dels diferents camins triats per avançar millor.

 

Hi ha molta gent que s’acosta al vostre missatge però no sap vèncer la por a trencar amb la seva hipoteca o amb el sistema de pensions, per exemple. Quin és el primer pas que li aconsellaries que fes?

Això depèn de cada situació personal. És el que tractem de fer des de la Cooperativa Integral Catalana, facilitar camins perquè cadascú trobi el seu procés per desfer-se de les seves cadenes i construir una nova manera de viure. La hipoteca, la feina, són problemes que es poden vèncer amb una estructura de suport. El més important és que la persona s’empoderi en el procés col·lectiu, participant en projectes. La clau està en facilitar que la gent no se senti sola, perquè quan està sola és més feble. Si se sent ben acompanyada és més valenta.

 

«LA CLAU ESTÀ EN FACILITAR QUE LA GENT NO SE SENTI SOLA, PERQUÈ QUAN ESTÀ SOLA ÉS MÉS FEBLE.»

 

Sortir de l’individualisme que aquesta societat ens proposa?

Sí, és clar, això és clau. Entendre que no som en contra dels altres, som conjuntament. Que participem d’aquest ésser comunitari que comentàvem abans.

 

I tu, reps el suport de la gent?

Sí. L’he rebut de molta gent que dóna suport de moltes maneres: directa, econòmica o amb la seva signatura. Encara que sempre ens agradaria que fóssim més perquè el projecte evolucionés.

 

Creus que el ritme de creixement és lent?

En algunes qüestions és ràpid i en altres no. Dins dels col·lectius que es van creant és molt ràpid, però després veus la societat i veus tot el que va malament. Veus que tot avança lent. És un creixement més qualitatiu que quantitatiu.

 

Com podem recuperar l’alegria col·lectiva?

La gent que fem els passos de viure com volem, en el procés recuperem aquesta alegria, no tenim tanta percepció que aquesta alegria s’estigui perdent. Per això jo convidaria a la gent a provar, els diria que els passos semblen arriscats però no ho són. Que no tinguin por. La vivència ens demostra el contrari. El suport mutu, l’abundància i les relacions humanes, són més riques si tu vius com vols viure.

 

__________

 

 

Condemna a la banca

«I si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. Fora d’això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó.»

deudaPEQ

 

Més enllà que en aquest cas sigui la banca qui ens vol condemnar, nosaltres considerem que hauria de ser la banca la condemnada.

Perquè hi hagi estafa cal que hi hagi apropiació indeguda. L’apropiació indeguda és un delicte contra el patrimoni i la propietat consistent en l’apoderament de béns aliens amb intenció de lucrar-se, quan aquests béns es troben legalment en la seva possessió a través d’altres títols de possessió com pot ser, per exemple, un crèdit.

I en aquest cas no és l’Enric qui s’ha apropiat de béns aliens. L’Enric va sol·licitar crèdits que el banc li va atorgar mitjançant el sistema de reserva fraccionària, que es el sistema que permet als bancs crear diners com a deute. Aquest sistema és el responsable de la bombolla creditícia. Actualment, els bancs privats deixen diners que no posseeixen, ja que no estan recolzats per cap actiu concret, sinó que a través de potents instruments d’enginyeria financera permeten la creació de diner com a deute, creada a partir del diner dels comptes en dipòsit dels seus clients.

Per aquest motiu qui s’està contínuament lucrant amb béns aliens és la banca que especula amb els diners que els seus clients els deixen en dipòsit. Això és apropiació indeguda, perquè no es pot especular amb quelcom que no és de la teva propietat sinó que sols està en la teva custòdia; per exemple, si el propietari d’un pàrquing es dediqués a llogar els nostres cotxes mentre els tenim a la seva custòdia, això seria un delicte d’apropiació indeguda. Però, quan ho fa el banc no és així, la impunitat es compra.

Qui “roba” a un lladre per col·lectivitzar-ne el béns, què és? I si aquest lladre ha portat a la misèria a milions de persones, aleshores tornem a preguntar-ho, qui els ha expropiat i els ha denunciat per avisar a tothom, què és?

