Video Poble Rebel #RetornenLlibertat

Video que em dediquen els companys de Poble Rebel en motiu de l’entrega del Premi Drets humans, que s’està fent aquesta nit.

Estigueu pendents que haviat llançaran el trailer del seu docu!!

 

 

Publicat l’epíleg de l’Economia no existe que em va dedicar Antonio Baños.

He afegit a l’ arxiu d’articles del meu blog, l’epíleg del llibre “La economia no existe” d’Antonio Baños, que amb el títol “El Centinela insomne” em va dedicar a l’abril del 2009 quan jo estava en presó provisional; fent memòria de l’època d’activisme que vam compartir junts entre el 2001 i el 2003.

El podeu trobar també aquí: https://enricduran.cat/?attachment_id=69188

De fet ja a l’octubre del 2008 en Baños m’havia avisat de la intenció de dedicar a la meva història amb els 39 bancs, entre 10 i 30 pàgines del seu llibre, però més tard em va informar que hi havia hagut de renunciar perquè per qüestions pressupostaries el llibre s’havia reduit a la meitat. Finalment però, em vaig assabentar que coincidint amb la meva estancia en la presó, “La economia no existe” m’havía dedicat l’epíleg, concretament en les pàgines 223 a 230.

Recordant un passat en que cap polític en actiu va gosar donar-me suport públic, no deixa de ser reconfortant que un vell amic de l’activisme que és va mullar com a periodista en un moment tant delicat per mi, tingui ara un paper tant destacat en aquestes properes eleccions catalanes.

I que consti que la meva campanya pel 27S, no serà cap altra que la de sempre: #RetornEnLlibertat #Desobediencia #Autogestió.

Estigueu pendents que l’ingredient més concret d’aquesta campanya, arriba en dos dies….

La sobirania monetària la mare de totes les sobiranies. (…O el què hauríem d’esperar del programa de Salvados.)


La societat de l’espectacle té aquestes coses, de poder proporcionar-nos un programa sobre dues persones que s’han enfrontat al sistema bancari i a l’status quo, escenificant-ho com un episodi més de la guerra d’audiències entre diferents televisions.
Per això, els experts en gran públic, deuen haver aportat que el que interessaria a les masses són les històries de “lladres de bancs”, orgullosos de la seva malifeta, més enllà de les causes reals de les seves accions. I especialment debien concloure que seria sucós el fet que un d’ells, jo mateix, sigui “pròfug” de la justícia espanyola.  
No és la primera vegada ni serà la última. Fa menys d’un mes, el ben documentat i redactat article de Nathan Schneider a Vice.com va veure com rebía de la direcció un títol de darrer moment que afegía els dos ingredients que necessiten suposadament les masses per parar interés en la lectura i va escriure “A la fuga amb el lladre de bancs Enric Duran” com a títol del que era un article centrat en la construcció d’alternatives cooperatives al sistema dominant titulat primerament “Sigues el banc que vols veure al mon”.
Tot això no passarien de ser un fets anecdòtics, en el marc de la dinámica acostumbrada dels grans mitjans de comunicació, si la raó capdal d’aquella acció del 2008 no hagués estat denunciar un fet que continua sent determinant per entendre els principals problemes económics del món avui.
El 97% dels diners són creats pels bancs privats a través de crèdits com els que jo no vaig tornar. Aquests diners desapareixen en el moment que es retornen els crèdits, això fa que el sistema necessiti permanentment l’emisió de més i més crèdit, per disposar de suficient moneda circulant.  
El Banc Central Europeu, com d’altres bancs centrals del món, dirigeix com ha de ser la creació monetària en base a una agenda política amagada que pretén anar extenent reformes estructurals que acabin amb l’estat del benestar i permetin imposar la mateixa agenda neoliberal que podem veure d’actualitat amb el TTIP i tot el secretisme que l’acompanya.  
Ara sabem clarament els pasos perquè els estem visquent:
–  Primer es dona una fase expansiva del crédit. Aquesta la vam viure del 2002 al 2008 i va fer possible la meva acció. Richard Werner va denunciar en el documental The princess of Yen, que hi havia ordres per expandir aquest crédit meś enllà del que es pogués tornar en els països del sud d’Europa. (Veure:  https://www.youtube.com/watch?v=p5Ac7ap_MAY&feature=youtu.be&t=1h22m27s )   
– En segon terme es dona una fase de contracció del crédit que s’acompanya amb polítiques d’austeritat per afeblir les polítiques socials dels Estats i augmentar la seva dependència dels creditors. Aquesta és la fase que s’està donant des del 2008 fins ara.
Per ultim, aprofitant la feblesa dels Estats provocada en les dues fases anteriors, la tercera fase és la implementació de plans com el TTIP que permeten malvendre la gestió de serveis essencials privatitzats perquè es converteixin en noves fonts de benefici i nous monopolis per les grans corporacions. Ja abans del TTIP podem veure com aquestes polítiques privatitzadores s’estan convertint en realitat en molts casos.  
Així doncs, 7 Anys després d’aquella acció, la qüestió del control de la creació de diners per part d’una minoria antidemocrática, no només continua sent un fet vigent sino que és l’explicació capdal que les forces anomenades d’esquerres i de nova política, desconeixen o no s’atreveixen a abordar; i d’aquesta manera renuncien de facto a poder tirar endavant una agenda social que permeti alliberar-nos de les polítiques d’austeritat.  
Ho estem veient ara a Grecia: no es pot tenir èxit defensant la soberania d’un país si aquesta lluita no està acompanyada d’eines de soberania monetària. Un sistema económic saludable necessita disposar d’eines de creació monetaria per donar suport a la seva economia productiva i que aquesta creació de diner no vingui acompanyada d’interessos imposibles de pagar o de condicions polítiques vinculades als interesos neoliberals. Grècia o qualsevol altre poble que es vulgui alliberar del jou de l’austeritat necessita crear sistemes monetaris lliures al servei del bé comú i ho necessita amb urgència!.  …I després vé allò que anomenen Espanya.  
Sense desmerèixer l’actitud valenta en realitzar el programa, si Salvados no dona un pes significatiu al diáleg sobre aquesta qüestió entre el que apareixi de l’entrevista de tres hores que vam dur a terme, haurà estat un còmplice més d’aquests silencis i desconeixements.  
I encara que sortissin algunes respostes, l’espai televisiu difícilment permetrà donar a aquest debat la profunditat que es mereix.  
Tot i així alguna cosa podem fer des de les xarxes, per això coincidint amb l’emisió del programa intentarem fer el trending topic  #dinerodelanada per explicar aquest aspecte amagat de la realitat econòmica actual, i seguirem treballant en que s’entengui la importància política d’aquella acció, en el marc de les campanyes, #OccupyBanking #RetornEnLlibertat  

