La justícia restaurativa arriba a Catalunya: Presentem un grup de treball per promoure-la

Aquest missatge és per informar públicament que està en marxa la proposta “d’acció recíproca per a tota la societat “ que vaig deixar entreveure en el comunicat del 28 de febrer d’enguany: Cap desobedient a la presó. Una carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu
Per ajudar-vos a situar en aquesta proposta, recordaré alguns extractes d’aquell comunicat:
[…]
La forma de procedir del sistema judicial i penitenciari davant de casos com el meu no beneficia ningú. A més de perjudicar-me a mi, perjudica l’administració pública, perjudica les entitats bancàries que m’acusen, les quals —a banda que no ingressaran mai els diners que els vaig demanar prestats—, es gasten diners en el propi procés judicial i alhora contribueixen a deteriorar la seva pròpia imatge, ja que molta gent em dóna suport. 
Això no respon a un cas aïllat. Enmig d’un context de retallades socials —que afecten les necessitats bàsiques de molta gent amb l’excusa del dèficit econòmic—, continuem sostenint un sistema judicial i penitenciari que genera un alt volum de despeses econòmiques a l’administració i, doncs, a la ciutadania, sense que en línies generals ningú no en surti beneficiat, ni tan sols les afectades i sense que l’aïllament i patiment de les persones condemnades tingui fi. 
[…] 
Segurament vosaltres, els que interpreteu la nostra desobediència com a delinqüència, no li doneu legitimitat al nostre sistema autoorganitzat, tampoc no us ho hem demanat; en aquest punt estem igual: nosaltres no us reconeixem legitimitat, vosaltres a nosaltres tampoc. La diferència radica en que vosaltres, com a representants d’un Estat, us considereu amb prou autoritat per obligar-nos a complir les vostres lleis i les vostres ordres. Si us creieu amb dret de manar-nos és pel fet que aquest Estat, com gairebé qualsevol Estat del món a dia d’avui,  està concebut de forma totalitària quant a la pertinença; és a dir, que segons el vostre model suposadament democràtic una persona quan neix, en funció del lloc del seu naixement i de la nacionalitat dels seus pares, és obligada a acatar un sistema d’autoritats, lleis i ordres que no ha decidit. 
En un sistema vinculat a la Revolució Integral no és així: les persones escollim ser part, per exemple, d’una cooperativa integral, segons un model de lliure adhesió. En qualsevol moment podem començar a participar, i quan vulguem podem donar-nos-en de baixa. 
El nostre sistema de presa de decisions és assembleari. Evidentment, també hi ha conflictes, el conflicte és connatural a l’existència humana. Però la principal diferència és que la gestió del conflicte  i la  presa d’acords inclou i té en compte les opinions de totes les persones vinculades al conflicte. Tenint en compte els diferents punts de vista, les afectacions, els sentiments de totes les persones vinculades a cada problema, anem generant un procés de consens fins que arribem a la situació de prendre una decisió que totes les parts afectades aprovin.
Jo crec profundament en aquest model de gestió del conflicte i per això no accepto ni acceptaré que se m’imposi cap decisió en la qual no pugui participar. 
Així doncs, un cop contextualitzada la situació, el que vull plantejar al tribunal és que abans de pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat,  de manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida. 
Serà una proposta que, alhora que és coherent amb el nostre principi d’autonomia en el marc de la Revolució Integral, beneficia a les classes populars i a tothom que tot i sentir-se encara vinculats a un Estat (ja sigui l’espanyol o el futur Estat català), continuen esperant veure-hi reflectits els seus ideals de llibertat, justícia i equitat”
[…]
Doncs bé, aquesta proposta de la que es parlava en aquestes línies és la de promoure la justícia restaurativa a Catalunya.
En aquests 2 mesos, hem estat iniciant el grup de treball, amb la incorporació d’algunes persones amb coneixements jurídics i de gestió de conflictes, però sobretot amb moltes ganes d’aprendre i formar-se sobre aquesta temàtica.
Ara ha arribat el moment de fer pública l’existència d’aquest grup de treball  perquè necessitem reforçar el procés  amb més persones que hi poden tenir molt a dir!
Per això us deixo amb un document que introdueix aquest projecte, per a que el feu arribar a les persones que poden estar interessades en col·laborar-hi.
Moltes gràcies!
Enric Duran
