L’equanimitat i els comuns, una entrevista amb Enric Duran

Presentem l’entrevista que el nou web CommonsTransition ha fet a Enric Duran aquest passat 7 de gener de 2015. CommonsTransition és un web creat a iniciativa de la P2P Foundation, amb fota presència de la CIC, per promoure les transicions cap als comuns. La plataformna CommonsTransicion és una base de dades i de propostes polítiques encaminades a la consecució d’una manera més humana i ambientalment connectada a terra d’organització social. Els comuns, juntament amb les dinàmiques P2P, representen una tercera via d’organització de la societat que evoluciona fora del competitiu Estat-mercat i de l’obsoleta planificació centralitzada. És un sistema basat en les pràctiques i necessitats de la societat civil i el medi ambient que habita en els àmbits local, regional, nacional i mundial.

Abans de cocrear la Cooperativa Integral Catalana —un projecte autogestionat per a la creació d’un sistema cooperatiu públic a Catalunya—, Enric Duran va saltar a la fama per la seva «acció bancària» de l’any 2008, on va demanar prestat una mica menys de 500.000 € a 39 entitats financeres per, subseqüentment, distribuir els fons entre una varietat de moviments activistes i causes socials. En l’actualitat ha estat declarat en «rebel·lia» per l’Estat espanyol, però continua la seva activitat des de la clandestinitat. El seu projecte actual, la cooperativa oberta FairCoop, és una iniciativa comunitària que busca pal·liar les desigualtats econòmiques globals mitjançant sistemes descentralitzats de reputació i crèdit mutu i la utilització de criptomonedes.

FairCoops "Coop Forest"

El «bosc cooperativista» de FairCoop

Comencem parlant sobre el concepte una «transició cap al procomú o el comuns». Què significa això per a tu?

Quan parlem de transició i del comú, crec que ens referim a un procés en el qual l’economia capitalista, basada en els ingressos i en els beneficis privats, dóna pas a un nou tipus d’economia, principalment enfocada cap als comuns.

Hi ha exemples pràctics d’aquesta transició cap als comuns avui en dia?

Bé, cada vegada veiem més exemples de recursos comunals. El coneixement lliure és un procomú que s’està expandint i cada dia hi ha més i més eines relacionades amb això. Però, el més difícil és organitzar-nos com un sistema integral o portar una forma de vida relacionada amb la utilitat pública. Això és una cosa que encara no està tan estesa, potser perquè aquests béns comuns sorgeixen com a resultat del treball voluntari d’algunes persones o gràcies al finançament puntual de certs esdeveniments, però no és una cosa que estigui connectat a una tasca sistèmica.

Ets un dels cofundadors de la Cooperativa Integral Catalana. Parla’ns una mica de la CIC, sobre la manera en què incorpora aquesta actitud de transició cap al procomú en el present i sobre com pensa desenvolupar-la en el futur.

La Cooperativa Integral Catalana és un moviment de transició dirigit a construir un sistema autònom per organitzar les nostres vides més enllà dels governs i del capital. En aquest sentit no només construeix una economia alternativa sinó, a més, una política i uns espais públics alternatius. Aquesta tasca de construcció de béns i pràctiques comunes és una de les prioritats centrals de diferents accions de la CIC. Tot i això, no està tan connectada a altres iniciatives orientades cap al procomú ja existents a nivell global. Un projecte per al futur serà connectar aquest treball local i regional amb el treball global que s’està duent a terme en relació amb la utilitat pública.

Per què et sembla important dur a terme aquestes iniciatives sense involucrar l’estat?

Hi ha moltes coses que són importants. És important reunir gent amb els coneixements i les habilitats necessàries per dur a terme aquests projectes. També necessitem recursos econòmics per poder compartir tot el que estem generant per al comú i defensar de l’apropiació privada. Si ens embarquem en un procés ampli de transició, hem de fer-ho de manera sostenible i assegurant-nos que no s’enfonsarà. Hem de trobar formes sostenibles de finançar-les i fer viables aquestes iniciatives.

Image by Gladys G. Afán

Imatge de Gladys G. Afán.

Creus que una transició cap a la utilitat pública és un projecte realista tant a nivell local, com regional i global?

És realista perquè ja s’està duent a terme, no? No es tracta exclusivament d’una sèrie de propostes teòriques, sinó que també parlem d’accions reals. Ja veiem diferents iniciatives en els àmbits, tant teòrics com pràctics i, en ocasions, ens en podem trobar una gran varietat. Es tracta d’iniciatives que ja han començat el seu camí. En tot cas, crec que el primordial és poder encaixar totes aquestes accions ja existents dins d’un marc de referència concebut per a la interoperativitat, presentant-lo com un sistema de creació de béns i processos comuns, i no com una sèrie de projectes aïllats.

Quines accions pràctiques podem prendre, tant a nivell personal com col·lectiu, per facilitar aquesta transició cap al procomú?

Una de les prioritats pràctiques seria la creació d’una sèrie de capes generals, o interconnexions, per facilitar els contactes pràctics entre diferents iniciatives autònomes descentralitzades. Estem parlant bàsicament d’infraestructures tecnològiques, però també de reunir maneres de pensar i d’actuar per concretar aquestes iniciatives. No només es tracta que cadascuna d’aquestes xarxes treballi per satisfer les seves necessitats internes, sinó que duguin a terme les seves tasques amb una visió sobre la totalitat del sistema per, així, relacionar-les amb la utilitat pública. També, hem de trobar maneres d’invertir en projectes relacionats amb la utilitat pública i tirar-los endavant assegurant la sostenibilitat de totes les parts involucrades, que sigui possible a llarg termini. Ara mateix veiem moltes opcions de finançament quan es tracta d’ingressos privats, però encara queda molt per fer per finançar una societat P2P orientada cap al procomú.

Imagina que arribem aquesta societat orientada cap al procomú, o un primer exemple de la mateixa. Quins serien els riscos o a què hauríem de prestar especial atenció?

Si realment abastéssim una societat així, no crec que hi hagués cap risc; és una cosa de la qual podríem gaudir, si és que passa. Els riscos estan en com arribar-hi. Un exemple seria el no poder relacionar les moltes iniciatives que ja estan treballant cap al mateix fi, caient en el parany de duplicar i aïllar esforços. El risc és que les persones que tenen les mateixes metes i les mateixes perspectives no puguin treballar juntes per aconseguir aquests objectius.

Enric Duran and Nuria Güell during the 15-M occupation of  Plaça Catalunya, Barcelona. Image by Zoraida Roselló

Enric Duran i Nuria Güell durant l’ocupaciónde la plaça de Catalunya, a Barcelona. Imatge de Zoraida Roselló.

Com es pot defensar el moviment del procomú de pressions externes hostils?

Crec que, un cop centrats en una manera de producció P2P orientada al procomú i quan ja comptem amb projectes potencialment útils a nivell global, cal certificar que aquests projectes siguin beneficiosos per a tothom i que no només serveixin com a experiment o com a acció minoritària. De vegades hi ha gent que vol aportar al procomú i experimenta, teoritza i intenta dur a terme les seves idees però, més endavant aquests esforços acaben en mans d’entitats privades, que compten amb els recursos necessaris per portar aquests projectes a terme. Aquestes entitats s’apropien d’aquests esforços per privatitzar i extreure’n plusvàlues. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit; ja que tenim una sèrie d’idees que sabem que podrien portar-se a la pràctica, hem de forjar un pla econòmic, un pla cooperatiu descentralitzat perquè esdevingui una transició d’acord amb els nostres valors. Si és conforme als nostres valors els altres poden continuar endavant amb els seus projectes, però nosaltres ja comptarem amb projectes d’envergadura.

On creus que veurem el sorgiment d’aquesta transició cap al procomú?

La puc veure a nivell global, com una cosa practicable. També, i des de fa molts anys, veiem aquesta transició en moviments diferents, com el moviment del programari lliure, o el moviment maker. També hi ha altres moviments de base relacionats, per exemple, amb l’habitatge, que treballen de manera ecològica i en benefici del procomú. Però, de vegades, som més autònoms i seguim una trajectòria més d’acord amb la transició, mentre que en altres ocasions és més com una lluita per defensar davant dels poders privats.

Dóna’ns un exemple concret on una dinàmica basada en la utilitat pública resoldria un problema actual.

Un dels reptes als quals ens enfrontem en aquest procés és el de crear sistemes distribuïts d’organització que no només funcionin a nivell tecnològic sinó també a nivell humà. I aquests projectes a nivell humà són molt importants perquè, si els ignorem, correm el risc de passar de governs centrals —o governs motivats per l’afany de lucre— a una dependència tecnològica total. Un projecte interessant relacionat amb la utilitat pública, i que podria aplicar-se a moltes altres iniciatives, seria un sistema de reputació basat en el procomú. Això ho concebo com una manera més humana de crear i mantenir projectes distribuïts relacionats amb el comú. No es tracta només de nodes tecnològics que mantenen xarxes, sinó de sistemes basats en les persones i en els valors humans, valors que podem determinar entre tots.

M’encanta aquesta idea. Bé, parlem de la Cooperativa Integral Catalana i de FairCoop com a projectes relacionats però diferents. En què es relacionen tots dos amb la transició cap a la utilitat pública i en què difereixen?

Pel que fa a la Cooperativa Integral, crec que els primers quatre anys han estat molt enfocats en l’àmbit local i regional i no tant en el global. Això ha estat beneficiós per a la xarxa física de gent i de connexions que ja tenim a Catalunya però, en altres sentits, l’experiència no ha estat tan satisfactòria a l’hora de compartir eines tecnològiques i sabers amb persones involucrades en processos similars en altres parts del món. Una de les coses que crec que és especialment important per a la CIC és tenir una visió global sobre aquestes persones que ja estan treballant en les mateixes temàtiques. Així podrem compartir de manera més fàcil i millor tots aquells materials de la CIC que podrien ser útils per a aquests altres projectes, i viceversa.

Què me’n dius, de FairCoop?