Campanya #OccupyBanking #RetornEnLlibertat

Volem finançar l’equip que des de ja està treballant en el llançament de la campanya #OccupyBanking que pretén situar en el centre del debat públic la total falta de democràcia amb la qual el Banc Central Europeu (BCE) i els grans bancs privats controlen el sistema monetari i especialment la creació de diners. Un pervers sistema basat en el deute amb el qual aquestes institucions -que mai han sigut votades democràticament- segresten la sobirania dels pobles. La campanya #OccupyBanking vol ser també la punta de llança per a crear les condicions que permeten el #RetornEnLlibertat de l’activista Enric Duran.
occuppy+retorn

***

Tota la informació de la campanya a Coopfunding: https://www.coopfunding.net/campaigns/occupybanking-retornenllibertat/

Avui fa 2 anys del no al judici, 2 anys del sí a la llibertat.

Fa 2 anys vaig deixar plantats als jutges, fiscalia i banca, representants de 3 dels estaments més corruptes i obsolets de la nostra època, que posant sota una catifa fosca, les vergonyes d’un sistema bancari indigne, pretenien condemnar uns fets aillant-los del seu context social, polític i económic.

Davant d’això la meva resposta va ser clara i planera: la desobediència és l’únic camí.

Ha passat de tot aquests 2 anys, i molt està servint per reafirmar que al vell règim li queden els dies comptats. Cada vegada més gent, arreu, es fa conscient que les nostres llibertats, els nostres drets no ens els donaran o retiraran unes autoritats per la força, sino que formen part de la nostra naturalesa com a humans.

I així com molts i moltes, segueixo, seguim, fent servir la nostra creativitat i determinació per construir el nou món, que deixarà enrera l’actual sistema caduc. Des de la llibertat, cap a la llibertat.

Com lliure que sóc, no espereu ara una acció temerària. No, no donaré al vell sistema il·legítim el poder de decidir sobre el meu cos. Ja no estem al 2009, ara és l’albada d’una altra època.

Sóc lliure i el temps juga al meu favor. I així, les peces del meu retorn es van posant en línea, una al costat de l’altra, per construir juntes el camí de tornada.

#Retornenllibertat no és doncs una crida per demanar la llibertat, sino per fer compatible el meu retorn amb la llibertat que duc a dins.

Pd1: Com a recordatori, el comunicat d’avui fa 2 anys: https://enricduran.cat/comunicat-denric-duran-davant-dun-judici-que-podria-esdevenir-una-farsa/

Pd2: Us deixo amb una imatge per anar preparant el terreny d’aquest retorn:

#RetornEnLlibertat

Crida per formar part d’un grup de campanya presencial i construir una xarxa de suport.

Després de 2 anys desaparescut de la vida pública, per fi ha arribat el moment de preparar el cami d’un retorn en llibertat. No serà un camí fàcil i caldrà fer molta feina per obtenir un ampli suport. És per això que aquesta es una crida per aconseguir crear els equips de col·laboració sostinguda que seran necessaris per dur-ho a terme.

Abans d’entrar en detall sobre això, alguns fets introductoris.

>> El meu context legal i personal >>

Porto gairebé 2 anys en la clandestinitat, després de no presentar-me al judici penal del 12 de febrer del 2013, en el que 16 entitats bancaries i la fiscalia em demanaven 8 anys de presó pels fets de l’acció de desobediència bancaria  que vaig dur a terme entre els anys 2005-2008. Hi ha una ordre de detenció sobre mi des de llavors que no s’ha pogut executar perquè no m’han trobat.

Abans del judici l’audiència provincial va desestimar tots i cadascun dels 30 testimonis que la meva defensa havia presentat per demostrar que la denuncia al sistema bancari i especialment a com es creen els diners, era (és…) un fet tant significatiu per la nostra societat que justificava l’acció realitzada.

És a dir, el que pretenia l’audiència era silenciar tota la meva argumentació i portar-me a la presó per delictes comuns, desconectant-ho totalment de la reivindicació realitzada i demostrada anys ençà per tot el mal que el sistema bancari ha fet a les vides de la majoria de la població d’Europa i el món.

Això i la demostrada connivència dels poders judicial i executiu, amb el poder bancari, van provocar la meva no acceptació del procés judicial oficial i la cerca de vies alternatives per a fer justícia. Tal i com està el panorama actual, trobo que es fàcil entendre perquè vaig optar per no col·laborar amb aquella farsa.

Ja fa més d’1 any que el tribunal va suspendre el cas fins que se’m trobi, i també des de fa més d’un any, un grup de mediació independent va iniciar els treball per a dur a terme un procés de justícia restaurativa, el qual no ha pogut avançar per la falta de voluntat de la majoria d’entitats bancàries implicades d’establir ponts de diàleg.

Ara la carta que ens queda és la difusió, la mobilització i la pressió social.

imatge de celebració el 21/05/2009 després d’estar dos mesos a la presó

>> Context social i polític actual >>

Moltes coses han canviat des del moment dels fets i també, en el context d’acceleració històrica que vivim hi ha hagut molts canvis en els darrers 2 anys.

La gent està fent caure els vels sobre els poders corruptes que fins fa poc semblava que podien fer el que volguessin.

La classe política ja té por del poble, com fa dècades que no passava.

La repressió i la impunitat policial i judicial, estan a les portades de mitjans de comunicaci (gràcies #ciutatmorta).

