#RetornEnLlibertat

Crida per formar part d’un grup de campanya presencial i construir una xarxa de suport.

Després de 2 anys desaparescut de la vida pública, per fi ha arribat el moment de preparar el cami d’un retorn en llibertat. No serà un camí fàcil i caldrà fer molta feina per obtenir un ampli suport. És per això que aquesta es una crida per aconseguir crear els equips de col·laboració sostinguda que seran necessaris per dur-ho a terme.

Abans d’entrar en detall sobre això, alguns fets introductoris.

>> El meu context legal i personal >>

Porto gairebé 2 anys en la clandestinitat, després de no presentar-me al judici penal del 12 de febrer del 2013, en el que 16 entitats bancaries i la fiscalia em demanaven 8 anys de presó pels fets de l’acció de desobediència bancaria  que vaig dur a terme entre els anys 2005-2008. Hi ha una ordre de detenció sobre mi des de llavors que no s’ha pogut executar perquè no m’han trobat.

Abans del judici l’audiència provincial va desestimar tots i cadascun dels 30 testimonis que la meva defensa havia presentat per demostrar que la denuncia al sistema bancari i especialment a com es creen els diners, era (és…) un fet tant significatiu per la nostra societat que justificava l’acció realitzada.

És a dir, el que pretenia l’audiència era silenciar tota la meva argumentació i portar-me a la presó per delictes comuns, desconectant-ho totalment de la reivindicació realitzada i demostrada anys ençà per tot el mal que el sistema bancari ha fet a les vides de la majoria de la població d’Europa i el món.

Això i la demostrada connivència dels poders judicial i executiu, amb el poder bancari, van provocar la meva no acceptació del procés judicial oficial i la cerca de vies alternatives per a fer justícia. Tal i com està el panorama actual, trobo que es fàcil entendre perquè vaig optar per no col·laborar amb aquella farsa.

Ja fa més d’1 any que el tribunal va suspendre el cas fins que se’m trobi, i també des de fa més d’un any, un grup de mediació independent va iniciar els treball per a dur a terme un procés de justícia restaurativa, el qual no ha pogut avançar per la falta de voluntat de la majoria d’entitats bancàries implicades d’establir ponts de diàleg.

Ara la carta que ens queda és la difusió, la mobilització i la pressió social.

imatge de celebració el 21/05/2009 després d’estar dos mesos a la presó

>> Context social i polític actual >>

Moltes coses han canviat des del moment dels fets i també, en el context d’acceleració històrica que vivim hi ha hagut molts canvis en els darrers 2 anys.

La gent està fent caure els vels sobre els poders corruptes que fins fa poc semblava que podien fer el que volguessin.

La classe política ja té por del poble, com fa dècades que no passava.

La repressió i la impunitat policial i judicial, estan a les portades de mitjans de comunicaci (gràcies #ciutatmorta).

Com s’ha dit en un resum molt contundent, més que una època de canvis, estem visquen un canvi d’epoca…

Junt amb altres poders, ja fa anys que el sistema bancari ha quedat deslegitimat, i ara molts dels xantatges dels bancs centrals estan sent contestades per la ciutadania i els nous actors polìtics. Cada vegada amb més suport com demostra l’elecció de Syriza per governar Grècia.

Tot i així, l’arrel del privilegi bancari, de l’injust sistema de creació monetària, continua vigent i poc present en la opinió pública, encara que ja han sorgit fisures importants en l’status quo, com es va poder seguir en la discussió que va haver fa uns mesos al respecte en el parlament britànic.

Al igual com s’ ha aconseguit en d’altres moments de la història, ara es l’hora de multiplicar aquestes fissures i transformar el sistema monetari, d’una vegada per sempre, perquè respongui a les necessitats del comú i no a les ansies de poder d’una minoria.

Per tot això, entre d’altres, voldria vincular la meva campanya de llibertat a posar “Com es creen els diners?” en el centre del debat públic, com aquella acció, estava vinculada ja en el seu moment a destapar-ho.

