Entrevista a RadioVillafrancia.CL

Han publicat l’entrevista que em van fer fa uns dies a Radiovillafrancia.cl una radio independent xilena, molt arrelada en les lluites populars.

http://www.radiovillafrancia.cl/entrevista-a-enric-duran

Conocido como el “Robin Hood” o “Robin Banks” que expropió a casi la totalidad de la banca española

Enric Durán se encuentra actualmente en la clandestinidad preparando su juicio. Esto desde que en el 2008 hiciera publica una “estafa” a casi la totalidad de la banca española, expropiación precisa él.
Enric logró burlar con datos falsos al sistema financiero español consiguiendo créditos de 39 entidades financieras distintas con un valor total de 492.000€, luego declaró que no pensaba pagar al mismo tiempo que lanzaba 200 mil ejemplares gratis de una revista: “Crisis”, la que financió en parte con ese dinero, corría el 17 de septiembre de 2008.
A casi 6 años del hecho Enric, conocido en el mundo como “Robin Bank” o el “Robin Hood de la Banca” sigue creando nuevos proyectos y mantiene una ardua lucha con los bancos que le han demandado, además de mantener su activismo apoyando otras causas y un nuevo proyecto: La Revolución integral.
Tras lograr tener un canal seguro para esta entrevista Enric nos cuenta su historia, actual situación y perspectiva de la lucha anti sistema:


Bueno Enric cuéntanos como fue aquello de estafar a los Bancos el 2008.

Bueno, la verdad es que fue recuperar, en parte lo que ellos nos han robado, más que una estafa o robo prefiero llamarlo “expropiación”.


Respecto a eso último, ¿ha cambiado la perspectiva de la gente en España desde el 2008 hasta hoy, a propósito de los desahucios y embargo a casas de la cual miles de personas han sido victimas?

Bueno en el 2008 la imagen de los bancos y su funcionamiento no era tan conocido tanto como hoy, el repudio no era tan generalizado quizás por el desconocimiento que aún había de su funcionamiento cosa que ha cambiado mucho hoy con lo de la crisis.

En Chile un artista quemó los pagarés de deudas de miles de estudiantes de una Universidad ¿conoces el caso?

Sí, la acción de Francisco Papas Fritas, lo conozco.


¿Ves similitudes entre una y otra acción?

Si, claro que la hay. Ahora son formas distintas de atacar a los bancos, al sistema financiero. En el caso de ustedes en Chile el ataque fue a la deuda universitaria pero al final es el proyecto económico de la Universidad del Mar o de los bancos privados que viene a ser lo mismo. Es una mercantilización de la educación, de la vida en general… y bueno, atacar y encontrar algunos agujeros es bueno.

Bueno, para graficar: En Chile toda la educación está basada en una lógica de mercado. La Universidades son entidades que tienen directa relación con la banca situación que ha sido promovida y mantenida por el Estado.

Bueno, es un ejemplo claro de lo que es la convivencia entre lo privado y lo público y la mercantilización de nuestras vidas desde arriba, sin que nos demos mucho cuenta… pues más motivo para realizar acciones como las que se han realizado.


Siguiendo en las comparaciones ¿ves tú similitudes entre Chile y España?

Bueno, digamos que las elites que están en el poder son muy parecidas como en muchos países del mundo. Aprenden unos de otro y también trabajan en red de una u otra forma de modo tal de eternizar su poder. Y bueno, también son menos creativos en algunos aspectos, pero saben de alguna forma eternizar su poder. Si que tenemos que encontrar nosotros buenas maneras de transformar y de empoderarnos desde abajo

A propósito de eso, te quería preguntar por otros procesos acá en América Latina, procesos que en cierto modo se han llamado bolivarianos, los cuales han planteado formas de capitalismo alternativo, no necesariamente anticapitalista. Si con un discurso antiimperialista, porque siguen, pero que siguen manteniendo una política de crecimiento ecónomico, extraccionista, monoproductora. Es el caso de Ecuador, es el Caso de Venezuela, y el caso de Chile también es parecido.

Si no se cambia desde abajo, desde lo local, desde nuestros modos de vida y desde nuestra cotidaneidad, no se pasa del capitalismo y seguimos cambiando a la elite. Cambiamos unos líderes por otros. Por eso el trabajo que hacemos nosotros es en la base, en la raíz cultural. Partir de cooperar, del apoyo mutuo, y relacionarnos desde otra forma. Yo lo que conozco por ejemplo de venezuela, las revoluciones se han hecho desde arriba, hace que cueste mucho que la cotidaneidad de la gente salga de lo mercantil, y de lo que han aprendido de décadas de capitalismo. Por lo tanto el trabajo que hay que hacer es mucho más de hormiguita, de facilitar el empoderamiento de la gente y sus iniciativas.

Llevándote a otro tópico. Tu también eres un activista a través de las redes sociales, un ciberactivista: ¿Qué potencialidades le ves a las redes sociales, a la internet, y que defectos le ves también?

Bueno, las redes sociales son una herramienta muy potente, por su capacidad de superactualidad, porque depende de los ciudadanos, depende de la gente y no de grandes poderes económicos. Es decir, existían hace mucho tiempo medios alternativos, pero esa actualidad hace bien poco necesitaba grandes inversiones económicas para poderse llevar a cabo, por lo que estaba limitado a quien pudiera hacerlas. En cambio con las redes sociales, con una gran participación se consigue estar al día, movilizar y difundir con los recursos particulares de cada uno de poder acceder a internet.

En ese sentido es una herramienta muy potente, que no se hasta que punto es utilizada en Chile. Por lo menos en Barcelona [el uso de internet] es muy masivo.

ilustración: Fiestoforo (http://fiestoforo.tumblr.com/)

ilustración: Fiestoforo (http://fiestoforo.tumblr.com/)

Hace algún tiempo se detuvo a un estudiante chileno porque la inteligencia de la policía, al revisar los perfiles de Facebook de jóvenes que participan a organizaciones, y encontraron que su foto era parecida a la encontrada en un vídeo ¿No es posible pensar que desde este punto las redes sociales también tienen sus desventajas?

Si, esas son las nuevas técnicas de control social y policial. De hecho, en España están deteniendo gente no solo a través de Twitter o Facebook, sino por lo que dicen en Twitter y Facebook, lo que aun es más grave, en el sentido de la coerción de la libertad de expresión. Es decir, se ve que insultar a un político en Twitter puede llegar a ser un delito. En cambio, cuando son gente del poder, de extrema derecha que por ejemplo hace lo mismo, entonces no se busca. Se está buscando solamente a la gente de abajo, de la izquierda radical, por lo que expresan en las redes sociales.

También están los informes que ha revelado Anonymous de perfiles hechos por la inteligencia catalana a activistas sociales, hechos a través de Twitter. Eran informes de la influencia de ciertos activistas en las redes sociales.

Lo que hay que hacer como activistas sociales es aprender medidas de seguridad informática y de la comunicación, en la seguridad de cómo nos relacionamos entre nosotros. Eso es algo mínimo en nuestros colectivos, y que estamos trabajando.

Leyendo, uno puede encontrar mucho material de tu acción, pero también mucho de lo que a lo largo desde el 2008 hasta el día de hoy. Mi consulta va a esta parte del juicio que te toca ir, y que los medios terminan descolocados, porque terminaste ocupando la plataforma mediática para instalar un discurso antisistema claro y preciso.