Bé, FairCoop és una iniciativa molt més recent i s’ha creat explícitament com a projecte orientat cap al procomú. Per tant, ja compta amb aquest enfocament cap al procomú global des d’un principi i complementa molt bé la feina que ha realitzat la CIC. FairCoop pot contribuir al procomú mitjançant la seva relació amb altres grups que ja hi estan involucrats, però també pot facilitar la creació de nous projectes orientats al procomú a nivell regional que estarien connectats entre si mitjançant la nostra xarxa global.

Quina opinió et mereix el concepte de l’Estat-soci? Creus que l’auge d’iniciatives com Podem o Syriza facilitaria un plantejament similar, o creus que, com a projecte de transició, només es pot fer des de les bases, o a través d’iniciatives com la CIC? Veus factible una combinació o un punt intermedi entre els dos extrems?

No crec que els estats hagin de ser companys significatius a nivell d’innovació, atès que volen complaure les majories i busquen l’èxit. A vegades són populistes i el populista no sol ser molt innovador, ja que la gent no és capaç de comprendre aquestes innovacions. A aquest nivell veurem innovacions autònomes tant en l’àmbit privat com en l’orientat cap al procomú. Després d’això, depèn…, si ens expandim molt o si el moviment es massifica, potser trobem noves formes de relacionar-nos amb l’estat, encara que ho veig molt allunyat en el temps. No sé, potser a nivell d’investigació i de les universitats ens topem amb coses que funcionen però que no tenen tanta relació directa amb el govern. Encara que es financen amb fons públics continuen sense tenir una relació molt directa amb l’estat. Si busquem una relació més directa per fomentar una aliança pública i política entre l’estat i la utilitat pública…, crec que per aconseguir això necessitarem més històries d’èxit a nivell global pel que fa al procomú. Per aconseguir-ho necessitaríem crear alguna cosa amb el nivell de repercussió que tenen Facebook o Twitter o Wikipedia…, encara que Wikipedia, en realitat, ja té elements del procomú. Necessitem diferents exemples que no només encaixin amb els conceptes del procomú a nivell de coneixement, sinó també a nivell econòmic. Necessitem projectes d’èxit que repercuteixin sobre aquestes relacions.

Tornant a la Cooperativa Integral i la seva adopció del pla de transició al procomú, què va fer que la CIC adoptés el pla i com s’està modificant?

Vam estar seguint amb atenció el pla inicial que es va produir per a Equador i que incorporava aquesta faceta de l’Estat-soci. Atès que a la CIC no ens plantegem aquest tipus de relacions amb l’estat, un dels majors canvis ha estat l’eliminació de les referències a l’Estat-soci. Ara ens plantegem la creació d’institucions autònomes presents al nivell local i regional, però que també puguin relacionar-se amb altres institucions locals i regionals a nivell planetari i que siguin capaces de recolzar-se mútuament. També, pensem que la dinàmica de la CIC podria transcendir les assemblees físiques o el consens presencial per començar a incorporar eines més distribuïdes. Això ens permetria relacionar-nos més fàcilment amb persones que no estan tan acostumades a organitzar-se políticament, però que, tot i així, volen canviar la seva manera de viure encara que, per motius diferents, no estiguin tan polititzades com els que s’involucren en les assemblees. És un dels problemes que tenim a la CIC: hi ha una gran diferència entre les persones que van a les assemblees i la gent que només utilitza els serveis de la Cooperativa.

mosaico-aurea-social-aitor-fernandez-date-cuenta-revolucion-integral-635x425

Per què vau triar el pla de transició al procomú?

Crec que els valors que defensa aquest pla són molt propers als valors de la CIC. També vam veure que les idees principals estaven estretament relacionades amb l’autogestió i l’autoorganització que practiquem a la Cooperativa Integral. Creiem que es tracta d’un projecte que guarda moltíssima relació amb el nostre i que podem adaptar i enriquir-lo amb la nostra feina. També, va ser una bona excusa per fomentar la relació amb la P2P Foundation i veure com podríem possibilitar aquest procés, però començant des de baix, des de les bases.

Quins són els següents passos, tant per a l’adopció per part de la CIC del pla de transició, com per a la relació entre la CIC i la P2P Foundation?

Crec que, a curt termini, els passos següents serien definir aquesta col·laboració: què farem quan estiguem treballant junts en la situació catalana. Més endavant, organitzaríem el treball en si: com dur a terme la investigació, compartir discussions i arribar a conclusions sobre el pla de ruta que construiríem al voltant del pla de transició al procomú.

Tornant a FairCoop, com està promovent els principis de la transició cap al procomú mitjançant els seus projectes?

Crec que, informalment, hi ha un suport pel que fa a compartir coneixements i eines que està molt relacionat amb la transició cap al procomú. Però, ara mateix no estem tan concentrats en aquestes tasques d’extensió, perquè hem de centrar-nos en la construcció del projecte i en poder identificar les millors iniciatives i eines per aconseguir aquesta transició. Ara estem triant projectes prioritaris per treballar amb ells. Estem especialment interessats en projectes transversals, és a dir, projectes lliures i oberts que puguin beneficiar-se d’aquesta infraestructura que estem construint i, a més, aportar-hi.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair el treball que heu fet amb la web de Commons Transition i volem ajudar-vos per mantenir-la actualitzada.

Genial, tracte fet!

Fair Coop: Objectiu Planeta Terra

logoWeb_FairCoop

 

Una cooperativa oberta com a eina revolucionària per un altre sistema a escala mundial

 

Avui no he expropiat cap banc, ni presento res que es pugui considerar ilegal, tampoc en contra potser de l’esperat per moltes, presento encara una estratègia relacionada directament amb el meu retorn a la llibertat pública, lo qual no vol dir que hi pugui tenir a veure en com definir aquell pla.

El que presento es un projecte revolucionari, a escala planetaria fruit de la immersió i aprenentatges que m’han permés més de 19 mesos, de intensa activitat en la reclusió de la clandestinitat.

Un projecte que tant bon punt va nèixer en les meves nits de solitud creativa, va semblar-me evident que havia de prioritzar-lo i convertir-lo en una realitat abans d’assumir qualsevol risc com a individuu. Avui em satisfà poder complir aquella determinació i presentar-lo per que sigui de totes.

Es tracta de la Cooperativa oberta d’ àmbit mundial Fair Coop , un pas més en l’extensió de la revolució integral arreu del món, però també els valors de la societat p2p, el cooperativisme obert i l’ètica hacker, entre d’altres.

N’explico algunes de les reflexions que l’han originat:

La cadena de blocs (blockchain) i el Bitcoin van portar al món, una de les poques peces que faltaven per independitzar-nos del vell sistema económic. Ha començat la competició oberta entre els vells sistemes centralitzats i els nous sistemes descentralitzats per ser dominants en el món del futur. I per primera vegada en milers d’anys, els sistemes descentralitzats tornen a tenir possibilitats.

Els que entenem el món en base a la cooperació, no en tenim prou amb la descentralitació; creiem que aquest nou món, necessita de la autoorganització i el suport mutuu, necessita que aquest virus de la cooperació s’inflitri per tots els racons on la dominació està quedant enrera.

Els projectes cooperatius, autogestionats, col·lectius, comunitaris, s’extenen i es multipliquen arreu.

Les pràctiques que prefiguren com pot ser aquest altre món en el dia a dia, estan ben vives. Tot i que aquestes pràctiques comencen a estar prou interconnectades a escales bioregionals, encara estan prou aillades i existeix un desconeixement mutuu entre les iniciatives que es troben a milers de quilómetres unes de les altres, en diferents continents, en base a llengues diferents.

Es creen múltiples procomuns a escales locals, en paralel sense que uns es facilitin l’evolució als altres tot el que podrien. Necessitem eines més potents per compartir coneixement, i cal poder financiar el seu desenvolupament.

No volem quedar-nos d’espectadors en la confrontació entre el vell capitalisme oligàrquic i el nou capitalisme netàrquic. Volem un sistema cooperatiu també a escala planetaria, tal i com el practiquem a escales locals, i per fer-lo possible l’hem de construir.

Per això, feia falta, era necessari, treballar en un projecte que fes entrar en escena la cooperació social, en les lluites d’hegemonia entre sistemes económics, demostrant que el camí que posa l’èsser humà en el centre, es possible, que existeix i l’anem a extendre.

Aquest projecte ha arribat i és la Fair.Coop The Earth cooperative for a fair economy

 

L’empenta inicial per donar força a aquest projecte és el que hem batejat com: “hackejar els mercats monetaris per introduir el virus de la cooperació”

Explico què vol dir:

Una criptomoneda, negociable de forma no controlada en mercats descentralitzats d’arreu del món

pot ser entesa com un capital social, en la qual el nombre de participacions és igual al nombre total de monedes creades.

Si l’escollim per posar-hi el nostre capital fundacional com a cooperativa, significarà que aquest en lloc d’està denominat en la moneda dominant (euro, dollar…) ho estará en una moneda que el sistema no pot controlar i a més, a mida que el nostre projecte cooperatiu creixi i aporti recursos i serveis dels que es demostri utilitat, el valor d’aquest capital social i el de tota la criptomoneda, creixerà en correspondència.

Es un punt important aquest i explicaré d’una altra manera el que significa, perquè es pugui entendre:

Si ens fixem de fet, en el capitalisme de tota la vida, l’empresari extreu valor bàsicament a través de:

  • rendes de capital,
  • explotació laboral

En diverses transnacionals del capitalisme netàrquic s’afegeix una tercera forma d’extreure valor que és la colaboració lliure entre humans. Així per exemple els anuncis de Facebook o de Google, generen molts diners perquè nosaltres usem els seus serveis “gratuits”, sent nosaltres de fet els que treballem gratis per a ells.

Que passa si som nosaltres, els que creeem les eines tecnològiques per cooperar entre iguals, i les usem per generar coneixement lliure i procomú global?

Doncs que podrem fer el que ens agrada i veiem útil, cooperar, compartir, aprendre, fent que alhora el valor económic de la nostra tasca es quedi en projectes cooperatius i fins i tot reverteixi en nosaltres mateixos.

Calia doncs trobar una moneda que no fos dominada pel vell capitalisme (euros/dollars…), ni pel capitalisme netàrquic (bitcoin), i a la qual poguèssim bastir dels nostres valors i pràctiques cooperatives. Per això Faircoin va ser l’escollida.