Com s’ha dit en un resum molt contundent, més que una època de canvis, estem visquen un canvi d’epoca…

Junt amb altres poders, ja fa anys que el sistema bancari ha quedat deslegitimat, i ara molts dels xantatges dels bancs centrals estan sent contestades per la ciutadania i els nous actors polìtics. Cada vegada amb més suport com demostra l’elecció de Syriza per governar Grècia.

Tot i així, l’arrel del privilegi bancari, de l’injust sistema de creació monetària, continua vigent i poc present en la opinió pública, encara que ja han sorgit fisures importants en l’status quo, com es va poder seguir en la discussió que va haver fa uns mesos al respecte en el parlament britànic.

Al igual com s’ ha aconseguit en d’altres moments de la història, ara es l’hora de multiplicar aquestes fissures i transformar el sistema monetari, d’una vegada per sempre, perquè respongui a les necessitats del comú i no a les ansies de poder d’una minoria.

Per tot això, entre d’altres, voldria vincular la meva campanya de llibertat a posar “Com es creen els diners?” en el centre del debat públic, com aquella acció, estava vinculada ja en el seu moment a destapar-ho.

>>Grup presencial per preparar el meu retorn i dinamitzar FairCoop>>

La part més important i concreta d’aquesta crida és convidar a persones proactives i motivades amb disponibilitat de viatjar durant un temps. Vull formar un equip d’unes 6 o 7 persones amb plena confiança i disponibilitat per cooperar presencialment amb mi, i desplaçar-nos junts allà on sigui necessari per aconseguir els nostres objectius: #retornambllibertat i #faircoop

Després de dos anys, i davant del repte que significa, sento que per poder realitzar una campanya amb prous garanties, cal formar un nucli en el qual poguem contribuir amb força i de forma sostinguda davant de tots els inconvenients i imprevistos que puguin sorgir.

Només a partir d’aquí podrem fer junts els passos necessaris per aconseguir-ho!

Amb aquest grup assumirem també tasques de la dinamització, extensió i futurs projectes de la cooperativa d’àmbit mundial FairCoop (link), ja que és un repte que també necessita una activitat molt proactiva per respondre als objectius i projectes que tenim al davant

Recordo el seu objectiu: contribuir a fer possible la transició a un nou món reduint tant com sigui possible les desigualtats económiques i socials entre els èssers humans i al mateix temps anar contribuint a una nova riquesa global, accessible a tota la humanitat en forma de procomú. En podeu trobar més informació

Així, de la mateixa manera que denunciem el sistema bancari i el sistema polític actual, estem construint un nou sistema económic basat en la cooperació, la descentralització i el dret inherent de tothom a cubrir les seves necessitats bàsiques. Basat en posar els èssers humans i al planeta en el centre dels objectius de l’activitat econòmica.

“si ets una persona motivada, proactiva, valenta, interessada en la justícia social, el respecte per els drets humans i la posta en marxa de noves economies postcapitalistes( entre altres activismes) i en aquest moment et trobes en una situació personal lliure, sense responsabilitats laborals… estàs convidada!

T’OFERIM:

– la possibilitat de viure i treballar en un entorn colectiu d’activisme (bon rollo, suport mutu, amor per la revolució) basat en la revolució integral, la transició dels commons i la construcció d’un nou sistema económic i social que posi l’esser humà en el centre.

– cobrir-te aquelles despesses de allotjament, viatges, dietes, etc derivades de la teua participació.

possibilitat de conexions infinites amb altres xarxes, col·lecitius d’activistes, amb les quals poder compartir, crèixer i aprendre molt.

Per poder optar a participar en el grup, cal en primer lloc, fer el següent:

– una carta de motivació a info@enricduran.cat

– Omplir aquest formulari: https://fair.coop/es/formulario-de-participacion-en-persona/

Un cop rebut això, si hi ha possibilitats de cooperar presencialment, compartirem claus d’encriptació (i si cal tutorials per fer-ho) per poder activar una comunicació segura i si escau, demanarem més detalls i referències, per assegurar que hi ha la seguretat i confiança suficient per participar.

Per formar aquest equip, prioritzarem persones amb habilitats i experiència adequades per les tasques que hem de fer plegats. Això vol dir, que valorarem coneixements i experiència com les següents:

– Edició i administració de pàgines web

– Comunicació en mitjans digitals, xarxes socials etc,

– Bona capacitat de redacció…

– Enxarxament amb moviments socials a nivell transnacional

– Disseny gràfic en mitjans digitals

– Dinamització de projectes: habilitats organitzatives.

– Expressió en diverses llengües.

– Programació en llenguatges informàtics com php, python i c ++

Així doncs, tractarem de fer un equip amb capacitats diverses que puguen servir per moltes de les habilitats comentades anteriorment.

Els viatges no seran fora d’Europa, amb lo qual hi ha la possibilitat d’anar i venir varies vegades, cap a l’espai on estarem col·laborant, sempre i quan es pugui garantitzar una estabilitat en la participació que ajudi als objectius del grup.

Es pot venir a participar en aquest equip a partir del 10 de febrer, però també podem contemplar la incorporació una mica més tard si fos necessari.

>>Crida a crear grups locals de suport>>

Per la gran majoria de companys i companyes que no podeu assumir la participació presencial, al que us convido es a crear autónomament un grup local de suport al vostre territori. Des d’aquest grup podreu contribuir a extendre i fer crèixer, les iniciatives de suport que des del grup presencial anirem proposant i fent públic.

Si tens intenció de crear un d’aquests grups i/o participar-hi d’alguna manera, escriu a info@enricduran.cat i veiem d’anar concretant la col·laboració.

Més informació a http://www.enricduran.cat

Enric Duran  – 28 de gener 2015

L’equanimitat i els comuns, una entrevista amb Enric Duran

Presentem l’entrevista que el nou web CommonsTransition ha fet a Enric Duran aquest passat 7 de gener de 2015. CommonsTransition és un web creat a iniciativa de la P2P Foundation, amb fota presència de la CIC, per promoure les transicions cap als comuns. La plataformna CommonsTransicion és una base de dades i de propostes polítiques encaminades a la consecució d’una manera més humana i ambientalment connectada a terra d’organització social. Els comuns, juntament amb les dinàmiques P2P, representen una tercera via d’organització de la societat que evoluciona fora del competitiu Estat-mercat i de l’obsoleta planificació centralitzada. És un sistema basat en les pràctiques i necessitats de la societat civil i el medi ambient que habita en els àmbits local, regional, nacional i mundial.