Si, fue algo que preparamos pero no con mucho tiempo, porque nos enteramos del juicio solo con tres semanas de antelación, pero fue el tiempo suficiente para preparar mi camino a la clandestinidad, aunque ya lo veníamos trabajando de antes, y también para generar un discurso ante el hecho concreto del evento judicial, y la llamada a la desobediencia en ese ámbito.

En el momento del juicio, al igual que la acción de los bancos, el proceso judicial se convierte en algo para plantear una alternativa epistémica, por eso estamos trabajando con la justicia restaurativa, que es otra corriente totalmente distinta de como de como confrontar los conflictos que llevan a denuncias.

Es tal vez por esto que la estrategia y el apoyo que he tenido en este juicio es principalmente de gente que no es abogada, y la he coordinado yo mismo. Cuesta mucho, incluso con abogados de derechos sociales, salir de la estrategia de la defensa clásica. Del mismo modo, yo no acepté ninguna entrada ni ninguna negociación que legitimara el sistema. Aquí, aunque hay muchos movimientos que se han visto involucrados en procesos judiciales, ninguno ha llegado a cuestionar el sistema judicial en sí. Nosotros estamos planteando un cuestionamiento al sistema judicial, que aún debemos elaborar mucho trabajo para que sea apoyado por los movimientos sociales


Por último Enric, tu situación hoy en día, tanto legal, humana: ¿en qué pie te encuentras hoy?

Pues llevo prácticamente 15-16 meses en la clandestinidad, y preparando una batería de estrategias para hacer posible mi vuelta. Mi intención es poder volver en otoño aquí, es decir septiembre a diciembre. Aun me quedan dos o tres puntos para ir concretando esa estrategia y la manera en que lo voy a hacer. La parte pública de la estrategia es la mediación, la promoción de la justicia restaurativa, alternativa de dialogo. Devolver al campo político la discusión y el diálogo, dado que empezó como una acción política. Todo eso es público y se está trabajando ya, pero tampoco quiero depender de que eso sea exitoso, porque los ámbitos del banco y la fiscalía suelen muy cerrados, y pueden no querer entrar en ese dialogo, por lo que hay que complementar con otras estrategias que estamos planteando.

Por el otro lado hay muchos banqueros que están en procesos judiciales, y que la justicia esta siendo bastante benevolente con ellos, y no acaban yendo a la cárcel. Por lo que en el punto de vista social del público van generando precedentes, y cada vez puede haber una situación en que tenga un coste mayor el ejemplo de llevarme a la cárcel que el ejemplo de no llevarme. Es un terreno bastante complejo. Especialmente porque hay banqueros que se han llevado más dinero que yo y no han acabado en la cárcel. Del mismo modo, a la fiscalía a ellos por 30 millones de euro le piden 3 años de cárcel y a mi me piden 8 por un monto mucho menor.

Eso puede tener que ver con que ellos quieren establecer un “castigo ejemplar” por tratarse lo tuyo de una acción política

Bueno, el trato distinto que tiene la gente del pueblo, los activistas, del trato que tienen los que son parte de su casta, los que son parte de esa elite, y que han sido ovejas negras, pero siguen siendo parte de esa elite.

Acá ocurre lo mismo con los rectores y directivos de la Universidad del Mar, en donde a un ex rector ya se le encontró cuentas en paraísos fiscales, y no ha ido a la cárcel.

Si, eso es algo general. Es más probable que pueda ir a la cárcel quien roba un trozo de pan para poder comer que quien estafa por millones de euros. Eso hay que ponerlo sobre la mesa, y son argumentos que están y que sirven para apoyar mi defensa también, como a la de cualquiera que se enfrenta a situaciones de este tipo.


Te queremos agradecer esta entrevista y por supuesto tu acción también, esta recuperación o expropiación como tu le llamas. ¿Algunas palabra sal cierre?

Si, que esto se trata de perder el miedo, como también decía Francisco [Papas Fritas], de ver que se puede, y que cada uno desde su creatividad, individualmente o en grupo se puede se puede organizar para esos ataques y esas victorias que juntas puedan llegar un día a ser imparables.

Nota: Aprovechamos de dejar para su descarga, por si quiere informarse más sobre el tema, el libro de Enric Duran “Insumisión a la Banca” para descargar (haga click aquí para descargar).

  • See more at: http://www.radiovillafrancia.cl/entrevista-a-enric-duran#sthash.4Kbpundq.dpuf

Nova entrevista en profunditat sobre la CIC i la revolució integral.

Em faig ressó de l’entrevista en profunditat sobre la Cooperativa Integral catalana i la revolució integral que m’han realitzat Michel Bauwens de la Fundació P2P, Neal Gorenflo de Shareable, i l’autor John Restakis i que ha estat possible gràcies als companys de Guerrilla translation.

Moltes gràcies per fer possible aquest contingut a Internet!!

http://guerrillatranslation.com/2014/03/26/revolucion-integral/

bridge1

El vídeo del Banc d’Anglaterra sobre la creació de diners, subtitulat . Ha arribat el moment d’exigir transparència .

Aquí sota podeu veure el vídeo subtitulat que s’ha publicat des del compte oficial del Banc d’Anglaterra a Youtube

Aquest vídeo fa la funció de resum audiovisual del més detallat document que ja vam comentar recentment, fet públic pel Banc d’Anglaterra.

Algunes de les idees que s’escolten en el vídeo i que podem considerar importants per contrarestar els errors estesos de com funciona el sistema de creació de diners, són les següents:

  • «Els bitllets i monedes de reserva estan determinades per la quantitat de bitllets i monedes que la gent i els bancs necessiten per les seves transaccions, depenent de les taxes d’interessos del moment.No és eligida pel Banc Central com de vegades es descriu en els llibres d’Economia.»
  • «Un dels punts claus de l’article és que els bancs creen oferta monetària quan concedeixen un préstec. Si això no és res de nou, moltes vegades s’ignora o se li treu importància a aquesta forma de crear diners  i a més va en contra de la idea popular que els bancs només poden prestar diners que ja tenen en caixa quan en realitat els préstecs creen dipòsits bancaris i no al revés.»
  • «La política monetària ofereix el límit màxim. En temps normals, és a dir abans de la gran recessió actual la política monetària s’estableix amb els tipus d’interès, això determina els tipus que paguen els que s’endeuten, i els tipus que paguen els bancs en els comptes de dipòsits això afecta directament la quantitat de diners que es presta en l’economia i conseqüentment determina l’oferta monetària (quantitat total de diners circulant).»
  • «A part del fet que la Flexibilització Quantitativa (FQ) no incrementa les reserves, l’altre mite que desmunta és la idea que aquestes reserves es multipliquen en un increment de prèstecs afavorint l’economia. De fet, això és l’essència de la teoria de la multiplicació dels diners en les polítiques monetàries, i de com això estimula l’economia, teoria que trobem en molts llibres d’economia. Per què aquesta explicació és enganyosa? Com hem dit la FQ portarà a un increment de les reserves controlades pel sistema bancari, però els bancs no poden prestar aquestes reserves a les llars i les empreses.»

