Generalitzem la desobediència, estenguem la revolució integral. Crida a l’acció

pancarta-capitalismoComunicat d’Enric Duran (2/3)

El desarrelament que patim com a espècie, inherent a les dinàmiques d’aquest sistema, no té precedent conegut. La colonització de les nostres vides va més enllà del que se simplifica com a crisis econòmica, ja que es tracta d’una crisi que afecta tots els àmbits, que ens fa oblidar els valors i perdre les habilitats bàsiques per a la vida i la convivència.

Mentre es degraden durament els drets socials i econòmics —aconseguits durant dècades de lluites—, la deshumanització potenciada pel foment de l’individualisme i la superficialitat, junt amb el control social exercit per l’Estat a través de la repressió, l’assistencialisme, la desinformació i l’educació autoritària, estan destruint la nostra capacitat de reflexionar, actuar i estimar la vida mateixa. Agonitza el que s’ha anomenat l’essència concreta humana.

Per a no perdre aquesta essència es fa imprescindible una reconstrucció conscient, tant a nivell individual com col·lectiu, que serà el primer pas per a assolir el renaixement del que ja està putrefacte en aquest sistema i en la nostra pròpia persona.

La presa de consciència, que comença a fer-se patent en l’actualitat, va acompanyada d’una ruptura radical amb les necessitats imposades, materials o no; simplicitat voluntària, però sense limitacions en l’abundància del que és fonamental, en el fluir dels sentiments, la vida alegre i el viure bé. Per a això, estem aprenent a autogestionar en col·lectiu els recursos que ens permetran abastir-nos dignament del que de veritat necessitem, amb la construcció de formes de vida que tenen com a substrat bàsic el suport mutu en xarxes de confiança.

Alhora, hem de trencar la verticalitat que sustenta aquesta societat, i no serà possible fer-ho des de la passivitat perquè la violència estructural del sistema de dominació requereix d’una resposta vivencial i organitzada des de la base, amb projectes horitzontals d’acció política i emancipació ideològica. Ja no es tracta d’estar a la dreta o a l’esquerra, ni tan sols es tracta de qui està a baix i qui està a dalt; es tracta de sortir juntes, totes les  que vulguem de manera organitzada, cap a un altre sistema que posi en valor els béns comuns i relacionals, la cooperació, la reciprocitat, la mutualitat i la multiculturalitat, tot assumint els límits de la Terra i centrant-nos en la cura d’aquesta com a llar comuna.

Tota aquesta evolució cap a l’alliberament i la reconstrucció del subjecte col·lectiu i de les condicions de la nostra existència és el que anomenem Revolució Integral. Un procés de construcció des de l’autogestió que es basa en l’autonomia i l’abolició de les formes de dominació vigents: els estats, el capitalisme i tot el que interfereix negativament en les relacions humanes i en la relació amb la natura. La Revolució Integral implica una acció conscient per a millorar i recuperar les qualitats i valors de la vida en comú i, alhora, la construcció de noves formes organitzatives que garanteixin igualtat de decisió i equitat en la cobertura de les necessitats vitals.

La Revolució de les persones que viuen cada dia com senten; de les que refan pas a pas, els llaços de comunitat entre veïns, de les que no es fiquen ni a baix ni a dalt, de les que escolten, de les que riuen, de les que ballen, de les qui saben donar una segona oportunitat, de les qui saben quan s’han de saltar fins i tot les pròpies normes, de les qui no tenen por. de les qui confien, de les qui estimen,… Totes aquestes persones ja estan fent la Revolució Integral