Justicia Restaurativa CAST
GRUP DE TREBALL PER IMPULSAR LA JUSTICIA RESTAURATIVA
DEFINICIÓ:
* Utilitzar el cas d’Enric Duran, per donar-li una volta el debat públic sobre el
sistema judicial/penitenciari i les seves alternatives com la justicia restaurativa i la mediació
penal.
OBJECTIUS
* Que s’estengui una consciència social en contra que els activistes socials vagin a la presó donat que per la seva activitat demostren estar plentament insertades a la societat. Per extensió que la ciutadania es conciencii que moltes persones de diferents condicions van a la presó tot i tenir una integració social consolidada, per la qual cosa, la suposada funció de reinserció social, de la presó, es una gran fal·làcia; i aquestes persones haurien d’estar en llibertat.
 justiciarestaurativa
* Aconseguir que la justicia restaurativa i la mediació penal, agafin a Catalunya un pes similar a d’altres països més avançats com Noruega o Canadá. Aprofitar la cojuntura sobiranista i l’autonomia de Catalunya en matèria penal, per provocar aquesta evolució.
* També que es promogui que en general les persones acusades per l’estat, hagin de tenir l’opció d’arribar a un acord per a fer activitats per bé de la comunitat, en lloc d’anar a la presó, perquè l’estat ha de fer de model per a promoure les mesures alternatives a les penes de presó.
*A llarg termini, reduir la població presa a Catalunya en un percentatge que permeti tancar presons i destinar aquests recursos a millorar l’accés a la justicia gratuita, millorar la qualitat de vida a les presons entre d’altres possibilitats i recuperar retallades del sistema sanitari.
PROJECTE
Per dur a terme aquests diversos objectius volem fer un estudi que demostri amb detall, que la implantació de la justicia restaurativa a Catalunya seria beneficiosa per tota la societat catalana.
Tant per les tasques socials i pel bé comú que es podrien fer, com per la l’estalvi del cost económic de les presos, com també, per la reciprocitat amb les persones afectades en cas que siguin de caràcter individual o privat; i evidentment també per la millora de la qualitat de vida de les persones  acusades o penades.
En l’estudi inclourem exemples de diversos països que els programes de justicia restaurativa són una alternativa sèria que estan funcionant.. Introduiríem també dades d’estalvi económic i de benefici social en base a la realitat catalana, per deixar clar lo beneficiós que seria pel conjunt de la societat de Catalunya la popularització de mecanismes alternatius a la presó.
Aquest estudi es dedicaria especialment a recercar i incloure la informació d’aquells casos de denuncia en que la part acusadora es l’estat a través dels seus funcionaris i de la fiscalia. Així, a partir d’aquestes investigacions es crearia una plataforma/campanya ben àmplia que exigiria a la Generalitat, que comenci a predicar amb l’exemple (a partir dels convenis que ha signat de suport a la mediació i també per posar-se al dia de les formes més innovades que hi ha en d’altres països) i que prevegui l’acceptació de la mediació i la justicia restaurativa, en tots els casos en que l’altra part, a banda de l’acusat, es el “Ministeri públic”.
METODE
Volem crear un grup de treball per desenvolupar una estrategia en base a aquestes idees. Podrien participar-hi persones del ámbit del dret (advocats, professor/s, jutges, mediadors,…)  i persones de col·lectius i entitats afins (col·lectius antirepressius, observatoris, entitats de drets humans, entitats a favors de la mediació, etc…) i altres activistes motivades amb aquesta campanya.
En concret un grup de treball elaborararia el document-projecte concret, amb tots els detalls tècnics que facin que sigui un estudi de qualitat que demostri amb dades el benefici per la societat que implica aquest projecte
Una plataforma o campanya amb totes les entitats i juristes, es crearia per donar suport a les propostes defensades en aquest document.
ENLLAÇOS PER ANAR APRENENT SOBRE LA MEDIACIÓ I LA JUSTICIA RESTAURATIVA
portal de justicia restaurativa (ámbit internacional)
Article: Otro derecho penal es posible
CONTACTE
Podeu posar-vos en contacte amb el grup de treball que està impulsant aquest projecte a través de l’adreça:

Manual de desobediència econòmica 2013

Descarrega aquí el Manual de desobediència econòmica 2013

En el marc de la desobediència econòmica, seguim treballant en l’aprofundiment de les estratègies plantejades per estendre la desobediència, generant xarxes de suport mutu.