Totes elles són cites del video. A partir d’aquí, una cosa que veig important és respondre a moltes de les primeres impressions que he llegit en comentaris per Internet, que interpreten aquestes revelacions com informacions no noves compatibles amb la versió oficial.

Les més freqüents:
— «Això és la reserva fraccionària de tota la vida.»
— «Això és la multiplicació dels diners que ja ens van ensenyar a primer de la Facultat d’Economia.»

Doncs bé, sí, encara és reserva fraccionària però no en el sentit que es difon públicament a través dels mitjans de comunicació pel que fa al fet de prestar diverses vegades els dipòsits dels estalviadors, sinó que es fa de forma paral·lela. És a dir, la creació de diners no prové dels estalvis, sinó que es fa de forma totalment independent a ells i en tot cas, bona part d’aquesta creació de diners amb el crèdit s’acaba convertint en nous dipòsits bancaris en un banc. En aquest sentit podríem valorar que el concepte de «reserva fraccionària» és incomplet, ja que no inclou el mecanisme de com es creen els diners dins de la seva definició.

D’altra banda, el document i el vídeo són clars en què la teoria de la multiplicació dels diners a través dels dipòsits que es van succeint en entitats bancàries és errònia, perquè els crèdits no es generen a partir dels dipòsits.

És a dir el que és fals segons la documentació del Banc d’Anglaterra és, per exemple, el que s’explica en un enllaç com el següent, oficial de la wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Multiplicador_monetario

Per tant, qui vulgui continuar mantenint que el mètode que fan servir els bancs privats per a la creació de diners és a través del multiplicador monetari hauria de respondre si és que contradiu la informació facilitada pel Banc d’Anglaterra.

De fet, hi ha molts documents d’universitats que podem trobar a Internet que utilitzen el concepte de «multiplicador monetari» contínuament, de manera que seria interessant preguntar als seus autors la seva valoració del document del Banc d’Anglaterra.
Aquí tenim un exemple de document que penja de la Universitat d’Almeria

D’altra banda, crec que també és interessant valorar què significa assumir la documentació del Banc d’Anglaterra com a certa i traslladar-la a la nostra realitat.

Segons això, què passa quan un crèdit o una hipoteca no es pot continuar pagant?

Les meves conclusions són les següents :
— Implica per al banc una pèrdua de benefici perquè deixa de cobrar un interès amb el qual comptava i que era el seu benefici operatiu. Això pot suposar pèrdues importants quan per altra banda està pagant interès pels dipòsits bancaris i ha de mantenir tota l’estructura operativa del banc, incloent-hi els grandíssims sous dels alts càrrecs.
— Implica per al sistema monetari que es generi inflació, perquè l’eliminació de diners que estava prevista amb la devolució del crèdit no arriba a succeir.
— Afecta la relació entre bancs comercials i banc central, en què els primers no poden complir els seus compromisos de drenatge monetari —fer desaparèixer diners— del sistema a partir dels diners que van crear i el banc central els pot exigir, per protegir la inflació, que el facin a partir dels dipòsits (tot augmentant la reserva fraccionària, aquí si, d’aquests dipòsits).

Això es correspon amb la gran preocupació que tenen els bancs centrals per la inflació quan es produeixen situacions d’augment de la morositat en crèdits, com va passar a partir de la crisi que va començar el 2008.

Continuant amb les valoracions, quan entrem en el terreny de les hipoteques que no es poden pagar, queden unes quantes preguntes obertes de gran calat.

Si partim del fet que el principal, en aquest cas, van ser uns diners que es van crear en signar el contracte hipotecari i que això correspon al valor de la casa —tot recordant, alhora, que la creació de diners, és una funció pública que el sistema ha delegat a bancs privats—, com és que quan no es pot arribar a pagar aquesta hipoteca es produeix un procés de caràcter privat mitjançant la subhasta, en la qual per defecte la propietat d’aquesta casa passa a un banc privat, el qual té tot el poder de vendre?

Per què aquest habitatge, que s’ha comprat amb creació de diners, no passa a formar part directamente del parc estatal d’habitatges? Per què els bancs, a sobre que tenen el privilegi de la creació de diners, tenen un altre privilegi que és el de gestionar els actius d’hipoteques que no s’han pogut pagar?

I que passa amb els diners que rep el banc quan ven després aquest habitatge?

Per lògica aclaparadora, aquests diners haurien de desaparèixer, com hauria passat si s’hagués tornat el crèdit. Estem segurs que és així? Algú que sigui objectiu, tingui el coneixement requerit i estigui fent un servei públic, té capacitat d’accedir a comptes i documentació per controlar-ho?

No seran accions d’aquest tipus, d’apropiació de recursos a partir de diners creats del no-res, les que permetran els multimilionaris sous dels més grans càrrecs de moltes entitats bancàries ?

Segurament no tenim dades per confirmar res, però tampoc no les tenim per estar segurs del contrari, encara més quan, com demostren el document i el vídeo del Banc d’Anglaterra, s’ha estès una versió molt confusa i en diversos sentits errònia de com funciona la creació de diners, la qual cosa impedeix segurament que els mateixos tècnics que auditen les entitats tinguin metodologies suficients per realitzar el control que cal en una funció pública d’aquest calibre i que les dades de comptabilitat siguin prou accessibles per ser compreses.

Per tot això, penso que després que el Banc d’Anglaterra hagi fet aquest pas, encara mínim, no podem quedar-nos només aquí.

No podem acceptar que un web, per exemple del Banc d’Espanya, l’àrea d’aula virtual, suposadament creada per formar al públic, contingui informació tan falsa i insuficient com la següent : http://aulavirtual.bde.es/wav/html/estabilidad_financiera/papel_bancos.html

«Els intermediaris financers crediticis, que engloben bàsicament als bancs, caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit, amb la capacitat de, per una banda, captar dipòsits del públic, i, de l’altra, prestar als demandants de recursos. La tasca dels bancs és doble: d’una banda fan una tasca d’INTERMEDIACIÓ, que consistiria a posar en contacte dues parts perquè intercanviïn, en aquest cas, el mateix instrument financer, i, de l’altra, fan més una TASCA DE TRANSFORMACIÓ, ja que l’instrument financer que reben dels que busquen finançament no és el mateix que venen als qui dipositen els seus diners.»

Comparant aquesta «informació» amb la que ha destapat el Banc d’Anglaterra, què més cal dir?

Penso que a més de no acceptar que ens tractin com a ignorants, hem d’ interpel·lar el Banc Central Europeu perquè faci el mateix que el Banc d’Anglaterra i que a partir d’això tots els bancs centrals puguin emetre conjuntament documentació que aclareixi al gran públic com funciona el sistema de creació monetària i, entre altres coses, què passa amb aquest mecanisme quan no es paguen els crèdits. A partir d’aquí aquesta documentació hauria de poder ser en un lloc per dotar d’una mínima coherència el missatge que es dóna sobre això, en les universitats i en tots els bancs, davant els mateixos usuaris dels seus serveis.

Molts, com jo, continuem estant radicalment en contra d’aquest funcionament bancari per qüestions ideològiques, però, ai més no, el dia que arribi a ser transparent i s’expliqui de forma veraç i pedagògica, el dia que —al seu torn—, pugui debatre’s públicament com millorar-lo i això pugui formar part de programes polítics, només a partir d’aquest moment, podrà arribar a tenir un mínim de legitimitat a nivell democràtic, fins i tot segons les regles del propi sistema del qual forma part.