>>Grup presencial per preparar el meu retorn i dinamitzar FairCoop>>

La part més important i concreta d’aquesta crida és convidar a persones proactives i motivades amb disponibilitat de viatjar durant un temps. Vull formar un equip d’unes 6 o 7 persones amb plena confiança i disponibilitat per cooperar presencialment amb mi, i desplaçar-nos junts allà on sigui necessari per aconseguir els nostres objectius: #retornambllibertat i #faircoop

Després de dos anys, i davant del repte que significa, sento que per poder realitzar una campanya amb prous garanties, cal formar un nucli en el qual poguem contribuir amb força i de forma sostinguda davant de tots els inconvenients i imprevistos que puguin sorgir.

Només a partir d’aquí podrem fer junts els passos necessaris per aconseguir-ho!

Amb aquest grup assumirem també tasques de la dinamització, extensió i futurs projectes de la cooperativa d’àmbit mundial FairCoop (link), ja que és un repte que també necessita una activitat molt proactiva per respondre als objectius i projectes que tenim al davant

Recordo el seu objectiu: contribuir a fer possible la transició a un nou món reduint tant com sigui possible les desigualtats económiques i socials entre els èssers humans i al mateix temps anar contribuint a una nova riquesa global, accessible a tota la humanitat en forma de procomú. En podeu trobar més informació

Així, de la mateixa manera que denunciem el sistema bancari i el sistema polític actual, estem construint un nou sistema económic basat en la cooperació, la descentralització i el dret inherent de tothom a cubrir les seves necessitats bàsiques. Basat en posar els èssers humans i al planeta en el centre dels objectius de l’activitat econòmica.

“si ets una persona motivada, proactiva, valenta, interessada en la justícia social, el respecte per els drets humans i la posta en marxa de noves economies postcapitalistes( entre altres activismes) i en aquest moment et trobes en una situació personal lliure, sense responsabilitats laborals… estàs convidada!

T’OFERIM:

– la possibilitat de viure i treballar en un entorn colectiu d’activisme (bon rollo, suport mutu, amor per la revolució) basat en la revolució integral, la transició dels commons i la construcció d’un nou sistema económic i social que posi l’esser humà en el centre.

– cobrir-te aquelles despesses de allotjament, viatges, dietes, etc derivades de la teua participació.

possibilitat de conexions infinites amb altres xarxes, col·lecitius d’activistes, amb les quals poder compartir, crèixer i aprendre molt.

Per poder optar a participar en el grup, cal en primer lloc, fer el següent:

– una carta de motivació a info@enricduran.cat

– Omplir aquest formulari: https://fair.coop/es/formulario-de-participacion-en-persona/

Un cop rebut això, si hi ha possibilitats de cooperar presencialment, compartirem claus d’encriptació (i si cal tutorials per fer-ho) per poder activar una comunicació segura i si escau, demanarem més detalls i referències, per assegurar que hi ha la seguretat i confiança suficient per participar.

Per formar aquest equip, prioritzarem persones amb habilitats i experiència adequades per les tasques que hem de fer plegats. Això vol dir, que valorarem coneixements i experiència com les següents:

– Edició i administració de pàgines web

– Comunicació en mitjans digitals, xarxes socials etc,

– Bona capacitat de redacció…

– Enxarxament amb moviments socials a nivell transnacional

– Disseny gràfic en mitjans digitals

– Dinamització de projectes: habilitats organitzatives.

– Expressió en diverses llengües.

– Programació en llenguatges informàtics com php, python i c ++

Així doncs, tractarem de fer un equip amb capacitats diverses que puguen servir per moltes de les habilitats comentades anteriorment.

Els viatges no seran fora d’Europa, amb lo qual hi ha la possibilitat d’anar i venir varies vegades, cap a l’espai on estarem col·laborant, sempre i quan es pugui garantitzar una estabilitat en la participació que ajudi als objectius del grup.

Es pot venir a participar en aquest equip a partir del 10 de febrer, però també podem contemplar la incorporació una mica més tard si fos necessari.