Molts individus i col·lectius ja fa temps que estan en aquest camí. Inclús, hi ha generacions nascudes en el si de societats lliures i autònomes, fora de l’abast de les urpes autoritàries de tots els sistemes coneguts. Un exemple en són els pobles originaris que resisteixen amb la consciència que els seus actes no només repercuteixen en l’ara i l’aquí, sinó que han de cuidar-se de tot allò que permet la vida com a bé comú. Són els més radicals anticapitalistes, moltes vegades sense saber-ho, sense posar-se cap anti que els referenciï a una altra cosa. Els i les que estem vivint en l’anomenat Occident, també podem reprendre la construcció contínua de la identitat col·lectiva i  l’acció directa en l’exercici dels propis drets, sense demanar permisos a cap autoritat fora del procés assembleari local, perquè nosaltres tenim igualment la capacitat de recuperar la identitat dels nostres pobles, de vincular-nos amb els elements de l’entorn i de recuperar els sabers ancestrals que combinats amb la intel·ligència col·lectiva ens donen les eines per a la Revolució Integral.

Mentre vivim aquest nou món que estem construint, hem de tenir en compte les interferències que provoquen els intents de coerció i assimilació dels estats, sense que això centri tota la nostra atenció i intenció. Potser seria el major acte revolucionari prescindir de tots ells i deixar els amos sense esclaus, però com que els del poder no prescindeixen de nosaltres, no ens en queda cap altra sinó desobeir; se’ns ataca per la normalitat amb la qual desacatem l’autoritat, ja sigui judicial, sanitària, intel·lectual, cultural, econòmica o política.

És per això que optem per la Desobediència Integral com a condició necessària per a continuar construint.

Per facilitar la comprensió sobre aquest terme, introduirem el concepte de «contracte social». El contracte social és un concepte filosòfic i polític en el qual se sustenten les bases de la vinculació d’un individu a una societat.

La Desobediència Integral implica trencar el contracte social amb l’Estat del territori on es viu, per a poder realitzar un nou contracte social amb una comunitat amb la qual l’individu se sent realment vinculat.

En el marc del procés de Revolució Integral srogeixen noves comunitats de referència on les persones ahi som acollides i podem participar activament del procés de definició de drets i deures propis d’aquest contracte social que fa possible viure en societat. Una comunitat rural autogestionada, una zona autònoma o una cooperativa integral serien tres exemples d’aquestes noves institucions amb les quals escollim fer aquest nou contracte social. En lloc de delegar el dipòsit de sobirania a una suposada democràcia parlamentària, participem directament de les decisions a través d’una vertadera democràcia assembleària. Quan passem d’un contracte implícit, que realment no hem signat, a un contracte explícit estem fent un salt d’empoderament perquè viure en societat sigui, també, viure en llibertat. En aquest marc, podem escollir igualment ser part alhora de diverses comunitats, entre les quals repartim la nostra participació i compromís; des de la més vivencial i petita, a la més estructurada i àmplia, unes quantes es poden complementar perquè cap no és totalitària, com si que ho és l’Estat, i per tant cap no pretén controlar totes les esferes de l’individu sinó només aportar-li aquells àmbits en què cada persona decideixi vincular-s’hi.

Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més constructives, espais autogestionats per cobrir necessitats comunitàries, i les cooperatives integrals que s’estan fent realitat dia a dia, són alguns dels exponents de la Revolució Integral, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de persones que participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no pas les institucions suposadament democràtiques de l’Estat. Quan fem Desobedìencia Integral estem desmuntant la legitimitat del sistema de l’estat capitalista i aportem la nostra participació legitimadora a un sistema nou.

A partir del context expressat, no és la nostra estratègia a llarg termini la millora de la societat des de dins per vies institucionals o reivindicatives, ni a través de reformes, accions de lobbies, etc… De fet, la regressió en drets socials que es viu aquest darrer quinquenni, ens demostra que allò que pot costar dècades d’aconseguir per la via de la lluita i de les mobilitzacions socials, el sistema capitalista és capaç de desmuntar-ho en una sola legislatura.