Retorn a «El diner és deute». Després que el Banc d’Anglaterra hagi posat la veritat del sistema bancari al descobert

Coincidint amb la publicació del documental Retorn, una història que vam construir juntes,
ahir mateix, a partir d’un article a The Guardian, del pensador i historiador David Graeber, i d’un posterior comunicat de la companya i economista Susana Martin Belmonte, ens assabentàvem d’un document publicat pel Banc d’Anglaterra la setmana passada que reconeix finalment que els diners es creen del no res, en el moment que els usuaris signen contractes de crèdits amb bancs privats i que només és a partir d’aquest fet que es creen els dipòsits i no al contrari.

reservafraccionaria

Com podem recordar, a traveś de Retorn Aquesta era precisament una de les informacions cabdals que vam difondre a través d’unes cinquanta xerrades i videofòrums del documental El diner és deute, amb la Marxa pel Decreixement l’any 2008 que, també, s’expressava en l’article que vam publicar massivament en les pàgines 2 i 3 de la publicació Crisi, al setembre de 2008, en el que és segurament l’article sobre aquesta qüestió que més vegades s’ha imprès.

Aquesta informació, va formar part, també, de l’escrit de la meva defensa (pp. 1 a 5), davant l’acusació que em van fer 16 entitats bancàries.

Un extracte del resum inicial que aporta el propi Banc d’Anglaterra en l’inici d’aquest nou document, diu:

«En l’economia moderna, la major part dels diners prenen la forma de dipòsits bancaris. Però, com es creen aquests dipòsits bancaris és sovint incomprès: la principal forma és a través dels prèstecs atorgats pels bancs comercials. Cada vegada que un banc fa un préstec, crea simultàniament un dipòsit corresponent en el compte bancari del prestatari, i per tant crea nou diner.

»La realitat de com es creen els diners avui en dia difereix de la descripció que es troba en alguns textos d’Economia:

  • En lloc dels bancs rebent dipòsits dels estalvis dels consumidors i prestant-los, és a partir del crèdits que es creen els dipòsits.
  • En temps normals, el banc central no fixa la quantitat de diners en circulació, ni són diners del banc central els que es multipliquen en més préstecs i dipòsits.»

El document sencer el podeu descarregar en aquest enllaç:
http://www.bankofengland.co.uk/publications/Documents/quarterlybulletin/2014/qb14q102.pdf

Cal recordar que el Banc d’Anglaterra és el primer de tots els bancs centrals que es va crear i el que, en el marc de l’imperi i poder geopolític anglosaxó, va estendre la seva manera de funcionar a tots els sistemes bancaris del món. La seva declaració, doncs, té un significat inigualable.

Cal observar que aquest mecanisme de creació de diners no ha format part mai de cap decisió democràtica, ni de cap programa polític, ja que ens va venir d’un imperi postfeudal.

Igualment, cal tenir en compte, també i encara, que són massa —perquè hi càpiguen en la nostra imaginació—, totes les conseqüències personals, socials, ecològiques i polítiques que ha tingut tots aquests anys i continua tenint en l’actualitat aquest sistema bancari, que just la setmana passada el Banc d’Anglaterra ha decidit «explicar millor».

Amb tot això, ara cal preguntar-nos fins quan deixarem que el poder a través del seu sistema educatiu i del sistema d’ordenament legal i jurídic, entre d’altres, perpetuïn una mentida que ha quedat d’una manera tant contundent al descobert.

I ara, jo em pregunto, amb la revelació del Banc d’Anglaterra, com se’m pot continuar acusant d’estafar a les entitats bancàries, en relació a uns diners que no existien abans de ser creats en forma de dipòsits en els comptes corrents que em van obrir?

I com es pot sostenir aquesta acusació sense tenir en compte que és tot el sistema bancari i és tot el poder econòmic, des de fa segles, el que ha estafat la població i ha fet que s’ensenyessin a les universitats uns mecanismes, com el multiplicador bancari, que només eren una cortina de fum per mantenir el seu privilegi de la creació privada de diner?

¿No són, doncs, els bancs els estafadors quan creen cadascun dels contractes de crèdit en frau de llei, per expressar unes condicions contractuals falses que no esmenten que els diners que hem de tornar amb interessos surten del no res?

Audio de l’entrevista sobre la CIC a “Error del Sistema – reiniciando”

Podeu trobar aquí l’enllaç a l’entrevista sobre la CIC

http://www.ivoox.com/18-02-14-enric-duran-y-la-coop-integral-temporada-audios-mp3_rf_2845747_1.html

Y aquesta és la seva introducció traduida:

” Avui aquesta amb nosaltres Enric Duran , és conegut per moltes accions , si , avui tenim amb nosaltres a una altra persona d’acció, no és un teòric de l’economia, ni de l’organització social , ni de les alternatives , tot això no només li és familiar , sinó que com diem va prendre acció , va treure del sistema una part elemental , els seus diners , això li va permetre iniciar una campanya informativa explicant entre altres coses , el funcionament dels bancs i la creació de diners, el pic del petroli , i una idea que avui és una realitat en diversos llocs d’Espanya . aquesta idea de societat on el suport mutu és el protagonista , es diu Cooperativa Integral Catalana . Enric és fundador d’aquesta idea que com podem veure és una realitat .
Avui a Catalunya on va néixer, milers de persones estan treballant en xarxa amb monedes complementàries i sobretot amb la idea d’una societat més justa .

Ens explica el seu estat legal, quuan podrà tornar a Espanya .
Les noves iniciatives que s’estan preparant a la CIC .
Ens explica de quina manera nosaltres podem iniciar una Coop . Integral .
I des de l’experiència de ser-ne creador , com aquesta idea pot ser una resposta per a molta gent , que avui no troba solució dins del sistema excloent en què ens trobem “

Un any després, ja estem més a prop de construir un procés just

Ha passat un any des que el 12 de febrer del 2013 em van intentar portar davant d’un judici sense testimonis, sense temps de preparació i precondemnant l’argumentació de la defensa, i no es van poder sortir amb la seva.

Des de llavors ja són més de 365 dies seguits a la clandestinitat, protegint des de la trinxera la llibertat que significa no haver d’estar sotmés als designis d’un Estat al qual mai no he decidit pertànyer.

Des de la distància continuo observant com la banca encara està intacta, mantenint els mateixos privilegis i pràctiques destructives per a la humanitat que em van impulsar a actuar fa anys i que els Estats no només continuen retallant drets socials, sinó també algunes de les llibertats individuals i civils més bàsiques.

No m’estenc en això perquè les xarxes socials ja en van plenes, però trobo que cada dia que passa es legitimen més tant les accions del passat com les iniciatives que estem duent a terme en l’actualitat.