>>Crida a crear grups locals de suport>>

Per la gran majoria de companys i companyes que no podeu assumir la participació presencial, al que us convido es a crear autónomament un grup local de suport al vostre territori. Des d’aquest grup podreu contribuir a extendre i fer crèixer, les iniciatives de suport que des del grup presencial anirem proposant i fent públic.

Si tens intenció de crear un d’aquests grups i/o participar-hi d’alguna manera, escriu a info@enricduran.cat i veiem d’anar concretant la col·laboració.

Més informació a http://www.enricduran.cat

Enric Duran  – 28 de gener 2015

L’equanimitat i els comuns, una entrevista amb Enric Duran

Presentem l’entrevista que el nou web CommonsTransition ha fet a Enric Duran aquest passat 7 de gener de 2015. CommonsTransition és un web creat a iniciativa de la P2P Foundation, amb fota presència de la CIC, per promoure les transicions cap als comuns. La plataformna CommonsTransicion és una base de dades i de propostes polítiques encaminades a la consecució d’una manera més humana i ambientalment connectada a terra d’organització social. Els comuns, juntament amb les dinàmiques P2P, representen una tercera via d’organització de la societat que evoluciona fora del competitiu Estat-mercat i de l’obsoleta planificació centralitzada. És un sistema basat en les pràctiques i necessitats de la societat civil i el medi ambient que habita en els àmbits local, regional, nacional i mundial.

Abans de cocrear la Cooperativa Integral Catalana —un projecte autogestionat per a la creació d’un sistema cooperatiu públic a Catalunya—, Enric Duran va saltar a la fama per la seva «acció bancària» de l’any 2008, on va demanar prestat una mica menys de 500.000 € a 39 entitats financeres per, subseqüentment, distribuir els fons entre una varietat de moviments activistes i causes socials. En l’actualitat ha estat declarat en «rebel·lia» per l’Estat espanyol, però continua la seva activitat des de la clandestinitat. El seu projecte actual, la cooperativa oberta FairCoop, és una iniciativa comunitària que busca pal·liar les desigualtats econòmiques globals mitjançant sistemes descentralitzats de reputació i crèdit mutu i la utilització de criptomonedes.

FairCoops "Coop Forest"

El «bosc cooperativista» de FairCoop

Comencem parlant sobre el concepte una «transició cap al procomú o el comuns». Què significa això per a tu?

Quan parlem de transició i del comú, crec que ens referim a un procés en el qual l’economia capitalista, basada en els ingressos i en els beneficis privats, dóna pas a un nou tipus d’economia, principalment enfocada cap als comuns.

Hi ha exemples pràctics d’aquesta transició cap als comuns avui en dia?

Bé, cada vegada veiem més exemples de recursos comunals. El coneixement lliure és un procomú que s’està expandint i cada dia hi ha més i més eines relacionades amb això. Però, el més difícil és organitzar-nos com un sistema integral o portar una forma de vida relacionada amb la utilitat pública. Això és una cosa que encara no està tan estesa, potser perquè aquests béns comuns sorgeixen com a resultat del treball voluntari d’algunes persones o gràcies al finançament puntual de certs esdeveniments, però no és una cosa que estigui connectat a una tasca sistèmica.

Ets un dels cofundadors de la Cooperativa Integral Catalana. Parla’ns una mica de la CIC, sobre la manera en què incorpora aquesta actitud de transició cap al procomú en el present i sobre com pensa desenvolupar-la en el futur.

La Cooperativa Integral Catalana és un moviment de transició dirigit a construir un sistema autònom per organitzar les nostres vides més enllà dels governs i del capital. En aquest sentit no només construeix una economia alternativa sinó, a més, una política i uns espais públics alternatius. Aquesta tasca de construcció de béns i pràctiques comunes és una de les prioritats centrals de diferents accions de la CIC. Tot i això, no està tan connectada a altres iniciatives orientades cap al procomú ja existents a nivell global. Un projecte per al futur serà connectar aquest treball local i regional amb el treball global que s’està duent a terme en relació amb la utilitat pública.

