Article rebelion.org / waging non violence: La desobediència com actitud vital per transformar el món

Ens fem ressó d’aquest article sobre Enric Duran i la desobediencia, publicat fa uns dies per la periodista Marta Molina:

La desobediència com a actitud vital per transformar el món

Marta Molina
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=167503

Per fer un acte de desobediència civil, en primer lloc, cal perdre la por, conèixer bé al teu enemic i el poder que té, comptar amb una motivació que tingui una bona estratègia darrere i un grup de suport que doni suport teva acció. Però el que és més important és que la teva acció serveixi per construir alternatives al poder ia les estructures a què t’enfrontes.

Això és el que va fer Enric Duran, català, nascut fa 37 anys a Vilanova i la Geltrú, a 50 km de Barcelona. La seva primera acció de desobediència, realitzada al 2008, va ser expropiar mig milió d’euros als bancs espanyols per denunciar la perversió del sistema capitalista i la mala praxi dels bancs i repartir aquests diners entre diferents moviments socials que construeixen alternatives per a una societat més justa . Amb aquests diners també es va finançar la publicació Crisi-a través de la qual va donar a conèixer la seva acció d’insubmissió bancària el 17 de setembre de 2008.

“Es tracta d’una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l’alçada dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que robar als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives? “

La seva acció desobedient no ha deixat de donar fruits en forma d’alternatives al capitalisme i la construcció d’un altre món. Enric i el moviment que va inspirar, les Cooperatives Integrals, estan cridant a la Revolució Integral com un procés de transformació radical de la societat.

El passat 8 de febrer, va sortir d’on es trobava habitualment a Barcelona-Catalunya-i es va preparar per desobeir el sistema judicial no presentant-se al seu judici. Té una ordre de recerca i captura- des de el passat 23 març 2013 – per part de la justícia espanyola per ser desobedient i per no creure en el sistema que pretén jutjar-lo. Enric es declara insubmís al sistema judicial i apel·la al dret a rebel·lió.

Ara es troba en la clandestinitat. Segons ell, és més útil amagat “en algun lloc del món” que a la presó. Enric està amagat, però connectat a Internet, eina que li permet “estar a tot arreu”. Per això podem parlar amb ell tranquil·lament durant més d’una hora i sentir la seva veu sense saber en quin racó de món s’amaga per poder explicar la seva acció desobedient i donar a conèixer les propostes alternatives que ja estan donant fruits a Catalunya i part d’ Europa.

Inspirat per les propostes de lluita per l’autonomia dels zapatistes des del seu naixement a Chiapas-Mèxic Enric recull el sentit de “El Temps del Si” de què parla l’EZLN en un comunicat publicat el passat mes de gener. Per a ell, “El Temps del Si” significa el temps de construir, de posar el centre d’atenció a afirmar el món que volem ia aprendre de forma col·lectiva a portar-lo a la pràctica, comunicar i facilitar que es pugui estendre.

Ser desobedient

El 2008, quan es comença a albirar la crisi econòmica a Espanya, Enric ja preparava una estratègia per condemnar la banca i el sistema de “deixar diners que no tenen i, a través de potents instruments d’enginyeria financera, crear diners com a deute”. Aquesta estratègia comprenia una primera acció de desobediència civil-que va realitzar només-en què va expropiar mig milió d’euros per donar-los a moviments socials i va declarar que mai pagaria el seu deute.

Com ho va fer? Doncs va ser demanant crèdits bancaris a totes les entitats que va poder, donant una aparença de solvència-que tenia una feina estable, un moviment de diners, que podria pagar aquests crèdits i també que no tenia un altre endeutament. Amb això va ser aprenent què havia de fer i com havia d’actuar perquè un munt de bancs li donessin crèdits. Duran va aconseguir que li fessin 68 operacions creditícies a 39 bancs, 492 mil euros en total. Després, quan ja havia arribat al punt definitiu, “un cop vaig deixar de pagar tots els crèdits, vaig treure els diners dels comptes i ho vaig fer públic el setembre de 2008. Durant tot aquest procés vaig estar invertint aquests diners en projectes d’alternatives al capitalisme fins que es va culminar en les ultimes publicacions dels diaris “Crisi” i “Podem” que també es van finançar amb aquests diners “.