Ara mateix no canviaria per res aquella decisió de no presentar-me a judici fa un any. Això ha permès que des d’Internet, i sense interrupció, hagi pogut continuar participant plenament del procés històric i revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, del qual ja hem difós el resum de l’any 2013:  enricduran.cat/per-acabar-lany-la-cronica-del-que-ha-fet-la-cic-el-2013

Un camí, el de la CIC, que per a 2014 encara nous reptes i objectius com són:

  • Suport a l’empoderament personal en tots els àmbits de la vida. Protecció integral de les persones que participen de la revolució integral.
  • Cura de les relacions humanes en tots els àmbits de la CIC (espais de treball, espais de convivència, espais d’afinitat…)
  • Empoderament dels processos d’autogestió a nivell local. Especial èmfasi en la promoció de projectes productius en el territori.
  • Enfortiment dels processos de generació del sistema públic cooperatiu.
  • Independència del sistema bancari, enfortiment dels mitjans de pagament, consolidació de l’economia interna entre membres de la CIC i de la comercialització coordinada de la producció propia.
  • Ampliació del nombre de persones amb coneixement global de la CIC i amb participació activa en el procés.

Són objectius prou importants perque hi continuï abocant la part prioritària de les meves energies i perquè no arrisqui la meva llibertat mentre avancem, pas a pas, per crear un nou món, un d’aquells que ha de cabre en el nostre planeta.

Mentrestant, a la caverna del vell món, continuen obviant la motivació de fons d’aquella acció, mentre segueixen amb allò del monopoli de la força que els mateixos privilegiats als quals mai no acaben condemnant, els han atorgat, però que amb mi, no els funcionarà.

Hi ha hagut algunes novetats des de la darrera posada al dia.

Després de passar-se molts mesos en què s’ha vulnerat un dret tan bàsic com el de poder-me defensar en un procés judicial, cap a finals d’octubre em va arribar per fi la informació que ja havien designat una advocada d’ofici, més de 7 mesos després de l’acta que ho anunciava.

La darrera de les novetats a nivell del procés judicial, d’aquest mateix més de gener, és que aquest s’ha suspès indefinidament, per la meva absència (vegeu l’acta de l’Audiència provincial: enricduran.cat/?attachment_id=3942), alhora que s’ha anunciat que m’han inscrit en el registre de rebels gestionat pel Ministerio de Justicia! La veritat és que és l’únic registre estatal en què m’hi puc sentir a gust…

De fet, això de declarar-me rebel, ja ho vaig fer jo mateix en el Comunicat del 20-F de 2013 en què qûestionava el sistema jurídic actual:
enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

En aquell mateix comunicat ja plantejava que calia construir una alternativa al sistema judicial imperant, i des de llavors hem estat i continuem treballant perquè la resolució del conflicte entre mons que comporta el meu cas es faci a través de l’extensió d’una nova manera d’entendre la justícia.

Per tot això, és una novetat important el fet que, amb el suport del grup de treball de justícia restaurativa –amb el qual ja portem treballant des d’abans de l’estiu–, hagi sol·licitat una mediació restaurativa a un grup de persones que tenen formació i experiència en aquest àmbit. La proposta ha estat recollida i es treballa per generar un procés d’interlocució directa entre els denunciants (bancs, fiscalia, etc.) i les persones que estem vinculades i que defensem l’acció d’expropiació bancària.

Estigueu pendents del meu blog, perquè en unes setmanes hi haurà més novetats!

Enric Duran
17 de febrer del 2014

justiciaCAT

 

Per acabar l’any la crònica del que ha fet la CIC el 2013.

CRÒNICA DE L’ANY 2013. On som i cap a on anem

COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA. Desembre de 2013
Introducció

Introduïm en aquest text una descripció del camí recorregut durant el 2013 per la Cooperativa Integral Catalana, partint d’on som i cap a on anem.

Enguany hem continuat amb la consolidació del procés d’autoorganització de la CIC. La planificació de les prioritats estratègiques per a 2013, juntament amb l’elaboració del pressupostcomú1 amb les previsions econòmiques per aquest any, van ser el punt de partida que vam acordar col·lectivament a les XXX jornades assembleàries celebrades al gener a Can Biarlu.2

En aquest any la CIC ha assignat i redistribuït unes 20.000 unitats monetàries mensuals, tant en euros com en ecobàsics,3 en necessitats i prioritats comunes. Cal remarcar la consolidació de la nostra pròpia economia, que ens ha permès cobrir les necessitats de les persones, comissions i projectes vinculats a l’àmbit comú de la CIC.

La consolidació de les fonts d’autofinançament a través de la xarxa de projectes autònoms (socis autònoms) i l’activitat econòmica que desenvolupen cap enfora, la desobediència econòmica col·lectiva a l’IVA, a més del creixement quantitatiu general de socis, ens han permès ampliar l’economia comuna de la CIC. Igualment, continuem treballant per continuar diversificant aquestes fonts de cara al 2014.

Actualment, ja formem part de la CIC al voltant del 1.700 socis (individuals i col·lectius), del quals uns 500 són de projectes autònoms. Mentrestant, es manté un ritme d’unes 2-3 altes4 diàries i s’han enregistrat algunes poques baixes en aquests 3 anys i escaig.

La moneda social, l’ECOcoop,5 també comença a enriquir aquest fons comú, principalment a través dels socis autònoms que han aportat unes 1.500 unitats durant els últims mesos de l’any. L’ús i la presència de la moneda social continua la seva progressió, principalment en l’àmbit de l’abastiment i dels intercanvis duts a terme de manera descentralitzada, amb la consolidació també de l’eina de comunicació CIC-Intercanvis.6 [Vegeu l’Annex amb les estadístiques sobre moneda social al CES de la CIC.]

La xarxa territorial s’alimenta de múltiples processos autònoms d’autoorganització com són les ecoxarxes a nivell bioregional (unes 15 d’actives), els nuclis d’autogestió local a l’àmbit dels pobles (uns 10 d’actius) i la resta de projectes comunitaris i/o col·lectius arreu del territori.

En l’estratègia de priorització d’àmbits comuns cal esmentar el sistema públic cooperatiu (SPC), una proposta autogestionària per articular sistemes d’autoorganització per al bé comú (realment públics), que ens permetin abastir-nos i cobrir les nostres necessitats vitals, al marge de l’Estat i del mercat. Cadascun dels àmbits de l’SPC es coordina i dinamitza a través de les corresponents oficines, espais de treball assemblearis autònoms i interdependents al procés assembleari comú.

L’organització a nivell intern s’articula en comissions de treball, les quals dinamitzen els diferents àmbits comuns, mantenen les eines comunes i coordinen l’enxarxament a diferents nivells. Com passa amb les oficines, les comissions són de caire obert i estableixen una relació d’interdependència i autonomia en base als principis i acords comuns que executen quotidianament.

Actualment, les comissions actives amb una dinàmica de treball consolidada són: Acollida, Comunicació i Difusió,7 Informàtica i Telecomunicacions, Gestió Econòmica, Jurídica, Projectes Productius, Coordinació i Necessitats bàsiques vitals.

Això significa que més de 30 persones amb assignació de recursos comuns estan implicades de manera estable a la CIC, amb compromisos i responsabilitats assumides, repartides en les diferents comissions internes i les oficines del sistema públic cooperatiu. Les trobades de comissions i oficines s’han consolidat durant aquest any, tot establint reunions de treball comú cada 6 mesos, una a la primavera i una altra a la tardor.

De cara al 2014 continuarem reforçant nous àmbits de treball, activant algunes comissions i oficines inactives, juntament amb nous grups de treball que ens ajudin a continuar estenent l’autogestió i l’autoorganització. Entre aquestes prioritats cal fer un especial esment a la creació i reforçament d’àrees de treball vinculades a la millora de dinàmiques internes en la gestió de conflictes i en les relacions humanes en general.