Per què et sembla important dur a terme aquestes iniciatives sense involucrar l’estat?

Hi ha moltes coses que són importants. És important reunir gent amb els coneixements i les habilitats necessàries per dur a terme aquests projectes. També necessitem recursos econòmics per poder compartir tot el que estem generant per al comú i defensar de l’apropiació privada. Si ens embarquem en un procés ampli de transició, hem de fer-ho de manera sostenible i assegurant-nos que no s’enfonsarà. Hem de trobar formes sostenibles de finançar-les i fer viables aquestes iniciatives.

Image by Gladys G. Afán

Imatge de Gladys G. Afán.

Creus que una transició cap a la utilitat pública és un projecte realista tant a nivell local, com regional i global?

És realista perquè ja s’està duent a terme, no? No es tracta exclusivament d’una sèrie de propostes teòriques, sinó que també parlem d’accions reals. Ja veiem diferents iniciatives en els àmbits, tant teòrics com pràctics i, en ocasions, ens en podem trobar una gran varietat. Es tracta d’iniciatives que ja han començat el seu camí. En tot cas, crec que el primordial és poder encaixar totes aquestes accions ja existents dins d’un marc de referència concebut per a la interoperativitat, presentant-lo com un sistema de creació de béns i processos comuns, i no com una sèrie de projectes aïllats.

Quines accions pràctiques podem prendre, tant a nivell personal com col·lectiu, per facilitar aquesta transició cap al procomú?

Una de les prioritats pràctiques seria la creació d’una sèrie de capes generals, o interconnexions, per facilitar els contactes pràctics entre diferents iniciatives autònomes descentralitzades. Estem parlant bàsicament d’infraestructures tecnològiques, però també de reunir maneres de pensar i d’actuar per concretar aquestes iniciatives. No només es tracta que cadascuna d’aquestes xarxes treballi per satisfer les seves necessitats internes, sinó que duguin a terme les seves tasques amb una visió sobre la totalitat del sistema per, així, relacionar-les amb la utilitat pública. També, hem de trobar maneres d’invertir en projectes relacionats amb la utilitat pública i tirar-los endavant assegurant la sostenibilitat de totes les parts involucrades, que sigui possible a llarg termini. Ara mateix veiem moltes opcions de finançament quan es tracta d’ingressos privats, però encara queda molt per fer per finançar una societat P2P orientada cap al procomú.

Imagina que arribem aquesta societat orientada cap al procomú, o un primer exemple de la mateixa. Quins serien els riscos o a què hauríem de prestar especial atenció?

Si realment abastéssim una societat així, no crec que hi hagués cap risc; és una cosa de la qual podríem gaudir, si és que passa. Els riscos estan en com arribar-hi. Un exemple seria el no poder relacionar les moltes iniciatives que ja estan treballant cap al mateix fi, caient en el parany de duplicar i aïllar esforços. El risc és que les persones que tenen les mateixes metes i les mateixes perspectives no puguin treballar juntes per aconseguir aquests objectius.

Enric Duran and Nuria Güell during the 15-M occupation of  Plaça Catalunya, Barcelona. Image by Zoraida Roselló

Enric Duran i Nuria Güell durant l’ocupaciónde la plaça de Catalunya, a Barcelona. Imatge de Zoraida Roselló.

Com es pot defensar el moviment del procomú de pressions externes hostils?

Crec que, un cop centrats en una manera de producció P2P orientada al procomú i quan ja comptem amb projectes potencialment útils a nivell global, cal certificar que aquests projectes siguin beneficiosos per a tothom i que no només serveixin com a experiment o com a acció minoritària. De vegades hi ha gent que vol aportar al procomú i experimenta, teoritza i intenta dur a terme les seves idees però, més endavant aquests esforços acaben en mans d’entitats privades, que compten amb els recursos necessaris per portar aquests projectes a terme. Aquestes entitats s’apropien d’aquests esforços per privatitzar i extreure’n plusvàlues. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit; ja que tenim una sèrie d’idees que sabem que podrien portar-se a la pràctica, hem de forjar un pla econòmic, un pla cooperatiu descentralitzat perquè esdevingui una transició d’acord amb els nostres valors. Si és conforme als nostres valors els altres poden continuar endavant amb els seus projectes, però nosaltres ja comptarem amb projectes d’envergadura.

