L’Audiència Provincial ha fet arribar a l’Enric Duran una citació judicial per presentar-se a l’audiència el proper dilluns 18 de febrer

La Secció Segona de l’Audiència Provincial ha fet arribar a l’Enric Duran, una citació judicial per presentar-se a l’audiència el proper dilluns 18 de febrer a les 10h.
Es tracta d’una citació només de comparescència, no de declaració, ni judici.

Aquest fet confirma que ara per ara, l’Enric no està en cerca i captura, a diferència del que alguns mitjans de comunicació havien comentat.

Tampoc es coneix de moment nova data de judici.

Escrit íntegre a l’Audiencia Provincial de dilluns 11 de febrer al matí

Audiència Provincial de Barcelona
Secció Segona 3. d’Instrucció núm 29 de Barcelona.
D.P. Núm. 4470/08 Rotllo de Sala núm. 65/12-C

Després d’haver rebut la resposta del seu tribunal, aquest divendres 8 de febrer, a la sol·licitud presentada per la meva part dijous passat, voldria insistir en la meva petició de suspensió i ampliar les argumentacions que justifiquen aquesta petició. Per això procedeixo a explicar amb tot detall la raó principal de les meves desavinences i pèrdua de confiança amb el meu advocat defensor.

El fet principal succeeix el 23 de gener, quan després de rebre un avís del jutjat de Vilanova i la Geltrú, per recollir un acte informatiu de l’Audiència provincial, em dirigeixo directament a la seva seu al passeig de Lluís Companys de Barcelona i li demano a una treballadora de la secció segona, la documentació que se’m volia lliurar. Aquesta persona, amablement, em fa lliurament d’un full d’una pàgina on consta la convocatòria del judici per al 12, 13 i 14 de febrer.

En aquest precís moment li manifesto la meva sorpresa, ja que no era coneixedor abans d’aquesta informació. Així mateix, li demano si té una altra documentació que pugui ser del meu interès, davant del que, una altra vegada amablement, em fa unes fotocòpies d’una interlocutòria del 4 d’octubre, el qual responia a les presentacions de proves testificals presentades per la defensa. Li manifesto un altre cop la meva sorpresa perquè no tenia prèviament cap d’aquestes informacions processals, davant la qual cosa ella mateixa em manifesta que comparteix aquesta sorpresa i m’insta a demanar-li al meu advocat pel que ha passat.

Davant les meves preguntes, aquest advocat no ha pogut confirmar ni demostrar aquests enviaments i només ha sabut dir-me que l’encarregat de tramitar-me’ls era un treballador del seu despatx que ja no treballa aquí i que no té mitjà per corroborar si aquesta informació va ser enviada, ja que no pot accedir a la carpeta de correus enviats d’aquest extreballador.

Tampoc no ha sabut explicar-me per què no em va escriure de la seva mà cap missatge, ni realitzar cap trucada entre el primer d’octubre de 2012 i el 22 de gener de 2013, per citar-me o parlar-ne, quan el temps per preparar el judici s’anava esgotant. Només va ser el mateix 23 de gener, quan jo m’havia comunicat amb ell per entendre el que ha passat, quan em va comentar per escrit que quedéssim per preparar el judici.

Va ser llavors quan vaig començar a plantejar-me de manera seriosa revocar aquest advocat, ja que aquest buit informatiu no em permet seguir confiant en ell. Entre el 23 de gener i el 6 de febrer, van ser dues setmanes de temps que vaig dedicar a informar-me dels meus drets pel que fa a la defensa, a consultar la seva opinió a altres advocats i va ser a partir de llavors que vaig decidir revocar i demanar la suspensió del judici, ja que sé fefaentment que s’ha vulnerat el meu dret a la defensa per la manca d’informació que s’ha produït.

Finalment, per suggeriment del propi advocat vaig acceptar que al mateix temps que jo, ell presentés també la seva renúncia per reforçar la separació que s’ha produït. Sóc coneixedor, després d’aquests dies de lectures, que podria denunciar al meu advocat pel dany patit a la meva defensa, però entenc que aquest seria un procés diferent al meu, que seria lent, que no seria fàcil demostrar de qui és la responsabilitat i que no reportaria cap benefici a la meva causa, quan el mal ja està fet.

A més, no és la meva manera voluntària d’actuar resoldre els meus danys a través dels tribunals. Per això he decidit centrar-me en què el dany rebut al meu dret de defensa es repari amb la suspensió del judici i la seva nova assignació a unes dates que em donin com a mínim els 3 o 4 mesos de temps de preparació amb què hauria comptat si la informació sobre les dates del judici m’hagués arribat en el moment oportú.