Fa més d’un any, en el manifest dret a rebel·lió convidàvem als ciutadans a no pagar els impostos a l’Estat, perquè ja avui dedicar al públic no és destinar a l’Estat, sinó destinar a iniciatives socials que l’Estat ha deixat de finançar, tancant l’accés a aquests serveis a una part important dels seus contribuents, perquè no per casualitat privatització ve de privar.

PORT_MANUAL_CAT

La # insubmissió fiscal del 2012 es va estendre a múltiples territoris, obrint la participació a projectes diversos que van assumir l’autogestió fiscal com a forma d’invertir els recursos desviats del control estatal

Per facilitar la descentralització i l’autogestió autònoma a nivell local, iniciada amb la xarxa d’oficines de desobediència econòmica, proposem que puguin llistar els projectes on desviar els recursos de manera local. D’aquesta manera pensem que pot facilitar la interacció de les persones decidides a exercir el seu dret legítim de desobeir mitjançant la declaració de la renda, amb els projectes que actualt estan treballant de manera autogestionada, per a una transformació de la societat, gestionat des de baix i sense dependre de les institucions ni de recursos privats.

D’aquesta manera, en el Manual de desobediència, hi haurà una part comuna, amb l’explicació detallada de com realitzar la insubmissió fiscal a la declaració de la renda i altres estratègies relacionades amb la desobediència integral i una altra part autònoma, on es podran incloure els projectes de cada territori.

Es del tot il · legítim que ens pengin a l’esquena una extraordinària deute que no ens correspon i que se’ns exigeix ​​amb retallades pressupostàries que han condemnat als ciutadans a l’empobriment, a la pauperització de les seves condicions de vida, al desmantellament dels serveis públics, a la inestabilitat familiar, a la pèrdua de futur, al consum de fàrmacs i la decadència democràtica, ara que es deixa regala milers de milions d’euros als bancs, es silencia la compra de material militar per altres milers de milions, se’ls permet a les elèctriques que ens estafin amb el dèficit tarifa, el ròssec continua fins a l’infinit.

En aquest context, de declivi generalitzat, la insubmissió fiscal és una de les propostes que fa visible el descontentament amb la gestió estatal, obrint així les possibilitats d’una gestió de la cosa pública des d’un altre lloc i amb altres intencions, estenent així l’empoderament col · lectiu a partir d’accions individuals i socialitzant la desobediència com a pràctica per a la transformació!

Ara mateix la visibilitat d’aquestes estratègies depèn de totes nosaltres, així que seguim treballant intensament …… Us esperem!

Correo general informació i preparació campanya desobediència econòmica 2013 >> info@derechoderebelion.net

Web: http://www.derechoderebelion.net

10-12 de maig. Tercer aniversari de la Cooperativa Integral Catalana a Calafou

font: http://cooperativa.cat/10-12-de-maig-tercer-aniversari-de-la-cic-a-calafou/

DSC_0004Coincidint amb la 34a jornada assembleària, el cap de setmana del 9 al 12 de maig celebrarem a Calafou (colònia ecoindustrial postcapitalista i projecte autònom col·lectivitzat de la CIC) el 3r aniversari d’aquest procés de transformació social que va donar els primers pasos a la universitat lliure La Rimaia (a la Gran Via de les Corts Catalanes, 550, Barcelona) el maig de 2010. Immersos ara en el procés de crida a la revolució integral, us convidem a participar amb la resta de persones, projectes i iniciatives del territori, en aquesta trobada de celebració conjunta.Tot seguit, compartim tota la informació relacionada amb l’aniversari:

cartell-3er-aniv-CIC-web3R ANIVERSARI DE LA COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA

* DATA: del 10 al 12 de maig de 2013
* LLOC: Calafou (Vallbona d’Anoia, Anoia) www.calafou.org.
* COM ARRIBAR-HI: des de Barcelona amb els FGC des de plaça d’Espanya fins a Vallbona d’Anoia. www.fgc.cat
* MONOGRÀFIC: 3r aniversari de la Cooperativa Integral Catalana.
* FORMULARI D’INSCRIPCIÓ: http://www.calafou.org/ca/formulari-3er-aniversari-cic
* CONTACTE GENERAL: jornades [arroba] cooperativaintegral.cat || http://www.calafou.org/ca/node/84
* COORDINACIÓ JORNADA DE TREBALL COMUNITÀRI (DISSABTE):
borsadetreball@cooperativaintegral.cat
* COORDINACIÓ FIRA-MERCAT (DIUMENGE):
abastiment@cooperativaintegral.cat
* COORDINACIÓ ESPECTACLES: lucianarod@gmail.com.

CALENDARI DE LES JORNADES

Per a aquest esdeveniment tant especial, hem elaborat un programa ple d'activitats i ens agradaria convidar-vos a participar activament d'elles. Des del dijous 9, a les 17h, estarem reparades per acollir-vos al nostre espai. Porta't la teva tenda de campanya, màrfega, sac de dormir i llanterna, per poder dormir a la zona d'acampada. Si no en tens, tenim lloc a la casa vermella (alberg comunitari), però és limitat i prioritzarem les persones amb alguna necessitat específica.
cartell-programacio-3er-aniv-CIC-webPROGRAMA DETALLAT
A continuació et presentem el programa d'activitats per a aquests dies:
Dijous, 9 de maig
17h Acollida
21h Sopar
23h Birreo-fòrum sobre autoorganització política i enxarxament combatiu (història i actualitat)

Divendres, 10 de maig
9h Esmorzar
11h Espai assambleari: Estratègies per a la promoció de la moneda social, projectes, socis autònoms, fires-mercats, central d'abastiment, etc.
14h Dinar
16h Continuació de l'espai assambleari i conclusions
21h Sopar
Nit: Concerts
Dissabte, 11 de maig

9h Esmorzar
10h Jornada Catalana de Treball comunitari
14h Dinar
16h Continuació de la jornada de treball
21h Sopar
Nit: Cabaret Integral Cooperatiu i després festa
Diumenge, 12 de maig

9h Esmorzar
10h Fira-mercat d'Ecoxarxes, projectes, socis autònoms, etc.
14h Dinar de celebració amb fideuà de la casa
__________________________________________________________________

Per poder assumir col·lectivament les despeses de l'esdeveniment, els preus seran:
3€ cada dinar o sopar
1€ cada esmorzar
1€ per dia de manteniment 
Recorda, que acceptem fins al 20% en moneda social.
___________________________________________________________________
Per poder organitzar-nos millor, especialment, en la previsió del menjar, et demanem que t'inscriguis al següent formulari, a ser possible abans del dimecres 8 de maig: http://www.calafou.org/ca/formulari-3er-aniversari-cic

Quant arribis a Calafou, passa per l'infopoint per tal d'informar-te de totes les qüestions relacionades amb aquesta celebració.

Per participar a la Jornada Catalana de Treball Comunitari et recomanem portar: guants, roba de treball i, si tens o trobes algún material de construcció que creguis que ens pot servir, t'ho agraïrem.

Si vols participar al Cabaret Integral Cooperatiu, encara hi ha temps! Prepara't un número d'un màxim de 5 minuts i comparteix-lo amb nosaltres! Pots contactar amb nosaltres per correu electrònic, fins al dilluns 6 de maig. 

Et demanem explícitament que No portis gossos o gats. A Calafou ja hi ha gats i gossos i no en volem més, ni de visita, ja que ens és difícil trobar un equilibri entre ells, les gallines i la fauna salvatge de l'entorn. Seria un problema i ens generaria discussions internes. Agraïm que ho entenguis i aconsegueixis deixar-ho en un altre lloc mentre ens visites. 

Més informació a: www.calafou.org i per a qualsevol dubte pots contactar-nos a: activitats@calafou.org

Us hi esperem amb moltes ganes!