Abans de cocrear la Cooperativa Integral Catalana —un projecte autogestionat per a la creació d’un sistema cooperatiu públic a Catalunya—, Enric Duran va saltar a la fama per la seva «acció bancària» de l’any 2008, on va demanar prestat una mica menys de 500.000 € a 39 entitats financeres per, subseqüentment, distribuir els fons entre una varietat de moviments activistes i causes socials. En l’actualitat ha estat declarat en «rebel·lia» per l’Estat espanyol, però continua la seva activitat des de la clandestinitat. El seu projecte actual, la cooperativa oberta FairCoop, és una iniciativa comunitària que busca pal·liar les desigualtats econòmiques globals mitjançant sistemes descentralitzats de reputació i crèdit mutu i la utilització de criptomonedes.

FairCoops "Coop Forest"

El «bosc cooperativista» de FairCoop

Comencem parlant sobre el concepte una «transició cap al procomú o el comuns». Què significa això per a tu?

Quan parlem de transició i del comú, crec que ens referim a un procés en el qual l’economia capitalista, basada en els ingressos i en els beneficis privats, dóna pas a un nou tipus d’economia, principalment enfocada cap als comuns.

Hi ha exemples pràctics d’aquesta transició cap als comuns avui en dia?

Bé, cada vegada veiem més exemples de recursos comunals. El coneixement lliure és un procomú que s’està expandint i cada dia hi ha més i més eines relacionades amb això. Però, el més difícil és organitzar-nos com un sistema integral o portar una forma de vida relacionada amb la utilitat pública. Això és una cosa que encara no està tan estesa, potser perquè aquests béns comuns sorgeixen com a resultat del treball voluntari d’algunes persones o gràcies al finançament puntual de certs esdeveniments, però no és una cosa que estigui connectat a una tasca sistèmica.

Ets un dels cofundadors de la Cooperativa Integral Catalana. Parla’ns una mica de la CIC, sobre la manera en què incorpora aquesta actitud de transició cap al procomú en el present i sobre com pensa desenvolupar-la en el futur.

La Cooperativa Integral Catalana és un moviment de transició dirigit a construir un sistema autònom per organitzar les nostres vides més enllà dels governs i del capital. En aquest sentit no només construeix una economia alternativa sinó, a més, una política i uns espais públics alternatius. Aquesta tasca de construcció de béns i pràctiques comunes és una de les prioritats centrals de diferents accions de la CIC. Tot i això, no està tan connectada a altres iniciatives orientades cap al procomú ja existents a nivell global. Un projecte per al futur serà connectar aquest treball local i regional amb el treball global que s’està duent a terme en relació amb la utilitat pública.

Per què et sembla important dur a terme aquestes iniciatives sense involucrar l’estat?

Hi ha moltes coses que són importants. És important reunir gent amb els coneixements i les habilitats necessàries per dur a terme aquests projectes. També necessitem recursos econòmics per poder compartir tot el que estem generant per al comú i defensar de l’apropiació privada. Si ens embarquem en un procés ampli de transició, hem de fer-ho de manera sostenible i assegurant-nos que no s’enfonsarà. Hem de trobar formes sostenibles de finançar-les i fer viables aquestes iniciatives.

Image by Gladys G. Afán

Imatge de Gladys G. Afán.

Creus que una transició cap a la utilitat pública és un projecte realista tant a nivell local, com regional i global?

És realista perquè ja s’està duent a terme, no? No es tracta exclusivament d’una sèrie de propostes teòriques, sinó que també parlem d’accions reals. Ja veiem diferents iniciatives en els àmbits, tant teòrics com pràctics i, en ocasions, ens en podem trobar una gran varietat. Es tracta d’iniciatives que ja han començat el seu camí. En tot cas, crec que el primordial és poder encaixar totes aquestes accions ja existents dins d’un marc de referència concebut per a la interoperativitat, presentant-lo com un sistema de creació de béns i processos comuns, i no com una sèrie de projectes aïllats.

Quines accions pràctiques podem prendre, tant a nivell personal com col·lectiu, per facilitar aquesta transició cap al procomú?

Una de les prioritats pràctiques seria la creació d’una sèrie de capes generals, o interconnexions, per facilitar els contactes pràctics entre diferents iniciatives autònomes descentralitzades. Estem parlant bàsicament d’infraestructures tecnològiques, però també de reunir maneres de pensar i d’actuar per concretar aquestes iniciatives. No només es tracta que cadascuna d’aquestes xarxes treballi per satisfer les seves necessitats internes, sinó que duguin a terme les seves tasques amb una visió sobre la totalitat del sistema per, així, relacionar-les amb la utilitat pública. També, hem de trobar maneres d’invertir en projectes relacionats amb la utilitat pública i tirar-los endavant assegurant la sostenibilitat de totes les parts involucrades, que sigui possible a llarg termini. Ara mateix veiem moltes opcions de finançament quan es tracta d’ingressos privats, però encara queda molt per fer per finançar una societat P2P orientada cap al procomú.

Imagina que arribem aquesta societat orientada cap al procomú, o un primer exemple de la mateixa. Quins serien els riscos o a què hauríem de prestar especial atenció?

Si realment abastéssim una societat així, no crec que hi hagués cap risc; és una cosa de la qual podríem gaudir, si és que passa. Els riscos estan en com arribar-hi. Un exemple seria el no poder relacionar les moltes iniciatives que ja estan treballant cap al mateix fi, caient en el parany de duplicar i aïllar esforços. El risc és que les persones que tenen les mateixes metes i les mateixes perspectives no puguin treballar juntes per aconseguir aquests objectius.