Tot i així, reconeixem el valor de denúncia, conscienciació, dignitat i empoderament social que signifiquen els processos de mobilització que es viuen de manera il·lusionant, seriosa i persistent; i les victòries a curt termini que es poden aconseguir per aquesta via, no deixen de ser importants. En són un viu exemple d’actualitat la lluita aferrissada per la defensa del dret a l’habitatge de la Plataforma d’afectats per la Hipoteca (PAH) —que va mobilitzar centenars de milers de persones el passat 16F per defensar una ILP amb 1.402.854 signatures— i la Marea Ciutadana que el 23F, l’endemà que es publica aquest comunicat, viuran una mobilització important sota el lema: «Marea Ciutadana contra les retallades i per una vertadera democràcia».

«Mai no s’ha de dubtar que un petit grup de persones pot canviar el món»

Potser us ve al cap la idea que som minoria en la societat les persones que estem disposades a assumir aquests valors de transformació integral en les nostres vides. Podríem arribar a la conclusió que aproximadament un 1% de Catalunya participa activament en alguna iniciativa autogestionària, i que entre un 5 o un 10% hi és directament afí, encara que no hi participi o només ho hagi fet esporàdicament. Si haguéssim estat pensant en això ara fa 15 anys, quan no existien gairebé cooperatives de consum, ni centres socials autogestionats, ni xarxes d’intercanvi, ni escoletes lliures, ni molt menys el plantejament de dur a terme cooperatives integrals, hauríem conclòs segurament que el nombre de participants era com a mínim 10 vegades menor; però sense l’esforç d’aquella petita minoria ara seríem ben lluny d’on estem.

Si continuem aquesta progressió el 10% de la població hi participarà activament el 2028 i pel cap baix el 50% hi serà afí directament i/o hi haurà participat en algun moment de la seva vida.

Més val una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la

Ara mateix no és el fet de ser minoria, ni els diners, ni la presó, ni la policia, el que ens ha de fer por, el que ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa de l’empoderament que necessitem per recuperar el control de les nostres vides i permetre’ns construir la societat que volem. Així doncs, companys, companyes, us demanem que supereu les vostres pors.

No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa per deixar per després el compromís per a una altra societat. El que està en joc és el compromís amb nosaltres mateixos per viure de la manera com volem viure i sentir-nos bé així.

Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient. Podem anar més enllà. Podem desobeir qualsevol autoritat imposada, podem deixar de comprar a les multinacionals i fer-ho en comerç local, directe, podem autoabastir-nos, fer intercanvis; podem usar monedes socials. Podem transformar les nostres relacions personals. Podem deixar d’acceptar discriminacions de cap tipus… Siguin quines siguin les nostres cadenes, podem trencar-les.

No n’hi ha prou amb la indignació i només el compromís revolucionari que vagi acompanyat d’una actitud de Desobediència Integral respecte del poder legal-polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els canvis que volem veure en el món.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Crida a l’acció per estendre la Revolució Integral

Amb aquesta crida proposem 3 accions que tenen una relació directa amb el fet d’ampliar camins que ja s’han iniciat:

1a acció. PER NOSALTRES; PER LA REVOLUCIÓ INTEGRAL: 15, 16 i 17 de març. 1r aniversari de la publicació Rebel·leu-vos i 4t aniversari de la publicació Podem!

Cridem a totes les cooperatives integrals, projectes autogestionats, nuclis d’autogestió local, ecoxarxes i, també, les iniciatives autònomes afins als principis de la Crida a la Revolució Integral, perquè s’organitzin jornades descentralitzades d’informació i acollida, es faciliti la participació a totes les persones que vulguin conèixer el que s’està fent i es faci ja el pas de començar a ser part d’un procés de construcció autogestionària, fora del capitalisme.

Proposem una acció similar a la que ja es va fer el 17 de setembre de 2009, quan més d’un centenar de «punts de trobada» van sortir al carrer. Ara, però, amb l’oportunitat de vincular-hi realitats de construcció social molt més avançades de les que hi havia en aquell moment. I en aquesta ocasió no proposem una manera concreta d’acollir a les persones interessades, sinó que convidem a la creativitat de cada procés per adaptar i donar forma a la proposta segons el moment en que s’estigui.