* COORDINACIÓ JORNADA DE TREBALL COMUNITARI:
borsadetreball@cooperativaintegral.cat
* COORDINACIÓ FIRA-MERCAT DIUMENGE:
abastiment@cooperativaintegral.cat
* COORDINACIÓ ESPECTACLES: lucianarod@gmail.com

Article in Waging non violence. Disobeying to transform the world: A conversation with Enric Durán

To commit an act of civil disobedience requires one to let go of their fear, understand their enemy and their enemy’s power. It must be rooted in good strategy and be supported by an organized group. But most importantly, the action must help to build alternatives to the power structures it confronts.

This type of action is exactly what 38-year-old Enric Durán, a Catalán from a town near Barcelona, accomplished when he expropriated 500,000 euro — more than $650,000 USD—  from Spanish banks to protest the perversion of the banking culture. He gave this money to various social movements that are building alternatives to capitalism, including the publication Crisis, in which he revealed his act of banking disobedience on September 17, 2008. He also poured his energy into organizing a group called the Catalán Integral Cooperatives, which is calling for a radical societal transformation called the Integral Revolution.

“It represents a new type of civil disobedience, reflective of the times we are living in,” he wrote in Crisis. “When finances and speculation dominates our society, what better way to [fight back than] by stealing from those who steal and redistributing the money among the groups that denounce the situation and work to build alternatives?”

Durán’s action continued this year, when he disobeyed the judicial system and went into hiding, prompting the Spanish police to issue a warrant for his arrest in late March. Recently, Waging Nonviolence was able to speak with the ensconced Durán online through Skype for more than an hour. He explained his act of disobedience and the ways that alternatives are building momentum in Spain, other parts of Europe and across the world.

The act

In 2006, before Spain’s economy began to collapse, Durán had already begun building a strategy to condemn the banks. He wanted to expose the financial industry’s system of lending money that it didn’t have and its system of converting imaginary money into consumer debt. He applied for credit from all of the banks that he could. He constructed stories about his solvency, saying that he had stable work, consistent cash flow, and that he had no other large debts. In total, Durán received 68 loans from 39 banks totaling 492,000 euros.

Then came Durán’s act of resistance.

“I just stopped paying all of the debts,” he explained. “I took the money out of my accounts, and I made public what I had done in September of 2008. During that whole process I was investing that money in projects that work to create alternatives to capitalism, culminating with the publication of Crisis and a second newspaper, We Can Live Without Capitalism!

The mainstream media dubbed him the “Robin Hood of the banks,” but his inspiration really came from other anarchists and members of revolutionary social movements. One is Basque anarchist Lucio Urtubia, who used traveler’s checks to orchestrate a multimillion dollar fraud against Citibank in the 1970s. Urtubia’s action caused Citibank’s stocks to plummet, while he — like Durán — used the money to finance a host of revolutionary and anarchist organizations. Unlike Urtubia, Durán made his action public precisely to defend the legitimacy of what he did to society. The Zapatista movement was another inspiration for Durán. In an interview, he called it one of the few movements that has truly practiced autonomy and “not accepting power, and not trying to justify something before those from above.”

The right to rebel

Durán draws on a human-rights framework, as well as the host of international proclamations enshrining these rights, to explain his direct actions. In December of 2011, he wrote a letter calling for mass civil disobedience through financial insubordination. “Human rights are the bare minimums,” he wrote. “They cannot be negotiated, and if they are not met, they can only be defended with one other right, and that’s the right to rebellion.”

He elaborated on his right to rebellion during an interview. “When the government does not act in the interest of the people, and it benefits only a small minority, the people’s greatest right is to disobey and rebel against that injustice,” he said. “Given that this has been happening for many years — but especially in recent years — in terms of benefits going to those in power, to the banks, and hurting the majority of the population, we believed this was the right time to recall our right to disobey.”

This rebellion, he explained, is not simply about disobeying a law in order to improve it. Rather, he said, “we don’t recognize [this law] as our own, so in our shift towards another society, we won’t be a part of the system they try to impose on us, and we disobey it.”

For Durán, this refusal extended beyond the banking sector’s concept of debt. Earlier this year, he also refused to recognize the validity of the Spanish judicial system’s case against him. He submitted 23 testimonies justifying the “state of necessity,” a legal clause that absolves one from punishment if the law was broken for a greater good. Then he went into hiding.