Enric Duran and Nuria Güell during the 15-M occupation of  Plaça Catalunya, Barcelona. Image by Zoraida Roselló

Enric Duran i Nuria Güell durant l’ocupaciónde la plaça de Catalunya, a Barcelona. Imatge de Zoraida Roselló.

Com es pot defensar el moviment del procomú de pressions externes hostils?

Crec que, un cop centrats en una manera de producció P2P orientada al procomú i quan ja comptem amb projectes potencialment útils a nivell global, cal certificar que aquests projectes siguin beneficiosos per a tothom i que no només serveixin com a experiment o com a acció minoritària. De vegades hi ha gent que vol aportar al procomú i experimenta, teoritza i intenta dur a terme les seves idees però, més endavant aquests esforços acaben en mans d’entitats privades, que compten amb els recursos necessaris per portar aquests projectes a terme. Aquestes entitats s’apropien d’aquests esforços per privatitzar i extreure’n plusvàlues. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit; ja que tenim una sèrie d’idees que sabem que podrien portar-se a la pràctica, hem de forjar un pla econòmic, un pla cooperatiu descentralitzat perquè esdevingui una transició d’acord amb els nostres valors. Si és conforme als nostres valors els altres poden continuar endavant amb els seus projectes, però nosaltres ja comptarem amb projectes d’envergadura.

On creus que veurem el sorgiment d’aquesta transició cap al procomú?

La puc veure a nivell global, com una cosa practicable. També, i des de fa molts anys, veiem aquesta transició en moviments diferents, com el moviment del programari lliure, o el moviment maker. També hi ha altres moviments de base relacionats, per exemple, amb l’habitatge, que treballen de manera ecològica i en benefici del procomú. Però, de vegades, som més autònoms i seguim una trajectòria més d’acord amb la transició, mentre que en altres ocasions és més com una lluita per defensar davant dels poders privats.

Dóna’ns un exemple concret on una dinàmica basada en la utilitat pública resoldria un problema actual.

Un dels reptes als quals ens enfrontem en aquest procés és el de crear sistemes distribuïts d’organització que no només funcionin a nivell tecnològic sinó també a nivell humà. I aquests projectes a nivell humà són molt importants perquè, si els ignorem, correm el risc de passar de governs centrals —o governs motivats per l’afany de lucre— a una dependència tecnològica total. Un projecte interessant relacionat amb la utilitat pública, i que podria aplicar-se a moltes altres iniciatives, seria un sistema de reputació basat en el procomú. Això ho concebo com una manera més humana de crear i mantenir projectes distribuïts relacionats amb el comú. No es tracta només de nodes tecnològics que mantenen xarxes, sinó de sistemes basats en les persones i en els valors humans, valors que podem determinar entre tots.

M’encanta aquesta idea. Bé, parlem de la Cooperativa Integral Catalana i de FairCoop com a projectes relacionats però diferents. En què es relacionen tots dos amb la transició cap a la utilitat pública i en què difereixen?

Pel que fa a la Cooperativa Integral, crec que els primers quatre anys han estat molt enfocats en l’àmbit local i regional i no tant en el global. Això ha estat beneficiós per a la xarxa física de gent i de connexions que ja tenim a Catalunya però, en altres sentits, l’experiència no ha estat tan satisfactòria a l’hora de compartir eines tecnològiques i sabers amb persones involucrades en processos similars en altres parts del món. Una de les coses que crec que és especialment important per a la CIC és tenir una visió global sobre aquestes persones que ja estan treballant en les mateixes temàtiques. Així podrem compartir de manera més fàcil i millor tots aquells materials de la CIC que podrien ser útils per a aquests altres projectes, i viceversa.

Què me’n dius, de FairCoop?

Bé, FairCoop és una iniciativa molt més recent i s’ha creat explícitament com a projecte orientat cap al procomú. Per tant, ja compta amb aquest enfocament cap al procomú global des d’un principi i complementa molt bé la feina que ha realitzat la CIC. FairCoop pot contribuir al procomú mitjançant la seva relació amb altres grups que ja hi estan involucrats, però també pot facilitar la creació de nous projectes orientats al procomú a nivell regional que estarien connectats entre si mitjançant la nostra xarxa global.

Quina opinió et mereix el concepte de l’Estat-soci? Creus que l’auge d’iniciatives com Podem o Syriza facilitaria un plantejament similar, o creus que, com a projecte de transició, només es pot fer des de les bases, o a través d’iniciatives com la CIC? Veus factible una combinació o un punt intermedi entre els dos extrems?

No crec que els estats hagin de ser companys significatius a nivell d’innovació, atès que volen complaure les majories i busquen l’èxit. A vegades són populistes i el populista no sol ser molt innovador, ja que la gent no és capaç de comprendre aquestes innovacions. A aquest nivell veurem innovacions autònomes tant en l’àmbit privat com en l’orientat cap al procomú. Després d’això, depèn…, si ens expandim molt o si el moviment es massifica, potser trobem noves formes de relacionar-nos amb l’estat, encara que ho veig molt allunyat en el temps. No sé, potser a nivell d’investigació i de les universitats ens topem amb coses que funcionen però que no tenen tanta relació directa amb el govern. Encara que es financen amb fons públics continuen sense tenir una relació molt directa amb l’estat. Si busquem una relació més directa per fomentar una aliança pública i política entre l’estat i la utilitat pública…, crec que per aconseguir això necessitarem més històries d’èxit a nivell global pel que fa al procomú. Per aconseguir-ho necessitaríem crear alguna cosa amb el nivell de repercussió que tenen Facebook o Twitter o Wikipedia…, encara que Wikipedia, en realitat, ja té elements del procomú. Necessitem diferents exemples que no només encaixin amb els conceptes del procomú a nivell de coneixement, sinó també a nivell econòmic. Necessitem projectes d’èxit que repercuteixin sobre aquestes relacions.

Tornant a la Cooperativa Integral i la seva adopció del pla de transició al procomú, què va fer que la CIC adoptés el pla i com s’està modificant?