Vostès poden creure i argumentar, com expressa la sentència publicada aquest 8 de febrer, que tot això és un estratagema per fer un frau de llei amb l’únic motiu que se suspengui el judici. Però la realitat és que tot això respon a la veritat i que el meu entorn personal, familiar, i social pot donar fe que a cap d’ells no els vaig informar de la data del meu judici abans del 23 de gener, pel fet que no en tenia coneixement.

Els testimonis denegats poden donar fe que a cap d’ells no els he informat d’aquest fet amb antelació a finals de gener, i per tant considero com un fet clarament demostrable que s’ha produït la vulneració de dret a la meva defensa, per vulneració del meu dret a estar informat a temps del meu procés judicial.

Per tot això, insisteixo a sol·licitar que se suspengui el judici de demà ja que no em puc sentir defensat pel meu actual advocat i necessito més temps per nomenar una nova defensa i que aquesta es pugui preparar el judici. Entenc que aquesta sol·licitud ha de ser acceptada perquè en cas contrari es vulneraran greument els meus drets fonamentals.

Atentament,

Enric Duran Giralt Dilluns, 11 de febrer de 2013.

Descarregar PDF

Documentació del judici


LLISTA DE BANCS QUE ACUSEN / QUANTITAT NO RETORNADA / PENA SOL·LICITADA:

Bancaja (15.000 €) – 8 anys de presó
La Caixa (2.000 €) – 8 anys de presó
Bankpime (10.000 €) – 8 anys de presó
Caixa Sabadell (4.430 €) – 8 anys de presó
Cetelem (5.500 €) – 12 anys de presó
Cofidis (12.000 €) – 4 anys de presó
CAM (7.000 €) – 8 anys de presó
Finconsum (10.300 €) – 8 anys de presó
Cajamadrid (29.200 €) – 8 anys de presó
Caixa Galicia (6.500 €) – 8 anys de presó
Barclays (2.900 €) – 8 anys de presó
Citifin (7.024 €) – 8 anys de presó
Banco Sygma (12.500 €) – 8 anys de presó
General Electric Bank (9.000 €) – 8 anys de presó
El Corte Inglés (2.500 €) – 8 anys de presó
Santander Consumer EFC (2.700 €) – 8 anys de presó


TESTIMONIS DE LA DEFENSA DESESTIMATS PEL JUTGE:
La majoria dels testimonis presentats per la fiscalia i l’acusació particular han estat admesos. No obstant això, els 23 testimonis presentats per la defensa han estat desestimats pel jutge. Són els següents:

Arcadi Oliveres Boadella:
Catedràtic d’Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundador de l’associació FETS (Finances étiques i solidàries). Referent de la banca ètica a casa nostra i membre del consell assessor d’ATTAC. Ha conegut personalment la trajectòria política de l’acusat des del 2000.

Luisa Vicente Santiago:
Afectada per les participacions preferents de la CAIXA, pot mostrar testimoni com afectada de les pràctiques bancaries abusives.

Jesús Huerta de Soto Ballester:

Catedràtic d’Economia Política a la Universitat Rei Joan Carles, Doctor en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials. És un referent en la defensa del coeficient de caixa al 100% a la banca i qüestiona la legalitat de les pràctiques de dipòsit i crèdit bancari, a través del llibre: Diners, crèdit bancari i cicles econòmics.

Joan Melé:
Portaveu i subdirector de Triodos Bank, Banc que pot certificar els criteris ètics de l’acusat ja que aquest va retornar el 2008, un crèdit concedit a Altercoms SCCL.

Ada Colau:
Portaveu de la PAH de les hipoteques, i companya en l’activisme de l’Enric des del 2001, pot comentar com afecten a milers i milers de persones que no poden pagar la seva hipoteca, les polítiques especulatives dels bancs,

Angels Castro Orts:
Ex directora durant 20 anys en una oficina del Banc de Sabadell, pot testificar sobre les pràctiques abusives de la banca.

Susana Asensio Estevez:
Ex directora d’una oficina bancaria de La Caixa, pot testificar sobre les pràctiques abusives de la banca.

Núria Güell Serra:
Artista i coordinadora del llibre: Manual per expropiar diners a les entitats bancaries. Ha organitzat també diversos esdeveniments amb la participació de l’acusat.

Sara Marin Marcer:
Activista que ha compartit la trajectoria d’Enric Duran des d’inicis del 2008 i pot donar testimoni d’iniciatives i manera de viure de l’acusat.

