17 de març: una nova publicació massiva i la tornada de l’Enric.

Després de tot aquest procés de generació de propostes va sorgir la idea ferma de fer arribar a la ciutadania una nova publicació massiva aprofitant la data de la tornada de l’Enric, el 17 de març, que havia anat agafant forma com a nou dia D.
Tal com diu a la web, la crida deia així:

Per passar a l’acció des del col lectiu crisi hem organitzat un apartat web on hi conflueixen les propostes abocades a la pàgina en els seus primers mesos de funcionament. Perquè ha arribat el moment, és hora ja de convertir les idees en fets. És el moment de desobeir d’aquest sistema per construir un altre, moment d’autoorganitzar-nos els de baix per rebel lar-nos i per cooperar, d’aturar el capital i per activar l’autogestió. Moment d’agafar el control de la nostra vida, el d’alliberar a la vegada al nostre planeta i a la seva gent.
Podem donar solucions pràctiques per al problema de l’atur, podem recordar que el que està en crisi és el valor de canvi, però que el valor d’ús el que està és infrautilitzat. Així tenim milers d’hectàrees de terres abandonades a prop dels pobles i ciutats i milers de naus, cases i locals abandonats, per citar dos exemples simptomàtics. Amb tot el que el sistema actual ha infrautilitzat podem generar milions de llocs de treball per a gent que no en té. Sabem que el poder no ho farà per nosaltres perquè estan en una espiral de la qual no poden sortir així que hem de passar a l’acció, a l’acció directa massiva.
Hem de debatre sobre com ho farem, però amb la determinació clara de fer-ho, perquè ha arribat el moment i a més ètica i estratègicament no podem fer altra cosa.
Per això hem marcat un proper dia D, el del 17 de març, data en la qual presentarem una nova publicació massiva que almenys s’imprimirà tant en castellà com en català. A les propostes que hem estat preparant fins ara, s’hi afegeix una altra d’especial calat. La d’una vaga general . Sí, una vaga per aturar l’economia però no perquè els lobbies capitalistes o el govern cedeixin a la nostra pressió i ens facin cas, que sabem que no canviaran ni sortiran voluntàriament del seu pedestal. Una vaga general per a que tornin al poble tots els diners que li han robat i poder decidir poble per poble, barri per barri com gestionar-lo. En fi per a convertir aquesta crisi en una transició decreixentista cap a una alternativa de societat en la qual la ciutadania pugui recuperar la sobirania popular.
A finals de desembre es presenta públicament al web i es fa una crida d’on surten persones disposades a dedicar-hi el seu temps i on es genera un espai obert al fòrum per a que s’hi facin aportacions d’idees en relació als continguts. Aquest cop es fa una versió en català i també una versió en castellà, amb la pretensió d’obrir la distribució a tot l’Estat Espanyol i fins i tot, i de manera molt més minoritària en alguns indrets d’Amèrica Llatina.

A finals de novembre es va assabentar que les 4 primeres causes penals en contra de l’Enric han estat arxivades provisionalment. Ho feia públic i ho explicava el 18 de desembre en un comunicat:

“Escric per informar-vos en primer lloc de quina és la meva situació legal a tres mesos des que vaig fer pública la meva acció d’insubmissió financera.
A data actual, el jutjat d’instrucció nº 29 de Barcelona ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m’han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime.
L’actuació del jutge davant d’aquest sumari ha estat l’arxiu provisional del cas. La causa d’aquest arxiu no ha transcendit però tot indica que amb l’argument que sóc fora del país, el jutge ha preferit arxivar les causes almenys fins que torni, en lloc de citar-me a declarar i haver-me de posar en búsqueda, amb l’impacte mediàtic que això probablement tindria.
Per reobrir el cas caldria en tot cas que alguna d’aquestes entitats que m’acusen o el fiscal de l’estat ho reclamés.

No tenim informació de la resta de les 18 denúncies penals l’existència de les quals van declarar els mossos d’esquadra davant la premsa el passat 17 d’octubre, però en tot cas segons el meu advocat el més probable és que, si n’arriben més, es passin al mateix jutge i siguin arxivades en les mateixes condicions que les anteriors.   

L’arxiu provisional del cas i la falta d’informació als mitjans de comunicació són dues noves mostres del silenciament oficial que interessa que es mantingui sobre la meva acció. Com a resposta a aquest silenciament, vull demanar-vos que us poseu a l’agenda la data del 17 de març, sis mesos després del 17-S i 15 dies abans de la segona cimera del G20, quan serà un bon moment per tornar a casa i defensar la meva llibertat”
Pocs dies després de transmetre aquest comunicat des del col·lectiu Crisi, confirmàvem la declaració d’aquesta data com a nou dia D, on sortiria la publicació massiva, aquesta vegada de 10.000 exemplars titulada Podem viure sense capitalisme!

“Des del col·lectiu Crisi fem pública la intenció d’editar una nova publicació massiva pel 17 de març, coincidint amb el retorn de l’Enric. Així com la publicació Crisi del 17 de setembre va prioritzar la denúncia de la banca i la contextualització de la crisi sistèmica actual, aquesta nova edició volem que estigui més centrada en propostes concretes d’acció que puguem fer a la gent que vulgui començar a fer passos per canviar la seva manera de viure i ser més lliures en relació al poder financer i polític. Una publicació, en resum, per aprofitar la oportunitat de transformació que significa la crisi.”

This post is also available in: Spanish

Speak Your Mind

*