Vam estar seguint amb atenció el pla inicial que es va produir per a Equador i que incorporava aquesta faceta de l’Estat-soci. Atès que a la CIC no ens plantegem aquest tipus de relacions amb l’estat, un dels majors canvis ha estat l’eliminació de les referències a l’Estat-soci. Ara ens plantegem la creació d’institucions autònomes presents al nivell local i regional, però que també puguin relacionar-se amb altres institucions locals i regionals a nivell planetari i que siguin capaces de recolzar-se mútuament. També, pensem que la dinàmica de la CIC podria transcendir les assemblees físiques o el consens presencial per començar a incorporar eines més distribuïdes. Això ens permetria relacionar-nos més fàcilment amb persones que no estan tan acostumades a organitzar-se políticament, però que, tot i així, volen canviar la seva manera de viure encara que, per motius diferents, no estiguin tan polititzades com els que s’involucren en les assemblees. És un dels problemes que tenim a la CIC: hi ha una gran diferència entre les persones que van a les assemblees i la gent que només utilitza els serveis de la Cooperativa.

mosaico-aurea-social-aitor-fernandez-date-cuenta-revolucion-integral-635x425

Per què vau triar el pla de transició al procomú?

Crec que els valors que defensa aquest pla són molt propers als valors de la CIC. També vam veure que les idees principals estaven estretament relacionades amb l’autogestió i l’autoorganització que practiquem a la Cooperativa Integral. Creiem que es tracta d’un projecte que guarda moltíssima relació amb el nostre i que podem adaptar i enriquir-lo amb la nostra feina. També, va ser una bona excusa per fomentar la relació amb la P2P Foundation i veure com podríem possibilitar aquest procés, però començant des de baix, des de les bases.

Quins són els següents passos, tant per a l’adopció per part de la CIC del pla de transició, com per a la relació entre la CIC i la P2P Foundation?

Crec que, a curt termini, els passos següents serien definir aquesta col·laboració: què farem quan estiguem treballant junts en la situació catalana. Més endavant, organitzaríem el treball en si: com dur a terme la investigació, compartir discussions i arribar a conclusions sobre el pla de ruta que construiríem al voltant del pla de transició al procomú.

Tornant a FairCoop, com està promovent els principis de la transició cap al procomú mitjançant els seus projectes?

Crec que, informalment, hi ha un suport pel que fa a compartir coneixements i eines que està molt relacionat amb la transició cap al procomú. Però, ara mateix no estem tan concentrats en aquestes tasques d’extensió, perquè hem de centrar-nos en la construcció del projecte i en poder identificar les millors iniciatives i eines per aconseguir aquesta transició. Ara estem triant projectes prioritaris per treballar amb ells. Estem especialment interessats en projectes transversals, és a dir, projectes lliures i oberts que puguin beneficiar-se d’aquesta infraestructura que estem construint i, a més, aportar-hi.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair el treball que heu fet amb la web de Commons Transition i volem ajudar-vos per mantenir-la actualitzada.

Genial, tracte fet!

Fair Coop: Objectiu Planeta Terra

logoWeb_FairCoop

 

Una cooperativa oberta com a eina revolucionària per un altre sistema a escala mundial

 

Avui no he expropiat cap banc, ni presento res que es pugui considerar ilegal, tampoc en contra potser de l’esperat per moltes, presento encara una estratègia relacionada directament amb el meu retorn a la llibertat pública, lo qual no vol dir que hi pugui tenir a veure en com definir aquell pla.

El que presento es un projecte revolucionari, a escala planetaria fruit de la immersió i aprenentatges que m’han permés més de 19 mesos, de intensa activitat en la reclusió de la clandestinitat.

Un projecte que tant bon punt va nèixer en les meves nits de solitud creativa, va semblar-me evident que havia de prioritzar-lo i convertir-lo en una realitat abans d’assumir qualsevol risc com a individuu. Avui em satisfà poder complir aquella determinació i presentar-lo per que sigui de totes.

Es tracta de la Cooperativa oberta d’ àmbit mundial Fair Coop , un pas més en l’extensió de la revolució integral arreu del món, però també els valors de la societat p2p, el cooperativisme obert i l’ètica hacker, entre d’altres.

N’explico algunes de les reflexions que l’han originat:

La cadena de blocs (blockchain) i el Bitcoin van portar al món, una de les poques peces que faltaven per independitzar-nos del vell sistema económic. Ha començat la competició oberta entre els vells sistemes centralitzats i els nous sistemes descentralitzats per ser dominants en el món del futur. I per primera vegada en milers d’anys, els sistemes descentralitzats tornen a tenir possibilitats.

Els que entenem el món en base a la cooperació, no en tenim prou amb la descentralitació; creiem que aquest nou món, necessita de la autoorganització i el suport mutuu, necessita que aquest virus de la cooperació s’inflitri per tots els racons on la dominació està quedant enrera.

Els projectes cooperatius, autogestionats, col·lectius, comunitaris, s’extenen i es multipliquen arreu.

Les pràctiques que prefiguren com pot ser aquest altre món en el dia a dia, estan ben vives. Tot i que aquestes pràctiques comencen a estar prou interconnectades a escales bioregionals, encara estan prou aillades i existeix un desconeixement mutuu entre les iniciatives que es troben a milers de quilómetres unes de les altres, en diferents continents, en base a llengues diferents.

Es creen múltiples procomuns a escales locals, en paralel sense que uns es facilitin l’evolució als altres tot el que podrien. Necessitem eines més potents per compartir coneixement, i cal poder financiar el seu desenvolupament.

No volem quedar-nos d’espectadors en la confrontació entre el vell capitalisme oligàrquic i el nou capitalisme netàrquic. Volem un sistema cooperatiu també a escala planetaria, tal i com el practiquem a escales locals, i per fer-lo possible l’hem de construir.

Per això, feia falta, era necessari, treballar en un projecte que fes entrar en escena la cooperació social, en les lluites d’hegemonia entre sistemes económics, demostrant que el camí que posa l’èsser humà en el centre, es possible, que existeix i l’anem a extendre.