Després de mesos d’enxarxament i creació, avui Fair.coop ha nascut

 

L’espai està obert per començar a cooperar entre totes, i hem abastit a la cooperativa amb 8.500.000 faircoins, el qual representa el 17% dels faircoins en circulació.

Aquest capital social s’aportem a Fair.coop amb la següent distribució


I les següents condicions:

Excepte el fons mancomunat que pot servir per cobrir despeses operatives a criteri del consell ecosistèmic i de tota la fair.coop, les aportacions als altres tres fons no es poden tocar en un any.

En quan al fons del Sur Global, cridem a una redistribució que pugui arribar a tants projectes locals com sigui possible i útil, prioritzant l’empoderament en zones i entorns més atacats pel sistema actual, generant una cooperació entre parells, per refer justicia económica a escala global.

En quan als fons dels commons i el fons d’infraestructura tecnològica, la crida és a prioritzar qualitativament aquells projectes que més puguin beneficiar el bé comú global.

Aquest periode podrà servir aixi per construir un procés participatiu, creatiu i de suport mutuu que porti a decidir en relació a les prioritats adequades decidides col·lectivament i de forma eficient; alhora, a mida que es multiplica la col·laboració entre iguals, en el marc de tota la Fair.Coop i en especial de la FairNetwork, és esperable que el seu valor respongui en conseqüència en relació a d’altres, sense oblidar com a símbol de la nostra independència, que 1 faircoin sempre serà igual a 1 faircoin.

De forma que així aquesta vegada, la nostra vocació col·laborativa i de compartir lliurement, si beneficia a algú económicament serà, abans que ningú, als mateixos que l’estem produint, es a dir a tots i totes les cooperativistes, i a través dels projectes finançats, a tota la humanitat.

Dit d’una altra manera, per fi hem trobat una forma d’organitzar-nos cooperativament, compartir, aprendre, ajudar-nos, que es pugui autogestionar sense necessitat, almenys en el sempre més delicada fase inicial, de dependre de tercers, ni de tenir que prioritzar vendre les produccions en el mercat, ni tan sols mantenir-se amb quotes periòdiques des socis. Tot el que necessitem en aquesta primera fase, es crear coneixement lliure, compartir i enxarxar-nos com sabem, ampliar el procomú immaterial, construir-ne de global; generar xarxes de moneda social, en base al faircoin, com el propi projecte ja plantejat del faircredit. https://fair.coop/es/faircredit/

Podem crear valor innovant junts en molts ámbits del procomú.

Podem aportar cadascú el nostre gra de sorra amb coneixements, participació política, temps, donacions, productes, serveis, inversions, enxarxament. Cadascú en base a les seves possibilitats i prioritats.

I, el mercat ho valorarà comprant la nostra criptomoneda i fent augmentar el valor del nostre capital social mancomunat, en relació a d’altres divises. Per fi així, podem “okupar” uns mercats, els de divises, que tantes desigualtats han creat, per a recuperar-nos d’una part, petita o gran ja ho dirà el temps, d’aquestes desigualtats.

Imagino que a alguns anticapitalistes els semblarà potser contradictori, expresar el paper dels mercats monetaris en aquest projecte.

Qui estigui sortint-se de l’us dels diners, i així fet molta feina a nivell d’economia comunitaria i intercanvi directe, certament pot anar més enllà de les iniciatives monetaries de fair.coop, la qual cosa no impedeix que pugui participar com un més. a nivell de creació col·lectiva i participació política.

Però la majoria que estem usant monedes habitualment, ja siguin les del sistema o les monedes socials, sigui per compra-vendes o per estalviar, som depenents d’un entorn de referència de preus i de reserva de valors, imposat pel bancs centrals, i d’alguna manera, per tant col·laboradors passius del sistema que volem superar.

D’altra banda, m’agradaria recordar que el mercat de divises es una realitat història irrefutable de fa més de 100 anys i que la tendencia ha estat de més a menys controlats. En els darrers anys, només des d’Estats autoritaris (cas de Xina, on el valor s’ha fixat per decisió del govern), s’ha generat un segon camí en relació a com relacionar-s’hi a nivell polític, mentre que pel que sé, des d’àmbits afins a les idees que podem compartir en el marc de la revolució integral, per exemple, tot i experimentar per múltiples vies amb les monedes socials com a eines d’intercanvi no s’ha generat cap plantejament anterior en quan a com confrontar el mercat de divises per construir autonomia económica a escala mundial.

En els darrers anys, des del món de les criptomonedes s’han generat nous mercats de cryptodivises, incontrolables pels governs, i per tant ara ja no cal tenir un país i un banc central per disposar d’ una moneda que es pugui intercambiar arreu del món.

El que faltava era una iniciativa monetaria present en aquests mercats que es deixés de basar en uns humans competint amb uns altres per quedar-se amb més valor, sino que es basés fonamentalment en humans cooperant d’igual a igual per generar valor per a totes. Amb la entrada en escena de Fair.Coop, faircoin ha esdevingut doncs la criptomoneda enfocada en la cooperació que faltava.

Per tant, veure’m en el temps si aquest camí que endeguem serà el millor o no, però almenys amb aquest projecte tenim ara una via a explorar, en quan a com enfocar aquest ámbit mundial per crear un altre sistema económic més just i amb el nivell de cooperació social que el planeta necessita i la tecnologia ens permet.

La xerrada de desobediència civil a AureaSocial recorda referents històrics

IMG_1730Aquest dijous 12 de setembre, en continuïtat amb el cicle de xerrades debat sobre Justícia Restaurativa, iniciat el passat 5 de setembre a AureaSocial (projecte autònom col·lectivitzat de la CIC), s’ha presentat el tema de la «Desobediència civil i la justícia ciutadana», amb Martí Olivella i Eduard Vinyamata.

Vegeu-ne la crònica de Xavier Borràs al web d’AureSocial.

Enric Duran entrevistat a “No Hi Ha Futur”

futurAudio de la entrevista amb Enric Duran i Xavier Borràs a “No Hi Ha Futur“, Boca Ràdio. 10/09/2013.

Enric Duran entrevistat per Javier Gallego a Carne Cruda 2.0

El dia 4 d’abril, un dijous, a les quatre de la tarda apareix l’Enric a la ràdio. És la primera vegada que sentim la seva veu en una radio d’una llengua que entenem després que el 12 de febrer decidís no presentar-se al judici. L’entrevista la fa Javier Gallego (Crudo) director i veu per excel·lència de Carne Cruda, aquell programa àcid tret de Radio3 censurat en el seu moment per l’Estat i ara emés en la seva nova etapa per Cadena Ser.

EnricDuranGuapo

L’obertura del programa ja ha encès els ànims amb la seva sàtira política de la crua realitat. Avui, la presentació del programa ha començant directa cap a la monarquia, la infanta i el rei especialment, i cap al govern i la gestió d’allò públic, resumint directament com a farsa democràtica. Començava així:

Se abre la sesión.
Preside el juicio la ciudadania que se mobiliza, la que presiona, la que se compromete y la que pelea. No es un juicio penal pero si democrático que quiere devolverle a la justica el poder que la política le ha hurtado. Todo lo roban… Hasta la verdad. Abrimos pues la sesió presidida por un jurado popular contra las dos máximas instituciones de este país: el Gobierno y la Monarquía”
Després d’assenyalar algunes d’aquestes culpables i de declarar al president del govern en cerca i captura, s’encenien les paraules amb la proposta de la pena de guillotina: “Que les corten el cargo!

Una bona obertura per a l’entrevista, de la qual relatem a continuació algunes qüestions rellevants.

L’entrevista ha estat enregistrada via Internet per motius de seguretat, ja que l’Enric ha aclarit que actualment es troba en cerca i captura, després d’haver demanat  no presentar-se el dia 12 de febrer per trobar-ho injust i no voler col·laborar en aquest procés.

Després d’això, Crudo ha recordat que no és la primera vegada que l’Enric té la pressió de la presó, perquè ja hi va ser al 2009. Per això, li ha preguntat si li feia por tornar a la presó. La resposta ha estat contundent:

“Por no és el principal que em fa. La qüestió és que ho considero totalment injust i no té cap sentit. Se suposa que la missió de la presó és la reinserció social i es demostraria, si se’m volgués portar a presó que no té cap sentit perquè més inserit que una persona que està tractant de millorar la societat i actuar per al bé comú, doncs…”

També, ha estat significativa la resposta sobre si aquesta situació l’estava apartant del “carrer”. Tot i lamentar la seva absència física en assemblees i reunions, ha manifestat que en cap cas això l’ha apartat de la seva activitat política, ja que ara té més temps per pensar i planificar eines estratègiques.

Aquesta resposta ha generat l’interès sobre el que estava ideant en l’actualitat i l’Enric ha explicat algunes de les línies de treball que ara estan sorgint, com la campanya iniciada recentment:  ReMouelsteusdiners per transferir els dipòsits a cooperatives financeres ètiques. Aquesta campanya durarà tot el mes d’abril i promou que els estalvis puguin dirigir-se a projectes productius que realment generin un bé cap a la societat. Això només es pot aconseguir donant suport a entitats com Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit…

S’ha fet un recordatori sobre la impactant acció d’expropiació feta pública al 2008 i difosa amb la publicació CRISI i el fet que ara, cinc anys després, la Fiscalia demani 8 anys de presó i una indemnització de 204.426 euros. L’Audiència de Barcelona ha ordenat el seu ingrés a presó per eludir diverses vegades la justícia.

Sobre la indefensió en què es troba, l’Enric ha explicat al detall que ja es va demanar la petició de canvi d’advocat, que va ser anul·lada i que va esdevenir una de les raons per no anar a judici. Des del 13 de febrer, quan va ser acceptada la renúncia,  fins el passat dijous que es va presentar un nou advocat, ha passat un mes i mig sense defensa, cosa que invalida el procés. Per tant, el fet que se’l posi en cerca i captura sense tenir advocat és totalment il·legal. Actualment, es procedirà a recórrer la interlocutòria de cerca i captura i, en el cas que no s’accepti, es procedirà a demanar la nul·litat de tot el procés, que s’ha fet sense advocat.