“Right now I have to be hidden, not out of fear but because of strategy,” he said, explaining that he was more useful to the movement if he is in hiding than if he is in a jail cell.

His disappearance inspired a campaign aimed at investigating and developing strategies to create alternatives to the current judicial system. Supported by the Cooperative for Social Self-Financing Networks and the Integral Catalán Cooperative, which Durán helped finance, more than one hundred people raised money and became involved in this campaign. On April 1, as Europeans watched Cyprus and the E.U. attempt to seize portions of Cyproits’ bank accounts, the group also began encouraging Spaniards to cancel their accounts, investment funds and pensions, to sell their stocks and to move their money to cooperatively run banks.

Even though he is in hiding, Durán speaks to reporters in part because he believes that power is accustomed to — and indeed, thrives on — people’s self-censorship.

“But when we act with strength and courage, power sometimes doesn’t know how to respond,” he said. “It takes a step backwards, because it recognizes the illegitimacy in attacking our well-being. That’s why it is so key that we affirm ourselves and what we want, even in the face of risks.”

 

Article rebelion.org / waging non violence: La desobediència com actitud vital per transformar el món

Ens fem ressó d’aquest article sobre Enric Duran i la desobediencia, publicat fa uns dies per la periodista Marta Molina:

La desobediència com a actitud vital per transformar el món

Marta Molina
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=167503

Per fer un acte de desobediència civil, en primer lloc, cal perdre la por, conèixer bé al teu enemic i el poder que té, comptar amb una motivació que tingui una bona estratègia darrere i un grup de suport que doni suport teva acció. Però el que és més important és que la teva acció serveixi per construir alternatives al poder ia les estructures a què t’enfrontes.

Això és el que va fer Enric Duran, català, nascut fa 37 anys a Vilanova i la Geltrú, a 50 km de Barcelona. La seva primera acció de desobediència, realitzada al 2008, va ser expropiar mig milió d’euros als bancs espanyols per denunciar la perversió del sistema capitalista i la mala praxi dels bancs i repartir aquests diners entre diferents moviments socials que construeixen alternatives per a una societat més justa . Amb aquests diners també es va finançar la publicació Crisi-a través de la qual va donar a conèixer la seva acció d’insubmissió bancària el 17 de setembre de 2008.

“Es tracta d’una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l’alçada dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que robar als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives? “

La seva acció desobedient no ha deixat de donar fruits en forma d’alternatives al capitalisme i la construcció d’un altre món. Enric i el moviment que va inspirar, les Cooperatives Integrals, estan cridant a la Revolució Integral com un procés de transformació radical de la societat.

El passat 8 de febrer, va sortir d’on es trobava habitualment a Barcelona-Catalunya-i es va preparar per desobeir el sistema judicial no presentant-se al seu judici. Té una ordre de recerca i captura- des de el passat 23 març 2013 – per part de la justícia espanyola per ser desobedient i per no creure en el sistema que pretén jutjar-lo. Enric es declara insubmís al sistema judicial i apel·la al dret a rebel·lió.

Ara es troba en la clandestinitat. Segons ell, és més útil amagat “en algun lloc del món” que a la presó. Enric està amagat, però connectat a Internet, eina que li permet “estar a tot arreu”. Per això podem parlar amb ell tranquil·lament durant més d’una hora i sentir la seva veu sense saber en quin racó de món s’amaga per poder explicar la seva acció desobedient i donar a conèixer les propostes alternatives que ja estan donant fruits a Catalunya i part d’ Europa.

Inspirat per les propostes de lluita per l’autonomia dels zapatistes des del seu naixement a Chiapas-Mèxic Enric recull el sentit de “El Temps del Si” de què parla l’EZLN en un comunicat publicat el passat mes de gener. Per a ell, “El Temps del Si” significa el temps de construir, de posar el centre d’atenció a afirmar el món que volem ia aprendre de forma col·lectiva a portar-lo a la pràctica, comunicar i facilitar que es pugui estendre.