Aquest projecte ha arribat i és la Fair.Coop The Earth cooperative for a fair economy

 

L’empenta inicial per donar força a aquest projecte és el que hem batejat com: “hackejar els mercats monetaris per introduir el virus de la cooperació”

Explico què vol dir:

Una criptomoneda, negociable de forma no controlada en mercats descentralitzats d’arreu del món

pot ser entesa com un capital social, en la qual el nombre de participacions és igual al nombre total de monedes creades.

Si l’escollim per posar-hi el nostre capital fundacional com a cooperativa, significarà que aquest en lloc d’està denominat en la moneda dominant (euro, dollar…) ho estará en una moneda que el sistema no pot controlar i a més, a mida que el nostre projecte cooperatiu creixi i aporti recursos i serveis dels que es demostri utilitat, el valor d’aquest capital social i el de tota la criptomoneda, creixerà en correspondència.

Es un punt important aquest i explicaré d’una altra manera el que significa, perquè es pugui entendre:

Si ens fixem de fet, en el capitalisme de tota la vida, l’empresari extreu valor bàsicament a través de:

  • rendes de capital,
  • explotació laboral

En diverses transnacionals del capitalisme netàrquic s’afegeix una tercera forma d’extreure valor que és la colaboració lliure entre humans. Així per exemple els anuncis de Facebook o de Google, generen molts diners perquè nosaltres usem els seus serveis “gratuits”, sent nosaltres de fet els que treballem gratis per a ells.

Que passa si som nosaltres, els que creeem les eines tecnològiques per cooperar entre iguals, i les usem per generar coneixement lliure i procomú global?

Doncs que podrem fer el que ens agrada i veiem útil, cooperar, compartir, aprendre, fent que alhora el valor económic de la nostra tasca es quedi en projectes cooperatius i fins i tot reverteixi en nosaltres mateixos.

Calia doncs trobar una moneda que no fos dominada pel vell capitalisme (euros/dollars…), ni pel capitalisme netàrquic (bitcoin), i a la qual poguèssim bastir dels nostres valors i pràctiques cooperatives. Per això Faircoin va ser l’escollida.

Després de mesos d’enxarxament i creació, avui Fair.coop ha nascut

 

L’espai està obert per començar a cooperar entre totes, i hem abastit a la cooperativa amb 8.500.000 faircoins, el qual representa el 17% dels faircoins en circulació.

Aquest capital social s’aportem a Fair.coop amb la següent distribució


I les següents condicions:

Excepte el fons mancomunat que pot servir per cobrir despeses operatives a criteri del consell ecosistèmic i de tota la fair.coop, les aportacions als altres tres fons no es poden tocar en un any.

En quan al fons del Sur Global, cridem a una redistribució que pugui arribar a tants projectes locals com sigui possible i útil, prioritzant l’empoderament en zones i entorns més atacats pel sistema actual, generant una cooperació entre parells, per refer justicia económica a escala global.

En quan als fons dels commons i el fons d’infraestructura tecnològica, la crida és a prioritzar qualitativament aquells projectes que més puguin beneficiar el bé comú global.

Aquest periode podrà servir aixi per construir un procés participatiu, creatiu i de suport mutuu que porti a decidir en relació a les prioritats adequades decidides col·lectivament i de forma eficient; alhora, a mida que es multiplica la col·laboració entre iguals, en el marc de tota la Fair.Coop i en especial de la FairNetwork, és esperable que el seu valor respongui en conseqüència en relació a d’altres, sense oblidar com a símbol de la nostra independència, que 1 faircoin sempre serà igual a 1 faircoin.

De forma que així aquesta vegada, la nostra vocació col·laborativa i de compartir lliurement, si beneficia a algú económicament serà, abans que ningú, als mateixos que l’estem produint, es a dir a tots i totes les cooperativistes, i a través dels projectes finançats, a tota la humanitat.

Dit d’una altra manera, per fi hem trobat una forma d’organitzar-nos cooperativament, compartir, aprendre, ajudar-nos, que es pugui autogestionar sense necessitat, almenys en el sempre més delicada fase inicial, de dependre de tercers, ni de tenir que prioritzar vendre les produccions en el mercat, ni tan sols mantenir-se amb quotes periòdiques des socis. Tot el que necessitem en aquesta primera fase, es crear coneixement lliure, compartir i enxarxar-nos com sabem, ampliar el procomú immaterial, construir-ne de global; generar xarxes de moneda social, en base al faircoin, com el propi projecte ja plantejat del faircredit. https://fair.coop/es/faircredit/

Podem crear valor innovant junts en molts ámbits del procomú.

Podem aportar cadascú el nostre gra de sorra amb coneixements, participació política, temps, donacions, productes, serveis, inversions, enxarxament. Cadascú en base a les seves possibilitats i prioritats.

I, el mercat ho valorarà comprant la nostra criptomoneda i fent augmentar el valor del nostre capital social mancomunat, en relació a d’altres divises. Per fi així, podem “okupar” uns mercats, els de divises, que tantes desigualtats han creat, per a recuperar-nos d’una part, petita o gran ja ho dirà el temps, d’aquestes desigualtats.

Imagino que a alguns anticapitalistes els semblarà potser contradictori, expresar el paper dels mercats monetaris en aquest projecte.

Qui estigui sortint-se de l’us dels diners, i així fet molta feina a nivell d’economia comunitaria i intercanvi directe, certament pot anar més enllà de les iniciatives monetaries de fair.coop, la qual cosa no impedeix que pugui participar com un més. a nivell de creació col·lectiva i participació política.

Però la majoria que estem usant monedes habitualment, ja siguin les del sistema o les monedes socials, sigui per compra-vendes o per estalviar, som depenents d’un entorn de referència de preus i de reserva de valors, imposat pel bancs centrals, i d’alguna manera, per tant col·laboradors passius del sistema que volem superar.

D’altra banda, m’agradaria recordar que el mercat de divises es una realitat història irrefutable de fa més de 100 anys i que la tendencia ha estat de més a menys controlats. En els darrers anys, només des d’Estats autoritaris (cas de Xina, on el valor s’ha fixat per decisió del govern), s’ha generat un segon camí en relació a com relacionar-s’hi a nivell polític, mentre que pel que sé, des d’àmbits afins a les idees que podem compartir en el marc de la revolució integral, per exemple, tot i experimentar per múltiples vies amb les monedes socials com a eines d’intercanvi no s’ha generat cap plantejament anterior en quan a com confrontar el mercat de divises per construir autonomia económica a escala mundial.