On creus que veurem el sorgiment d’aquesta transició cap al procomú?

La puc veure a nivell global, com una cosa practicable. També, i des de fa molts anys, veiem aquesta transició en moviments diferents, com el moviment del programari lliure, o el moviment maker. També hi ha altres moviments de base relacionats, per exemple, amb l’habitatge, que treballen de manera ecològica i en benefici del procomú. Però, de vegades, som més autònoms i seguim una trajectòria més d’acord amb la transició, mentre que en altres ocasions és més com una lluita per defensar davant dels poders privats.

Dóna’ns un exemple concret on una dinàmica basada en la utilitat pública resoldria un problema actual.

Un dels reptes als quals ens enfrontem en aquest procés és el de crear sistemes distribuïts d’organització que no només funcionin a nivell tecnològic sinó també a nivell humà. I aquests projectes a nivell humà són molt importants perquè, si els ignorem, correm el risc de passar de governs centrals —o governs motivats per l’afany de lucre— a una dependència tecnològica total. Un projecte interessant relacionat amb la utilitat pública, i que podria aplicar-se a moltes altres iniciatives, seria un sistema de reputació basat en el procomú. Això ho concebo com una manera més humana de crear i mantenir projectes distribuïts relacionats amb el comú. No es tracta només de nodes tecnològics que mantenen xarxes, sinó de sistemes basats en les persones i en els valors humans, valors que podem determinar entre tots.

M’encanta aquesta idea. Bé, parlem de la Cooperativa Integral Catalana i de FairCoop com a projectes relacionats però diferents. En què es relacionen tots dos amb la transició cap a la utilitat pública i en què difereixen?

Pel que fa a la Cooperativa Integral, crec que els primers quatre anys han estat molt enfocats en l’àmbit local i regional i no tant en el global. Això ha estat beneficiós per a la xarxa física de gent i de connexions que ja tenim a Catalunya però, en altres sentits, l’experiència no ha estat tan satisfactòria a l’hora de compartir eines tecnològiques i sabers amb persones involucrades en processos similars en altres parts del món. Una de les coses que crec que és especialment important per a la CIC és tenir una visió global sobre aquestes persones que ja estan treballant en les mateixes temàtiques. Així podrem compartir de manera més fàcil i millor tots aquells materials de la CIC que podrien ser útils per a aquests altres projectes, i viceversa.

Què me’n dius, de FairCoop?

Bé, FairCoop és una iniciativa molt més recent i s’ha creat explícitament com a projecte orientat cap al procomú. Per tant, ja compta amb aquest enfocament cap al procomú global des d’un principi i complementa molt bé la feina que ha realitzat la CIC. FairCoop pot contribuir al procomú mitjançant la seva relació amb altres grups que ja hi estan involucrats, però també pot facilitar la creació de nous projectes orientats al procomú a nivell regional que estarien connectats entre si mitjançant la nostra xarxa global.

Quina opinió et mereix el concepte de l’Estat-soci? Creus que l’auge d’iniciatives com Podem o Syriza facilitaria un plantejament similar, o creus que, com a projecte de transició, només es pot fer des de les bases, o a través d’iniciatives com la CIC? Veus factible una combinació o un punt intermedi entre els dos extrems?