Posteriorment, s’ha dialogat àmpliament sobre la justícia, i l’Enric també ha pogut explicar detalls sobre la seva defensa política, com que l’acció ha produït un bé major que el dany causat, la qual cosa és un motiu d’exempció segons el codi penal sota el nom d’estat de necessitat. Ha explicitat que el fet que l’Audiència no acceptés  els 23 testimonis proposats és una mostra que se l’està condemnant abans d’anar a judici.

Ha explicat, igualment, més detalls sobre la proposta de la qual parlava en el tercer comunicat, especialment en la part de la Carta Pública dirigida al Tribunal, on deia, tal i com ha llegit en el mateix programa el propi Javier Gallego:

“El que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat, de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida.”

S’ha avançat que s’està treballant intensament en aquesta proposta. Com que el sistema jurídic penitenciari actual no genera un bé per a ningú, en el sentit que genera despeses per a l’Administració; cal recordar que l’ingrés a presó costa 100 euros per dia i per persona i que amb això no s’està retallant. Es retalla la qualitat de vida de les persones que estan a la presó, però no es retalla el nombre de presos. Tampoc no comporta una reciprocitat entre les persones denunciants i produeix un mal irreparable a les persones condemnades i sobretot a la seva família i entorn. S’està ideant una proposta d’alternatives a les mesures penals que puguin esdevenir un benefici real per a la societat, que les persones puguin aportar al bé comú en una relació de reciprocitat si en algun moment han faltat a aquest bé comú i que així es pugui generar un benefici per a totes les persones.

Les qüestions plantejades estan relacionades amb la mediació penal i la  justícia restaurativa. El projecte s’adreça a tothom, més enllà de les persones que estan en contra del capitalisme, ja que pot beneficiar tota la societat i el propi sistema. La proposta cristal·litzarà amb un informe detallat, d’aquells que l’Estat paga molts de diners per fer, que es presentarà gratuïtament per demostrar que les alternatives al sistema penitenciari són possibles i viables econòmicament.

Crudo li ha preguntat, també, sobre si proposava la desobediència al sistema i la insubmissió fiscal com a eina. Enric ha reafirmat l’estratègia de la desobediència integral i, també, de la insubmissió fiscal a la declaració de la renda, campanya que està a punt de començar, com l’any passat amb el manual de desobediencia econòmica  i que es recull en la iniciativa dret de rebel·lió. D’aquesta manera, es fomenta que els impostos siguin redirigits a projectes autogestionats que des de l’autoorganització local estan generant solucions per resoldre qüestions públiques com la salut, l’educació, l’habitatge… La societat cada vegada està més preparada i l’Estat està molt endarrerit en l’acceptació de canvis. Tot i això, Enric ha explicat que no és la nostra esperança que sigui l’Estat qui apliqui aquests canvis, sinó la societat civil per la via directa.

Sobre la Revolució Integral, l’Enric explica que pretén un canvi social i económic radical i també en l’èsser huma i els seus valors, la qual cosa és el que la fa més completa ja que molts altres moviments s’han centrat només en la revolució social. En aquest sentit, ha parlat de la crida que s’ha iniciat fa relativament poc a partir del web integrarevolucio.net, on es fa una proposta per confluir a nivell internacional, ja que  hi ha moltes parts del món on s’estan posant en marxa iniciatives d’autogovern des de l’autogestió com la que s’està creant aquí.

Sobre el RADI ha explicat que es tracta d’uns estructura col·lectiva per a protegir activistes desobedients, com és el cas de l’Enric Duran i també d’altres persones que en algun moment poden veure en perill la seva llibertat.

A la pregunta sobre com i de què vivia, l’Enric ha recordat el suport econòmic que s’està recollint a través de la plataforma de crowdfunding lliure i autogestionada Coopfunding.

La conversa també ha generat un enfoc cap a l’emergència de moviments com el 15M, les PAH i la construcció d’alternatives, amb iniciatives que s’estan estenent per diversos territoris com els processos d’autoorganització vinculats al fet assembleari i de democràcia directa, com la Cooperativa Integral Catalana, projecte que es comença a consolidar després de tres anys en funcionament i que ha provocat la posada en marxa d’altres cooperatives integrals arreu del país.

I com s’ha dit a la ràdio, si algú es vol implicar es poden veure a continuació moltes de les webs on hi ha més informació de tot plegat i correus de contacte. I com ha dit Crudo, us animem a apropar-vos a tot això que s’està genenerant!

enricduran.cat
radi.ms
coopfunding.net
derechoderebelion.net
remuevetudinero.net
cooperativa.cat
integrarevolucio.net

 

L’Audiència continua emparant la indefensió d’Enric Duran

AUDIENCIA6

Aquest dijous 14 de març el Grup de Suport a Enric Duran ha tingut coneixement documental de la interlocutòria de l’11 de març de la Secció Segona de l’Audiència de Barcelona a través de la qual el tribunal continua alimentant la indefensió d’Enric Duran.

Segons la notificació de la interlocutòria, el tribunal no solament ha fet efectiva, sense que hi fos present cap advocat, l’adquisició per part de l’Estat de la fiança que preservava segons el tribunal la seva llibertat provisional sinó que, pel mateix motiu, revoca la dita llibertat i emet ordre d’àmbit estatal de cerca, captura i ingrés a presó, tot contradient-se a si mateix, ja que en l’anterior interlocutòria, del 13 de febrer, donava tres dies, a partir del 18 de febrer, perquè Enric Duran designés nou advocat (després que el tribunal acceptés la renúncia del lletrat anterior), ja que en cas contrari se li designaria un d’ofici, un fet que no solament no s’ha produït sinó que els propis magistrats de l’Audiència insten ara el Col·legi d’Advocats perquè en designi un.

El Grup de Suport considera que es produeix en aquest cas una indefensió material de l’acusat que justifica demanar la nul·litat d’aquesta interlocutòria de l’11 de març.

En qualsevol cas, aquesta situació concreta no fa més que donar més arguments al qüestionament de fons que ha fet l’Enric Duran de l’autoritat del tribunal per jutjar-lo i que ha motivat la seva no col·laboració, tal com s’explica amb tota claredat en els seus comunicats publicats els dies 2022 i 28 de febrer.  En el darrer dels 3 comunicats, l’Enric va publicar una carta oberta al tribunal en què anuncia que com a alternativa a ser jutjat presentarà una proposta de reciprocitat que beneficiï a tota la societat.

El Triangle, entrevista a Enric Duran, activista «Queremos que los grupos humanos sean libres para autoorganizarse y decidir cómo quieren vivir»

Escondido tras no presentarse al juicio para obtener casi medio millón de euros de la banca y no devolver el dinero, aboga por la desobediencia civil para transformar el sistema. Participa en la Cooperativa Integral Catalana, que según él está demostrando que es posible vivir al margen del capitalismo.

enric-duran-1000_1000x826
Marc Font / Foto: Ivan G. Costa

¿Dónde estás?
No lo puedo decir. Simplemente, estoy conectado a Internet, que es lo que me permite estar en todas partes.

¿Se ha emitido una orden de búsqueda y captura en contra tuya por no presentarte al juicio?
No se ha emitido ninguna, pero eso no es ninguna seguridad porque cuando me detuvieron en 2009 la orden la emitieron cuando me localizaron.

¿El hecho de estar escondido, te limita de cara a participar en los diversos proyectos en los que estás implicado?
Me limita en el aspecto de no poder estar presencialmente con la gente que está metida enllo, pero de todas maneras vamos trabajando para que la situación no sea eterna, buscando una vía de solución para que pueda volver a hacer vida normal.

¿En qué línea iría esta solución?
No puedo dar mucha información, porque todavía no lo hemos hecho público. En todo caso, en la línea de trabajar alternativas al sistema judicial.

Hace unos días presentaste el proyecto RADI (Revolución, Acción, Desobediencia, Integral) con la idea de que sirva para proteger la integridad de los activistas. ¿En qué consiste?
Se trata de no centrarnos sólo en mi situación, sino a partir de esta generar una estructura colectiva que pueda servir también para otras personas. Es evidente que los que optan por la desobediencia pueden tener problemas judiciales y hay que trabajar de manera más general y política para protegerlos.

¿Se trata de encontrar resquicios en el sistema?
El hecho de desobedecer al sistema judicial es a la vez un acto práctico, para poder evitar mi detención, y un tema de conciencia, que permite generar un nuevo escenario de debate que nos lleve a cuestionar el sistema y plantear alternativas. Hace 20 años la insumisión contribuyó a acabar con el servicio militar y ahora esperamos que con la insumisión al sistema judicial también se pueda generar un cambio.

Cuatro años y medio después de explicar la acción de la “reapropiación bancaria”, ¿porqué crees que sirvió?
Aquella acción fue de las que inició el debate en torno a la responsabilidad de la banca en la crisis y fue oportuna en este sentido. Quizás a algunas personas les cogió mucho de sorpresa, pero con el tiempo se ha corroborado la responsabilidad de la banca en la situación actual. A partir de ahí, de lo que se trata es de darse cuenta de que las vías legales que existen para denunciar el sistema financiero son muy lentas y complicadas y nos encontramos con bloqueos porque es un sector con mucho poder, que consigue el apoyo del Estado antes de caer… Una acción como esa te permite generar debate y cuestionar, así empoderarsenos, mostrar que las personas y la sociedad tenemos vías a través de la desobediencia para cuestionar algo que de otras maneras no podemos hacer.

¿Una de las alternativas sería apostar por modelos de economía cooperativa y ética, como la que representan Coop 57 o la banca Fiare?
Estas alternativas se van extendiendo y cogiendo fuerzas. La reducción del abanico de banca convencional debería ir acompañada de un incremento del abanico de opciones de banca ética cooperativa. Nosotros siempre reconocemos el trabajo de estas entidades y los apoyamos, pero al mismo tiempo creamos proyectos aún más alineados con nuestra actitud de desobediencia integral. Hace un año pusimos en marcha CASX, que es una cooperativa financiera asamblearia que apoya iniciativas de autogestión y desobediencia integral fuera del sistema.