En els darrers anys, des del món de les criptomonedes s’han generat nous mercats de cryptodivises, incontrolables pels governs, i per tant ara ja no cal tenir un país i un banc central per disposar d’ una moneda que es pugui intercambiar arreu del món.

El que faltava era una iniciativa monetaria present en aquests mercats que es deixés de basar en uns humans competint amb uns altres per quedar-se amb més valor, sino que es basés fonamentalment en humans cooperant d’igual a igual per generar valor per a totes. Amb la entrada en escena de Fair.Coop, faircoin ha esdevingut doncs la criptomoneda enfocada en la cooperació que faltava.

Per tant, veure’m en el temps si aquest camí que endeguem serà el millor o no, però almenys amb aquest projecte tenim ara una via a explorar, en quan a com enfocar aquest ámbit mundial per crear un altre sistema económic més just i amb el nivell de cooperació social que el planeta necessita i la tecnologia ens permet.

Nova pàgina recordant al col·lectiu crisi en l’apartat de trajectòria

Bones!

Anuncio que he publicat una nova pàgina vinculada a l’apartat de trajectoria i que redescobreix la intensa història del col·lectiu que va dinamitzar diverses línees d’acció importants entre setembre del 2008 i març del 2009, entre elles la investigació i creació del concepte de Cooperativa Integral

Podeu trobar aquest text en el següent enllaç: https://enricduran.cat/tornant-a-la-historia-del-col%C2%B7lectiu-crisi/

 

 

 

Missatge més antic on es mencionen les cooperatives integrals

 

07/01/2009

L’Enric envia un primer missatge a llista vagabancs-cat@llistes.moviments.net

Hola a tothom!!

Queda poc mes de 2 mesos pel 17 de març, la data que entre d’altres coses ha de servir per publicitar ampliament la vaga contra els bancs

Ara que s’han acabat els dies festius, es un bon moment per activar aquest espai de participació entre la gent que volgueu col·laborar activament en posar en marxa aquesta vaga. En aquest missatge us faig un resum de la situació i de les idees que han sortit o tinc per tirar endavant.
*
Algunes coses a considerar:*

Algunes propostes concretes:

  • Faria falta crear un grup de xerraires, que poguessin preparar-se la presentació de tot això, ja sigui posant més enfasis en la vaga en sí, com en tota la proposta integral de la que és partícep. Ens estan començant a caure xerrades i en vindran més. Potser a partir del 17 de març jo en pugui atendre algunes, però amb la pròpia publicació ens haurem de multiplicar i a més, no se del cert que pot passar amb la meva llibertat, cal tenir un pla B, perquè totes les meves tasques siguin substituibles, entre elles la de les xerrades.
    D’actes també en podem organitzar nosaltres. A més de xerrar, ens podem preparar una presentació amb projecció i passar algun video. A més de l’inefable money as debt comptem amb el documental endeutats sobre la gent amb problemes per tornar deutes. Depen de a qui vagi dirigit pot ser més recomanable l’un o l’altre.

  • Es podria preparar material per a fer taules informatives. Podria haver material de consulta com la propia publicacio crisi si ja no en queden per donar i d’altres que podem trobar a la web o pogueu proposar. També amb les alternatives financeres. A més a partir del propi 17M la propia nova publicació servirà per ajuntar tota aquesta informació.

Seria xulo currar-se un tríptic o fulletó amb un disseny més bonic que la simple fulla a5 a doble cara. També seria interessant fer una versió en pdf del formulari per a que es pugui imprimir i difondre en aquestes taules

  • Está bé començar a fer reunions, i la gent amb ganes es comença a veure les cares. S’haurien de fer per zones geogràfiques properes, per exemple area metropolitana. terres de l’ebre, comarques de Girona. Potser en algun cas hi ha algun col·lectiu que ja vol tocar el tema i pot convidar a d’altres persones que fins ara no hi estan anant, en molts casos caldrà constituir reunions específiques per aquest tema.

  • Qui només es pugui implicar des de l’ordinador, ja sigui per temps o per distància d’altres participants, pot aportar molt navegant per internet i aportant informació de la vaga en fòrums, blogs, etx que hi tinguin a veure. D’aquesta manera es pot multiplicar també molt la difusió d’aquesta iniciativa. Una cosa que jo tenia pensada es preparar textos per col·lectius específics, per exemple: Morosos presents i futurs. Gent amb estalvis. Gent que només usa comptes corrents etc… De manera que es pugui detallar més la part de laproposta dirigida a aquests col·lectius.

Coses de fons a debatre

  • Quan es comença? Ara a nivell de Catalunya, hi ha, al voltant de les 100 persones inscrites. Ens falta 10 vegades més per arribar als 1000.
    La gent que està apuntada voleu començar encara que no arribem a aquesta xifra? Voleu que posem una data en la publicació del 17M?
    voleu esperar a veure quanta gent s’apunta després de fer millor difusió i posar una data més tard quan siguem els 1000 o ens hi apropem?
    voleu començar almenys els que volen treure els diners del banc, però els que deixarien de pagar deutes expressament, deixar-ho per més endavant? el no pagament dels deutes, s’hauria de començar quan es constituissin les alternatives que estem plantejant
    En fi, crec que és un debat interessant i com ha debat que és seria important que es dongués en el forum territorial:
    http://www.17-s.info/forums/accio-territorial

Bé, si de cas, ara que es important en primer lloc activar la llista per presentar-nos, dir que té ganes de fer cadascú i fer propostes molt concretes. Estaria molt bé, que de moment totes rebessim uns quants correus de moment en resposta a aquest missatge!!

A mida que hi hagi més participació, es pot anar utilitzant més el fòrum i qui tingui ganes pot començar a fer-lo servir o publicar en els dos llocs.
Jo de moment aquest missatge també el penjo allà.

Salut i Endavant!
Enric