Provisionalment, anirem penjant les novetats d’aquesta acció en aquest enllaç: http://www.enricduran.cat/15-17M i en breu activarem una altra pàgina específica per recollir totes les informacions, entre elles un mapa de les convocatòries de jornades que es vagin realitzant i un calendari comú.

2a acció ENFRONT DE LA BANCA: Del 18 de març al 17 d’abril. Cridem a una transferència de dipòsits bancaris. A tancar accions, fons d’inversió i dipòsits i traslladar-los per obrir nous dipòsits en la banca ètica i cooperativa. Només així promourem la reactivació del tipus d’economia que es desitjable per al bé comú i per a la majoria de la població. Deixarem de finançar l’economia de casino i contribuirem a finançar projectes cooperatius, autogestionats, que cobreixin necessitats reals de la gent.

Alhora convidem a tancar comptes dels que es pugui prescindir en banca convencional.

Possibles opcions on transferir els dipòsits:

Fiare. Projecte de banca ètica cooperativa d’àmbit europeu. Ja fa anys que accepta dipòsits bancaris i realitza préstecs a projectes socials i cooperatius. El darrer trimestre d’enguany també començarà a acceptar comptes corrents. Més info: http://www.fiare.org

Coop 57. Cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, que gestiona estalvi i préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, la solidaritat i la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. Més info: http://www.coop57.coop

Som Energia. Cooperativa de comercialització, producció i consum d’energies renovables. No és un banc, ni una entitat financera, però amb els estalvis dels socis desenvolupa la creació de projectes cooperatius d’energies renovables. Més info: http://www.somenergia.coop

Casx: Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa. Es un projecte incipient, de caire assembleari i sense interessos, que presta els estalvis dels seus socis a projectes autogestionats i afins als seus principis, que són similars als de la Revolució Integral. Coincidint amb aquesta acció viurà el primer aniversari des de la seva posta en marxa. Més info: http://www.casx.cat

[En d’altres territoris, si es vol participar es podrien substituir o ampliar aquestes propostes amb d’altres entitats pròpies de cada indret.]

El significat d’aquesta acció és evident. Cal que tallem, en la mida que ens sigui possible, qualsevol col·laboració amb la banca capitalista, que amb la seva pràctica especulativa ha enfonsat l’economia de milions i milions de persones. L’elecció d’on tenim dipositats els estalvis és una de les maneres més contundents de definir els nostres valors i la nostra manera de viure.

3a acció. ENFRONT DE L’ESTAT. De cara a l’abril i el maig. Crida a la insubmissió fiscal a la declaració de renta. Com ja vam promoure l’any passat amb el Manual de desobediència económica, aquest cop tornarem a participar de la crida per iniciar i estendre una acció d’insubmissió fiscal a l’Estat espanyol, i cap a aquells que el controlen, com una acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes perquè no reconeixem aquesta Constitució, ni l’actual govern de titelles del capitalisme financer global, ni tampoc,doncs, els pressupostos de l’Estat 2013.

En comptes d’això, recolzem l’autogestió fiscal. Per això promourem que els recursos que no volem pagar-li a l’Estat es derivin a projectes autogestionats que siguin útils per cobrir les necessitats de la població.

Per seguir amb aquesta campanya farem una edició actualitzada del Manual de desobediència económica i actualitzarem la pàgina www.derechoderebelion.net

Alhora, també, reconeixem i donem suport a d’altres iniciatives que s’impulsen al respecte, com la «Campanya de penyora fiscal contra la corrupció», promoguda per la Crida a la desobediència que consisteix a consignar un dipòsit a l’Agència tributaria que Hisenda no podrà cobrar si no compleix les demandes de transparència institucional que demana la campanya.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.:::::::::::::::::::::::::

I més enllà de les accions coordinades que ens poden ajudar a reconèixer-nos i a aglutinar més participants, el fonamental és continuar amb el dia a dia que estem construint.

Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat.