Ser desobedient

El 2008, quan es comença a albirar la crisi econòmica a Espanya, Enric ja preparava una estratègia per condemnar la banca i el sistema de “deixar diners que no tenen i, a través de potents instruments d’enginyeria financera, crear diners com a deute”. Aquesta estratègia comprenia una primera acció de desobediència civil-que va realitzar només-en què va expropiar mig milió d’euros per donar-los a moviments socials i va declarar que mai pagaria el seu deute.

Com ho va fer? Doncs va ser demanant crèdits bancaris a totes les entitats que va poder, donant una aparença de solvència-que tenia una feina estable, un moviment de diners, que podria pagar aquests crèdits i també que no tenia un altre endeutament. Amb això va ser aprenent què havia de fer i com havia d’actuar perquè un munt de bancs li donessin crèdits. Duran va aconseguir que li fessin 68 operacions creditícies a 39 bancs, 492 mil euros en total. Després, quan ja havia arribat al punt definitiu, “un cop vaig deixar de pagar tots els crèdits, vaig treure els diners dels comptes i ho vaig fer públic el setembre de 2008. Durant tot aquest procés vaig estar invertint aquests diners en projectes d’alternatives al capitalisme fins que es va culminar en les ultimes publicacions dels diaris “Crisi” i “Podem” que també es van finançar amb aquests diners “.

Els mitjans comercials li van posar el sobrenom de “Robin Hood dels bancs” o “Robin Bank”, però més aviat la seva inspiració en l’acció concreta d’insubmissió bancària van ser gent com l’anarquista basc Lucio Urtubia qui va dur a terme una multimilionària estafa de xecs de viatges de Citibank en els anys setanta i que va arribar a desestabilitzar el banc provocant la seva caiguda a la Borsa fins al límit de la fallida. Per aquell llavors, Uturbia aconseguia diners sense usar la violència ia través de l’estafa, per finançar organitzacions revolucionàries i anarquistes. A diferència d’Urtubia, que va actuar sempre de forma clandestina, Enric Duran va fer pública la seva acció precisament per defensar la legitimitat de les seves accions davant la societat. Si no explicava el que havia fet, el com i el perquè, la seva acció desobedient no tindria repercussió ni sentit.

Ara Durán torna a ser desobedient, de fet mai va deixar de ser-ho perquè per a ell és una actitud vital, coherent i necessària per construir una altra societat. Aquesta vegada va decidir no reconèixer l’autoritat del sistema judicial de l’estat ia partir d’això, no col · laborar a ser jutjat-en primera instància per no presentar-se al judici per l’acció d’expropiació dels bancs i davant els 8 anys de presó que li demanen, però sobretot pel tipus de judici que s’estava plantejant. Duran va presentar 23 testimonis que justificaven i corroboraven l’estat de necessitat, que és aquesta acció en la qual, per fer un bé més gran es comet una il·legalitat i que, segons reconeix el Codi Penal, és un eximent de pena. El jutjat no va acceptar els 23 testimonis i això reafirma la seva decisió de no participar i no col · laborar en el seu judici.

“Si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. A part d’això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó ”
El passat 14 de març la seva acció va inspirar la campanya “La desobediència no cap a la presó” amb l’objectiu de finançar una estructura organitzativa de protecció perquè cap persona que faci una acció de desobediència civil pugui anar a la presó i donar suport a la investigació i desenvolupament d’estratègies integrals per crear alternatives a l’actual sistema judicial i en pro de la llibertat d’expressió. Ho van fer a través del COOPFUNDING, impulsat per la Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa (CASX, en les seves sigles en català) i la Cooperativa Integral Catalana (CIC). En 12 dies han aconseguit 4625 euros i gairebé 100 participants.

En el marc de la crida a la Revolució Integral i davant els fets esdevinguts a Xipre que han demostrat fins a quin punt la Unió Europea és capaç d’imposar mesures que perjudiquin els dipòsits bancaris d’una part de la població-el passat 1 d’abril van començar la campanya “Remou teus diners” per animar la ciutadania espanyola a cancel·lar els seus comptes d’estalvi, fons d’inversió i fons de pensions i vendre les seves accions i traslladar els diners i obrir nous dipòsits a la banca ètica i cooperativa.