Daniel Gomez Cañete:
Coordinador de la web www.crisisenergetica.org desde la seva fundació. Va colaborar amb l’acusat en divulgar informació en relació a la crisi energetica i financera des de l’any 2006.

CAM – Roberto López Abad (Ex-Director General de l’entitat)
Ha tingut notorietat pels 5,8 milions d’euros d’indemnització que li corresponen en abandonar el seu càrrec. Era el responsable de la CAM, quan Enric Duran va demanar el prèstec pel qual ha estat denunciat. Pot donar testimoni des del seu lloc de direcció de les pràctiques especulatives i insostenibles de l’entitat que dirigia.

CAIXA GALICIA – Jose Luís Méndez (Ex-director general)
Ha tingut notorietat pels 16,5 milions d’Euros d’indemnització que li corresponen en abandonar el seu càrrec. Ex-Director General de l’entitat. Era el responsable de Caixa Galicia, quan Enric Duran va demanar el prèstec pel qual ha estat denunciat. Pot donar testimoni des del seu lloc de direcció de les pràctiques especulatives i insostenibles de l’entitat que dirigia.

BANCAJA-BANKIA – Aurelio Izquierdo (Ex-director general de Bancaja)
Ha tingut notorietat pels 14 milions d’euros d’indemnització que li corresponen en abandonar el seu càrrec. Era un dels responsables de Bancaja, quan Enric Duran va demanar el prèstec pel qual ha estat denunciat. Pot donar testimoni des del seu lloc de direcció de les pràctiques especulatives i insostenibles de l’entitat que dirigia.

CAJA MADRID – Matías Amat (Ex-director de negocio de Caja Madrid)
Ha tingut notorietat pels 6,16 milions d’Euros d’indemnització que li corresponen en abandonar el seu càrrec. Era un dels responsables de Caja Madrid, quan Enric Duran va demanar el prèstec pel qual ha estat denunciat. Pot donar testimoni des del seu lloc de direcció de les pràctiques especulatives i insostenibles de l’entitat que dirigia.

La Caixa: Isidré Fainé (Presidente de La Caixa desde 2007)
És el màxim responsable d’un banc que ha denunciat l’acusat tot i que no va demanar cap documentació per lliurar-li un crèdit virtual i després que l’acusat hagués retornat dos préstecs amb anterioritat.

Santander: Emilio Botín (Presidente del Grupo Santander)
Com a president del Grup Santander, hauria d’explicar com és que el Banc Santander no ha presentat denuncia a l’acusat, tot i que li va concedir 2 crédits i en canvi Santander Consumer, si que ho ha fet per un crédit més petit.

BBVA Francisco Gonzalez Rodriguez (Presidente del BBVA)
Com a president del BBVA hauria d’explicar com és que la seva entitat no va considerar delicte els varios prèstecs i crèdits que va concedir a l’acusat, i per tant va escollir la via civil per recuper els diners no retornats.

Bernard Lietaer:
Economista i expert en sistemes monetaris. Va ser Professor de Finances Internacionals a la Universitat de Louvain
Com a directiu del Banc Central Belga fou un dels creadors de l’Ecu, precursor del euro i posteriorment ha volgut reformar el sistema monetari sent promotor internacional de les monedes complementaries. Pot exposar com el model monetari i financer actual basat en els bancs centrals i la creació de crèdit privat, en base a deute, genera grans desigualtats en benefici d’uns pocs i porta al colapse del sistema económic actual.

Angel Panyella:
Gerent d’El Tinter Art Gràfiques, proveedora d’Altercoms SCCL que pot certificar que Enric Duran exercia com a coordinador de la cooperativa i que al 2008 va pagar deutes que Altercoms tenia contrets amb la seva empresa.

Joan Miquel Santolaria:
Soci treballador d’Altercoms SCCL, des del 2005 fins el 2008, pot certificar l’activitat de la cooperativa en tot aquest periode i el paper que jugava l’acusat en aquesta.

Susana Martin Belmonte:
Autora del llibre “Nada está perdido” que planteja un model alternatiu de sistema financer, sense interessos i sense deute, que estaria basat en el concepte de sobirania financera.

Juan Manuel Quintero
President de la Asociación de lnspectores del Banco de España que va trametre al Ministre d’Economia una carta que alertava de les males pràctiques bancàries el 26 de  maig de 2006

ESCRIT DE LA DEFENSA. Juny de 2012:

ESCRIT DE LA DEFENSA peqDescargar PDF: ESCRIT DE LA DEFENSA JUNY 2012