El nostre procés assembleari és de caire obert i manté des de la pràctica quotidiana l’imaginari del consell obert.8 Aquest procés s’assenta sobre les jornades assembleàries monogràfiques que celebrem mensualment i les assemblees permanents que celebrem cada 15 dies (els diumenges la que coincideix amb jornada assembleària i els dilluns l’altra).

La dinamització de les nostres assemblees no és un procés senzill, pel seu caire obert, per les diferències entre les persones, així com per la complexitat d’arribar a acords a través del consens en el marc del bé comú. En tot cas, continuem l’aprenentatge viu a través de la pràctica assembleària, generant nous sistemes de relacions equitatives basades en principis d’igualtat en la presa de decisions. Un repte important per a l’any vinent serà la consolidació de la dinamització del procés assembleari sobre les bases que hem establert a la pràctica durant aquests més de tres anys.

Aquest mes de desembre celebrem la XL jornada assembleària, més de tres anys i mig des que es va començar a articular el procés d’autoorganització de la CIC, en la primera jornada assembleària.9 Barcelonès, Alt Penedès, Baix Camp, Osona, la Garrotxa, Maresme, Baix Llobregat, Conca de Barberà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Selva, Garraf, Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Solsonès, Segrià, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Terra Alta i Tarragonès són les comarques en les quals hem estat presents amb jornades assembleàries en aquest període. Hem recorregut part del territori català tot construint aquest procés a través de jornades monogràfiques de debat i de reflexió, acordant les línies d’acció estratègiques autogestionàries sobre les experiències vivencials que hem bastit.

Accés a la crònica completa al web de la CIC:
http://cooperativa.cat/que-ha-fet-la-cooperativa-integral-el-2013/

Entrevista a Enric Duran. Revista Catalunya de CGT, octubre 2013

Enric Duran i Giralt, un quixot de la utopia per a una nova societat

Enric Duran és un exemple. Un exemple de que podem. Un exemple de que cada un, cada grup, un sindicat minoritari, com el nostre, podem. I estem cridats a transformar el mon. Com? L’Enric utilitza les falles de l’enemic, i per tan cal conèixer bé l’enemic. I pensar en gran, sense por.

Enric Duran lluita pel impossible, una manera que esdevingui realitat. Té la força de creure en si mateix i elegeix crear ja un altre mon, enlloc d’anar a la contra. Una de les mentides de l’Estat és que una persona sola no pot fer res, un grup petit no pot fer res i una comunitat petita tampoc. Així estem Catalunya, sempre amb l’autoestima sota terra, menys últimament.

Sobre l’Enric Duran hi ha molta informació per Internet (bloc personal, Twitter, facebook, Viquipèdia). Les publicacions Crisi, Podem, rebel·lem-nos, la Cooperativa Integral Catalana, i el seu llibre “Abolim la banca”.

Abolirem la banca?
El títol que jo volia que tingués el llibre que vaig escriure el 2009, era Desobeïm la banca. Abolim va ser només un consens al que es va arribar amb l’editorial. Des del meu punt de vista el que està a les nostres mans és organitzar-nos al marge de les estructures de poder, més que no transformar-les. I cada vegada disposem de més eines per aconseguir-ho.

Abolirem el consum, l’hiperconsum? En especial el consum del petroli i dels mitjans de comunicació de masses, etc.?
Podem transformar el nostre consum i necessitem fer-ho per molts motius. La sostenibilitat del planeta, l’autogestió de la nostra economia, gaudir d’una bona salut, són alguns dels més importants. El consum és una de les eines més senzilles que disposem per decidir amb els nostres actes quin món volem.

Estàs molt productiu, malgrat la clandestinitat. Com vius la clandestinitat?
De fet es pot dir que la clandestinitat m’ajuda a estar centrat en haver menys in-puts externs. En aquest sentit puc estar dit així més productiu en diversos projectes, a costa de reduir les meves relacions socials. Es una situació que no es nova, doncs ja la vaig viure 6 mesos després de fer pública l’acció i sóc coneixedor que m’hi puc sentir prou bé com per fer-la durar el temps que calgui.

Què has après en aquest temps de clandestinitat?
M’he pogut posar al dia de molts projectes i formes de pensament que són significatives pel canvi que volem dur a terme. Potser feia 10 anys, que no em dedicava com ara a observar que passa en diferents llocs del món, doncs havia estat molt centrat en l’àmbit català. Aquesta nova perspectiva, m’ajuda a aprendre moltes coses i poder-les enllaçar amb el que es fa a casa.

Una de les teves idees, és prioritzar la creació d’alternatives al sistema, l’autorganització, a la protesta i denuncia dels abusos del poders. Ens ho argumentes?
No és només una idea, sinó que és el que porto fent com deia els darrers 10 anys, tot i que en aquest àmbit és pot dir que els darrers 3 anys, amb la Cooperativa Integral Catalana han estat els més exitosos.
Quan vaig viure en primera persona tot el cicle de lluites que vam anomenar l’antiglobalització, vaig poder sentir la feblesa que significa passar-te mesos organitzant un acte d’un dia, sense després tenir capacitat de repetir-ho o mantenir-ho… Vaig veure que per confrontar-nos amb el poder, calia primer prioritzar l’autogestió i l’auto-organització, en comptes de generar contrapoder al carrer 1 dia de tant en tant, portar la nostra quotidianitat la dissidència del sistema dominant.

Les teves expropiacions als bancs, han sigut una estocada precisa a la banca, i molt meritòria. Vares pensar en fer-ho entre varis, col·lectivament, al constatar que funcionava, abans de fer públiques les expropiacions?
Amb les persones que en parlàvem hi havia molts dubtes de quina seria la reacció del poder i tot i donar-hi suport de diverses maneres, ningú es veia disposat a fer-ho en el mateix moment que jo. A més dels riscos i la no reversibilitat de la situació insolvent, cal tenir en compte també que la interacció amb els empleats de banca i la preparació de documentació són tasques feixugues per moltes persones que potser tot i assumir un compromís desobedient i polític, els ha faltat quelcom per sentir que elles també podien fer-ho.

Es tracta d’una acció individual, d’un Robin Hood, o d’una acció d’un grup d’afinitat?
Un entremig. Individual en els aspectes més concrets de l’acció en si, crèdits, documentació, etc…
Col·lectiva en la participació política i auto-organització per a fer un us dels recursos adequat pels objectius que teníem en aquell moment.

Hi han hagut imitacions, o expropiacions similars? Heu trobat noves falles en la seguretat dels bancs? Se’ls pot seguir expropiant als que ens roben?
Pel que sé hi hagut d’altres accions, però no s’han fet públiques. Diverses persones m’han escrit per a consultes relacionades amb això. Falles de seguretat del sistema bancari n’hi ha, sempre n’hi haurà, perquè els éssers humans ens equivoquem, això vol dir que encara que es facin determinats protocols a vegades els forats poden venir perquè a la pràctica no s’apliquin.