Tenim el Dret a Rebel·lió i el deure de transformar

Al desembre de 2011, Durán va escriure una Carta convidant a la desobediència civil massiva a través de la insubmissió bancària i el dret a Rebel·lió.
“Els drets humans són una qüestió de mínims innegociables que si no es compleixen només es poden defensar amb un dret, el dret a rebel·lió”

Duran i els integrants de les CIC s’inspiren en un suposat dret que és reconegut des de fa més de dos segles pel dret internacional, a través, per exemple de la “Declaració dels drets de l’home i del ciutadà” de 1793. “Quan el govern actua en perjudici de la majoria i en benefici de la petita minoria el gran dret que té la gent és el de desobeir i rebel · lar-davant d’aquesta injustícia. Atès el que està passant des de fa anys -però especialment aquests últims anys- en relació a beneficiar el poder, beneficiar els bancs i perjudicar la majoria de població, vam creure que era oportú defensar la desobediència recordant aquest dret “, comenta Enric.

Per a ells el desobeir és una actitud vital quant a tot el que es van trobant en la seva acció de ser coherents amb la seva forma de pensar i parlen ja desobediència integral. Es tracta, ja que estan construint una altra societat i un altre món, de no desobeir simplement a una llei perquè volen transformar-la i millorar-la sinó que desobeeixen una llei o una altra acció del sistema perquè, segons Enric, “no el reconeixem com el nostre i per tant, en el nostre camí cap a una altra societat no som part del sistema que ens tracten d’imposar i el desobeeim “

Parlant amb Enric vam arribar a la conclusió que actuant de cara, en col·lectiu i de forma organitzada, encara que l’enemic sigui molt gran i molt poderós, té les seves limitacions “i nosaltres tenim la força de la legitimitat i del suport de molta gent que no sempre pot actuar però que pensa com nosaltres “, comenta Enric. Segons ell, el poder està habituat a l’autocensura, “que la nostra por ens pari i a crèixe’s a través d’això, però quan actuem amb força, amb dessenvoltura i valentia, a vegades no sap com respondre i fa un pas enrere perquè es reconeix la seva falta de legitimitat per atacar el nostre bon actura. Per això, aquesta part d’autoafirmació i d’actuar en base al que volem més enllà de determinats riscos ja que és clau “.

Però Duran reconeix que en cada context, els perills poden ser diversos i cal tenir-los en compte. “Jo ara mateix, per exemple, he d’estar amagat i no és per por, sinó per estratègia”. Enric és ara més útil a l’estratègia de transformació de la Revolució Integral des de la llibertat, encara que sigui d’amagat, que no des de la presó.
Des de fa anys, per Duran i per a molts dels integrants del moviment, els zapatistes i tot el que està al seu voltant han estat i són uns referents per la seva lluita d’autoorganització, autoafirmació i de portar a la pràctica allò en què es creu fins a les ultimes conseqüències. Per Duran, és un dels pocs moviments que ha portat a la pràctica el “no reconèixer el poder i el no centrar-se en defensar alguna cosa davant els de dalt i davant l’estat sinó en portar-lo a la pràctica des d’autonomia”. També amb ells hi ha altres referents a Amèrica Llatina com el MST (Moviment Sense Terra al Brasil) o els maputxes a Xile o diversos moviments a Bolívia amb els que volen poder treballar cada vegada més properament i en xarxa. A Europa, segueixen fent xarxa amb molts grups com els que construeixen els espais alliberats, que s’han anat estenent des del moviment d’ocupació, com ara l’experiència de les ZAD (Zona A Defensar) a Notre Dame des Landes (La Bretanya) han creat els seus espais alliberats per evitar la construcció d’un aeroport i al mateix temps estan generant una altra forma d’autoorganització i de vida.
Per Duran, és, com diuen els zapatistes, “el temps del sí”, de construir, de posar el centre d’atenció a afirmar el món que volem i a aprendre de forma col·lectiva a portar-lo a la pràctica. Duran i les Cooperatives Integrals estan promovent aquest missatge i volen, no només seguir portant-ho a la pràctica ells mateixos sinó també comunicar i facilitar que es pugui estendre.

Una versió més breu d’aquest article va ser publicada originalment en anglès per Waging non Violence