¿Qué está significando la Cooperativa Integral Catalana (CIC), de la que formas parte?
La Cooperativa Integral Catalana ahora cumplirá tres años y está sirviendo a nivel concreto y práctico para que cientos o miles de personas tengan más facilidades para autoorganizarse y solucionar sus problemas a corto plazo, ya sea de trabajo, vivienda, salud u otros. A nivel más conceptual e ideológico, está demostrando que otra forma de organizarse y de vivir al margen del capitalismo es posible. Nos queda mucho por hacer y es un camino muy largo, pero se ha convertido en un referente que permite que ahora se estén creando otras cooperativas integrales a otros puntos de la península Ibérica y de Europa.

Ahora habláis del Bloque para la Revolución Integral, que bebe de la CIC. ¿Con qué objetivo?
El hecho de empezar a difundir y promover la revolución integral también es para reconocer que aparte de nuestra experiencia con la cooperativa integral hay muchas otras actividades revolucionarias en todo el mundo y nos queremos relacionar, queremos crear red con nosotros y que esto pueda tener cada vez más visibilidad pública y política. Tenemos referentes como los zapatistas, con un modelo que lleva muchos años y está muy reconocido.

Es incuestionable la vigencia del modelo zapatista, pero al fin y al cabo sólo participa una parte muy pequeña de la población de Chiapas. ¿Lo que se plantea sólo es asumible por un número muy limitado de ciudadanos?
Cualquier opción de este tipo lo que necesita sobre todo es tiempo. Cada vez somos más y ya veremos dentro de 20 años donde estamos, pero lo que tenemos claro es que queremos llevar adelante estructuras de autoorganización que sean replicables y que tengan fuerza a nivel local. Creemos que es una iniciativa en la que pueden participar muchos miles de personas, pero quizás no toda la sociedad. Lo que queremos es que los grupos humanos sean libres para autoorganizarse y decidir cómo quieren vivir y que las diferentes maneras de querer vivir puedan ser respetadas.

La desobediencia por la que se aboga tiene costes personales. Tú estás escondido, muchos insumisos fueron a la cárcel… ¿Hay bastante gente dispuesta a asumirlos?
Con el 15-M y la ocupación de las plazas vimos como en un momento dado un hecho puede desencadenar las cosas y que mucha gente se sienta identificada y pueda estar detrás de una acción desobediente. Pero tampoco es imprescindible que para tener impacto y ser efectivo, un acto de desobediencia deba masificarse. Hay acciones que han tenido suficiente con un número reducido de personas. De lo que se trata es de llegar al debate público.

* Para más información sobre Enric Duran ved este vínculo, y clicando aquí sobre la Cooperativa Integral Catalana.

El Triangle, entrevista a Enric Duran: “Volem que els grups humans siguin lliures per autoorganitzar-se i decidir com volen viure”

 

Amagat després de no presentar-se al judici per obtenir gairebé mig milió d’euros de la banca i no retornar els diners, advoca per la desobediència civil per transformar el sistema. Participa a la Cooperativa Integral Catalana, que segons ell està demostrant que és possible viure al marge del capitalisme.

enric-duran-1000_1000x826Marc Font / Foto: Ivan G. Costa

On estàs?
No ho puc dir. Simplement, estic connectat a Internet, que és el que em permet estar a tot arreu.

S’ha emès una crida de cerca i captura en contra teva per no presentar-te al judici?
No se n’ha emès cap, però això no és cap seguretat perquè quan em van detenir el 2009 l’ordre la van emetre quan em van localitzar.

El fet d’estar amagat, et limita de cara a participar en els diversos projectes en què estàs implicat?
Em limita en l’aspecte de no poder ser presencialment amb la gent que hi està ficada, però de tota manera anem treballant perquè la situació no sigui eterna, buscant una via de solució perquè pugui tornar a fer vida normal.

En quina línia aniria aquesta solució?
No puc donar molta informació, perquè encara no l’hem feta pública. En tot cas, va en la línia de treballar alternatives al sistema judicial.

Fa un dies vau presentar el projecte RADI (Revolució, Acció, Desobediència, Integral) amb la idea que serveixi per protegir la integritat dels activistes. En què consisteix?
Es tracta de no centrar-nos només en la meva situació, sinó a partir d’aquesta generar una estructura col·lectiva que pugui servir també per a altres persones. És evident que els que opten per la desobediència poden tenir problemes judicials i cal treballar de manera més general i política per protegir-los.

Es tracta de trobar escletxes al sistema?
El fet de desobeir el sistema judicial és alhora un acte pràctic, per poder evitar la meva detenció, i un tema de consciència, que permet generar un nou escenari de debat que ens porti a qüestionar el sistema i plantejar alternatives. Fa 20 anys la insubmissió va contribuir a acabar amb el servei militar i ara esperem que amb la insubmissió al sistema judicial també es pugui generar un canvi.

Quatre anys i mig després d’explicar l’acció de la “reapropiació bancària” perquè creus que va servir?
Aquella acció va ser de les que va iniciar el debat al voltant de la responsabilitat de la banca en la crisi i va ser oportuna en aquest sentit. Potser a algunes persones els va agafar molt de sorpresa, però amb el temps s’ha corroborat la responsabilitat de la banca en la situació actual. A partir d’aquí, del que es tracta és d’adonar-se’n que les vies legals que existeixen per denunciar el sistema financer són molt lentes i complicades i ens trobem amb bloquejos perquè és un sector amb molt de poder, que aconsegueix el suport de l’Estat abans de caure…Una acció com aquella et permet generar debat i qüestionar i també empoderar-nos, mostrar que les persones i la societat tenim vies a través de la desobediència per qüestionar quelcom que d’altres maneres no podem fer.

Una de les alternatives seria apostar per models d’economia cooperativa i ètica, com la que representen Coop 57 o la banca Fiare?
Aquestes alternatives es van estenent i agafant forces. La reducció del ventall de banca convencional hauria d’anar acompanyada d’un increment del ventall d’opcions de banca ètica cooperativa. Nosaltres sempre reconeixem la feina d’aquestes entitats i els donem suport, però alhora creem projectes encara més alineats amb la nostra actitud de desobediència integral. Fa un any vam posar en marxa CASX, que és una cooperativa financera assembleària que dóna suport a iniciatives d’autogestió i desobediència integral fora del sistema.

Què està significant la Cooperativa Integral Catalana (CIC), en què prens part?
La Cooperativa Integral Catalana ara farà tres anys i està servint a nivell concret i pràctic perquè centenars o milers de persones tinguin més facilitats per autoorganitzar-se i solucionar els seus problemes a curt termini, ja sigui de treball, habitatge, salut o altres,…A nivell més conceptual i ideològic, està demostrant que una altra forma d’organitzar-se i de viure al marge del capitalisme és possible. Ens queda molt per fer i és un camí molt llarg, però s’ha convertit en un referent que permet que ara s’estiguin creant altres cooperatives integrals a d’altres punts de la Península Ibèrica i d’Europa.

Ara parleu del Bloc per a la Revolució Integral, que beu de la CIC. Amb quin objectiu?
El fet de començar a difondre i promoure la revolució integral també és per reconèixer que a banda de la nostra experiència amb la cooperativa integral hi ha moltes altres activitats revolucionàries arreu del món i ens hi volem relacionar, volem enxarxar-nos i que això pugui tenir cada cop més visibilitat pública i política. Tenim referents com els zapatistes, amb un model que porta molts anys i està molt reconegut.

És inqüestionable la vigència del model zapatista, però al cap i a la fi només hi participa una part molt petita de la població de Chiapas. El que plantegeu només és assumible per un nombre molt limitat de ciutadans?
Qualsevol opció d’aquest tipus el que necessita sobretot és temps. Cada vegada som més i veurem d’aquí 20 anys on estem, però el que tenim clar és que volem tirar endavant estructures d’autoorganització que siguin replicables i que tinguin força a nivell local. Creiem que és una iniciativa en la que hi poden participar molts milers de persones, però potser no tota la societat. El que volem és que els grups humans siguin lliure per autoorganitzar-se i decidir com volen viure i que les diferents maneres de voler viure puguin ser respectades.

La desobediència per la que advoques té costos personals. Tu estàs amagat, molts insubmisos van anar a la presó,…Hi prou gent disposada a assumir-los?
Amb el 15-M i l’ocupació de les places vam veure com en un moment donat un fet pot desencadenar les coses i que molta gent se senti identificada i pugui estar darrere d’una acció desobedient. Però tampoc és imprescindible que per tenir impacte i ser efectiu, un acte de desobediència s’hagi de massificar. Hi ha accions que han tingut força amb un nombre reduït de persones. Del que es tracta és d’arribar al debat públic.

*Trobareu més informació sobre Enric Duran en aquest portal, i clicant aquí sobre la Cooperativa Integral Catalana.

Entrevista a Enric Duran en EcoDiari: «La Revolución Integral es la transformación del ser humano»


El activista concede su primera entrevista a un medio catalán y defiende el proceso de transformación social desde abajo fuera del capitalismo y de cualquier Estado.


forcadesEnric Duran, en una de sus últimas apariciones públicas, junto con Teresa Forcades, a AureaSocial, el pasado 17 de enero. Foto: María Jou.



Enric Duran (Vilanova y la Geltrú, 1976) comenzó a ser conocido en la opinión pública a partir de su acción de reapropiación de casi 492.000 euros (360.000 dde realmente útiles), que sirvieron para financiar diferentes colectivos y movimientos sociales y para la publicación Crisis, que anunció la acción el 17 de septiembre de 2008 con 200.000 ejemplares de tirada, donde se identificaban los causantes y los orígenes de la crisis y se explicaba el procedimiento que siguió para realizar la expropiación a la banca, cuando pidió 68 préstamos diferentes a las 39 entidades financieras que le concedieron dichos créditos.

A raíz de que Duran decidió desobedecer y no presentarse al juicio por esta acción, que debía celebrarse en la Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Barcelona el pasado 12 de febrero, se ha autoprotegido del sistema judicial y penitenciario para poder continuar participando en la llamada Revolución Integral desde la libertad.

Esta entrevista es la primera que concede a un medio catalán y se ha podido hacer gracias a las nuevas tecnologías, sin poner en riesgo su seguridad.