Dius que és legitim expropiar als bancs. De què serveix, si és il·legal?
Els arguments de legitimitat són diversos, com he exposat en diferents textos. Aquesta legitimitat ens serveix per tenir suport social ampli en accions en que es perjudiqui a la banca per generar un bé col·lectiu major, que contrasta amb el mal que ens estan fent. La lluita contra els seus abusos es un altre àmbit important i meritori en la confrontació amb la banca, cada vegada hi ha més entitats que estan fent una feina interessant en aquest àmbit

Ens informes que t’han vulnerat varis drets i que respondràs davant d’això. Quins drets? Com serà aquesta resposta?
Em refereixo als drets de defensa. Dret a citar testimonis, dret a la informació del procés, dret a escollir advocat, dret a tenir advocat….
La resposta dependrà de les forces que tinguem a nivell de grup de suport legal, i per això encara no està definit, però en tot cas tinc clar, que perquè no trepitgin cada vegada els drets que se suposa en les seves lleis que tenim, cal respondre quan això succeeix.

Una idea que m’agrada és que dius que no vols pertànyer a cap Estat, tampoc a l’hipotètic Estat català.
Penso que l’Estat com a concepte implica vulneració de llibertats, especialment a partir de la pertinença obligatòria que se suposa que implica en el marc d’un territori. Una de les lluites claus dels nostres temps penso que és qüestionar aquesta obligatorietat, i des de la sobirania individual dels éssers humans, practicar el nostre dret inalienable a auto-organitzar-nos com volem, en un marc de respecte amb els que no en vulguin ser part.

Viure fora l’Estat és difícil, ens tenen agafats des del moment que ens registren, per exemple, al imposar-nos el DNI. Com ho fas tu? Del DNI no ens podem donar de baixa, mentre hi hagi Estat.
Jo penso que sí que ens podem deslliurar del DNI. De fet hi ha diversos moviments al món com els freeman, que ho duen a terme en la pràctica. Es tracta de qüestionar l’arrel d’aquesta submissió, d’aquest no podem, i dur-ho a la pràctica en cada acció que fem.
Evidentment implica renunciar a algunes de les comoditats amb la que ens compra l’Estat modern, però relacionant-ho amb lo que deia abans, a mida que augmentem el nostre nivell d’autogestió, cada vegada és més senzilla aquesta renúncia a la vinculació amb l’Estat.

Ara et busquen també per una acció petita, de què es tracta? Quan penses tornar?
Aquesta acció més recent, s’explicarà quan sigui el moment oportú, encara no ho és. L’estratègia més relacionada amb el meu retorn actualment és el projecte restauratiu que estem treballant i encara no té data d’estar apunt. Penso que la justícia restaurativa és una línia de pensament i pràctica en relació a la justícia que és important que tots els moviments socials que s’enfronten al poder, descobreixin, perquè porta en la seva arrel la manera de relacionar-nos participativa i respectuosa que duem a dintre en contraposició al autoritarisme que predomina en el sistema oficial.

Explica’ns la justícia restaurativa i les seves avantatges? Aquesta proposta novadora pot funcionar en els governs ultraconservadors CiU i PP?
La justícia restaurativa representa un qüestionament profund tant del sistema judicial actual com les polítiques penals i penitenciàries, que predomina en la majoria dels Estats.
Proposa que en lloc de centrar la justícia en penar a l’acusat si es declarat culpable, aquesta es centri en restaurar a les persones que s’han vist afectades pel conflicte i demostra amb diverses experiències que per a dur a terme amb plenes garanties aquesta restauració cal que sigui un procés participatiu. En molts països d’arreu del món amb signes diversos s’està fent lloc amb aplicacions pràctiques. No es tan una qüestió de dretes o esquerres, com d’alliberar-nos de més de 2000 anys de dret i penitència romana, en benefici de mètodes que han perdurat des de l’antiguitat en múltiples experiències indígenes que encara perduren.

Dius que la presó no beneficia a ningú. La presó beneficia a l’ordre establert. L’amenaça de càstig i el càstig als que infringeixen les seves lleis són necessaris per a mantenir aquest ordre injust.
Exacte, per això necessitem posar en evidència aquests interessos moltes vegades no reconeguts, que té el poder en les presons, demostrant que els implicats en determinat conflicte tenen millores maneres de resoldre-ho que el càstig exemplar.

Què és pot millorar de la CIC, Cooperativa Integral Catalana?
Es tracta d’un projecte molt gran i amb moltes cares. Des que va començar ja fa més de tres anys, ha estat un procés constant d’aprenentatge i millora. Tot i això es pot dir encara que estem en els inicis, tot i que hem pogut generar una autogestió econòmica important, lo qual és una de les principals fites. Hi ha àmbits estratègics en el que el marge de millora és molt gran i podria fer-se en poc temps com per exemple facilitar millor i estendre les relacions econòmiques entre totes les persones i projectes que en són part. També estem en un moment important per poder anar desenvolupant àmbits d’ecofabricació amb codi obert.
El sistema públic cooperatiu, en àrees cabdals com l’educació i la salut, està encara en els inicis. Cadascun dels projectes són grans i complexos.
I finalment, trobo important també seguir estenent el procés a nivell local, de manera que es puguin anar replicant eines i recursos, que permetin descentralitzar tot plegat.

Què hem de fer per a utilitzar la moneda social? Quines avantatges, però
sobretot, a nivell pràctic, com ens hi posem a utilitzar-la?
No hi ha una sola moneda social, sinó que hi ha diverses vies de posar en marxa monedes socials i d’utilitzar les que ja existeixen. Nosaltres usem els ecos, que és el nom genèric que hem donat a diferents monedes creades des de diverses eco xarxes i la CIC. Per mi, el més significatiu d’aquesta eina de transició és que ens ajuda a empoderar-nos en el camí de l’autogestió econòmica, desenganxant-nos del diner convencional i descobrint que la moneda pot dependre d’un procés assembleari.
Ara, no hi ha formules màgiques i només quan es produeix quelcom o s’està disposat a treballar al marge del sistema, és quan es pot aprofitar realment l’eina de la moneda social. Qui en faci us només com a consumidor, senzillament estarà fent un acció de suport a determinades. iniciatives productives.
D’altra banda, trobo que és important també conèixer i mirar de comprendre les cripto-monedes com el bitcoin, que si bé no són socials, en el sentit que no hi ha una col·lectivitat que determini criteris d’us, poden fer un paper important també alhora de desenganxar-nos de la banca.

La Revolució integral és semblant a la zapatista? Coneixes els zapatistes? En què us hi assembleu?
Bé, conec els zapatistes de molt abans de treballar amb el concepte de revolució integral, de fet han estat des que sóc activista uns dels referents més significatius que he conegut. Quan vaig posar-me a prioritzar la construcció d’alternatives locals, de seguida vaig pensar que el que es tractava era de construir aquí la nostra autonomia, tal i com ells ho fan allà.
Els darrers anys, amb la CIC i amb el concepte d’anar fent la revolució integral al marge del capital i de l’estat, ens estem sentint especialment propers a la proposta zapatista. I per exemple, aquest estiu hem participat en la proposta zapatista de les escoletes autònomes, fent-ne una a aureasocial, i a l’hivern que ho tornaran a repetir hi haurà varies persones vinculades a les cooperatives integrals que aniran cap allà.