No crec que els estats hagin de ser companys significatius a nivell d’innovació, atès que volen complaure les majories i busquen l’èxit. A vegades són populistes i el populista no sol ser molt innovador, ja que la gent no és capaç de comprendre aquestes innovacions. A aquest nivell veurem innovacions autònomes tant en l’àmbit privat com en l’orientat cap al procomú. Després d’això, depèn…, si ens expandim molt o si el moviment es massifica, potser trobem noves formes de relacionar-nos amb l’estat, encara que ho veig molt allunyat en el temps. No sé, potser a nivell d’investigació i de les universitats ens topem amb coses que funcionen però que no tenen tanta relació directa amb el govern. Encara que es financen amb fons públics continuen sense tenir una relació molt directa amb l’estat. Si busquem una relació més directa per fomentar una aliança pública i política entre l’estat i la utilitat pública…, crec que per aconseguir això necessitarem més històries d’èxit a nivell global pel que fa al procomú. Per aconseguir-ho necessitaríem crear alguna cosa amb el nivell de repercussió que tenen Facebook o Twitter o Wikipedia…, encara que Wikipedia, en realitat, ja té elements del procomú. Necessitem diferents exemples que no només encaixin amb els conceptes del procomú a nivell de coneixement, sinó també a nivell econòmic. Necessitem projectes d’èxit que repercuteixin sobre aquestes relacions.

Tornant a la Cooperativa Integral i la seva adopció del pla de transició al procomú, què va fer que la CIC adoptés el pla i com s’està modificant?

Vam estar seguint amb atenció el pla inicial que es va produir per a Equador i que incorporava aquesta faceta de l’Estat-soci. Atès que a la CIC no ens plantegem aquest tipus de relacions amb l’estat, un dels majors canvis ha estat l’eliminació de les referències a l’Estat-soci. Ara ens plantegem la creació d’institucions autònomes presents al nivell local i regional, però que també puguin relacionar-se amb altres institucions locals i regionals a nivell planetari i que siguin capaces de recolzar-se mútuament. També, pensem que la dinàmica de la CIC podria transcendir les assemblees físiques o el consens presencial per començar a incorporar eines més distribuïdes. Això ens permetria relacionar-nos més fàcilment amb persones que no estan tan acostumades a organitzar-se políticament, però que, tot i així, volen canviar la seva manera de viure encara que, per motius diferents, no estiguin tan polititzades com els que s’involucren en les assemblees. És un dels problemes que tenim a la CIC: hi ha una gran diferència entre les persones que van a les assemblees i la gent que només utilitza els serveis de la Cooperativa.

mosaico-aurea-social-aitor-fernandez-date-cuenta-revolucion-integral-635x425

Per què vau triar el pla de transició al procomú?

Crec que els valors que defensa aquest pla són molt propers als valors de la CIC. També vam veure que les idees principals estaven estretament relacionades amb l’autogestió i l’autoorganització que practiquem a la Cooperativa Integral. Creiem que es tracta d’un projecte que guarda moltíssima relació amb el nostre i que podem adaptar i enriquir-lo amb la nostra feina. També, va ser una bona excusa per fomentar la relació amb la P2P Foundation i veure com podríem possibilitar aquest procés, però començant des de baix, des de les bases.

Quins són els següents passos, tant per a l’adopció per part de la CIC del pla de transició, com per a la relació entre la CIC i la P2P Foundation?

Crec que, a curt termini, els passos següents serien definir aquesta col·laboració: què farem quan estiguem treballant junts en la situació catalana. Més endavant, organitzaríem el treball en si: com dur a terme la investigació, compartir discussions i arribar a conclusions sobre el pla de ruta que construiríem al voltant del pla de transició al procomú.

Tornant a FairCoop, com està promovent els principis de la transició cap al procomú mitjançant els seus projectes?

Crec que, informalment, hi ha un suport pel que fa a compartir coneixements i eines que està molt relacionat amb la transició cap al procomú. Però, ara mateix no estem tan concentrats en aquestes tasques d’extensió, perquè hem de centrar-nos en la construcció del projecte i en poder identificar les millors iniciatives i eines per aconseguir aquesta transició. Ara estem triant projectes prioritaris per treballar amb ells. Estem especialment interessats en projectes transversals, és a dir, projectes lliures i oberts que puguin beneficiar-se d’aquesta infraestructura que estem construint i, a més, aportar-hi.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair el treball que heu fet amb la web de Commons Transition i volem ajudar-vos per mantenir-la actualitzada.

Genial, tracte fet!