A partir de la intención de la Audiencia Provincial de Barcelona de juzgarte por tus acciones de reapropiación, decidiste no presentarte al juicio este pasado febrero e iniciar una campaña, fundamentada en 3 partes. Cuéntanos, primero, por qué decidiste no presentarte al juicio.



Un sistema judicial que viene de todo un proceso de experiencias totalitarias e imperiales, es bastante cuestionable de raíz
. Como se ha visto en los diferentes comunicados, confluyen unos motivos contingentes de cómo fue el procedimiento, debido a que se me avisa con tres semanas de antelación, cuando ya se sabía hacía cuatro meses, y debido a que se rechazaran los 23 testigos que presenté y que son los que justificaban el argumento de la defensa en cuanto al estado de necesidad que motivó la acción. Más allá de estos hechos concretos, hay una acción de fondo, como se ha visto en estos tres comunicados en los que se hace una crítica global al Estado y al sistema capitalista que incluye, porque está estrechamente vinculado, el sistema judicial.

Un sistema judicial que viene de un proceso que se ha ido reformando ligeramente de experiencias totalitarias e imperiales, es bastante cuestionable de raíz y,  está claro que hay que criticar globalmente la idea de penar, y de todo el sistema penitenciario que está para reprimir, para hacer miedo, pero no está para lo que se supone que debería estar, que es restaurar en las personas un buen comportamiento social. Esta oportunidad de no presentarme e iniciar un proceso de desobediencia judicial, pues, puede ayudar a este cuestionamiento y a este debate.

¿Cuál es tu situación actualmente a nivel legal, después de que la Audiencia, aunque en principio no quería, aceptara la renuncia de tu abogado, al que, a su vez, también habías renunciado tú antes del juicio?

El 13 de febrero se aceptó la renuncia del abogado que había tenido y desde entonces ni me ha llegado el nombramiento de un abogado de oficio ni yo de momento he nombrado a ninguno. Al no haber defensa, cualquier otro procedimiento sería cuestionable. Entonces, viendo esta experiencia, está claro que tengo que protegerme preventivamente, ya que cualquier silencio significa simplemente que esperan la oportunidad adecuada para detenerme ..

Mientras tanto, sin embargo, no estás en busca y captura, pero te estás protegiendo, ¿verdad?



Sí, porque ya tengo la experiencia del 17 de marzo de 2009, cuando me pusieron en busca y captura el mismo momento en que me iban a detener (sonríe).



¿Cuál es la intención de estos tres comunicados que comentas?




El objetivo de estos tres comunicados que al final es como uno muy largo dividido en tres es situar el contexto ideológico y de conciencia que me hacen emprender la acción de desobediencia ante el juicio y que motivan, también, al proceso de construcción de alternativas al sistema actual en el que estoy implicado y también situar como una cosa se relaciona con la otra …, no son aspectos que estén al margen, sino que el hecho de desobedecer al juicio también se inscribe en ser afín y estar vinculado a un sistema alternativo en el que participo, y promocionar y llevar a cabo otra forma de solucionar los conflictos.

En el primer comunicado se concreta la crítica global al sistema judicial, en el segundo comunicado se afirma la desobediencia integral y la Revolución Integral, como vías de transformación, que incluye también un llamamiento concreto a la acción, donde hago un poco de altavoz de propuestas que ya se están moviendo en nuestro ámbito, de la Cooperativa Integral Catalana, y de la desobediencia y de la Revolución Integral. Y, finalmente, en el tercer comunicado, de alguna manera, cierro un poco todos los temas y relaciono mi acción de desobediencia con la afirmación de la Revolución Integral y planteando una carta abierta al tribunal explicando, en base a mis motivaciones y a mi conciencia, pues, la decisión de desobedecer el tribunal, pero afirmo que es mejor para mí y para toda la sociedad que los conflictos se resuelvan de otra manera y que tengo mucho más que aportar desde la libertad que no desde una posible detención o prisión. En este tercer comunicado también presento un nuevo proyecto colectivo de apoyo y de protección de acciones de desobediencia como la mía, el proyecto del RADI.



¿Qué es el RADI?



RADI significa revolución, acción, desobediencia, integral, y es un proyecto que tiene un tres objetivos.

El primero, muy concreto, es proteger físicamente las personas que opten por la desobediencia judicial y que en un momento dado puedan ser perseguidas por su acción o, más extensamente, otras personas que deban protegerse por presiones de diferentes lobbies de poder , etc.

El segundo objetivo, generar una protección más estratégica, más política, que haga que personas que opten por la desobediencia no vayan nunca a la cárcel …, es decir, líneas estratégicas alternativas al sistema judicial y de protección que se puedan extender más para llegar a la opinión de buena parte de la sociedad, para que  no se lleve a cabo este encarcelamiento, y un tercer objetivo, que sea un canal de difusión de informaciones y conocimientos que en un momento dado puedan ser censurados o que sus actores puedan verse en riesgo por el hecho de divulgar esta información …, se trata de facilitar un canal, protegido a nivel de seguridad, para que se pueda llevar a cabo esta divulgación de información.

Hasta ahora estábamos acostumbrados a los movimientos de apoyo a la represión, pero no a promover un apoyo previo

Dentro de los movimientos sociales y en el mundo del activismo no está muy extendida la estrategia de desobedecer  a la justicia, con lo que hay muchos casos de movilización para que el juicio termine en una absolución, o para evitar ir a la cárcel o, un vez en la cárcel, para salir de ella. Esta estrategia, complementaria de alguna manera con lo anterior-que evidentemente es necesaria-, sería apoyar a las personas que optan por la desobediencia en el ámbito judicial.

A raíz de todo ello, también se ha iniciado una campaña de microfinanciación sobre la desobediencia. ¿Cuál es el objetivo?



El objetivo de esta campaña es financiar los aspectos logísticos que conllevan protegerse a nivel de seguridad, tener una estructura que permita poder seguir participando de la desobediencia y de la Revolución Integral sin que seamos fáciles de ser localizados por el Estado, poniéndole el más difícil posible y, también, que esta estructura pueda ser extensible, que si hay más personas que optan por la desobediencia judicial también se puedan servir. Esto a corto plazo. A la larga, sacar esto adelante permitirá irnos organizando para enfocarnos en objetivos más políticos y más generales. Por eso hemos iniciado esta campaña de microfinanciación en Verkami bajo el lema «La desobediencia no cabe en prisión, protejamos la Revolución Integral».

¿Qué es el Bloque para la Revolución Integral, que se ha anunciado hace poco a raíz o paralelamente a tu acción de desobediencia?



La Revolución Integral es un proceso histórico de transformación de todos los ámbitos de la sociedad (…), también, el ámbito del ser humano (…), un proceso de transformación que no está orientado a tomar el poder sino a construir una sociedad nueva.

El Bloc para la Revolución Integral es la propuesta que hacemos un grupo de personas, que le llamamos grupo promotor, de sacar adelante un espacio político e ideológico a nivel internacional para juntar todos aquellos colectivos y aquellos procesos de auto-organización que va en la línea de lo que llamamos Revolución Integral. La Revolución Integral es un proceso histórico de transformación de todos los ámbitos de la sociedad, es decir, no sólo una revolución en el ámbito económico o en el ámbito social, sino, también, en el ámbito del ser humano y de las relaciones de los seres humanos, por lo que es un proceso de transformación que no está orientado a tomar el poder sino a construir una sociedad nueva. Aunque, en un momento dado, puede, también, interpelar a los ámbitos de poder, el eje vertebrador principal es la construcción desde abajo, como por ejemplo estamos haciendo desde la Cooperativa Integral Catalana.

¿Cuál es la relación de la Cooperativa Integral Catalana con la Revolución Integral?



Precisamente, la Cooperativa Integral la entendemos como una experiencia práctica de construcción de un proceso revolucionario integral en el ámbito de Cataluña. Para nosotros, el proceso de la Cooperativa Integral ha sido anterior al de la Revolución Integral, pero vemos también que otras personas y grupos afines ven importante esta idea, y por eso hemos visto interesante diferenciar lo que es la Cooperativa Integral como proyecto práctico de construcción de una alternativa de lo que es la Revolución Integral como espacio ideológico y político en el que podemos encontrar afinidades junto con otros colectivos diferentes pero afines a la Cooperativa Integral.



Últimamente, también se ha hablado del Tiempo del Sí y los zapatistas de Chiapas. ¿Qué tienen que ver con vuestra lucha?



Desde siempre, desde hace muchos años, el movimiento zapatista es un referente como proceso de construcción de autonomía, de auto-organización y de autogobierno social al margen de un estado y, por tanto, es un referente en lo que estamos haciendo en la Cooperativa Integral y, al mismo tiempo, ha coincidido en que, unas semanas antes de que se difundiese el Bloque para la Revolución Integral, los zapatistas hicieron un cambio de estrategia suficientemente importante que llamaron El Tiempo del Sí, que consiste no sólo en practicar  otra forma de vivir, sino sobre todo dedicarse a promover y dar a conocer esta otra forma de vivir y de agruparse con movimientos sociales de todo el mundo que se enfoquen a construir y a compartir información de cómo generar otra sociedad. Es una propuesta muy alineada con la que nosotros estamos promoviendo la Revolución Integral y por eso nos sentimos muy identificados.

En los últimos años se habla mucho de los movimientos sociales, especialmente en Cataluña, a raíz de las llamadas recortes. ¿Hay relación entre la actividad y los objetivos reformistas de estos movimientos y la Revolución Integral?



Estamos en sociedad, estamos relacionados y, por tanto, en movilizaciones importantes como recientemente la de las mareas ciudadanas y, desde hace más tiempo, las de las plataformas de afectados por las hipotecas, por ejemplo, son movimientos con los cuales tenemos contacto y vemos de qué manera podemos establecer estrategias de apoyo mutuo, de sinergias, etc. Lo que está claro es que son respuestas a situaciones que provoca el sistema capitalista, y nosotros tratamos de trabajar sobre la raíz y la construcción alternativa. Pero, igualmente, desde la solidaridad y el apoyo mutuo, las necesidades, por ejemplo, de vivienda, o de salud, o de educación, etc., Que se está intentando evitar que empeoren con estas movilizaciones, nosotros promovemos dar una respuesta desde la autogestión y la auto-organización popular. De alguna manera tenemos que ayudar a encontrar luces en el sentido de que las respuestas no vengan sólo del poder, sino que se vaya viendo a nivel social que las respuestas las podemos generar nosotros mismos desde estructuras para que podamos salir adelante entre todos y todas.