Els mitjans comercials li van posar el sobrenom de “Robin Hood dels bancs” o “Robin Bank”, però més aviat la seva inspiració en l’acció concreta d’insubmissió bancària van ser gent com l’anarquista basc Lucio Urtubia qui va dur a terme una multimilionària estafa de xecs de viatges de Citibank en els anys setanta i que va arribar a desestabilitzar el banc provocant la seva caiguda a la Borsa fins al límit de la fallida. Per aquell llavors, Uturbia aconseguia diners sense usar la violència ia través de l’estafa, per finançar organitzacions revolucionàries i anarquistes. A diferència d’Urtubia, que va actuar sempre de forma clandestina, Enric Duran va fer pública la seva acció precisament per defensar la legitimitat de les seves accions davant la societat. Si no explicava el que havia fet, el com i el perquè, la seva acció desobedient no tindria repercussió ni sentit.

Ara Durán torna a ser desobedient, de fet mai va deixar de ser-ho perquè per a ell és una actitud vital, coherent i necessària per construir una altra societat. Aquesta vegada va decidir no reconèixer l’autoritat del sistema judicial de l’estat ia partir d’això, no col · laborar a ser jutjat-en primera instància per no presentar-se al judici per l’acció d’expropiació dels bancs i davant els 8 anys de presó que li demanen, però sobretot pel tipus de judici que s’estava plantejant. Duran va presentar 23 testimonis que justificaven i corroboraven l’estat de necessitat, que és aquesta acció en la qual, per fer un bé més gran es comet una il·legalitat i que, segons reconeix el Codi Penal, és un eximent de pena. El jutjat no va acceptar els 23 testimonis i això reafirma la seva decisió de no participar i no col · laborar en el seu judici.

“Si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. A part d’això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó ”
El passat 14 de març la seva acció va inspirar la campanya “La desobediència no cap a la presó” amb l’objectiu de finançar una estructura organitzativa de protecció perquè cap persona que faci una acció de desobediència civil pugui anar a la presó i donar suport a la investigació i desenvolupament d’estratègies integrals per crear alternatives a l’actual sistema judicial i en pro de la llibertat d’expressió. Ho van fer a través del COOPFUNDING, impulsat per la Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa (CASX, en les seves sigles en català) i la Cooperativa Integral Catalana (CIC). En 12 dies han aconseguit 4625 euros i gairebé 100 participants.

En el marc de la crida a la Revolució Integral i davant els fets esdevinguts a Xipre que han demostrat fins a quin punt la Unió Europea és capaç d’imposar mesures que perjudiquin els dipòsits bancaris d’una part de la població-el passat 1 d’abril van començar la campanya “Remou teus diners” per animar la ciutadania espanyola a cancel·lar els seus comptes d’estalvi, fons d’inversió i fons de pensions i vendre les seves accions i traslladar els diners i obrir nous dipòsits a la banca ètica i cooperativa.

Tenim el Dret a Rebel·lió i el deure de transformar

Al desembre de 2011, Durán va escriure una Carta convidant a la desobediència civil massiva a través de la insubmissió bancària i el dret a Rebel·lió.
“Els drets humans són una qüestió de mínims innegociables que si no es compleixen només es poden defensar amb un dret, el dret a rebel·lió”

Duran i els integrants de les CIC s’inspiren en un suposat dret que és reconegut des de fa més de dos segles pel dret internacional, a través, per exemple de la “Declaració dels drets de l’home i del ciutadà” de 1793. “Quan el govern actua en perjudici de la majoria i en benefici de la petita minoria el gran dret que té la gent és el de desobeir i rebel · lar-davant d’aquesta injustícia. Atès el que està passant des de fa anys -però especialment aquests últims anys- en relació a beneficiar el poder, beneficiar els bancs i perjudicar la majoria de població, vam creure que era oportú defensar la desobediència recordant aquest dret “, comenta Enric.