Per altra banda, perquè hi hagi estafa, que és del que acusen l’Enric, és fonamental que hi hagi lucre. L’Enric no només ha fet l’acció per visibilitzar el que fan aquests lladres financers, que són els bancs, sinó que sobretot, com es va fer públic i es pot comprovar amb tota la xarxa de cooperatives integrals que han sorgit després d’aquella primera acció, l’Enric no es va lucrar amb els diners dels crèdits, sinó que els va recuperar de la banca per posar-los de nou al servei dels ciutadans amb diferents iniciatives que ofereix la CIC, com ara cooperatives d’habitatge social, centres d’autogestió primària en salut, educació lliure, tots ells drets bàsics que actualment l’Estat ens està robant. I això no és lucrar-se.

Lucrar-se és el que fan els bancs quan porten a terme més de 400.000 execucions hipotecàries i condemnnen milers de famílies a la pobresa absoluta, quan no al suïcidi, i les obliguen a continuar pagant un deute que ja s’han cobrat amb l’immoble, de manera que cobren dos cops el mateix crèdit –i recordem que és un crèdit que no han finançat amb el seu capital, sinó amb els dipòsits dels comptes a la vista de tots nosaltres. Això sí que és lucrar-se i és apropiació indeguda! I estafa és que la justícia obligui els ciutadans desnonats a pagar quotes mensuals per malviure desemparats als nostres carrers.

Estafa també és que ens diguin que el deute públic ascendeix a 1,8 bilions d’euros quan el bilió correspon al deute privat (bancs i gran corporacions) que amb la complicitat de l’Estat ens l’han endinyat com a deute públic de tots els ciutadans.

Estafa és que endeutin els ciudatans amb 100.000 milions d’euros per destinar-los als bancs espanyols perquè paguin els seus deutes amb els bancs alemanys i francesos, quan una part cada vegada més gran de la població supera el llindar de pobresa. Això és estafa i és apropiació indeguda per part de les entitats financeres.

Estafa és que els bancs per simular solvència hagin col·locat quantitats industrials de participacions preferents a la població i s’hagin negatca retornar els estalvis als seus clients un cop vençuts els terminis.

És estafa que els responsables d’aquest robatori realitzat amb violència institucional, que en diuen crisi, siguin recompensats amb indemnitzacions estratosfèriques, i apropiació indeguda és que aquestes indemnitzacions als culpables siguin pagades amb els nostres diners, amb els diners que paguem amb els impostos, amb els diners públics amb els quals els bancs han estat intervinguts.

Estafa és que a Emilio Botín se li atorgués tractament de vip considerant el seu oblit a declarar els seus impostos com un error i no com un delicte, i que no se li hagi exigit retornar a l’Estat espanyol els 2.000 milions d’euros evadits il·legalment a Suïssa.

Estafa és que amb els nostres diners l’estat avali 90.000.000.000. euros del banc dolent per comprar tots els actius tòxics dels bancs privats, quan aquí el que necessitem són polítiques d’habitatge social.

Estafa és que els bancs inverteixin els diners públics que l’Estat els va prestar a l’1% d’interès amb l’objectiu de reactivar el crèdit i amb aquests diners comprin deute públic, que l’Estat els haurà de pagar a un 5 o 6% d’interessos, de manera que estan especulant i robant-nos diners de forma inadmisible.

Tot això és apropiació indeguda, una estafa i una falta de respecte a tots els ciutadans.

És del tot il·legítim que ens pengin a l’esquena un extraordinari deute que no ens correspon i que se’ns exigeix amb retallades pressupostàries que han condemnat els ciutadans a l’empobriment, a la pauperització de les seves condicions de vida, al desmantellament dels serveis públics, a la inestabilitat familiar, a la pèrdua de futur, al consum de fàrmacs i a la decadència democràtica, mentre es regalen milers de milions d’euros als bancs, se silencia la compra de material militar per uns altres milers de milions, es permet a les elèctriques que ens estafin amb el dèficit tarifa, etc.

ELS DRETS HUMANS SÓN UNA QÜESTIÓ DE MÍNIMS INNEGOCIABLE QUE SI NO ES COMPLEIXEN NOMÉS ES PODEN DEFENSAR AMB UN DRET, EL DRET DE REBEL·LIÓ.