Igualmente, el crecimiento cuantitativo del número de personas que apuestan por el derecho a decidir y por una Cataluña liberada del Estado español, como encaja en el contexto de la Revolución Integral?



«Debería respetar la voluntad propia de las personas que opten por ser parte de un proceso de Revolución Integral en relación al intrusismo de un estado, ya sea el español o ya sea, en un futuro, el catalán».

Planteamientos como el nuestro pueden hacer pensar a las personas que están a favor del derecho a decidir que no es suficiente cambiar un estado por otro, sino que este derecho a decidir debe ser más global, más integral, y ser un crecimiento de libertad para todas las personas que habiten hipotéticamente este nuevo estado. Incluso nos podríamos plantear qué nivel de autonomía pueden tener los procesos de auto-organización social y popular, como puede ser la Cooperativa Integral, ante un proceso estatal, ya que los precedentes que tenemos hasta ahora son totalitarios en el sentido de la inclusividad. Se entiende que en un estado estás por que naces o están tus padres y en ningún momento decides si quieres ser parte o no. Nosotros entendemos que la participación en cualquier comunidad humana debe ser por voluntad propia y, por tanto, debería respetar la autonomía de las personas que opten por ser parte de un proceso de Revolución Integral en relación al intrusismo de un estado, ya sea el español o ya sea, en un futuro, el catalán.

A menudo leemos en relación a las actividades de la Cooperativa Integral conceptos nuevos como “ser comunitario” o “esencia concreta humana”. ¿Nos podrías explicar un poco esto?



El «ser comunitario» se refiere al ser humano que ha recuperado o se ha readaptado a vivir en comunidad, que es un hecho que históricamente vivimos, pero que se ha perdido con la sociedad individualista que propone el capitalismo y desde hace muchas décadas. Un ser comunitario es aquel que recupera no sólo el hecho de vivir en comunidad, sino de relacionarse de manera vecinal, de recuperar el apoyo mutuo, la solidaridad natural entre las personas más cercanas, es decir, todo lo que permita que nos podamos autogestionar la vida de manera colectiva desde ámbitos familiares y de confianza y no el ser individual que depende de las empresas capitalistas y del Estado. Y cuando decimos «esencia concreta humana» nos referimos de alguna manera, a como puede ser el comunitario pero también a otros que son característicos de la naturaleza humana que todos estos siglos de degradación y, sobre todo, en los últimos años, han hecho perder mucho de lo que el ser humano lleva dentro, como la capacidad de aprender, de tener iniciativa, de cooperar, de autogestionarse la salud, de saber lo que le es bueno y de organizarse para tenerlo …, ser, de alguna manera, consciente de hacia dónde quiere ir cada uno con su vida.

———
Xavier Borrás / EcoDiari: Enlace original: http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8710/enric/duran/revolucio/integral/transformacio/sser/huma

Cap desobedient a la presó. Una carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu

Comunicat d’Enric Duran 3/3

AUDIENCIA20

Per començar aquest tercer comunicat de la tríada d’aquests darrers dies, vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008 ja deia: «No penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me», i el mateix vaig repetir el desembre de 2011, en el comunicat titulat «La insubmissió bancària i el dret de rebel·lió, una crida a la desobediència civil massiva».

Llavors, ja donava alguns arguments per no acceptar la legitimitat del sistema judicial: la seva manca de resposta davant de la «desaparició» especulativa de bilions d’euros del món financer; la reforma de la Constitució espanyola, el setembre de 2011, per beneficiar els bancs en posar com a «prioritat absoluta» el pagament del deute públic; les gravíssimes retallades sanitàries que a Catalunya han matat ja a unes quantes persones i han retallat el valor de la vida de tothom.

Tampoc no concedia legitimitat a la fiscalia:

«Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per acusar-me de res, ni per demanar cap pena per una acció política com la meva.
Les lleis en què es basen les seves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament, la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. Estic convençut que qui no es mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc no té legitimitat per acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars.»

Per tant, a ningú no li hauria de sorprendre que el passat dimarts 12 de febrer no em presentés al judici farsa que em tenien preparat, perquè de fet es pot dir que ja ho havia avisat. Si ja no crec a priori en el sistema judicial, com em podia presentar aquell dia a la gola del llop, després de les vulneracions produïdes dels meus drets?

Cal recordar que en aquest procés judicial se m’acusa d’uns fets dels quals ja em vaig responsabilitzar el 17 de setembre de 2008 (per cert l’acusació ni tan sols té en compte l’atenuant de confessió dels fets, en la seva petició penal), i per aquest motiu, precisament, l’element clau d’aquest procés judicial —segons la legalitat d’aquest sistema que desobeeixo—, és si hi havia o no estat de necessitat com a eximent de pena… (vegeu el comunicat del 12 de febrer)

En tot el procés de denúncia, detenció, presó preventiva, llibertat provisional, instrucció, escrit de l’acusació, revocació de tots els testimonis i judici, en cap moment ni l’acusació, ni els jutges no han volgut reconèixer la motivació de desobediència civil a una actuació financera il·lícita i alhora perillosa per a la majoria de la població, en què s’emmarca la meva acció.

Davant d’això, un tribunal que no valora aquests fets i, per tant, aquest possible estat de necessitat,
no es mereix que una persona compromesa amb els drets humans hi col·labori; per això, la qüestió ja no és només que jo no hi participi, sinó que recomanaria que ningú que mantingui la seva dignitat hi col·labori en unes circumstàncies com aquestes.

La nostra crítica al sistema judicial va molt més enllà, com s’explica al comunicat (1/3) que vaig difondre aquest 20 de febrer: http://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

Sabem que l’anomenada autoritat judicial no està acostumada a aquest tipus de desobediència, que no és una conseqüència només del seu menyspreu per les nostres raons, sinó que es una qüestió profunda d’objecció de consciència.

De fet, he de reconèixer que en cap moment en els darrers tres anys no se m’ha passat pel cap presentar-me voluntàriament al judici penal contra mi, per bé que això no treu que els atacs al dret de defensa que he sofert són tal com els hem explicat i, per tant, són inadmissibles, una petita demostració del poc respecte que tenen pels drets fonamentals els que des dels estaments oficials de justícia diuen defensar-los.

Sí que m’interessava que el judici se suspengués, és clar. Volia guanyar temps senzillament perquè com més temps ha anat passant des que vaig sortir en llibertat provisional, el maig del 2009, més força han tingut les accions que hem realitzat en el camí de construir una altra societat, que estigui a l’alçada dels nostres cors.

M’interessava perquè sento que el meu paper presencial a la Cooperativa Integral Catalana (CIC), és desitjable que continuï, per seguir participant de la construcció col·lectiva d’una altra salut, d’una altra educació, d’una altra economia, d’una altra manera d’organitzar-nos, la construcció d’experiències profundes de revolució integral que estan empoderant i omplint d’esperança a milers de persones.

Davant del risc de veure tallada d’arrel la meva implicació en l’activitat pel bé comú, sempre he tingut clar que prefereixo protegir la meva militància abans de deixar-me segrestar per un sistema corromput.

Així doncs, ara no puc estar en reunions, assemblees, jornades…, però continuo participant-hi activament des de la virtualitat, cosa que és infinitament millor que estar sotmès a un règim de captivitat: confinat en una institució, la presó, totalment indigna del nostre segle, en una situació de bloqueig aferrissat de les meves potencialitats; sense poder-me comunicar amb el món amb llibertat i limitant críticament les meves relacions socials i personals. I tot això, amb un cost elevat de diners significatiu per a la Generalitat de Catalunya, quan el que faig espontàniament en llibertat és generar riquesa, fomentant l’autogestió i l’empoderament de la gent.

I és que la forma de procedir del sistema judicial i penitenciari davant de casos com el meu no beneficia ningú. A més de perjudicar-me a mi, perjudica l’administració pública, perjudica les entitats bancàries que m’acusen, les quals —a banda que no ingressaran mai els diners que els vaig demanar prestats—, es gasten diners en el propi procés judicial i alhora contribueixen a deteriorar la seva pròpia imatge, ja que molta gent em dóna suport.

Això no respon a un cas aïllat. Enmig d’un context de retallades socials —que afecten les necessitats bàsiques de molta gent amb l’excusa del dèficit econòmic—, continuem sostenint un sistema judicial i penitenciari que genera un alt volum de despeses econòmiques a l’administració i, doncs, a la ciutadania, sense que en línies generals ningú no en surti beneficiat, ni tan sols les afectades i sense que l’aïllament i patiment de les persones condemnades tingui fi.

Bé, ningú no, sí que se’n beneficien els funcionaris de la Conselleria de Justícia, jutges, procuradorxs i advocadxs, que reben ingressos estables, en alguns casos importants, gràcies a la perpetuació d’aquest funcionament incomprensible i, també, les empreses que tenen concessions de serveis a les presons. Aquest darrer és un tema prou fosc (del qual hauríem de parlar un altre dia…).

Aquestes persones que tenen el seu treball vinculat al Departament de Justícia, obtenen un benefici econòmic sí, però jo qüestionaria bastant que els objectius que tenen marcats en la seva feina puguin ajudar realment a la majoria de treballadors i treballadores perquè es realitzin com a persones i se sentin contentes amb el que fan.

Davant de tots aquests antecedents, circumstàncies i reflexions, no ens podem quedar de braços plegats, simplement esperant que mai no em trobin. Així, i pel fet que som un moviment que vol revolucionar integralment, hem decidit actuar per transformar, també, en aquest context de desobediència, judicis i riscos de presó. Per això, he redactat com a part d’aquest comunicat, una Carta Oberta als Srs. del tribunal que tenen l’encàrrec de portar-me a judici, i a tota l’acusació:

Benvolguts Srs. de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona, de la Fiscalia de l’Estat i de les 16 entitats financeres (ara ja no tantes…) que participen en el procés penal en contra meva:

Abans de res, us vull insistir en què jo considero que la devolució a la societat, després d’haver agafat prestats 492.000 euros, i no haver-los retornat, ja ha quedat prou coberta amb totes les destinacions que van tenir aquells diners i, sobretot, per la tasca de desenvolupament de projectes d’autogestió que després d’anys d’estudi i de construcció han culminat en el moviment de les cooperatives integrals, tal com es pot trobar explicat amb detall en aquest enllaç; http://enricduran.cat/la-xarxa-de-cooperatives-integrals/ i tal com moltes persones coneixen de primera mà i moltíssimes més recolzen.