Per a ells el desobeir és una actitud vital quant a tot el que es van trobant en la seva acció de ser coherents amb la seva forma de pensar i parlen ja desobediència integral. Es tracta, ja que estan construint una altra societat i un altre món, de no desobeir simplement a una llei perquè volen transformar-la i millorar-la sinó que desobeeixen una llei o una altra acció del sistema perquè, segons Enric, “no el reconeixem com el nostre i per tant, en el nostre camí cap a una altra societat no som part del sistema que ens tracten d’imposar i el desobeeim “

Parlant amb Enric vam arribar a la conclusió que actuant de cara, en col·lectiu i de forma organitzada, encara que l’enemic sigui molt gran i molt poderós, té les seves limitacions “i nosaltres tenim la força de la legitimitat i del suport de molta gent que no sempre pot actuar però que pensa com nosaltres “, comenta Enric. Segons ell, el poder està habituat a l’autocensura, “que la nostra por ens pari i a crèixe’s a través d’això, però quan actuem amb força, amb dessenvoltura i valentia, a vegades no sap com respondre i fa un pas enrere perquè es reconeix la seva falta de legitimitat per atacar el nostre bon actura. Per això, aquesta part d’autoafirmació i d’actuar en base al que volem més enllà de determinats riscos ja que és clau “.

Però Duran reconeix que en cada context, els perills poden ser diversos i cal tenir-los en compte. “Jo ara mateix, per exemple, he d’estar amagat i no és per por, sinó per estratègia”. Enric és ara més útil a l’estratègia de transformació de la Revolució Integral des de la llibertat, encara que sigui d’amagat, que no des de la presó.
Des de fa anys, per Duran i per a molts dels integrants del moviment, els zapatistes i tot el que està al seu voltant han estat i són uns referents per la seva lluita d’autoorganització, autoafirmació i de portar a la pràctica allò en què es creu fins a les ultimes conseqüències. Per Duran, és un dels pocs moviments que ha portat a la pràctica el “no reconèixer el poder i el no centrar-se en defensar alguna cosa davant els de dalt i davant l’estat sinó en portar-lo a la pràctica des d’autonomia”. També amb ells hi ha altres referents a Amèrica Llatina com el MST (Moviment Sense Terra al Brasil) o els maputxes a Xile o diversos moviments a Bolívia amb els que volen poder treballar cada vegada més properament i en xarxa. A Europa, segueixen fent xarxa amb molts grups com els que construeixen els espais alliberats, que s’han anat estenent des del moviment d’ocupació, com ara l’experiència de les ZAD (Zona A Defensar) a Notre Dame des Landes (La Bretanya) han creat els seus espais alliberats per evitar la construcció d’un aeroport i al mateix temps estan generant una altra forma d’autoorganització i de vida.
Per Duran, és, com diuen els zapatistes, “el temps del sí”, de construir, de posar el centre d’atenció a afirmar el món que volem i a aprendre de forma col·lectiva a portar-lo a la pràctica. Duran i les Cooperatives Integrals estan promovent aquest missatge i volen, no només seguir portant-ho a la pràctica ells mateixos sinó també comunicar i facilitar que es pugui estendre.

Una versió més breu d’aquest article va ser publicada originalment en anglès per Waging non Violence

 

This post is also available in: Spanish

Trackbacks

  1. […] el abril 29, 2013| Dejar un comentario by Marta Molina for WNV  April 29, 2013 en català en castellano para Rebelión This type of action is exactly what 38-year-old Enric Durán, a […]

Speak Your Mind

*