Totes les que som ens podem enxarxar per convertir les nostres vides en una Desobediència Integral al poder i en una construcció conjunta de la societat que duem a dins. Per això, fa uns dies, un grup de persones de projectes afins a la Revolució Integral vam engegar la Crida a la Revolució Integral, per construir un espai ideològic i polític internacional. La podeu trobar a http://www.integrarevolucio.net

Que visquin els i les desobedients, que visqui la Revolució Integral!

Enric Duran Giralt

22 /02/2013

P.D.: Vull aclarir que en aquest comunicat i en aquesta crida a l’acció només hi faig la funció d’altaveu d’un pensament i d’un procés que són col·lectius, i que és el col·lectiu qui l’està fent i la continuara fent possible. Per les circumstàncies judicials ara mateix em correspon tenir una visibilitat simbòlica, alhora que una invisibilitat física. Seria desitjable que en una altra ocasió li pertoqués a una altra persona. I no em refereixo a la farsa judicial, sinó al paper d’altaveu ;-)

Comments

  1. Beatriz Domínguez Lorenzo says:

    “Hay hombres que luchan un día y son buenos,
    hay hombres que luchan muchos días y son “mejores”.
    Pero hay quienes luchan toda su vida. Esos son los imprescindibles”
    -Bertold Brech-
    Sólo añadiría que además de la lucha hay que darse y regalarse el placer de vivir, y de descansar también. De celebrar y danzar con la vida, esa que nos pretender escatimar. Si no, las fuezas se agotan (no somos supermanes ni superwomans, esos son inventos del sistema también). Somos humanos potentes y con limitaciones que debemos conocer. Y respetar.

    “Ahora mismo no es el hecho de ser minoría, ni el dinero, ni la cárcel, ni la policía, lo que nos debe dar miedo, LO QUE DEBE DARNOS MIEDO ES EL PROPIO MIEDO, porque es EL ÚNICO QUE NOS SEPARA DEL EMPODERAMIENTO QUE NECESITAMOS para recuperar el control de nuestras vidas y permitirnos construir la sociedad que queremos”.

    Sabias palabras, Enric. Estás más potente que nunca. Porque esa minoría ya en acción está más potente que nunca. “LA LEVADURA QUE FERMENTA LA MASA…”

    “Salir a la calle hasta agotarnos no es suficiente. PODEMOS IR MÁS ALLÁ. Podemos desobedecer cualquier autoridad impuesta, podemos dejar de comprar a las multinacionales y hacerlo en comercio local, directo, podemos autoabastecernos, hacer intercambios; podemos usar monedas sociales. PODEMOS TRANSFORMAR NUESTRAS RELACIONES PERSONALES.. Podemos dejar de aceptar discriminaciones de cualquier tipo… SEAN CUALE SEAN NUESTRAS CADENAS, PODEMOS ROMPERLAS” !!!!!!!!!! <3

  2. Beatriz Domínguez Lorenzo says:

    Ah!! Se me olvidaba decir que las 3 acciones me parecen buenísimas. Eficaces y posibles. Semillas que germinarán y florecerán. Al tiempo…
    Me sumo en lo que yo puedo.
    Sumémonos en lo que podemos. ¡PODEMOS!
    Tenemos el poder y la fuerza de generar el cambio que deseamos tanto. El personal, el colectivo, el mundial, desde las pequeñas com-unidades y co-operativas. Desde todo eso en sinergia… ¡¡r-evolucón integral !!

    Y me voy a descansar y a dormir. A seguir soñando desde la no-acción también. Desde el reposo necesario.
    ¡Salud, gente bonita!

  3. Marina Garcia Martin says:

    Para Enric Duran solamente:
    Soy una funcionaria jubilada que comulgo plenamente con tus ideas, y me gustaria darte algunos consejos de la experiencia de la vida , en privado, pero no sé cómo.
    ¿puedo?
    Marina

Respon a Beatriz Domínguez Lorenzo Cancel·la les respostes

*