Has pensat en demanar exili a una dotzena de països, com Snowden, ja que no et respecten els drets bàsics?
No és una opció que contempli, perquè seria reconèixer legitimitat a algun d’aquests Estats i encara més, posar la meva llibertat en les seves mans. L’últim que voldria seria convertir-me en una moneda de canvi diplomàtica. Per això també, simbòlicament em va semblar interessant la proposta de ZAD de la Bretanya de cartejar-nos de manera pública, acceptant la seva proposta d’asil, des de l’autonomia de la seva lluita.

Ara què estàs preparant?
Seguim consolidant molts àmbits i impulsant-ne alguns de més nous. Entre ells com vam comunicar recentment, un mitjà de comunicació digital de caire mundial i descentralitzat, que es dirà RADI.MS i serà el projecte més visible del col·lectiu Radi, creat en el moment que vaig passar a la clandestinitat. Creiem que després de l’experiència tinguda en publicacions impreses (Crisi, Podem, rebel·leu-vos), en el moment actual és més interessant aconseguir generar un mitjà de comunicació estable, que sigui alhora una eina per enxarxar-se amb col·lectius afins a nivell planetari.
A banda ja he parlat de la justícia restaurativa, i hi ha alguna cosa més important, però encara no és moment de parlar-ne.

Anem cap a una dictadura dels mercats, cada cop més autoritària i terrible?
El nivell de corrupció demostrat en les més altes esferes, supera fins i tot el que molts havíem imaginat. Penso que en una dictadura dels mercats ja hi som de fa anys i és cert que en diferents àmbits augmenta la seva duresa, però alhora confio que podrem seguir generant cada vegada més eines per alliberar-nos-en i no cedir a la seva ansia de domini.

En la lluita de classes actual, els rics (banc, multinacionals) ens estant guanyant per golejada, com deia Bufet, i ni tan sols paguen la crisi que han creat.
Potser des del punt de vista de la lluita tradicional és així. Es evident que la resposta al carrer no correspon a la duresa de la situació. Però penso que hi té a veure que coincideix amb una reestructuració de les estratègies d’acció. Els moviments de masses van a la baixa, i d’altres respostes basades en les xarxes socials, les accions descentralitzades, en els grups d’afinitat, l’autogestió i la comunicació viral, encara no són prou efectives, però penso que ho arribaran a ser…

El Congrés confederal de la CGT, que es fa actualment, té per lema “No n’hi ha prou amb resistir, construïm l’autogestió”. Un lema semblant al del CIC d’anar construint comunitat i autogestió.
És clar que entre d’altres coses, tenim en comú aquest concepte i molta part de l’imaginari que hi ha al darrera. Ens hem trobat fins ara en xerrades, taules i debats, però seria interessant que cada vegada més trobéssim com fer-ho en l’acció autogestionària del dia a dia.

En una entrevista al Catalunya, fa uns cinc anys proposaves a la CGT una vaga general de veritat per tal que la crisi la paguin els rics. Les vagues generals d’un dia no han funcionat. Com ho veus? Com organitzar una vaga general indefinida?
Recordo que em referia a una vaga social que pogués dur-se a terme en tots els àmbits i de manera sostinguda. Era part de les propostes de la publicació PODEM. Entremig vam viure el 15-M el qual si bé en dies puntuals va tenir una participació massiva, es va convertir en una acció de desobediència sostinguda portada per algunes desenes de milers de persones. Penso que en podem aprendre que tenim capacitat per dur a terme accions de desobediència sostingudes, però no hem de pretendre que hi participin les masses (que són l’objectiu en canvi d’una vaga general d’un dia), sinó que des d’una “minoria nombrosa” se li pugui donar una visibilitat que en multipliqui l’efecte.

Com t’has format en la vida?
He tingut una formació autodidacta basada en la motivació per aprendre i en la recerca. Internet ha estat un eina bàsica en aquest camí. També ho ha estat l’experiència pràctica en tots els moviments i projectes en els que han participat que han comportat nous reptes cada vegada.

Quins son els esdeveniments de la teva vida, que n’estàs més content?
Potser el que més em satisfà és la constància i determinació que he mantingut tots aquests anys que porto en l’activisme, ja són 15 anys gairebé d’implicació ininterrompuda.

Com veus el moviment llibertari actual?
Trobo que s’està en un moment de cruïlla entre unes pràctiques basades en una important tradició històrica i d’altres nous camins afins a la cultura llibertària, però que segueixen vies més imprevisibles. Davant d’això trobo important que es continuï generant un marc de respecte i de disposició a aprendre un dels altres, perquè només així podrem gaudir de la riquesa que genera tota aquesta diversitat i fer-nos més forts.

Presentem Dark Wallet. El projecte per un bitcoin més anònim i segur, que s’està desenvolupant al hacklab de Calafou.

Fa uns dies, s’ha començat a difondre públicament el projecte “dark wallet” pel bitcoin.

Consisteix en una bitlletera via web vinculada a una implementació independent de bitcoin que incorporarà mesures afegides de privacitat i seguretat a la xarxa dels usuaris.

Està promogut pel col·lectiu unSYSTEM que té en el hacklab de Calafou, el seu centre neuràlgic en l’actualitat. Es tracta d’un espai de trobada que està servint perquè alguns dels desenvolupadors més experimentats de Bitcoin, coneguin de primera ma i participin de la quotidianetat de la CIC.

Els seus promotors compten amb el meu suport públic tal i com apareix en el web del projecte: https://darkwallet.unsystem.net/

Perquè els hi dono suport?

Dark wallet pretén posar eines senzilles al servei de qualsevol usuari, per protegir la nostra seguretat quan fem servir bitcoins.

Així, la seva tasca té l’objectiu de proporcionar un major nivell d’anonimitat i privacitat als usuaris de bitcoin; i a la llarga oferir a la xarxa eines per descentralitzar-ho totalment i superar qualsevol tipus de control i dependencia dels banc

Amb això es vol per un nou salt per defensar la llibertat d’expressió i la llibertat financera davant de les forces de dominació a nivell polític supranacional, portant el bitcoin més enllà del control de qualsevol estat o força repressiva, tot i els esforços que s’estan fent des del poder per controlar-lo.

Els que treballem per una revolució integral, basada en una organització social cooperativa i comunitària al marge dels Estats, tenim moltes eines en construcció per al nostre camí, algunes d’elles tenen la funció de protegir-nos com és el cas de Bitcoin.

Fa un dies Obama preguntava al CEO de Google si hi havia motius per preocupar-se amb els bitcoins. La nostra resposta és sí…

Més informació: https://darkwallet.unsystem.net

Cofinançament: http://www.indiegogo.com/projects/bitcoin-dark-wallet

* Es pot trobar més informació multilingüe sobre bitcoin cercant per Internet.

 

El RADI anuncia la creació d’un nou mitjà de comunicació d’abast mundial

Tal i com vaig anticipar en el comunicat de dimarts passat, posem en marxa el col·lectiu RADI amb un innovador i motivant projecte: el nou mitjà de comunicació digital RADI.MS, que tindrà un ámbit mundial i sortirà en diverses llengues:

REVOLUTION ACTION DISOBEDIENCE INTEGRAL MEDIA SHIELD

El projecte encara té setmanes de feina abans de començar però avui ja s’ha anunciat amb un comunicat: RADI.MS El mitjà de comunicació que esperaves naixerà molt aviat. Un nou món des de la revolució integral

RADI.MS es presenta avui, aprofitant allò que diuen que no hi ha casualitats…..