Tot i així, arribo a comprendre que una part de la societat, els bancs denunciants, l’estructura d’Estat i aquells i aquelles que els donen suport o se senten a les antípodes de la meva visió sobre el bé comú, tenen un conflicte amb mi perquè no estan d’acord en què s’hagi produït aquesta relació recíproca o senzillament no tenen cap coneixement de totes aquestes iniciatives. Lògicament, cal abordar la qüestió de com gestionem aquesta situació conflictiva.

Partim d’uns condicionants previs que són prou rotunds: per una banda, el tribunal i l’acusació no esteu respectant la meva argumentació basada en un sistema de valors que posa el bé comú per damunt dels interessos privats de la banca. Per una altra banda, jo, l’autor dels fets, no accepto la legitimitat del vostre ordenament jurídic, de les vostres lleis i de la vostra autoritat.

Tal com ja vaig explicar en el comunicat 2/3, “Generalitzem la desobediència, estenguem la revolució integral. Crida a l’acció”, formo part d’un col·lectiu cada cop més nombrós des d’on hem donat per trencat el contracte social en què es basa la relació entre ciutadania i estat; i hem atorgat la nostra quota de sobirania popular a processos d’autoorganització social des d’on estem construint pràctiques concretes de Revolució Integral.

Segurament vosaltres, els que interpreteu la nostra desobediència com a delinqüència, no li doneu legitimitat al nostre sistema autoorganitzat, tampoc no us ho hem demanat; en aquest punt estem igual: nosaltres no us reconeixem legitimitat, vosaltres a nosaltres tampoc. La diferència radica en que vosaltres, com a representants d’un Estat, us considereu amb prou autoritat per obligar-nos a complir les vostres lleis i les vostres ordres. Si us creieu amb dret de manar-nos és pel fet que aquest Estat, com gairebé qualsevol Estat del món a dia d’avui, està concebut de forma totalitària quant a la pertinença; és a dir, que segons el vostre model suposadament democràtic una persona quan neix, en funció del lloc del seu naixement i de la nacionalitat dels seus pares, és obligada a acatar un sistema d’autoritats, lleis i ordres que no ha decidit.

En un sistema vinculat a la Revolució Integral no és així: les persones escollim ser part, per exemple, d’una cooperativa integral, segons un model de lliure adhesió. En qualsevol moment podem començar a participar, i quan vulguem podem donar-nos-en de baixa.

El nostre sistema de presa de decisions és assembleari. Evidentment, també hi ha conflictes, el conflicte és connatural a l’existència humana, però la principal diferència és que la gestió del conflicte i la presa d’acords inclou i té en compte les opinions de totes les persones vinculades al conflicte. Tenint en compte els diferents punts de vista, les afectacions, els sentiments de totes les persones vinculades a cada problema, anem generant un procés de consens fins que arribem a la situació de prendre una decisió que totes les parts afectades aprovin.

Jo crec profundament en aquest model de gestió del conflicte i per això no accepto ni acceptaré que se m’imposi cap decisió en la qual no pugui participar.

Així doncs, un cop contextualitzada la situació, el que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat, de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida.

Serà una proposta que, alhora que és coherent amb el nostre principi d’autonomia en el marc de la Revolució Integral, beneficia a les classes populars i a tothom que tot i sentir-se encara vinculats a un Estat (ja sigui l’espanyol o el futur Estat català), continuen esperant veure-hi reflectits els seus ideals de llibertat, justícia i equitat.

L’altra opció que té el tribunal és continuar amb la seva quadriculada línia marcada; perseguir-me i cercar-me per intentar capturar-me en algun dels molts llocs d’Europa que m’han ofert. Gastar-se un munt de diners en investigacions policíaques, en el cost de mantenir-me a la presó si em detinguessin, en judicis inútils. I així, continuar generant indignació popular, que després comportarà més dolor i més costos policials i de manipulació mediàtica. Al cap i a la fi, amb aquesta opció el tribunal escolliria seguir sent part de la via autoritària i destructiva que està portant la societat capitalista a un camí sense sortida.

Així doncs, la proposta que us he fet arribar queda sobre la taula; una proposta per a tota la societat en la qual nosaltres continuarem treballant. A partir d’aquí, senyors del tribunal, ja veureu què feu!


I bé, companyes i companys, amigues i amics, lectores i lectors,

Per tot l’esmentat en aquesta carta estic segur que contribuiré molt millor a la societat si m’agafo un temps per preparar una bona proposta amb profunditat, que es pugui presentar al tribunal i a tota la ciutadania.

Per aquest motiu i actuant de manera preventiva, pel que pugui passar, he iniciat una nova etapa.

Des d’uns dies abans del judici, he desaparegut sense deixar rastre; i des de llavors estic protegint la meva llibertat en algun lloc d’Europa.

No es tracta, doncs, d’un moviment improvisat, i tampoc no és només una decisió personal. Des que fa mesos vaig saber que el judici podia ser aviat, quan després de la instrucció es va designar abans de l’estiu a la secció segona de l’Audiència com a tribunal, hem tingut clar que la circumstància, a priori desfavorable del procés judicial, s’havia de convertir en una nova oportunitat creativa per generar una estructura que, més enllà de mi, beneficii a totes les persones que fruit de la seva acció desobedient puguin arribar a trobar-se amb riscos similars.

És el moment de tirar-ho endavant, independentment del que passi amb el tribunal.

El que ara està començant és un projecte col·lectiu, que es porta temps debatent amb profunditat i discreció. Un projecte que teníem decidit que començaria quan fos necessari per a algú de nosaltres. Ara ha arribat el moment i tenim ganes d’explicar-vos-el.

No es tracta d’una proposta d’avantguarda sinó per cuidar la rereguarda. Perquè el que volem fer és protegir la Revolució Integral, treballant perquè ni jo ni cap més activista desobedient no hagi d’anar a la presó. Una proposta que pensem que interessarà persones compromeses amb els drets humans i la transformació social de Catalunya i d’arreu del món.

Alguns del principals objectius d’aquest nou projecte que ara comença són.

  • Crear una estructura organitzativa per protegir la integritat física de les persones activistes compromeses amb la transformació de la societat, la Revolució Integral i la llibertat d’expressió, que en un moment donat siguin perseguides per les estructures judicials i repressives de l’Estat i dels poders econòmics i vulguin escollir l’opció de la desobediència i la protecció personal
  • Aprofundir en la investigació i el desenvolupament d’estratègies integrals per garantir que cap més activista desobedient no sigui perseguit per cap tipus de poder opressiu, ni amenaçat d’anar a la presó. Una d’aquestes línies de treball és la d’aprofundir en alternatives al sistema judicial i al també fracassat model penal basat en l’empresonament, amb la qual cosa també volem beneficiar diversos col·lectius socials que en qualsevol moment poden veure’s afectats per mesures penitenciàries.
  • Fomentar la llibertat d’expressió a través de la difusió d’informació i contingut silenciat, que no s’estigui estenent per la pressió dels poders establerts. Aquesta estructura permetrà també la consolidació de vies d’estudi i d’investigació que actualment no poden desenvolupar-se o que es veuen frenades per falta de recursos econòmics i diverses formes de pressió. Pensem, especialment, en l’alliberament i difusió massiva de coneixements censurats d’alguns dels temes més claus en àmbits com la salut, la tecnologia, l’energia…

La necessitat d’una estructura així per protegir-nos de la justícia, mercenaris i d’altres amenaces del poder, es fa prou palesa aprenent de la Història. Molts i moltes coneixem exemples de casos d’investigadors perseguits, informadors i periodistes assassinats. Només a Mèxic han assassinat a 71 periodistes en 12 anys.

Es prou visible el cas de la persecució contra Julian Assange com a responsable de Wikileaks.

Fa un segle ja del cas de Tesla, el geni dels invents energètics; i la misèria econòmica que va acompanyar els seus darrers dies encara fa pensar.

Més enllà de casos tan coneguts, hi ha centenars de casos de censura i de pressió dels poders fàctics, davant dels quals es podrà fer més coses amb una estructura col·lectiva com aquesta.

Sense anar més lluny, el mateix dia que escric aquest comunicat, la revista Cafe amb Llet s’ha vist obligada a treure d’internet, sota ordre judicial, el video: «El robatori més gran de la història de Catalunya». Però, sabem que la desobediència no s’aturarà per l’acció censuradora de la «justícia», al contrari, es multiplicarà, de manera que a l’igual que en d’altres llocs d’Internet, en el canal del Dret de Rebel·lió els hem penjat de nou: (1) i (2)

Ja que cada vegada s’està fent més arriscat defensar la llibertat d’expressió i el bé comú, es fan necessàries noves estructures autogestionades de protecció que siguin capaces de fer-nos invisibles davant dels sistemes de control del poder en les seves diverses cares.

El nom d’aquest nou projecte col·lectiu és RADI (Revolució, acció, desobediència, integral). El RADI està treballant ja avui per fer possible el compliment d’aquests objectius i en podeu trobar més informació a www.radi.ms

Des d’aquesta nova identitat anirem comunicant-nos públicament. Així, aquesta primera persona del plural des de la qual he estat parlant en els darrers comunicats, agafa forma i nom, a partir d’ara.

Una nova llavor ha germinat: és Compromesa, Resistent, Enxarxada, Austera, Revolucionària, Activista, Desobedient, Integral, Creadora, Activa, Lliure, Somniadora…

Invisible a la mirada de la tempesta, respira alegre en algun dels horts rebels del nostre món. En germinaran més amb passes fermes i la drecera clara, per alçar la mirada i dir: No tenim por!

Una nova dimensió de la Revolució Integral ha començat!

Enric Duran + RADI
27 de febrer del 2013